Joan Camp

Dimarts, 9 d'agost de 2016

Pel·lícules vistes: juliol 2016



Darrerament vaig a la baixa pel que fa a pelis. Això de ser pare i tenir la mania de mirar sèries em deixa poc temps... Ja tornarem a agafar el ritme, suposo. Tot i que segurament serà a base de pelis de Disney, així que l'Aniol vagi prenent consciència de l'ús de la pantalla de plasma del menjador. Preguem!

- The invitation (IMDB). Tot resulta una mica estrany, quan la teva ex, amb qui fa temps que no tens cap relació, et convida a una estrany sopar. No és cap sorpresa, doncs, anar veient com poc a poc van passant coses estranyes...

- No men beyond this point (IMDB). En aquest fals documental, un dia, a mitjans del segle XX, les dones comencen a donar llum sense haver tingut un acte sexual previ. Al principi sembla una acció divina, però poc a poc es va veient com la cosa va a més, i que la majoria de fills que surten d'aquest embaràs són dones... Fins al punt en que les dones passen a ser la majoria social del planeta. Les conseqüències d'aquest esdeveniment són totals. Millor que ho mireu vosaltres mateixos!

- Z for Zachariah (IMDB). Un altre futur apocalíptic, on després d'una desgràcia global incerta, queden alguns supervivents. El que em fot d'aquestes pelis no és el plantejament, que ja parteixo que és imaginari, sinó en el seu desenvolupament. Tots guapos, ben afeitats, sense problemes per disposar de menjar i beguda. Llavors hi ha les trames que configuren la pel·lícula... i pse... correcteta...

- Another Earth (IMDB). En aquest film, de cop resulta que descobreixen una Terra igual que la nostra... però just al costat. A tocar. Absolutament improbable... Sort que la peli no va gens d'això, sinó que aquest plantejament serveix per desenvolupar una història de sentiments i emocions més que acceptable. A mi em va tenir tens molta estona...

- The brothers Grimsby (IMDB). Ali-G, Borat, Bruno i un dictador islamista... Què li tocava ara al bo d'en Sacha Baron Cohen? Doncs fer-se passar per la púrria social britànica. Un analfabet de la working-class, que viu en un poble similar a l'Springfield dels Simpsons, però que malgrat tot, acaba convertint-se en un heroi nacional. Això sí, sense que falti molt d'alcohol i molta selecció anglesa de futbol. Entretinguda... com a molt. +

Dimarts, 5 de juliol de 2016

Pel·lícules vistes: juny 2016



Encara m'ho vaig muntant per poder anar veient pelis, tot i que aquest mes he començat amb la sèrie danesa 'Borgen'. En total són 9 títols els que he vist. Aquí els teniu:

- They look like people (IMDB). Un home perdut a la vida, que acaba acollit per un vell amic. S'hi barreja la depressió i la incomprensió pel sentit de tot plegat. I poc a poc, tot va prenent un caire psicòtic inquietant...

- Rams (IMDB). Dos homes de certa edat, germans, que són pastors d'ovelles a Islàndia, i que malgrat ser veïns no es dirigeixen la paraula. En desconeixem l'origen, però aviat descobrirem que només hi ha una cosa que els pot tornar a unir, i és la passió per les seves ovelles. Una de les descobertes de l'any.

- Synchronicity (IMDB). Una altra de màquines del temps, amb una història que es va creuant sobre si mateixa, que en alguns moments recorda Los cronocrímenes, tot i que no arriba a acostar-se al nivell del film de Vigalondo. Però vaja, si us van les historietes de viatges en el temps, aquí en teniu una peli més...

- Cell (IMDB). En general trobo pressemptuoses les històries d'Stephen King, però també haig de dir que quan vaig començar a veure la peli, encara no sabia que ell estava al darrere de la història. I quan ho vaig veure, vaig pensar... mec! De fet, les primeres escenes m'ho van fer pensar... i mira, al final, malgrat tot, el film s'aguanta prou bé.

- De ce eu? (IMDB). Un thriller rumanès? Perquè no... Va, som-hi! Aquí tenim un jove jurista amb ganes de fer un món millor, i escalar posicions per tal d'aconseguir-ho, fins que es topa amb el sistema. I ja sabem que Kafka sempre acaba doblegant l'home. Poc a poc...

- Of horses and men (IMDB). I ja que ens havíem endisat en el món del cinema islandès, perquè no provar una segona vegada? Més encara si venia recomanada? Doncs aquí teniu una peli feta a partir de diferents històries amb els cavalls -primer- i els homes -després- que són del tot fascinants i sorprenents. Per quotidianes, i per surrealistes. Tot a l'hora!

- Hail Caesar! (IMDB). Els germans Coen tenen un estil molt personal de crear comèdies, però que agrada. Barregen l'absurditat i la irreverència, generant fins i tot un missatge ètic de fons dins de la mega-factoria dels anys daurats de Hollywood dels anys 50. Una súper producció, un segrest, una recompensa... Pot passar qualsevol cosa. I passa!

- Hush (IMDB). Una peli de por de les clàssiques. D'aquelles que tampoc n'esperes massa coses, més enllà d'algun susto imprevist. L'argument és el d'una dona sord-muda escriptora que viu sola en una casa al bosc, i d'un psicòpata amb màscara de psicòpata que ha decidit que tenia ganes de matar-la. Però lentament. I de nit. Sempre de nit, que si no, no té cap gràcia...

- Equals (IMDB). Les històries sobre distopies estan de moda. I a mi, m'encanten. Per tant... endavant! Aquest món futurista, les persones viuen sense emocions, que són eliminades ja quan són fetus. Però a vegades la natura empeny amb força i busca forat per trobar el seu lloc (com ho deia el científic aquell de Jurasic Park? La vida sempre s'obre camí, oi?). Doncs això... que una parella s'acaben enamorant, i ho han de portar en secret, perquè a ulls de la societat és com si tinguessin la lepra. I per tant, si els enganxen, els portaran a l'escorxador. En general, pse! +

Dilluns, 13 de juny de 2016

Entrevista a SiesTV



Ara fa uns dies em van fer aquesta entrevista en el programa SiesTIC de la televisió catalana online SiesTV de la mà del company Guillem Alsina, periodista d'Ycom.cat, on vaig poder parlar de Racó Català, Viasona, totSuma i de les jornades de la Catosfera... Tot un plaer!

  +

Divendres, 3 de juny de 2016

Pel·lícules vistes: maig 2016



Aquest mes n'hem fet una dotzena. Sembla que, poc a poc, anem agafant el ritme. A més, n'he enganxat unes quantes de molt interessants. A veure què us sembla...

- Ironman (IMDB). Encara no havia vist cap peli d'aquesta saga, així que em va semblar lògic començar per la primera. L'empresari multimilionari Tony Stark es dedica al negoci de les armes, i un episodi personal fa que vegi la llum i decideixi posar els seus grans recursos econòmics en pro del bé, i per fer-ho es construeix una carcassa que li permet volar i tenir molta força. A partir d'aquí és la típica lluita entre els bons (encara que sigui des de fa poc temps) contra els dolents, que sempre són molt dolents, tot i que un anàlisi a fons dels valors ètics i morals de tot plegat potser ens farien veure les coses una mica diferents. Això sí, els bons del cinema sempre guanyen. Cap novetat!

- The avengers (IMDB). I ja que estava amb els súper herois, perquè no mirar també la primera peli d'aquesta saga? Doncs bé, si Ironman no em va apassionar, aquesta encara em va semblar més pobra, perquè que hi hagi un súper heroi té un passi, però que n'hi hagi tants a la vegada es fa com estrany. Això sí, grans escenes d'acció -com era d'esperar-, i els bons imposant-se -com no- als dolents, que com sempre, són molt dolents.

- 10 Coverfield Lane (IMDB). De les millors pelis que he vist aquest mes. El repartiment, amb el -literalment- gran John Goodman al capdavant, donen molt de si. I això que tot plegat és una peli de 3 actors en un sol escenari: un búnker sota terra. Però perquè estan allà? Què pensen? Què fan? Què volen fer? Quina realitat és la real? Quan no tenim prou informació, res és el que sembla. O sí. Depèn. Ah... i tot plegat amb una angoixa constant i moviments sorprenents.

- Measuring the world (IMDB). Aquesta és una peli que podria ser un documental sobre la vida dels científics Alexander Von Humboldt i Carl Friedrich Gauss. Passa que algú va decidir que seria millor donar-li un format cinematogràfic. I és una pena perquè la vida d'aquests personatges és brutal, però que fluixeja en aquest context.

- Les veus del Pamano (IMDB). Em vaig llegir el llibre d'en Jaume Cabré fa uns anys, i em va semblar fascinant en tots els sentits. La capacitat de viatjar amb tota naturalitat per diferents moments del temps, enllaçant les històries de manera magistral, i amb un relat ample, però ple de sentit, on tot enllaça de manera correcta i ordenada. Ara que la meva parella havia fet el pas i també havia decidit llegir-se el llibre vam voler veure'n la versió telefilm... i pse. Serveix per posar cares als personatges i fotos a les cases, però la tasca impossible de condensar una història tan gran en un metratge tan relativament curt, fa que perdi bona part de la seva essència.

- In the heart of the sea (IMDB). Coneixeu l'obra 'Moby Dick'? Segur que sí, perquè és un nom que ha trascendit de manera enorme. Ara bé, quanta gent s'ha llegit el tros de totxo que és el llibre? Segur que ben poca. Jo, entre ells. Així que una peli que ens explica la història de manera visual ens facilita aquesta feixuga feina. I val a dir que la peli està ben feta, amb actors a l'alçada dels personatges, una fotografia impressionant, i unes històries de calamitats magnífiques, que ens mostren el millor i el pitjor dels éssers humans i les seves dèries terrenals.

- The Hunger Games: Mockingjay - Part 2 (IMDB). Els famosos 'Jocs de la gana', on la primera de les parts ja justejava, però que es deixava veure, ni que només fos per la proposta de futur distòpic... però que a cada part perdia més i més. Aquesta la vaig veure només perquè no m'agrada deixar les coses a mitges, i perquè si havia arribat fins aquí, ja no venia d'una peli més. Doncs bé, va aconseguir que m'adormís en més d'una ocasió. Un desastre!

- El bosc (IMDB). L'Albert Sánchez Piñol (sempre escrit tot junt) és tot un prodigi a l'hora d'escriure llibres. Alguns com 'La pell freda' o 'Tretze tristos trangols' m'han semblat absolutament brutals. Obres mestres, fins i tot. Més encara que el famòs 'Victus', que tot i ser genial no m'ha semblat tan sorprenent com els dos que he citat abans. Així doncs, si aquest bon home va escriure el guió d'una pel·lícula, mereixia que li donés crèdit. Una història -una altra- de la Guerra Civil espanyola, però al Matarranya, on tothom parla català, i on, a banda dels rojos i els nacionals, hi pot arribar a aparèixer algun ser d'una altra dimensió. Una proposta atrevida, original i resultona.

- High-rise (IMDB). A primers del 2005, just després de donar per acabada una relació sentimental, i en un atac d'adrenalina, vaig tenir la necessitat de desaparèixer un cap de setmana. Vaig recollir un amic, i sense cap pla de ruta ni cap reserva, vam tirar nord enllà fins a Montpeller, on vam fer nit. L'endemà vam decidir anar més enllà i vam arribar a Marsella. Sense saber ben bé què visitar vam anar a parar a un dels famosos edificis de l'arquitecte Le Corbusier, que pretenia crear edificis-ciutat. Unes construccions que allotjarien habitatges, bars, restaurants, escoles, etc. en un mateix edifici. I de manera furtiva ens vam colar i hi vam passar mitja tarda donant voltes entre aquella enorme estructura de formigó. Va ser fascinant. Per això, quan vaig veure aquesta peli no vaig poder evitar recordar aquell gran edifici de Marsella, on una gran comunitat, amb les seves diferents classes socials lluitaven entre elles per fer valer els seus drets en aquell món en miniatura. La peli és excessiva, delirant, i a vegades pretenciosa. Però crec haver entès la idea de fons. Si algun dia aneu a Marsella busqueu l'edifici de Le Corbusier i entreu-hi. Veureu aquesta peli amb uns altres ulls...

- Macbeth (IMDB). Que sí. Que ja sabem que és una de les obres més famoses de Shakespeare... però com sol passar, tampoc n'havíem llegit el llibre, així que endavant amb la peli. Si a més, la caracterització és majestusa, doncs millor que millor. Llavors et trobes que si bé s'ha adaptat la vestimenta i la fotografia amb gran realisme, els diàlegs volen seguir fil per randa el llibre original, i això fa que a moments es faci una mica feixuga. Tot i així és una peli molt interessant.

- Humano (IMDB). Un home viatja fins a unes muntanyes per mirar d'entendre el significat de la vida i de l'existència humana. Fins aquí estaria prou bé, si no fos perquè la peli és argentina. I amb això vull dir que és taaan feixuga, que la vaig haver de deixar a mig. Potser em vaig equivocar, però després de mitja hora llarga tenia la sensació de que encara no havia començat a passar res. Ja em perdonareu!

- Endorphine (IMDB). Què passa quan una noia jove visualitza una escena molt dura i traumàtica? Doncs en aquest cas passa que es desmaia. Ara bé, el temps pot anar endavant i enrere per aprofundir en els fets i en els detalls de tot plegat. Una peli complexa, a la vegada que apassionant, sobre la profunditat de la ment humana. +

Diumenge, 1 de maig de 2016

Pel·lícules vistes: abril 2016



Aquí va el repàs de pelis del mes d'abril. Sembla que, poc a poc, anem guanyant una mica de ritme...

- Hausu (IMDB). Pel·lícula japonesa del 77, o sigui que jo encara no havia ni nascut. Són 6 amigues que viatgen a casa de la tieta d'una d'elles. Allà els hi passaran tot de situacions fantàstiques i bizarre, amb uns efectes especials basats en l'LSD...

- Insiden Man (IMDB). Segona vegada que la veia, i potser perquè ja sabia de què anava em va semblar una mica més fluixa, que no per això dolenta. Bàsicament és un atractament. Un d'aquests atracaments de pel·lícula, amb una policia que acorrala l'edifici, i uns sagrestadors que mantenen els clients com a hostatges, i que demanen unes pizzes mentre negocien una sortida raonada. A partir d'aquí la història difereix de les històries convencionals.

- Pandemic (IMDB). Holocaust mundial -un altre- causat per un virus -un altre- que converteix als humans en zombies -no us ho esperàveu, oi? La història és sobre una mare que vol anar a trobar la seva filla, atrapada a la ciutat. La resta, una mica, ja us la podeu imaginar.

- Anomalisa (IMDB). El cinema d'animació digital està aconseguint resultats extraordinaris. Aquí podem veure un format que difereix absolutament dels que ens té acostumats els Toy Story i similars. Però no només pel dibuix i l'animació, que cerquen un realisme amb matisos, sinó per la història, totalment humana i profunda. El resum seria el d'un conferenciant que arriba a una ciutat per fer una conferència, i s'allotja en un hotel.

- The 5th wave (IMDB). Arriben els extraterrestres a la Terra, i ja sabeu que quan això passa al cinema, els extraterrestres no solen venir com a amics precisament. Així doncs, comença la destrucció de la humanitat. I el què més greu em sap de la peli és que l'inici és prometedor. Fins a cert punt, el plantejament i els successos són versemblants. Però a mida que avança, es converteix en una absurda i incoherent història d'amor adolescent. Una pena...

- CSA The confederated states of Amèrica (IMDB). I si el sud hagués guanyat el nord en la Guerra de Secessió americana? Aquest és el punt de partida distòpic d'aquesta pel·lícula, que ens mostra un present on l'Amèrica més rància controla un país, on l'esclavatge continua sent legal. Suvitzat a còpia de propaganda televisiva, però legal i real. Tot plegat podria ser un film per mostrar els pitjors escenaris d'una victòria de Donald Trumt, però la peli és del 2004... Suposo que deurien ser uns visionaris!

- Er ist wieder da (IMDB). Any 1945. Adolf Hitler està passant els seus últims moments en el búnquer de Berlin fins que decideix posar fi a la seva vida. El que passa però, és que just en aquell moment fa un salt en el temps i apareix en l'Alemanya actual. Un cop és conscient del que ha succeït, decidirà continuar amb la seva lluita. El film recorda una mica de lluny a Borat o Bruno, amb un Adolf Hitler passejant-se pels carrers del Berlin actual, però amb un rerefons més profund que els films de Sacha Baron Cohen.

- El incidente (IMDB). Us imagineu que baixeu una escala, planta 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1... i quan hauríeu d'arribar a la planta baixa, torneu a aparèixer a la planta 9, en un bucle infinit del que no en pots escapar. Doncs aquest és el punt de partida d'aquest film intrigant.

- The witch (IMDB). La societat de primers del segle XVII creada pels immigrants que van colonitzar Amèrica devia ser tremendament hostil. Sobretot amb un enorme continent misteriós per descobrir, i uns principis religiosos molt severs. D'aquesta manera, amb una por i un misteri que sura en l'aire transcorre la història d'aquesta família puritana que ha hagut d'exiliar-se al mig del bosc. I tot va passant sense seguir els cànons habituals de les pel·lícules de por que Hollywood genera com a xurros.

- London has fallen (IMDB). El Primer Ministre del Regne Unit mor, i els principals líders mundials es reuneixen per assistir al seu funeral. El que ve a continuació és un festival de llum, foc i destrucció sense límit, on -oh, sorpresa- el president americà aconseguirà sobreviure de manera heroica. El millor de tot és que tot i pintar els bons i els dolents a l'estil clàssic, a mi se'm van generar uns quants dubtes sobre el funcionament de la justícia mundial.

- Turtle Power: The Definitive History of the Teenage Mutant Ninja Turtles (IMDB). Tothom coneix les Tortugues Ninja, oi? Els dibuixos animats, la peli aquella on acabava al crit de 'de puta madre' i un munt de marxandatge per tot arreu. Però en quin moment se li va acudir a algú de crear a unes tortugues mutants ninjes? Doncs per fi vaig sortir de dubtes!

- Red road (IMDB). Després de veure The Witch, vaig veure que l'actriu que feia de mare de la família havia fet una altre peli, i que a IMDB li donaven un 6,9. Així que vaig decidir baixar-me-la a veure què tal... i la veritat és que ha estat la decepció del mes. Lenta, avorrida i poc sorprenent història d'una vigilant de seguretat que a través d'una càmera descobreix a una persona que, en principi, hauria d'estar entre reixes. +

Dilluns, 18 d'abril de 2016

Moviment Nacional d'Alliberament Televisiu



L'independentisme és un procés polític, però que té com a punt d'origen la independència de les persones a nivell individual. Per un o molts motius, es comença desconnectant mentalment de la política existent i es passa a crear una realitat política nova, que al final, si la majoria de la gent segueix la mateixa tendència, s'acabarà convertint en un moviment social que desembocarà en un procés polític. En Víctor Alexandre ho explicava molt bé al llibre 'Jo no sóc espanyol', de manera que no invento res, sinó que només ho constato.

La societat catalana ja fa anys que va entrar en fase de desconnexió, i en els darrers anys no ha fet més que augmentar. Cada vegada són més els catalans que no se senten espanyols i que, per tant, estan mirant d'empènyer a la classe política per acabar de fer el pas per crear una realitat política catalana. Tot i així, el grau d'influència que patim per part d'Espanya és enorme, i la seva força d'atracció pot ser tan gran, que sovint costa molt separar-se'n, inclús quan es vol fer a plena consciència.

Una de les vies d'influència més gran que tenim són els mitjans de comunicació. Actualment comptem amb una bona amplitud de mitjans de paper, digitals i emissores de ràdio catalans, però quan mirem la televisió, el liderat de TV3 esdevé una mena d'oasis envoltat d'una enorme quantitat de cadenes espanyoles. En origen, en llengua i en substrat. Per aquest motiu, ja fa temps que vaig decidir independitzar-me. Vaig agafar el comandament, i del número 1 al 10 només hi vaig posar cadenes catalanes. En el meu cas -per si pot servir d'exemple gràfic- al canal 1 hi tinc TV3, al 2 hi tinc el Canal 33, al 3 hi tinc el 324, al 4 hi tinc El Punt Avui TV, al 5 hi tinc Td8, al 6 hi tinc BTV, al 7 hi tinc Vallès Oriental Televisió, al 8 hi tinc Vallès Visió, al 9 hi tinc Esport3 i al 10 hi tinc RAC105.

A partir del 10 hi tinc les cadenes espanyoles. Ho faig així perquè em resulta fàcil de recordar on és cadascuna. Al canal 11 hi ha TV1, al 12 hi ha La2, al 13 hi ha Antena3, al 14 hi ha Cuatro, al 15 hi ha Telecinco, al 16 hi ha La Sexta... i a partir d'aquí hi poso la resta de cadenes espanyoles com Discovery Max, Paramount Channel, etc. En tot cas, el primer rang de canals, els que tenen l'accés més directe des del comandament a distància, estan reservats als canals catalans. I així, quan faig zapping, abans no arribo a les cadenes espanyoles, he passat per un bon espectre de cadenes catalanes. De fet, la majoria de vegades ni tan sols hi arribo a les cadenes espanyoles... i creieu-me que es nota!

Però divendres vam tenir una bona notícia. El canal balear IB3 Global es podria tornar a veure des del Principat. Tenint en compte que cada vegada sembla més propera la reactivació de Canal9, i juntament amb la bona feina de La Xarxa, estic pensant d'ampliar el rang de cadenes catalanes i passar passar les cadenes espanyols deu números més enllà. Que ara comencin a partir del número 21, enlloc del número 11. Cada vegada una mica més lluny. Cada vegada més desconnectats d'Espanya. +

Dimarts, 5 d'abril de 2016

Pel·lícules vistes: març 2016



Aquest 2016 no estic tenint l'any més cinèfil de la meva vida. Tot i així miro de mantenir un ritme mínim. Aquest mes de març n'he vist 7. Aquí les teniu:

- The revenant (IMDB). Potser es recordarà com la pel·lícula de l'Òscar d'en Leo di Caprio... però també és una bona peli d'aventures, que transmet molt nítidament les dures i hostils condicions de vida dels colons americans en terres hinòspites. Un enfrontament continuat amb indis, animals salvatges, el fred i els companys de viatge sense escrúpols. Tot plegat al bell mig d'enlloc. Un enlloc preciós i salvatge.

- The animal (IMDB). En favor meu diré que vaig empassar-me aquest clàssic d'en Rob Schneider una mica per accident. El cas és que el protagonista pateix un accident i un científic boig el troba i el guareix dotant-lo de poders animals. A partir d'aquí tenim una comèdia elemental amb una estètica dels 90, tot i que la peli és del 2001. Si no la veieu, no us perdeu res.

- Réalité (IMDB). Històries creuades i somnis que conflueixen en una proposta d'allò més surrealista. La base de la història parteix d'un productor de cinema que li demana a un director que li proporcioni el crit més dolorós que s'hagi fet mai. Un crit que, per si sol, sigui mereixedor d'un Òscar. A partir d'aquí pot passar qualsevol cosa...

- Terminus (IMDB). Els Estats Units es troben en plena depressió econòmica a causa d'una guerra a l'Orient Mitjà, i s'endevina una reacció nuclear que amenaça la fi de la humanitat. Un estrany objecte caigut de l'espai exterior pot marcar un punt d'inflexió en aquesta història.

- Rubber (IMDB). Aquesta és la història d'un neumàtic de cotxe assassí. Sí, tal i com ho heu llegit... la història va exactament d'això. En un entorn surrealista, que és la única manera de fer versemblant aquesta història.

- Schneider vs Bax (IMDB). Una altra peli amb tints surrealistes (quin mes més surrealista, no?). Un assassí a sou, pare de família rep l'encàrrec d'assassinar a un escriptor. El que passa a partir d'aquí és una història de tombs inesperats.

- Deadpool (IMDB). Portem uns anys patint la bombolla de les pelis de súper-herois. Per sort, de tant en tant apareix alguna peli que trenca els esquemes d'aquesta colla de paios amb poders sobrenaturals (o gent amb pasta com Batman i Iron-man que es poden permetre tenir súper-poders de manera artificial pagant-se'ls de la butxaca). En Deadpool no sabem del cert si és un súper-heroi o no, però el que sí que sabem és que porta un traje de color vermell i negre com ells, i que quan mata, ho fa passant-s'ho bé. Amb molta sang i violència gratuïta. S'agraeix! +

Dijous, 3 de març de 2016

Pel·lícules vistes: febrer 2016



I febrer ja ha passat. Aquest any però, amb un dia més. Visca! A mi, tot plegat, m'ha donat per a 9 pelis... Fem el què podem, que la paternitat no sol lligar molt bé amb la capacitat per veure pelis a tota hora. Bé, ni pelis, ni sopars, ni concerts, ni moltes altres coses. Sort que a canvi tinc un fill que és una canya... :)

- Another world (IMDB). No, no té absolutament res a veure amb el famós videojoc que a la meitat dels anys 90 va revolucionar de manera important la indústria del videojoc, i que acabaria donant pas a l'obra mestra Flashback. Res d'això. Tan sols un futur apocalíptic ple de zombis i alguns supervivents que desenvolupen un guió pobre, acompanyat per uns recursos de producció encara pitjors...

- Le tout noveau testament (IMDB). Resulta que Déu nostre senyor és belga. Sí, belga. I viu en una casa amb la seva dona i la seva filla de 10 anys, des de que el seu altre fill, Jesús, va marxar de casa ara fa temps. Uns 2.000 anys concretament. I què fa Déu? Doncs maltractar la humanitat des de l'ordinador de casa seva (de pantalla CRT) amb estúpides i absurdes lleis. I riu cínicament. Fins que la seva filla, cansada, li agafa l'ordinador d'amagat i envia un missatge a totes les persones de la terra anunciant-los la data de la seva mort. I aquí comença tot!

- Ocho apellidos vascos (IMDB). La feien a la tele, i no se com, vaig acabar veient-la. Total, crec que la vaig veure l'any passat. I haig de dir que almenys no és una pel·lícula pretenciosa, que tira d'un humor carregat de clitxés, però com una comèdia lleugera. Altre tema és la desmesurada dimensió que va generar el seu dia, i la seqüela (que encara no he vist) feta en clau catalana.

- Absolutely anything (IMDB). L'argument? Simple... Uns extraterrestres atorguen el poder de conseguir qualsevol desig a un ésser humà triat de manera aleatòria. Però absolutament qualsevol cosa que li vingui en gust. Si hi afegim que l'ésser triat és encarnat per l'actor Simon Pegg, llavors te'n pots esperar una comèdia prou divertida. I no és una de les seves millors obres, ni té massa profunditat, però passa més que bé.

- Hyena road (IMDB). Peli de guerra. D'americans a l'Afganistan. En una missió topen amb un ancià que sembla màgic... jo em començo a muntar la meva pròpia peli pensant que m'havia trobat amb una joia de peli. I no. És una peli més, amb molts trets i morts per la mare pàtria. No n'aprenc mai!

- Atari game over (IMDB). Coneixeu Atari? Clar, tothom coneix Atari i els seus videojocs pixelats. Eren un trunyo, però en aquell llavors, a finals dels 70 i primers dels 80, eren mel. Una bogeria de llum, colors i música (pip pip pip) a l'abast dels nens més rics i afortunats. Fins que l'empresa va fer fallida. Llavors, un bon dia, tal i com diu la llegenda, van agafar milions de jocs d'ET (un dels seus fracassos més sonats) i els van enterrar d'amagat en un desert de Mèxic. Doncs bé, amb l'excusa de retrobar aquests antics videjocs enterrats, se'ns narra la història d'aquesta empresa. A mi em va agradar. Clar que jo sóc un nostàlgic de la retro-informàtica...

- The hateful eight (IMDB). Tarantino en essència, i 3 hores de peli amb pocs actors i un únic espai. I passen taaantes coses, i els diàlegs són tan bons. Es palpa la tensió a cada escena. Em va recordar l'estil de Reservoir Dogs, que encara avui és una de les meves pelis preferides, però en aquest cas, enlloc de gangsters de corbata estreta, tot passa en un context del vell far-west. Que molt bé, vaja.

- Room (IMDB). Una mare i el seu fill de 5 anys viuen tancats en una habitació. És una pel·lícula que ens vol vendre alguna metàfora sobre la vida? No pas. Es tracta de la història d'una adolescent segrestada per un psicòpata que la té tancada, i que se la folla cada nit. El nen no coneix més món que aquesta habitació.

- Suburra (IMDB). De pelis de mafiosos n'he vistes un fotimé. Però que no siguin americanes, ja seria un altre tema... Aquesta és una peli de mafiosos italiana, i que aconsegueix un desenvolupament de la trama més que atractiu, amb uns personatges dotats d'una personalitat molt caracteritzada. Va ser una descoberta inesperada, que em va alegrar una tarda. +

Dilluns, 8 de febrer de 2016

Mapes catalans d'abans i d'ara



L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un dels departaments de la Generalitat més hàbils a l'hora d'implementar eines a partir de Google Maps. De totes elles, em va sorprendre fa uns mesos un prototip de Google Maps a 3 bandes, on en una sola pàgina et mostrava la mateixa vista aèrea en una visió del 1945, una altra del 1955, i una altra de vigent. I el millor és que es pot observar des de qualsevol racó de Catalunya.

Ara han fet un pas més, i han creat un únic visor de Google Maps, però amb tota una zona ombrejada on s'observa la part seleccionada a l'any 1945 o el 1955 (segons s'esculli), inserida dins d'un mapa actual. D'aquesta manera el contrast és encara més bèstia. Realment t'hi pots passar estona mirant i remirant l'evolució d'alguns llocs...

Però si voleu anar encara més enllà, llavors us recomano que feu servir aquesta aplicació que ha desenvolupat l'Ajuntament de Barcelona, on se sobreposa un mapa detallat de la ciutat emmurallada de 1860 sobre un mapa actual. Amb una distància de més de 150 anys, la cosa es veu molt diferent de com és ara. Brutal!

P.S.: Hi afegeixo -a darrera hora- aquest mapa interactiu, que et permet conèixer l'antiguitat de toootes les finques de Barcelona. +

Dimecres, 3 de febrer de 2016

Pel·lícules vistes: gener 2016



Doncs ja ha passat un any des de que vaig decidir començar a apuntar les pelis que anava veient, i fer-ne un apunt cada mes. Passats aquests 365 dies, m'adono de que ha estat un exercici interessant, que m'ajuda a poder mirar enrere i fixar-me amb molta major claredat què m'empasso pels ulls a nivell cinematogràfic. Menjo molta ciència-ficció, i cinema que em provi de sorprendre... tot i que no puc evitar empassar-me molts dels blockbusters que van apareixent. Suposo que de tot viu l'home!

En fi, us passo el primer llistat mensual d'aquest any. No comencem ni molt forts, ni molt fluixos. Correcte!

- Bridge of spies (IMDB). Tom Hanks, Steven Spielberg, guerra freda i l'Alemanya soviètica. Un còctel d'ingredients que no podia deixar passar. El resultat, una història ben traçada, sense sorpreses estidents, però que passa molt bé. I no és precisament curta, que dura quasi 2 hores i mitja...

- Star Wars: Episode VII. The Force Awakens (IMDB). D'acord, ja ho se... La franquícia està cremada, que la compra per part de Disney no ha fet més que empitjorar-ho. Però com coi no haig d'anar a veure una 7a part, quan ja m'he empassat les 6 anteriors... no una, sinó diverses vegades. Star Wars ja forma part de la nostra vida. I francament, malgrat que n'he escoltat crítiques molt dures, jo crec que després de la darrera trilogia que ens vam haver de menjar amb patates, el resultat d'aquesta nova entrega, malgrat els clitxés i les situacions previsibles, és prou correcte. Just el que anàvem a veure, no?

- The unbelievers (IMDB). Pel·lícula documental que recull la gira de bolos que els científics Richard Dawkins i Lawrence Krauss fan arreu del planeta explicant i exposant el model científic, i confrontant-lo al model religiós. El seu ateïsme està tan justificat, i disposa d'una massa tan fidel de seguidors, que en certs moments confonen i semblen una religió en si mateixa. En tot cas, com que comparteixo el discurs, i sóc fan de Dawkins des de que vaig llegir 'El gen egoista' quan tenia 20 anys, només puc dir que ha estat divertit i interessant. Lloat sigui l'ateïsme!

- Spectre (IMDB). Una nova entrega del James Bond d'en Daniel Craig. Continuo pensant que fa més pinta de terrorista dels països de l'est, que no pas la icona del servei secret al servei de la Reina. En tot cas hi ha llum, foc i destrucció... que ja és el que anàvem a veure. I dones guapes, clar! A més, en aquesta nova entrega, ens trobem amb un James Bond profund i reflexiu. Els temps estan canviant, també en el món de l'espionatge.

- Exam (IMDB). Aquesta és una peli successora del gènere Cube. Això vol dir que una sèrie de persones diferents, amb personalitats diferents i amb visions sobre la vida diferents, es troben tancats en un espai del qual n'han de sortir, i per fer-ho han de trobar la fórmula precisa. El rerefons és un examen per accedir a un lloc de feina, i les situacions seran diverses. Mentrestant, el cronòmetre va contant enrere...

- Solace (IMDB). Assassinats sense resoldre i sense cap nexe en comú. Què pot fer la policia si no convidar a un vident (Anthony Hopkins) per mirar d'esbrinar el perquè de tot plegat. I si resulta que l'assassí tampoc compleix els canons habituals? Doncs aquí ho teniu!

- Mr Holmes (IMDB). De versions de Sherlock Holmes n'hem vist de tota mena... clàssics, moderns, karatekes o doctors House. En aquesta versió es presenta un Holmes vell, que viu retirat de la vida social en una casa al camp, però que malgrat la seva avançada edat no pot evitar de continuar fent el que sempre ha fet. Sempre i quan la vellesa li permeti.

- Irrational man (IMDB). És la darrera peli d'en Woody Allen, i va d'un jove professor de filosofia en una fase completament nihilista de la seva vida. Per tal de sortir de la monotonia racional de la vida li caldrà fer un acte d'allò més irracional. I ho fa. I s'allibera. Però...

- Ten billion (IMDB). De tant en tant apareix el típic documental de caire pedagògic que vol advertir sobre els mals del nostre temps. En aquest cas, un dels responsables de Microsoft es posa el barret de Malthus per advertir-nos que d'aquí pocs anys serem 10.000 milions d'habitants al planeta Terra, i que això ens suposarà un problema a l'hora de mantenir el ritme de vida que portem. No és un tema nou, però l'esforç de la producció fa que sigui agradable de veure, que ja és molt.

- The family man (IMDB). Era la segona vegada que veia aquesta pel·lícula, i val a dir que en tenia un record relativament bo de la primera vegada. Ara em va semblar molt més superficial que el primer cop. En tot cas es tracta d'un conte de Nadal en tota regla. Amb cotxes cars, executius de Wall Street i un present que mai va ser. +

<1...34567...72>

Qui sóc?



Joan Camp (Granollers, 1978) He estudiat Ciències Empresarials a la Universitat de Girona (UdG) i Màrqueting a Eserp. Sóc soci fundador i director de l’empresa de projectes web Tirabol Produccions. He estat creador i director dels diaris digitals Racó Català (1999-2007) i directe!cat (2007-2008) entre d’altres projectes web, com Viasona, Blog.cat o totSuma. Vaig ser el productor executiu de ‘Cubicles’, la primera web-sèrie en català, i vaig participar en el llibre ‘Catalunya, estat de la nació’ (Pòrtic, 2008). També sóc responsable de les jornades de la Internet catalana, la Catosfera. La meva militància passa per ser soci d'Òmnium Cultural (i membre de la junta del Vallès Oriental), la Plataforma per la Llengua i el Casal Popular l'Esquerda de Granollers. També sóc president de l'associació Xarxa Digital Catalana (Xadica), vocal de la junta de l'Associació de Mitjans d'Informació i de Comunicació (AMIC) i patró de la Fundació Reeixida. A nivell esportiu sumo 11 Matagalls-Montserrat, uns quants anys de bàsquet i moltes partides d'escacs...

Arxiu




Joan Camp Fontcuberta | Crea el teu distintiu




giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny


Joan Camp