Joan Camp

Dimarts, 28 de març de 2017

Lletrasonats, capítol 6: Sons de primavera



Ja tenim aquí 'Sons de primavera', el sisè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

A "Lletrasonats" estem convençuts que cada estació de l'any té la seva pròpia banda sonora. Repassem els temes que posen música a l'estació de les al·lèrgies, la roba d'entretemps i la sang alterada: la primavera. Una època de l'any que protagonitza gairebé tots els estils musicals: des de la rumba catalana al rap, passant per versions de sons balears amb acordió diatònic.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dimarts, 21 de març de 2017

Lletrasonats, capítol 5: Lletres que són poesia



Ja tenim aquí 'Lletres que són poesia', el cinquè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

Resseguim el rastre que la poesia, els poemes, els poetes i les poetesses... han deixat en la música a casa nostra. Perquè hi ha vegades que els poemes són cançons. A "Lletrasonats" us descobrim les perles que han sorgit d'aquesta genuïna relació entre versos, ritmes i melodies, gràcies a Mishima, Sílvia Pérez Cruz, Guillamino & Manuel García, Albert Pla, Roger Mas, Miguel Poveda, Jo Jet i Maria Ribot, Dijous Paella, Mireia Vives i Borja Penalba, Guillem Ramisa & Oques Grasses, El petit de Cal Eril i Joan Colomo.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dimarts, 14 de març de 2017

Lletrasonats, capítol 4: Dates especials



Ja tenim aquí 'Dates especials', el quart programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

T'has preguntat mai per què Sílvia Pérez Cruz té un àlbum titulat "11 de novembre"? O què li va passar al Raimon el 18 de maig del 68? La música és una manera fantàstica per recordar. Per fixar dates al cap. Per això, probablement, no hi ha banda que no hagi dedicat una lletra a un dia especial. Al programa 4 de Lletrasonats a +CatRàdio hem descobert algunes històries que s'amaguen darrere d'una data en forma de cançó.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dimecres, 8 de març de 2017

Lletrasonats, capítol 3: Amb nom de dona



Ja tenim aquí 'Amb nom de dona', el tercer programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

Fins ben entrat el segle XX, no es va aconseguir el sufragi femení, una gran fita de la lluita per la igualtat entre els homes i les dones. Avui, però, les dones encara no són prou presents en àmbits com la política, els mitjans de comunicació oal programa 3 de Lletrasonats a +CatRàdio hem escollit un bon grapat de cançons que tenen un, o diversos, personatges femenins com a protagonistes. Sentirem cantar la Laura, la Mercè, la Susanna i la Júlia, entre d'altres. Perquè tots tenim una mare, una germana, una parella, una amiga, a qui li dedicaríem una bona cançó.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

+

Dimecres, 8 de març de 2017

El bus de l'Estatut



Llegeixo meravellat com el president de la patronal catalana Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, proposa que es desenvolupi un nou Estatut per tal de resoldre l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. La idea seria fantàstica, si no fos perquè arriba quasi 13 anys després de que aquell 'bus de l'Estatut' comencés el seu recorregut per terres catalanes.

Encara recordo que quan Joan Saura va treure's de la màniga la idea de muntar un autobús passejant per totes les comarques catalanes amb l'eslogan 'L'Estatut és de tothom' plasmat a banda i banda del vehicle, em va semblar una idea ridícula que només pretenia dotar de cert protagonisme la peculiar -i menystinguda- conselleria de Relacions Institucionals i Participació que liderava l'eco-socialista. Però allà estava el bus, parant a diferents pobles i obrint les seves portes per recollir les idees i voluntats dels ciutadans de tot Catalunya per tal de tenir-les en compte a l'hora de fer el redactat del nou Estatut, amb la idea de que el text anés de baix (el poble) fins a dalt (el Parlament). Fins i tot l'ONU va premiar a la Generalitat de Catalunya per aquest projecte que donava veu a la ciutadania. Postureig? Total. Que la majoria d'apunts van quedar en el més gran dels oblits? Segur. Però allò va ser l'inici d'un llarg procés, no mancat d'entrebancs, per plasmar unes voluntats i un projecte de país.

Se suposa que de tot el que es va recollir al bus (en una molt petita part) i amb les propostes dels diferents partits (en una major part) en va acabar sortint el redactat d'un Estatut de Catalunya, que el 30 de setembre de 2005 fou aprovat per 120 vots a favor, i només 15 vots en contra. Després, el text va anar a Madrid on va ser retallat de manera contundent i retornat a Catalunya, on s'acabaria aprovant en referèndum amb un 73,90% dels vots favorables. Finalment, i de manera unilateral, el 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional va practicar una retallada encara més dràstica i severa, després d'una forta campanya iniciada pel PP, amb Rajoy al capdavant d'una gran recollida de firmes per tot l'Estat, contràries a aquesta inciativa ciutadana. Un resultat provocat per una decisió clara i concreta contra un procés que s'havia iniciat des de les voluntats dels ciutadans catalans.

L'enuig social del poble català va ser contundent, i ho va mostrar sortint massivament al carrer el 10 de juliol de 2010, data que marca l'inici del procés independentista, com a resposta clara a aquest menysteniment, i que ja no deixaria de créixer, Diada rere Diada, fins arribar on som avui.

Perquè explico tot això, que més o menys ja sabem? Doncs perquè crec que en la vida, però especialment en la política, cada cosa té el seu moment. La seva oportunitat. I perquè tots aquells que avui reclamen diàleg són els mateixos que quan va ser el moment de dialogar, no només no van dialogar, sinó que van ser ferms defensors de l'autoritarisme i del tancament en banda.

Joaquim Gay de Montellà va assolir el càrrec de president de Foment del Treball l'any 2011, però en va ser vicepresident des de l'any 2005, al costat del llavors president, Joan Rosell. Ocupant aquest càrrec, l'any 2009, la gran patronal catalana afirmava que no pensava donar suport públic al redactat del nou Estatut. Estaven en tot el seu dret d'expressar-se així. Però el moment pel diàleg, per a trobar una tercera via, un encaix amb Espanya i per reclamar un nou Estatut, ja fa molt temps que van quedar enrere. Així que no vingui ara amb propostes fantàstiques, que ja som adults, i hem de ser conscients de que les nostres decisions han de ser responsables, ja que comporten conseqüències.

Repeteixo... en la vida, però especialment en la política, cada cosa té el seu moment. La seva oportunitat. I avui, Catalunya ja es troba en una altra fase de la partida. +

Divendres, 3 de març de 2017

Pel·lícules vistes: febrer 2017



Aquest mes de febrer he vist 6 pelis. No són les xifres que feia anys enrere, però vist amb perspectiva, no està gens malament... A més, la selecció d'aquest mes té una nota mitjana alta. N'estic molt satisfet. Aquí van:

- Arrival (IMDB). Fantàstica peli d'extraterrestres. Ben plantejada i amb intenció de presentar escenaris realistes (tan realistes com podem arribar a imaginar d'una trobada d'aquest tipus). O dit d'altra manera, molt distant dels Independence Day i similars. I no és que no m'agradin les pelis de llum, foc i destrucció... però és que quan et trobes ciència-ficció amb plantejaments interessants, pot arribar a ser molt excitant. En fi, que la recomano!

- Doctor Strange (IMDB). Va, que feia dies que no veia súper-herois, i aquesta em va captivar quan en vaig veure el tràiler. I no només perquè hi aparegui el gran Benedict Cumberbatch (que darrerament sembla darrere de totes les pelis que es fan), sinó perquè aquest súper-heroi és diferent... I bé, totes les pelis de súper-herois volen fugir dels clitxés i ser diferents, però en aquest cas s'aconsegueix bastant. I amb bons efectes especials.

- El hombre de las mil caras (IMDB). En ple procés de clavegueres de l'estat -espanyol- em va semblar una peli ideal. S'explica una versió, més creible o no, del procés de fuga de Luís Roldan i tota la pasta. I sí, Espanya és el país de Mortadelo i Filemó. Podria ser perfectament una producció catalana amb ganes de ridiculitzar Espanya, però ni això ens fa falta ja...

- Passengers (IMDB). La vaig mirar amb poques espectatives, i potser aquest va ser el motiu pel qual em vaig trobar amb un plantejament una mica més profund del que imaginava. Hi ha molta sacarina de Hollywood, però té detalls bastant interessants, partint de la gran pregunta... i tu, què haguessis fet en el lloc del protagonista?

- Relatos salvajes (IMDB). No sabia què mirar i em vaig trobar amb això. Miro quina nota té a IMDB i em trobo amb un 8... així que cap a dins. És un recull d'històries curtes argentines, amb el seu humor i aquestes coses, però que es deixa veure bastant bé. De fet, té un aire surrealista, que en algun moment em va recordar a El perquè de tot plegat, d'en Quim Monzó.

- Swiss Army Man (IMDB). Crec que va guanyar el Festival de Sitges de l'any passat. Se n'ha parlat bastant, i hi surt el prota -ja crescudet- de Harry Potter. Són prou ingredients com per veure-la, tot i que el plantejament em feia por que fos una mica agafat en pinces... però si la peli ha aconseguit aquest grau de mediatisme és que alguna cosa tindrà. I pse, prou bé. Potser té moments que es fan una mica llargs, i altres moments sobradament surrealistes... però bé. +

Dimarts, 28 de febrer de 2017

Lletrasonats, capítol 2: Menú del dia



Ja tenim aquí 'Menú del dia', el segon programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

Quan va venir a Barcelona, la premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx va dir que les cuines són els espais més íntims des d'on hauríem d'aspirar a canviar el món. I és ben cert: les estones al voltant dels fogons ens defineixen. La cuina d'un país diu com som, d'on venim i com ens relacionem en societat. Per això, al programa 2 de "Lletrasonats", hem preparat un menú musical ben suculent inspirat en els grups de música en català que, en un moment o altre, han compost amb la panxa buida: TIU, Sva-ters, Illa Carolina, Plouen, Terratombats, Le Petit Ramon, Surfing Sirles, Obeses, Estanislau Verdet, Joan Miquel Oliver, Mazoni, La Carrau, Tarannà o Very Pomelo.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

 

Espero que us agradi... +

Dimecres, 22 de febrer de 2017

Lletrasonats, capítol 1: Superherois



Finalment, avui a la tarda s'ha estrenat el primer programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcastinc de Catalunya Ràdio. Ens hem estrenat amb una selecció de 13 cançons en català dedicades als superherois, amb presència de grups i artistes que van des de Marc Parrot, passant per Amics de les Arts, Pàrquing, At Versaris, Absentes, Orxata, Glissando o Quico Pi de la Serra entre d'altes...

Podeu escoltar aquest primer programa des d'aquest reproductor:



En aquesta foto que vam fer durant la gravació hi ha el fabulós equip del programa, composat per la guionista Laia Seró (esquerra), la presentadora Anna Bonet (al mig), i jo mateix (a la dreta). Esperem que la proposta us convenci!

+

Dijous, 16 de febrer de 2017

M'estreno a Catalunya Ràdio amb el programa 'Lletrasonats'



Avui s'ha presentat oficialment +CatRàdio, que serà el nou dial digital de Catalunya Ràdio amb un total de fins a 14 programes que s'emetran a través dels canals digitals de l'emissora.

D'entre tots aquests programes en vull destacar 'Lletrasonats' (Twitter i Facebook), que és el programa que he ajudat a crear, i que dirigiré aquesta temporada. La proposta consistirà en 1 hora de música en català a la setmana, que a partir d'una temàtica sobre la que girarà el fil musical de cada programa ens servirà per treure la pols a temes oblidats, cares B i grups poc o gens coneguts del gran patrimoni que ofereix la música en la nostra llengua. Per fer-ho ens basarem amb la immensa base de dades que ens ofereix el portal Viasona, dedicat a recopilar les lletres de cançons de la música en català, que fa prop de 7 anys que coordinem des de Tirabol.

'Lletrasonats' serà presentat per la periodista granollerina Anna Bonet, a partir dels guions de la també periodista Laia Seró. Un equip d'autèntic luxe!

El programa es publicarà al web de Catalunya Ràdio cada dimarts al voltant de les 7 de la tarda. El proper 21 de febrer emetrem el primer programa. Espero que us agradi! +

Diumenge, 5 de febrer de 2017

Pel·lícules vistes: gener 2017



Comencem l'any cinematogràfic bastant fluixos. Suposo que l'efecte Netflix està fent els seus efectes, perquè de pelis, poques... però de sèries, unes quantes. Aquí va el resum del mes:

- Deep impact (IMDB). Un -ja clàssic- film de meteorits que impacten contra la Terra, que en el seu dia em va impressionar molt, però que ara, amb el pas dels anys potser el trobo més fluix. O no ben bé això, sinó que el trobo millorable, sobretot en la part de l'impacte emocional per part de la societat, que al film no trascendeix en excés. És com si tots s'adonessin del dramatisme de la situació just al darrer dia. A favor, l'impacte de l'esteroide... molt potent!

- True story (IMDB). Un acusat d'assassinar la seva dona i els seus fills convenç a un periodista perquè escrigui la seva història, on de manera molt ambigua preten exposar la seva innocència. Les actuacions són bones, però el guió em va grinyolar a estones...

- What we become (IMDB). Una altra peli de zombies, de valoració mitjana...

- I am not a serial killer (IMDB). Imagina't que ets un psicòpata amb ganes de matar a tothom, i que aquest fet sigui conegut per part de la gent amb la qui convius al poble, quan de cop se succeixen tot d'assassinats en sèrie al mateix poble petit i perdut de l'Amèrica profunda. És evident que tothom sospitarà de tu. Bona actuació d'en Cristopher Lloyd, conegut per ser el vell boig de Back to the future. +

Qui sóc?



Joan Camp (Granollers, 1978) He estudiat Ciències Empresarials a la Universitat de Girona (UdG) i Màrqueting a Eserp. Sóc soci fundador i director de l’empresa de projectes web Tirabol Produccions. He estat creador i director dels diaris digitals Racó Català (1999-2007) i directe!cat (2007-2008) entre d’altres projectes web, com Viasona, Blog.cat o totSuma. Vaig ser el productor executiu de ‘Cubicles’, la primera web-sèrie en català, i vaig participar en el llibre ‘Catalunya, estat de la nació’ (Pòrtic, 2008). També sóc responsable de les jornades de la Internet catalana, la Catosfera. La meva militància passa per ser soci d'Òmnium Cultural (i membre de la junta del Vallès Oriental), la Plataforma per la Llengua i el Casal Popular l'Esquerda de Granollers. També sóc president de l'associació Xarxa Digital Catalana (Xadica), vocal de la junta de l'Associació de Mitjans d'Informació i de Comunicació (AMIC) i patró de la Fundació Reeixida. A nivell esportiu sumo 11 Matagalls-Montserrat, uns quants anys de bàsquet i moltes partides d'escacs...

Arxiu




Joan Camp Fontcuberta | Crea el teu distintiu




giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny


Joan Camp