Joan Camp

Dilluns, 14 de gener de 2013

Sobre audiències digitals (III)



La primera pedra del que avui coneixem com a Internet es va posar el 29 d’octubre de 1969, però podríem assegurar que no és fins l’agost de 1991, quan el CERN publicà el projecte World Wide Web, i Tim Berners-Lee inicià la creació de l’HTML i l’HTTP, que Internet no començà a assemblar-se una mica a la gran xarxa que coneixem avui en dia. I al cap de res, el 1993, apareixia Mosaic 1.0, el primer navegador web creat pel Centre nacional per aplicacions de supercomputació a la Universitat d’Illionis. Ja ho teníem tot a punt, i va passar el què va passar… Internet va iniciar una expansió exponencial per tot el planeta, que en pocs anys canviaria per sempre més el món de les comunicacions, els negocis i altres tantes coses de les nostres vides. +

Dijous, 22 de novembre de 2012

Sobre audiències digitals (II)



En el meu anterior article vaig explicar com els diferents mitjans digitals parlen de les audiències dels mateixos mitjans, i com sovint juguen a mostrar les dades a partir dels interessos propis enlloc de fer-ho en benefici del lector, de manera que aquest en pugui traure una informació objectiva i acurada. Avui però, vull entrar a parlar de les xifres d’aquestes audiències. Què inclouen i què amaguen moltes vegades. +

Dijous, 8 de novembre de 2012

Sobre audiències digitals (I)



Si algú està interessat en saber com evolucionen les audiències dels diferents mitjans digitals catalans, els recomano que entrin a partir del dia 10 de cada mes a la secció ‘Mitjans digitals en català‘ del web de l’OJD per conèixer amb tot detall les dades d’audiència del mes anterior. Recordem que OJD-Nielsen és l’únic auditor d’audiències digitals homologat per la Secretaria de Mitjans de la Generalitat de Catalunya. El cas és que, a excepció d’Escacc (darrer article), Comunicació21 (darrer article), o fins i tot l’Ara.cat (darrer article), la majoria de digitals catalans parla només d’audiències de manera interessada, o només a partir de les dades pròpies sense contextualitzar amb la resta de mitjans. +

Dimecres, 10 d'octubre de 2012

Catosfera 2012. Optimisme digital per sortir de la crisi



El 10 de març de l’any 2000, l’índex borsari tecnològic Nasdaq tancava amb la xifra rècord de 5.046 punts. A partir de llavors viuria una constant, llarga i dramàtica caiguda arribant als 1.114 punts el 9 d’octubre de 2002. Els valors tecnolòpgics havien perdut un 78% del seu valor màxim en només dos anys i mig, amb el que seria conegut com la punxada de la bombolla de les puntcom. Però Internet i les empreses tecnològiques estaven molt lluny d’aturar-se. +

Dijous, 5 de juliol de 2012

Què compro exactament quan compro música?



La música fa tants anys que existeix com des que l’home és home. Però la indústria musical, tal i com l’entenem avui en dia, és una cosa molt més moderna. La història comença l’any 1876 quan el nord-americà Thomas A. Edison va patentar el ‘fonògraf’, el primer aparell capaç de gravar i reproduir àudio. Just un any després, el 1877, l’alemany Werner von Siemens desenvolupava el primer micròfon dinàmic. I una mica més tard, l’any 1888, Emile Berliner, també d’origen alemany, però resident a Washington, patentava una màquina que gravava i reproduïa so, però amb una gran diferència respecte al ‘fonògraf’ d’Edison, ja que l’ús com a suport de la gravació era d’un disc pla enlloc d’un cilindre. Així, la impressió es realitzava de forma vertical, afegint el principal avantatge de poder premsar milers de còpies a partir d’una única matriu. Aquesta màquina seria coneguda com a ‘gramòfon’. +

Dimarts, 29 de maig de 2012

Catalunya, un país de dades obertes



El codi HTML amb què es fan els webs es va crear el 1989 al CERN (el mateix lloc on hi ha el famós accelerador de partícules) de la mà de Tim Barners-Lee, però no fa la seva explosió a nivell mundial fins a mitjans dels anys 90. De fet, el codi HTML és tan senzill d’entendre que provoca que, amb molt poc temps, un munt de gent d’arreu del planeta comenci a fer webs de tota mena. I quan es fa un web, vol dir que es fan absolutament totes les seccions, de dalt a baix. +

Dijous, 19 de gener de 2012

Una gran associació catalana de mitjans



Qui em coneix sap que en els darrers anys, juntament amb altra gent del sector, vaig treballar per intentar crear una associació de mitjans catalans de premsa digital en diferents ocasions. La idea es basava en una entitat que reforcés la posició del sector digital ja fos aconseguint una major contractació d’espais publicitaris actuant com a una gran central de compres, entrar dins de les planificacions publicitàries estatals, vetllar el protagonisme del sector en el repartiment de les subvencions a mitjans, pressió per la normalització de les audiències i la consolidació d’un rànquing propi pels mitjans en llengua catalana, un major ressò en els mitjans públics, augmentar la presència en els reculls de clipping, donar més veu al sector i formar el sector amb cursos, seminaris, jornades, premis, convenis amb universitats… En resum es tractava de crear un ens que servís d’interlocutor pels grans temes del sector, ja fossin a nivell comercial, institucional, formatiu, legal, etc. +

Dijous, 14 de juliol de 2011

Publicitat en català: qui paga, mana?



El 30 de novembre de 2004, el Govern català va publicar un acord de govern on 's'exigirà l’ús del català en les empreses que contracti o subvencioni la Generalitat'. Segons aquest acord, La Generalitat volia fomentar l'ús de la llengua catalana aprofitant la força que té l'administració catalana com a compradora. Això significava, per exemple, que tots els productes que compressin els hospitals o les escoles públiques, especialment els alimentaris, haurien d'estar etiquetats en català. +

Dilluns, 20 de juny de 2011

Massa publicitat en castellà a la xarxa catalana



Les emissores de ràdio i les cadenes de televisió tenen fronteres a la seva emissió a partir del sistema de llicències regulades per les institucions pertinents. Si la llicència només permet emetre a una comarca o una comunitat autònoma en concret, fer-ho més enllà simplement és il·legal. Amb la premsa de paper no existeixen les llicències i cada capçalera té llibertat territorial de difusió, tot i que aquest límit ve marcat directament per les despeses en la logística i la distribució. Si no hi ha algun interès estratègic especial, quan el cost d’enviar un transport diari a segons quines zones surt gaire més car que el benefici que se’n treu de la seva explotació, aquesta zona senzillament sol quedar-se sense la premsa escrita en qüestió. +

Qui sóc?



Joan Camp (Granollers, 1978) He estudiat Ciències Empresarials a la Universitat de Girona (UdG) i Màrqueting a Eserp. Sóc soci fundador i director de l’empresa de projectes web Tirabol Produccions. He estat creador i director dels diaris digitals Racó Català (1999-2007) i directe!cat (2007-2008) entre d’altres projectes web, com Viasona, Blog.cat o totSuma. Vaig ser el productor executiu de ‘Cubicles’, la primera web-sèrie en català, i vaig participar en el llibre ‘Catalunya, estat de la nació’ (Pòrtic, 2008). També sóc responsable de les jornades de la Internet catalana, la Catosfera. La meva militància passa per ser soci d'Òmnium Cultural (i membre de la junta del Vallès Oriental), la Plataforma per la Llengua i el Casal Popular l'Esquerda de Granollers. També sóc president de l'associació Xarxa Digital Catalana (Xadica), vocal de la junta de l'Associació de Mitjans d'Informació i de Comunicació (AMIC) i patró de la Fundació Reeixida. A nivell esportiu sumo 11 Matagalls-Montserrat, uns quants anys de bàsquet i moltes partides d'escacs...

Arxiu




Joan Camp Fontcuberta | Crea el teu distintiu




giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny


Joan Camp