Joan Camp

Dimarts, 23 de maig de 2017

Lletrasonats, capítol 14: Bob Dylan



Ja tenim aquí 'Bob Dylan', el catorzè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

El 24 de maig de 1941, ara fa 76 anys, va néixer amb el nom de Robert Allen Zimmerman un dels cantautors més incombustibles i polièdrics de la història de la música. Molts el consideren un poeta i, de fet, les seves lletres han estat guardonades amb desenes de premis. Recordem algunes bandes i cantautors dels Països Catalans que s'han sentit influenciats per ell, l'han versionat i li han dedicat nous temes.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dimarts, 16 de maig de 2017

Lletrasonats, capítol 13: De pel·lícula



Ja tenim aquí 'De pel·lícula', el tretzè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

Artistes que s'han inspirat en pel·lícules per escriure cançons, directors que confien el fil musical del seu llargmetratge a bandes nacionals, cantautors que fan discos versionant grans hits que la gran pantalla va catapultar en el seu moment… Una selecció musical de pel·lícula.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dimarts, 9 de maig de 2017

Lletrasonats, capítol 12: Amor de mare



Ja tenim aquí 'Amor de mare', el dotzè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

El de les mares és un amor incondicional, màgic, indescriptible, únic, difícil d'explicar. Però alguns artistes catalans hi han posat lletra, per dedicar, a la mare que els va parir, una petita obra d'art. Recordem alguns dels temes més sensibles i umbilicals de la música en català.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Diumenge, 7 de maig de 2017

Lletrasonats, capítol 11: Primer de maig



Ja tenim aquí 'Primer de maig', l'onzè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

Totes les lluites socials han estat objecte de cançons, de melodies o de lletres musicades que han alçat la moral en moments complicats. També, la lluita pels drets laborals, que se celebra cada 1 de Maig, Dia del Treball. Recordem himnes que han sonat en manifestacions, temes que s'han inspirat en vivències del proletariat i cançons que s'han fet –fins i tot– per recollir fons per pagar les despeses d'una vaga laboral.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dimarts, 2 de maig de 2017

Pel·lícules vistes: abril 2017



Després d'un munt de mesos amb unes xifres especialment baixes, arriba aquest mes d'abril, i diria que he fet el rècord des de que comptabilitzo totes les pelis que miro. Han estat 15 títols, que és una barbaritat que no s'explicaria si no fos per les vacances de Setmana Santa, i que estic en un moment on tinc poques sèries obertes. Al llistat hi ha films per triar i remenar. Aquí els teniu...

- Bokeh (IMDB). Una parella jove de turistes americans viatgen a Islàndia, però un dia quan es desperten es troben que no hi ha ningú. Tothom ha desaparegut. Un argument que no és nou, però que sempre genera curiositat, malgrat que en aquest cas es gestiona de manera molt mediocre. Un film evitable. Quina pena...

- The discovery (IMDB). Un científic, Robert Redford (jo pensava que s'havia mort, i resulta que no), ha descobert científicament que hi ha vida després de la vida. Aquest fet provoca el suicidi de milers de persones arreu del planeta, provocant que el científic desaparegui de la vida pública. Ens trobem amb una peli d'argument prou atractiu, però que durant 2/3 es fa una mica lenta i avorrida, però que té en el darrer terç una acceleració i uns esdeveniments que permeten acabar donant per bona la peli.

- The founder (IMDB). Història sobre el brutal creixement, que no el naixement, de la cadena de menjar ràpid més coneguda i universal que existeix. El que se'ns explica és precisament que és un paio qui li dóna aquesta gran empenta aprofitant-se dels dos germans que, aquests sí, van crear el primer Mc Donald's. Tot molt americà, amb molta superació, oportunitats, i estrangulament de l'enemic... Interessant.

- What we do in the shadows (IMDB). La vaig veure encara no fa 2 anys, però se'm va oferir la possibilitat de tornar-la a mirar, i no la vaig desaprofitar. L'argument és un documental sobre un pis d'estudiants a Nova Zelanda on tots els seus membres són vampirs. Un punt de vista que encara no s'havia explotat dins d'aquest gran gènere cinematogràfic. I val a dir que està fet amb molt sentit de l'humor.

- Green room (IMDB). Quan em van explicar que la peli anava d'un grup de punk en un campanent nazi dels EUA, em vaig imaginar una estripada orientada a adolescents amb fam de cervesa i marihuana... i em vaig trobar amb una peli de situacions dures que en alguns moments va aconseguir posar-me tens. I no sóc dels que es posa tens quan mira una peli. Així que molt bé amb la sorpresa.

- Sausage party (IMDB). Si ja fa temps que vam aprendre que les sèries d'animació podien ser perfectament sèries adultes, això no se solia trobar al món del cinema... Fins que arriba la festa de les salsitxes. Una altra sorpresa inesperada (la segona seguida) amb un argument, un relat i uns moments que també van aconseguir que m'ho passés bé. Això sí, res de nens, que la peli no és per ells...

- Synecdoche, New York (IMDB). Quan un escriptor vol fer la millor obra de teatre de la història, no s'imagina que li portarà anys, fins i tot dècades, escriure-la... així com que també requerirà de centenars, i fins potser milers d'actors per portar-la a la pràctica. I la peli potser està molt bé i és molt profunda, amb alguns moments brillants, però que en general se'm va fer molt llarga.

- El negociador (IMDB). I aquí va una altra sorpresa (la tercera del mes, tot i que ara ja no de manera consecutiva). Una peli amb aquest títol i amb una sinopsis on s'explica que s'explica una negociació entre el govern espanyol i ETA, no t'imagines el que acabes veient. Sense perdre el registre, va perdent poc a poc les formes, fins a trobar-te amb situació completament absurdes i hilarants. En algun moment em vaig descollonar bastant. Mireu-la i ja em direu!

- Imperium (IMDB). El pobre prota de Harry Potter ja fa temps que és un home adult, però no troba la manera de treure's de sobre l'àurea d'en Harry de sobre... així que -imagino, i segur que no m'equivoco massa- ha fet aquesta peli mirant d'agafar un paper molt lluny del qual el teníem encasellat. Ara és un policia que decideix infiltrar-se en una banda neo-nazi i carregar-se-la tota des de dins. Li diríem Harry el brut... però en el món del cinema, aquest nom ja està ocupat.

- The hit list (IMDB). Quan veus que la peli és de l'any 2011 no t'ho acabes de creure. Alguna cosa falla. Perquè sembla una peli d'acció dels anys 80-90 de totes les maneres possibles. I no a mode d'homenatge, sinó per falta total d'originalitat i de guió, amb tots els clitxés imaginables. Pèssima.

- El desconocido (IMDB). Com m'agrada en Luis Tosar. Potser no és la seva millor peli, però ell està a l'alçada. I amb això no vull dir que no sigui un bon film, que a mi em va agradar prou. Un home de negocis puja al seu cotxe amb els seus fills i rep una trucada anònima que li diu que hi ha una bomba al cotxe, i si para o truca a la policia la farà explotar. Poc a poc anirem sabent més coses, i tot i que l'argument no és nou, està bastant ben desenvolupat.

- Audition (IMDB). Peli japonesa del 1999 amb moments explícitament molt durs i impactants. No apte per a gent amb l'estòmac sensible. Un home vidu decideix fer un càsting per veure si troba la dona perfecta, i la que acaba trobant és mona... o això sembla...

- Pompeia (IMDB). Jo no la volia veure, perquè aquestes pelis d'època plenes de paios guapos i musculats em fa una mica de ràbia. Però a vegades no tenim el control del comandament, i te l'acabes empassant. En fi, que en Jon Snow, de Game of Thrones, és un paio a qui els romans esclavitzen de nen per fer-lo lluitar contra gladiadors. I se'n surt prou bé, i passen coses fins que PATAPAM el volcà Etna entra en erupció i tal i tal... Bons, dolents, noia guapa i amor romàntic sota les flames.

- Vertical limit (IMDB). La peli ja té anys, i jo altra vegada no tenia el comandament, així que com que no l'havia vist, m'hi vaig posar bé. Amb bona voluntat. Va d'uns alpinistes que volen coronar el K2, i que es queden atrapats. Per això envien una expedició de rescat, on per cada alpinista salvat ha implicat la mort d'uns quants rescatadors. Totalment lògic i coherent.

- L'immortel (IMDB). El gran Jean Reno sobreviu a un intent d'assassinat. I això que li claven fins a 22 trets. Però ell és un paio dur... com a la majoria de pelis que fa. En aquest cas és un mafiós ja retirat, que promet venjança. I creieu-me que no ho diu per quedar bé. I sempre està bé veure pelis d'aquest gènere que no faci falta que passin als EUA, que França també és un territori xungo... +

Dimarts, 25 d'abril de 2017

Lletrasonats, capítol 10: Sons del sud



Ja tenim aquí 'Sons del sud', el desè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

El 25 d'abril, la Diada del País Valencià, ha servit d'inspiració a molts artistes del sud per escriure lletres reivindicatives en record de les llibertats perdudes. Recopilem algunes de les cançons que han estat cultivades a la terreta per commemorar aquesta data.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dimarts, 18 d'abril de 2017

Lletrasonats, capítol 9: Música amb ploma



Ja tenim aquí 'Música amb ploma', el novè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

Descobrim les meravelles que sorgeixen del tàndem que formen la literatura i la música: novel·listes que han escrit cançons, però també cançons que s'han inspirat en un escriptor… i, fins i tot, grups que han pres el nom de grans novel·les per titular els seus discos. Punxem el fil musical dels escriptors i les escriptores, la banda sonora de tota la cultura que envolta l'apassionant món dels llibres i de la seva diada, Sant Jordi.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dimarts, 11 d'abril de 2017

Lletrasonats, capítol 8: Música de trinxera



Ja tenim aquí 'Música de trinxera', el vuitè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

Estem convençuts que la música té molts efectes positius i, un d'ells, és que ens ajuda a recordar, a fer memòria. Per això fem un repàs per alguns dels artistes que han posat veu als combatents de guerres civils, a la rereguarda o a l'exili. A "Música de trinxera" reivindiquem algunes de les cançons que visibilitzen aspectes silenciats de la nostra història.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dimarts, 4 d'abril de 2017

Lletrasonats, capítol 7: Lletres del Liceu



Ja tenim aquí 'Lletres del Liceu', el setè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio.

El Gran Teatre del Liceu ha acollit milers d'artistes que han pujat a l'escenari, però també ha inspirat moltes lletres de cançons, de bandes o cantants que no necessàriament hi han tocat. Des de la rumba, i la cançó d'autor fins al rockabilly més fosc i sinistre. Descobrim quins artistes han cantat al que va ser, durant els seus primers cent anys, el teatre d'òpera més gran d'Europa.

Podeu escoltar el programa des d'aquest reproductor:

  +

Dilluns, 3 d'abril de 2017

Pel·lícules vistes: març 2017



Porto una ratxa de pelis no massa brillants, que no vol dir que siguin totes dolentes... però certament he tingut temporades on he sabut trobar coses que m'han agradat més. Sigui com sigui, aquí va el llistat de pelis vistes d'aquest mes de març.

- My honor was loyalty (IMDB). Peli de la 2a guerra mundial des del punt de vista d'un soldat alemany. Certament és el punt de vista menys cinematogràfic, ja que Hollywood sempre ens ha donat el punt de vista d'aquesta guerra on s'ha sobredimensionat molt més el paper dels americans que no pas dels autèntics protagonistes. Des del punt de vista nazi recordo la mítica Cross of Iron, però tampoc en sabria anomenar gaires més. Aquesta, per cert, és bastaaant fluixeta...

- Toni Erdmann (IMDB). Feia dies que no enganxava una peli amb tints surrealistes que m'atrapés al sofà. En aquest cas, la situació d'en Toni, un jubilat divorciat que vol recuperar la relació amb la seva filla, i que per fer-ho actuarà de les maneres més extravagants i estranyes. Curiosa des del minut 1, tot i que potser un pél llarga pel meu gust (2h 42m).

- The cabin in the woods (IMDB). Un grup de joves adolescents ben fornits (i fornides) decideixen anar a passar unes vacances a la casa que el familiar d'un d'ells té en un bosc. Pel camí ja es presagia alguna cosa estranya, que es confirma quan, un cop a la casa, arriba la nit. Fins aquí tota la part comuna amb centenars de pelis d'aquesta estructura de terror tan i tan usada... Però no us imagineu el què passa a partir d'aquí. I s'agraeix que passin coses diferents!

- Trash fire (IMDB). Que en una relació és millor que no hi hagi massa mentides, és un fet més que sabut. En aquest cas, les mentides s'acumulen en una muntanya gegant que enrarirà tota la relació entre la parella, familiars, etc. Se'm va fer una mica pesada...

- Split (IMDB). Que una jove sigui segrestada per un sonat no és pas res de nou. Ara bé, que el sonat en qüestió estigui diagnosticat amb fins a 23 personalitats diferents, podria fer embogir a qualsevol.

- Rogue One (IMDB). La primera peli de la saga d'Star Wars que no vaig a veure al cinema. Diria que la darrera vegada que vaig anar a un cinema va ser per veure, precisament, la part anterior. I si en la darrera entrega hi va haver queixes pel fet d'haver creat una peli a partir d'elements icònics de les pelis anteriors, a Rogue One ens hem endut una grata sorpresa. O més d'una... I tot plegat sense perdre l'essència de la saga més famosa del cinema.

- Beta test (IMDB). I si la vida real fos l'escenari d'un vídeojoc, i les persones reals en fossin personatges? I si el joc fos de violència gratuïta? Doncs en aquesta peli veiem com un xip converteix a una persona en el personatge d'una partida que s'està jugant en una altra banda. Un argument que no és nou, però que aporta alguns elements de paradoxa prou interessants. Ah, i molta violència. Violència gratuïta. +

Qui sóc?



Joan Camp (Granollers, 1978) He estudiat Ciències Empresarials a la Universitat de Girona (UdG) i Màrqueting a Eserp. Sóc soci fundador i director de l’empresa de projectes web Tirabol Produccions. He estat creador i director dels diaris digitals Racó Català (1999-2007) i directe!cat (2007-2008) entre d’altres projectes web, com Viasona, Blog.cat o totSuma. Vaig ser el productor executiu de ‘Cubicles’, la primera web-sèrie en català, i vaig participar en el llibre ‘Catalunya, estat de la nació’ (Pòrtic, 2008). També sóc responsable de les jornades de la Internet catalana, la Catosfera. La meva militància passa per ser soci d'Òmnium Cultural (i membre de la junta del Vallès Oriental), la Plataforma per la Llengua i el Casal Popular l'Esquerda de Granollers. També sóc president de l'associació Xarxa Digital Catalana (Xadica), vocal de la junta de l'Associació de Mitjans d'Informació i de Comunicació (AMIC) i patró de la Fundació Reeixida. A nivell esportiu sumo 11 Matagalls-Montserrat, uns quants anys de bàsquet i moltes partides d'escacs...

Arxiu




Joan Camp Fontcuberta | Crea el teu distintiu




giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny


Joan Camp