Joan Camp

Dilluns, 30 de gener de 2017

A 'Els Spin Doctors' de Catalunya Ràdio explicant els fòrums de Racó Català



Avui he participat al programa 'Els Spin Doctors' de Catalunya Ràdio per parlar de Racó Català i els seus fòrums. El programa és presentat per Toni Aira, i compta amb la participació habitual d'en Francesc Canosa. Al programa m'hi ha acompanyat la nostra cap de redacció, la Magda Gregori. L'experiència ha estat molt bona, i he pogut explicar diferents detalls i curiositats dels nostres quasi 18 anys de vida a la xarxa.

Aquí teniu el podcast del programa, per si el voleu escoltar...

  +

Dilluns, 23 de gener de 2017

Enraonar



Tot just fa una estona que ha acabat a TV3 el programa especial 'Jo preunto', en què els ciutadans feien preguntes al president de la Generalitat de Catalunya de manera totalment directa, i ell responia tan bé com sabia. El seguiment, en paral·lel a Twitter, hi havia piulades per a tots els gustos i colors. Des de qui sentia vergonya aliena, fins a qui pensava que era un exercici de democràcia brillant. En tot cas, i això crec que ho puc dir amb bastanta seguretat, el programa no ha passat gens desapercebut. Bé doncs per l'equip de la CCMA!

Suposo que el fet que el nostre president actual, en Carles Puigdemont, sigui periodista d'ofici, li pot facilitar una mica les coses a l'hora de respondre. Però no podem negar que és un exercici arriscat al qual no hi estem gens acostumats, sobretot si mirem Espanya. I no ho dic només perquè el seu president actual, Mariano Rajoy, faci servir una pantalla de plasma per les seves rodes de premsa, mancades de cap tipus de pregunta per part dels periodistes. Em refereixo a una cosa molt més profunda, una cosa que realment crea un abisme gegant entre Catalunya i Espanya. La capacitat de debatre de manera tranquil·la sobre qualsevol tema. Parlo de la capacitat d'enraonar.

Segons el diccionari, enraonar significa parlar alternativament dues o més persones entre elles o discutir alguna cosa en conversa. Víctor Alexandre explicava al llibre 'Jo no sóc espanyol' que aquest verb tan nostrat, enraonar, no tenia un equivalent en llengua castellana, donant a entendre que les paraules que configuren una llengua, sovint són un reflex de la gent que en fa ús.

De TV3 se'n poden dir moltes coses, i potser moltes d'elles negatives. Segur. Però des de que tinc ús de raó hi he vist infinitat de programes de debat i de reflexió, on fos el tema de debat que fos, sempre hi he notat un esforç per ponderar la presència dels partidaris, com dels detractors, com d'especialistes. El reguitzell de programes d'exemple són molts, diversos i variats: Vostè jutja, La vida en un xip, Vox Populi, Polèmic, A contracorrent, Banda Ampla, Millenium, Àgora, La nit al dia, Singulars, .CAT... I cada vespre tenim les interessants tertúlies del 324.

En canvi, la imatge que tinc de les cadenes de televisió espanyoles és de pretesos debats, que no són més que xous encoberts de dissabte a la nit, sense cap voluntat per ponderar les posicions, i on la gent cridant són la norma habitual. Sense cap intenció real de debatre res. He vist debats sobre la independència de Catalunya sense cap independentista a la sala, o moderadors fent-se partíceps de les posicions d'alguns dels ponents. Espanya, on la paraula 'debat' va més lligada a 'Gran Hermano' i a 'Quien quiere casarse con mi hijo', que no pas a un debat real.

Sóc independentista per molts motius, però un que m'importa de manera especial és per poder viure en una societat on els problemes, els que siguin, es puguin enraonar, i a Espanya es discuteix molt, però s'enraona molt poc. Ja els deu anar bé. Però amb mi, que no hi comptin! +

Dilluns, 9 de gener de 2017

Pel·lícules vistes: desembre 2016



L'1 de gener de 2015 vaig començar a apuntar les pelis que anava veient cada mes. L'experiment em permetia de saber, ja de pas, el total de films que aconseguia devorar en un any. AIxí doncs, un cop acabat el 2015 vaig comptabilitzar fins a 128 pelis vistes. El 2016 vaig voler continuar amb l'experiment, però un cop acabat l'any m'adono de que el total a baixat fins a 97. Suposo que el fet d'haver estat pare ha canviat una mica els meus hàbits, però també haig de dir que creia que la xifra seria encara més baixa. L'any que entrem, el 2017, continuaré -si puc- amb aquest experiment, a veure com acabo l'any... Mentrestant, aquí teniu les pelis que he vist aquest desembre.

- They call me jeeg robot (IMDB). Una peli de súper herois italiana? Perquè no... total, ja s'ha fet quasi de tot en aquest món. Només que aquí tant els dolents com el súper heroi són tots uns macarres de tres al quarto.

- Jiro. Dreams of sushi (IMDB). Doncs resulta que sí, que en Jiro viu pel sushi. Somia amb el sushi. I qualsevol cosa que passa a la seva vida té com a únic objectiu aconseguir fer un millor sushi. I el millor de tot és que és una història real.

- Millenium (IMDB). Darrerament m'està agafant per veure sèries d'origen nòrdic. N'estan sortint coses bastant interessants. La peli de la primera novel·la d'en Larsson la tenia pendent fa temps. És correcta, però és llarga com una mala cosa. Quan vegi la segona part ja us explicaré si és una tendència o una excepció.

- The seventh continent (IMDB). Un dia, no recordes ben bé com, t'acabes trobant una peli alemanya de 1989 a la llista de pelis pendents de veure. En aquest cas hi trobem una família normal, amb una feina normal, amb uns amics normals, i amb uns problemes normals. I tot és així bona part de la pel·lícula... Quan es va acabar em vaig adonar de que alguna cosa havia aconseguit entrar molt endins de mi. Us la recomano!

- Spectral (IMDB). A Netflix li ha picat per fer les seves pròpies pelis (per tema de drets i tal). De fet, vaig veure Arq al setembre, i em va semblar molt bona. En aquest cas ens trobem davant d'un bunyol bastant gros. Amb molts efectes especials i caires d'apocalipsi. I tota l'acció passa a Armènia, o a Bielorússia, no recordo. Aquesta, veus, no us la recomano! (de res)

- Pet (IMDB). Una peli que es diu Pet? Ah calla, que en anglès vol dir una altra cosa... En tot cas, ja hi som. I què ens hi trobem? Doncs a un jove marginat i una mica paranoic que acaba segrestant a la única noia que li respòn un parell de frases -per cortesia-, i que acaba tancant en una gàbia per a gossos.

- Touched with fire (IMDB). Dos joves, noi i noia, que no giren rodó i acaben tancats en el mateix manicomi. Coses de la màgia providencial, poc a poc aniran veient que encaixen entre ells i que s'estimen...

- John Wick (IMDB). Hi ha dies en que et ve de gust una peli d'acció i de tiros. Doncs aquesta és molt ideal per a dies així. En Keanu Reeves ens demostra que no hi ha manera que envelleixi, i es carrega a Déu i sa mare de la manera més letal possible. Pim pam pum, sense descans. Un crack!

- Big hero 6 (IMDB). Un robot gros i de color blanc, i tothom diu que està tan i tan bé... Doncs som-hi! Bonica peli de súper herois de la factoria Disney. Entretinguda i apta per veure canalla i adults en una mateixa habitació. Potser que ens hi haurem d'anar acostumant...

- The infiltrator (IMDB). En Bryan Cranston és l'actor que al llarg de 5 excel·lents temporades va donar vida al gran Walter White de Breaking Bad. Però si a la sèrie apareixia com al major fabricant de drogues sintètiques del món, en aquesta peli es vol redimir -suposo- i fa de policia infiltrat en el càrtel de la droga colombiana dels anys 80, jugant-se la pell per poder provocar el major nombre de detencions possibles, amb escenes d'enorme tensió...

- Hancock (IMDB). Bé, acabo l'any amb aquesta estranya peli d'en Will Smith, que fa d'una mena de súper heroi (un altre) mig indigent i alcohòlic. Poc a poc van passant coses que expliquen qui és i què hi fa en aquest món. Tot això amb bastantes escenes d'aquelles que haurien de fer més gràcia de la que em va fer a mi, però pse, en aquell moment no tenia cap altra peli a tiro, i vaig tirar per aquí. Doncs au, vista, i no hi tornarem. +

Diumenge, 4 de desembre de 2016

Pel·lícules vistes: novembre 2016



Porto un ritme realment baix de pelis (amb el que jo havia estat). Aquest mes, altra vegada, només quatre... Aquí van!

- Killing them softly (IMDB). En Brad Pitt fent de tio malote i matant sense compassió? Anem-hi doncs! Pensava que la tenia pendent, i al cap d'una estona ja em vaig adonar que l'havia vista. En tot cas, pim pam pum, mafiosos i una trama més que acceptable.

- Only the dead (IMDB). Quan un reporter americà s'endinsa en els confins de la Guerra d'Iraq no s'imagina tot el què li passarà, però sobretot no s'imagina com de propera és la mort, i que barata que surt enmig d'una guerra. La peli, que és més aviat un documental, està carregat d'imatges notablement dures i impactants.

- Midnight special (IMDB). Un nen amb uns súper-poders que crea tot un entorn de culte en l'Amèrica profunda, fins que el seu pare decideix emportar-se'l sense previ avís, i aquest fet provoca la ira dels membres de la secta que els portarà a una llarga persecució amb un final...

- Demon (IMDB). A l'estiu del 2008 vaig assistir al casament d'un amic meu de tota la vida. La diferència amb la resta de casaments als que he assistit és que aquest es va celebrar a la Polònia profunda, ja que la seva futura esposa era d'allà. Només després d'haver viscut aquesta experiència puc apreciar amb profunditat aquesta pel·lícula que barreja el suspens, el terror i la comèdia, en el transcurs d'un casament polac on, bàsicament hi ha alcohol. Mooolt d'alcohol. I ni res ni ningú els frenarà del seu consum, que per alguna cosa estan en un casament. Per beure fins que l'ànima es desprengui del cos. +

Divendres, 4 de novembre de 2016

Pel·lícules vistes: octubre 2016



Un dels mesos més fluixets dels darrers 2 anys. Es nota que ha estat un mes de Catosfera, i del retorn de diferents sèries com Black MIrror o The Walking Dead... Aquí van les 4 pelis que he aconseguit veure:

- Bastille day (IMDB). Aquí va un thriller d'acció correctet, que vol dir que tot i les importants mancances de guió i de buits inexplicables, l'acció transcorre a un ritme prou interessant. Tot plegat es tracta d'un atemptat a París en plena celebració del Dia de la Bastilla... amb la mala llet que quan s'anava a estrenar hi va haver un important atemptat a Niça en plena celebració del Dia de la Bastilla. Allò de que la realitat supera la ficció i tal. Total, que van haver de deixar la peli en guaret durant un temps fins que els ànims s'haguessin calmat. I suposo que tot plegat, com ja va passar amb The Interview, no ha fet més que donar una publicitat excel·lent a un film que potser tampoc era tant...

- Star Trek Beyond (IMDB). Llum, foc, desrucció... Si mires una peli d'Star Treck ja saps què t'espera: races alienígenes d'aparença totalment humana, dolents molt enfadats amb el món, i l'Spock fent la V amb tots els dits de la mà. Però personalment, tota la sèrie i la saga de pelis he cregut que tenien alguna cosa que m'atreia. I així, poc a poc, anem seguint la saga, quasi com per rutina. Amb molt d'entusiasme i poques sorpreses, però sempre fidels. Igual que amb Star Wars.

- Tucker and Dale vs Evil (IMDB). Aquesta és una proposta interessant, on l'acció passa des del punt de vista del psicho-killer que mata joves adolescents pel bosc mentre estan de vacances, però donant a entendre que en el fons són bones persones, i que només els clitxés més 'red neck' els condemnen abans d'haver estat jutjats. Era la segona vegada que la veia, i em va agradar tant com la primera vegada.

- Anthropoid (IMDB). El militar alemany de més rang abatut durant la 2a Guerra Mundial va ser el General de les SS Reinhard Haydrich, que ocupava la 3a posició en l'organigrama de comandament, només per sota de Hitler i Himmler. Aquesta és la història dels fets que van poder amb ell, mentre estava al comandament de l'annexionada Txecoslovàquia. +

Dimarts, 11 d'octubre de 2016

Girona, capital de la Internet catalana



La ciutat de París és coneguda de moltes maneres diferents. De tots els seus àlies, el més famós és el de 'Ciutat de la Llum' (la Ville lumière), nom que molta gent atribueix a la seva fama mundial com a centre de les arts i l'educació. El veritable origen d'aquest nom però, prové de la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881), on Edison va presentar la primera làmpada incandescent amb un filament de cotó carbonitzat, que va suposar un èxit rotund total entre els assistents, i que va convertir la ciutat de París en la primera gran ciutat del món il·luminada gràcies a l'electricitat. D'aquí el sobrenom.

Salvant les distàncies -que són enormes-, en molts sentits podríem dir que parlar d'Internet avui és com parlar d'electricitat en aquell llunyà 1881, perquè llavors d'electricitat se'n va veure molt poca. De fet, l'electricitat era -i és- una mena de fil conductor invisible, que amb l'ús adequat provoca coses, però que en si mateix no acaba de ser res concret. Per això en aquella exposició d'electricitat, i en les fires següents, el que els assistents van poder veure i tocar van ser làmpares, màquines i qualsevol cosa que funcionés o requerís electricitat. Era una exposició sobre els usos de l'electricitat, i no sobre l'electricitat en si mateixa, on Thomas Edison va exercir d'Steve Jobs i va presentar les seves novetats que canviarien el món i que el farien ric.

Internet avui és això. Un fil conductor invisible, però amb un munt d'usos i conseqüències, que arriben a tots els racons de la vida: ensenyament, comunicació, oci, turisme, esports, medi ambient, sexe... Internet es troba avui a tot arreu. A cada racó. Internet ho és tot. Però no seria res sense les persones que n'hi donem ús.

Quan l'estiu passat vaig rebre l'encàrrec d'en Carles Puigdemont de repetir altra vegada l'experiència de les jornades de la Catosfera a Girona, llavors ell encara era alcalde de la ciutat. Poc ens imaginàvem com canviarien algunes coses en pocs mesos. Però recordo que en aquell moment vaig pensar que explicar Internet, així pim pam, en dos o tres dies, potser era agosarat i pressumptuós, encara que ho féssim només en clau catalana. Perquè com he explicat, Internet arriba a tants racons, que d'entrada sembla impossible fer un retrat precís de la realitat del moment. I ho és.

Així doncs a l'edició de la Catosfera d'aquest any, que se celebrarà a Girona els propers dies 13, 14 i 15 d'octubre, hem posat en funcionament una fórmula que no pretèn centrar-se en cap àmbit en concret, sinó que vol agafar una mica de cada lloc, tal com si cada xerrada -i en seran més de 20- fossin píxels, que tots junts, configuressin el traç d'una imatge global, que tot i difusa i poc precisa, ens permeti fer-nos una lleugera idea d'on som ara mateix i quines coses estan passant a la xarxa. Per això parlarem de persones, d'educació, de periodisme, de comunicació, d'empresa, d'estratègia, de xarxes socials, de seguretat, de llengua, de cultura i d'humor... I ho farem amb algunes de les primeres espases catalanes com en Saül Gordillo, en Genís Roca, en Josep Ganyet. Empreses mundialment reconegudes com AirBnb o Wallapop. Intel·lectuals de la talla de la Laura Borràs o en Francesc Canosa. Periodistes com la Karma Peiró, la Sílvia Barroso o la Gemma Aguilera. Fotògrafs carismàtics com en Jordi Borràs, o creatius del nivell d'en Jaïr Domínguez. Podeu veure el programa sencer en aquesta pàgina.

Com cada any, l'entrada és lliure i gratuïta a tothom qui vulgui venir i participar de les jornades. Tot i així, donarem prioritat d'accés (que l'aforament és limitat) a tothom que s'hi hagi inscrit. Ja ho sabeu, si voleu passar-vos-ho bé i saber una mica més d'aquesta xarxa tan enorme i complexa, esteu convidats a participar de la Catosfera 2016, que com cada any, tornarà a convertir-se en el gran punt de trobada de la Internet catalana.
+

Dilluns, 10 d'octubre de 2016

Pel·lícules vistes: setembre 2016



Continuo mantenint un ritme més baix que l'any passat, però relativament constant. Aquest mes de setembre, mitja dotzena de pelis. Aquí van:

- Sound of my voice (IMDB). Una parella entra en una reduïda secta d'adoració a una mena de matriarca líder. En el fons és una noia jove i agradable que diu provenir del futur, i que tot el seu credo és una mena de codi per sobreviure un apocal·lipsi que ha d'arribar aviat. L'home de la parella és un periodista que espera fer-ne el reportatge de la seva vida, però les coses mai són el que semblen. Correcta.

- Idiocracy (IMDB). Es tracta d'una peli de fa 10 anys sense massa pretensions. Però vaig veure un vídeo amb els 3 minuts inicials, i em va semblar que li havia de donar una oportunitat. Realment és fluixota, tot i que si se la mira amb carinyo pot arribar a tenir algun moment interessant.

- Arq (IMDB). Aquí tenim una peli on el dia es repeteix cada vegada quan sona el despertador. No, no es tracta del Dia de la Marmota. El film d'en Bill Murray és una comèdia molt interessant, però amb unes premisses molt clares. En aquest cas, la peli s'assembla molt més a Edge of Tomorrow de Tom Cruise, on hi ha un aprenentatge i una evolució. A més, les coses poden canviar, i fins i tot més gent pot acabar participant del salt de dia recordant tot el que havia fet. Si us agraden aquest tipus de pelis, aquesta és més que correcta i interessant.

- Winter on fire (IMDB). No, no és una peli. És un documental. Però collons quin tros de documental. No li calen efectes especials, ni actors de renom ni res per l'estil. Només la història d'un poble, l'ucrainès, combetent des dels carrers i les places un govern il·legítim i contrari al poble. Comença amb manifestacions pacífiques, i va pujan de to fins a convertir-se en una autèntica guerra campal. Tot plegat passa durant els mesos d'hivern a cavall de 2013 i 2014. El títol li fa justícia al documental. Molt emocionant tot plegat...

- Liar liar (IMDB). Mira, un d'aquells clàssics que feia anys que tenia pendents de veure, i que fa uns dies se'm va posar en safata. Ja fa quasi 20 anys des de que es va estrenar la cinta, però crec que agafa una etapa daurada de Jim Carrey on mostra tot el seu ventall de ganyotes en la màxima expressió. Ell és la pel·lícula... La resta és decoració.

- Capsule (IMDB). Us recordeu de Buried? Aquella peli d'en Rodrigo Cortés on un home està enterrat viu, i es passa tooota la peli tancat allà dins amb un mòbil, mirant de contactar amb gent per veure si algú el pot rescatar? Doncs aquesta peli té un aire similar, només que aquesta vegada tota la peli passa dins d'una claustrofòbica càpsula espacial on un cosmonauta solitari mirarà de sobreviure amb un compte enrere letal i unes comunicacions amb la Terra que sembren molts dubtes i misteris.
+

Diumenge, 2 d'octubre de 2016

Al 'Generació Digital' de Catalunya Ràdio explicant la Catosfera 2016



Aquesta setmana he participat al programa 'Generació Digital' de Catalunya Ràdio, on un any més m'han convidat per tal d'explicar l'edició de la Catosfera 2016, que enguany se celebrarà els dies 13, 14 i 15 d'octubre a Girona sota el títol 'La Internet de les persones'. Tindrem ponents molt potents, d'empreses tan destacades com AirBnb o Wallapop, intel·lectuals de la talla de la Laura Borràs o Francesc Canosa, gent amb humor com en Jaïr Dominguez, o periodistes i comunicadors de la talla de Saül Gordillo, Genís Roca o Josep Ganyet. El cartell d'aquest any realmen fa goig!

Podeu escoltar l'àudio del programa sencer des d'aquest enllaç, o bé l'entrevista que em fan des d'aquest altre enllaç:

 
  +

Dimecres, 28 de setembre de 2016

Aquest 2016, la Catosfera aposta per 'La Internet de les persones'



La Internet de les persones és el títol de la Catosfera 2016, que enguany se celebrarà a la ciutat de Girona del 13 al 15 d’octubre al Centre Cultural La Mercè.

Les jornades de la Catosfera acumulen una colla d’edicions a les espatlles. En els seus inicis, pretenien esdevenir una gran cita de blocaires catalans, però amb el pas dels anys han esdevingut el punt de trobada d’internautes catalans de tota mena: blocaires, tuitaires, emprenedors, comunicadors, empresaris o simples curiosos amants de la xarxa. Sempre, però, amb la singularitat d’explicar Internet des d’una mirada de país.

Una visió global des de mirades individuals
En cada edició, la Catosfera ha pretès parlar de la xarxa des d’un punt de vista concret, com ara l’emprenedoria digital o la projecció internacional de les iniciatives que es desenvolupen a casa nostra. Tanmateix, des de l’organització de les jornades ens hem adonat d’un fet innegable. Internet ho és tot i ocupa cada espai de les nostres vides: feina, educació, lleure, comunicació, política i qualsevol altre aspecte que ens passi pel cap. Per això, enguany la Catosfera fa una aposta global en la mesura del possible. Com? Donant veu a persones d’àmbits molt diferents que, tot sumant els seus relats personals com si es tractessin de píxels, dibuixaran un retrat d’allò que està passant ara mateix a Internet i d’allò que pot succeir en el futur més immediat.

En aquest sentit, les jornades han canviat el format de taules rodones habitual de les passades edicions per un en què el ponent és l’absolut protagonista. Les xerrades, d’uns vint minuts cadascuna, seran individuals per tal de configurar aquest mapa global del panorama actual de la Internet i la comunicació.

Més de vint activitats i xerrades en tres dies
Enguany, la Catosfera tindran lloc a l’Auditori del Centre Cultural La Mercè els dies 13, 14 i 15 d’octubre, tres jornades que concentraran el mateix gruix d’activitats i xerrades que en les edicions anteriors, que duraven una setmana. Així doncs, seguim apostant per una oferta de qualitat i gratuïta, a l’abast de tots els públics, però amb un format comprimit per tal d’augmentar la repercussió dels actes.

L’acte inaugural, dijous al vespre, comptarà amb la ponència d’obertura La Internet de les persones, en un acte presentat per la periodista Mariola Dinarès, on participaran tres professionals del sector de la comunicació i Internet: Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio i dels mitjans digital de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Genís Roca, soci de la consultora RocaSalvatella, i l’enginyer i comunicador Josep M. Ganyet. En un moment on tothom parla de la Internet de les coses, la ponència centrarà la mirada en la funció social i democratitzadora de la xarxa, un espai que pensa, opina i dóna veu a tothom.

Divendres al matí, les jornades acolliran la primera edició de la Catosfera.edu, una iniciativa divulgativa adreçada als estudiants de secundària dels instituts de Girona dirigida per dos experts en TIC: Josep M. Ganyet i Quico Domingo, consultor de Tecnologies de la Informació. Tots dos parlaran d’usos creatius de la tecnologia enfocats als adolescents, una generació que ja no coneix ni entén la vida sense l’ús de les TIC.

A la tarda, el periodisme i la comunicació agafaran el relleu de l’educació. El Grup de Periodistes Ramon Barnils coordinarà el debat Masclisme i clickbaiting: els perills de fer-ho tot per acumular visites. Karma Peiró, directora de Nació Digital; Gemma Aguilera, periodista d’El Món; Berta Florés, membre del col·lectiu #OnSónLesDones, i Sílvia Barroso,subdirectora del diari ARA intercanviaran opinions sobre una de les tendències de periodisme digital que genera més polèmica, sobretot arran del seu ús abusiu durant la cobertura dels últims Jocs Olímpics. L’acte serà moderat pel periodista Enric Borràs.

Dissabte serà el torn de les ponències-retrat. Empresa, estratègia, xarxes socials, seguretat, cultura i lleure seran sectors àmpliament representats per persones destacades d’aquests àmbits a nivell català. Així, comptarem amb el testimoni d’empreses digitals punteres com Wallapop o Airbnb; agències de màrqueting i comunicació com BeRepublic, Playbrand i ElGiroscopi; analistes de la comunicació i les noves tecnologies; experts en seguretat digital, i personalitats del sector cultural com ara la directora de la Institució de les Lletres Catalanes Laura Borràs o l’escriptor i guionista Jair Domínguez.

Però l’oferta de la Catosfera 2016 no acaba aquí. Durant tots els dies, al claustre del Centre Cultural la Mercè es podrà visitar la mostra Kinetics of time travel, de l’empordanès Pere Tubert, un recull de contes visuals d’allò més hilarants. A més, dissabte al matí la jornada acollirà un taller de Crypto Party per als qui vulguin aprendre a fer servir Internet de manera més segura. Tant dijous, com divendres i dissabte, hi haurà espais d’oci entre presentacions per tal que públic i ponents puguin intercanviar opinions.

Imatge renovada
La Catosfera 2016 arriba amb canvis a tots els nivells. Per fer-ho palès, hem fet un rentat de cara a la imatge corporativa, tot adaptant-la als valors que volem seguir transmetent però amb un disseny més fresc i viu.

Més cobertura
Un altre dels canvis destacats d’aquesta edició és l’increment dels acords amb els mitjans de comunicació oficials. Així, enguany comptarem amb el compromís de sis mitjans, tant de premsa, digital, ràdio com de televisió: diari ARA, Catalunya Ràdio, El Punt Avui, Nació Digital, La Xarxa i Televisió de Girona.

Totes les taules programades podran seguir-se per streaming a través del web de la Catosfera o mitjançant Twitter amb l’etiqueta #catosfera.
+

Dimarts, 6 de setembre de 2016

Pel·lícules vistes: agost 2016



Agost és estiu, i estiu és estona (més estona) per veure pelis. Crec que aquest 2016 no aconseguiré el total de títols vist el 2015, però vaig aguantant el ritme. Bona feina, Joan! Gràcies! (petons)

- Embers (IMDB). Futur apocalíptic, on una estranya malaltia esborra la memòria de les persones. Passats uns minuts no recorden res, ni tan sols el seu passat més proper. Però la gent continua provant de viure, d'alguna manera i malgrat, al carrer. I cada matí es desperten sense reconèixer-se... Mentre, en un búnquer ben protegit hi viu un pare i una filla aïllats d'aquest món. Amb tota la memòria del món, però tancats dins de quatre parets. Llibertat o no llibertat? On comença i on acaba...

- A hologram for the King (IMDB). En Tom Hanks protagonitza aquesta peli on s'embarca en un viatge comercial a un ric país de l'Orient tipus Qatar o Aràbia Saudí amb l'objectiu de fer una gran venda de productes tecnològics. Però l'adaptació extrema i les estranyes situacions amb què es trobarà el faran reflexionar sobre moltes coses. Correcteta, malgrat ser una mica pse...

- Before I wake (IMDB). Peli de por, on el protagonista és un nen indefens, que converteix els seus somnis en realitat. I tan somia boniques papallones, com somia els monstres més espantosos. Quan això passa, els seus cuidadors en pateixen les conseqüències. Una mica de por de manual, amb algun element argumental prou elaborat, a la vegada que deixa molts fils despenjats i sense resposta.

- The nice guys (IMDB). En Russel Crowe, lluny del bon tipus que lluïa a Gladiator, és ara una mena de sicari de les causes nobles. Protegeix als indefensos per assolir una mena de redempció personal. Tot plegat, enmig dels viciosos anys 70, i amb un aire Lewobsky, que podrien arribar a aconseguir que fos una peli brillant, si no fos per la lentitud de la narració.

- The man who knew the infinity (IMDB). El xaval de Slumdog Millionaire ha crescut, i dóna vida al matemàtic indi Ramajujan. Un visionari de les matemàtiques, que va tenir la mala sort de néixer en el país equivocat en un moment històricament poc apropiat. I clar, aconseguir el reconeixement de la comunitat científica no li resultarà gens fàcil. A més, és un trist gafat, que pringa per totes bandes. Però un fora de sèrie, això sí!

- Independence day: Resurgence (IMDB). Quan ara fa 20 anys vaig veure aquesta peli, era un divendres i vaig sortir del cinema tot motivat i excitat amb el meu amic Ferran. Ens va semblar espectacular i en vam parlar llarga estona de camí a casa. L'endemà ens n'aniríem a fer la Matagalls-Montserrat. La meva 8a vegada... Més tard, amb el temps, i donant voltes a la peli, em vaig anar adonant del munt d'incoherències, absurditats i tonteries que contenia. És que no s'aguantava per enlloc, ni posant-hi voluntat. Doncs bé, 20 anys més tard, la segona part no m'ha defraudat gens ni mica. Ha estat la mateixa merda que la primera vegada, plena d'incoherències, absurditats i tonteries. I altra vegada m'ho ha passat teta veient com uns xulo-putes americans s'enfrontaven a uns extraterrestres gegants a cops de puny. God save America! (aplaudiments)

- X-men: Apocalypse (IMDB). Sempre que acabo de veure una peli de súper-herois em dic a mi mateix que no tornaré a caure en l'error, i que no en tornaré a veure cap més. Doncs bé, aquí estem incomplint -de nou- una altra auto-promesa. I és que el millor de les pelis de súper-herois és que tot és possible, de manera que no val la pena prendre-se-les de manera massa racional. I mira, al final encara t'ho passes bé i tot...

- Money monster (IMDB). Què passa si un economista mediàtic ens aconsella invertir en una empresa, i llavors resulta que aquesta se'n va a la merda? Doncs bé... si hi has perdut tanta pasta, que ja tant se te'n for tot, sempre pots plantar-te enmig del programa, i forçar al presentador perquè es posi un xalec-bomba. I a partir d'aquí, tocar-li la pera amb tots de preguntes que no sabrà respondre. I clar, saps que és fàcil que d'allà no en surtis viu... però i el 'gustasso' de fer una gamberrada d'aquest calibre? +

<1...23456...72>

Qui sóc?



Joan Camp (Granollers, 1978) He estudiat Ciències Empresarials a la Universitat de Girona (UdG) i Màrqueting a Eserp. Sóc soci fundador i director de l’empresa de projectes web Tirabol Produccions. He estat creador i director dels diaris digitals Racó Català (1999-2007) i directe!cat (2007-2008) entre d’altres projectes web, com Viasona, Blog.cat o totSuma. Vaig ser el productor executiu de ‘Cubicles’, la primera web-sèrie en català, i vaig participar en el llibre ‘Catalunya, estat de la nació’ (Pòrtic, 2008). També sóc responsable de les jornades de la Internet catalana, la Catosfera. La meva militància passa per ser soci d'Òmnium Cultural (i membre de la junta del Vallès Oriental), la Plataforma per la Llengua i el Casal Popular l'Esquerda de Granollers. També sóc president de l'associació Xarxa Digital Catalana (Xadica), vocal de la junta de l'Associació de Mitjans d'Informació i de Comunicació (AMIC) i patró de la Fundació Reeixida. A nivell esportiu sumo 11 Matagalls-Montserrat, uns quants anys de bàsquet i moltes partides d'escacs...

Arxiu




Joan Camp Fontcuberta | Crea el teu distintiu




giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny


Joan Camp