Joan Camp

Dijous, 26 de març de 2015

Granollers, estat de la situació



Últimament es parla constantment de la possibilitat que Catalunya fos un estat independent, però en un exercici de ficció em pregunto... Què passaria si Granollers, la ciutat on he nascut, he crescut i visc amb la meva dona, fos un estat independent? Sona estrany, oi? Fem-hi una ullada!

Segons la Viquipèdia, Granollers és una ciutat amb un terme municipal de 14,9 Km2, on hi viuen 59.753 habitants (cens de 2013), amb una densitat de 4.010,27 habitants per Km2. Amb aquestes dades a la mà, si Granollers fos un estat, encara n'hi hauria dos de més petits darrere seu: Mònaco i Ciutat del Vaticà. Però per volum de població, Granollers ocuparia la plaça 205 de 237, just per sobre d'estats com Grenlàndia o les Illes Caiman. Això vol dir que seríem un estat densament poblat. Imagineu-vos si vivim apretats a Granollers, que seríem el 6è estat del món amb més densitat de població, just entre Gibraltar i la Franja de Gaza.

Malgrat la reconeguda mongeta del ganxet o el bon vi blanc d'Alella, l'agricultura no arriba ni al 2%. Amb un sector de la construcció en constant retrocés (10%) des de l'explosió de la bombolla immobiliària, i amb un sector industrial (20%) que només és un record d'un passat no tan llunyà en que era el sector hegemònic de la ciutat, encara que fos a costa del proletariat. El sector estrella d'aquest petit estat anomenat Granollers són els serveis (68%), especialment el comerç. Però igual que passa a la majoria de capitals europees, el comerç tradicional ha donat pas al desembarcament d'una quantitat innumerable de marques i franquícies que hom es pot trobar als carrers principals de qualsevol altra capital. Però no ens alegrem abans dora, perquè a nivell laboral resultaria que tindríem un atur del 15,54% (gener 2015), que estaria 5 punts per sobre de la mitjana europea (10,6%), i ens ubicaria entre estats com Portugal (13,4%) i Xipre (16,4%).

Us ho imagineu, que aquesta ciutat tan nostra, tan petita, fos un estat? Segur que si haguéssim de tenir un reconeixement internacional, aquest vindria de la mà de l'esport. Aquest petit estat hauria col·locat, no un, sinó dos campions del mundial de motociclisme en un mateix any: els germans Espargaró. I el nostre esport rei, l'handbol, hauria guanyat diversos títols europeus. També hi hauria hagut espai per artistes com Antoni Cumella, Josep Maria Ruera o Pep Bou. I científics de la talla d'Antoni Jonch o Salvador Llobet. I la nostra gastronomia seria apreciada i reconeguda gràcies a la tasca de tota la nissaga Parellada.

Però tornem a la realitat. Ni Granollers és un estat, ni té cap intenció de ser-ho (almenys que jo sàpiga). De moment és la 20a població de Catalunya en nombre d'habitants, i els seus referents haurien de ser altres capitals de comarca amb volums de població similars, com Vic, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Manresa, Igualada... o potser fins i tot encara una mica més grans, com Mataró, Reus o Girona. I quan em poso a comparar, ara sí, sense que sigui cap exercici de política ficció, m'adono que encara ens queda molta feina per fer com a ciutat, si almenys aspirem a ser com els nostres iguals. Veurem doncs quin futur ens espera a Granollers, la vila oberta on tot està per fer, i segurament... tot és possible! +

Divendres, 12 de setembre de 2014

Sobre la Catosfera



Com a granollerí que sóc, des de que vaig néixer, he participat i participo del teixit cultural i associatiu de la ciutat. He organitzat i organitzo tota mena d'actes sense cap afany de lucre, tot i que no és així com em guanyo la vida, sinó fent de consultor d'Internet. D'altra banda, a Granollers fa anys que se celebren jornades tecnològiques. Hi ha hagut moviments cap a totes bandes, passant per la Setmana Tecnològica de Granollers (2005-2008), Ciutat Digital (2009-2011), Catosfera (2012-2013) i enguany, el nom que s'ha triat és Digital Granollers (2014).

Cap a l'any 2010, en una conversa amb responsables de l'Ajuntament de Granollers se'm va demanar de muntar unes jornades a la ciutat dedicades a la Internet catalana, després que l'anterior organitzador, l'empresari Marc Vidal, finalitzés la relació amb l'Ajuntament per manca d'acord econòmic. Però com que, segons m'explicaven, la situació econòmica de l'Ajuntament de Granollers passava per moments difícils, el 2011 vaig acceptar l'encàrrec amb una reducció del 50-60% del pressupost dels 3 anys anteriors. Per compensar aquest desajustament s'hauria de fer amb un model de coproducció, motiu pel qual es va introduir la figura del patrocinador, que a través de les nostres gestions com a empresa, ajudarien a acabar de pagar l'organització. Posteriorment, el 2012, encara hi vam afegir imatge corporativa, dominis, usuaris de xarxes socials, etc. amb la idea de consolidar una marca de ciutat. De fet, tot i mantenir el pressupost quasi sense canvis, l'evolució produïda al llarg d'aquests 3 anys és més que notable i evident.

Però així com Vic és coneguda per la música, Sitges ho és pel cinema, i Tàrrega ho és pel teatre, l'aposta de Granollers per Internet és només de cara l'aparador. Més enllà del cap de setmana de les jornades dedicades a Internet, no hi ha projecte de ciutat, com sí que hi ha a Vic, Sitges o Tàrrega, que s'han dotat d'infraestructures per reforçar la seva aposta de ciutat. I aquesta manca de projecte i implicació és el motiu real pel qual vaig decidir de no continuar a Granollers. Que m'entristeix enormement, com a granollerí que sóc, però més m'entristeix encara veure com s'ha desmantellat l'oferta formativa tecnològica que oferia el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG), així com l'enorme manca d'empreses tecnològiques destacades a la ciutat (que sí que hi ha en ciutats similars a Granollers), per no parlar de la quasi nul·la implicació dels ens locals en l'aposta per la marca Internet. Perquè al final de tot, el resultat és que la ciutat no acaba apostant quasi mai de manera clara i definida, i això ens transforma en una ciutat, cada vegada més gris.

Vull acabar amb un apunt. Si feu una cerca per veure quants dels polítics que hi ha actualment a l'Ajuntament disposen de blog, Facebook o Twitter, veureu quina és l'aposta, almenys personal, que es fa per Internet. Ja us ho dic jo: és molt baixa. Evidentment, d'aquí pocs mesos, quan s'iniciï el període electoral per a les municipals, això canviarà... fins que s'hagin celebrat les eleccions. Llavors, altra vegada tornarem a la realitat. Com a bona ciutat de botiguers que som, sempre de cara a l'aparador.


Article publicat a El 9 Nou el 12 de setembre de 2014 +

Dimarts, 10 de setembre de 2013

Granollers i la Guerra de Successió

Casa Masferrer a Granollers


Tot i que disposa d'un fantàstic edifici medieval com és La Porxada, la veritat és que Granollers es mostra poc representativa en els principals capítols de la història de Catalunya. Més enllà del capítol en que Pere Conestable de Portugal, rei d'Aragó i comte de Barcelona, morís al Palau dels Tagamanent (coneguda com a Casa Conestable, precisament per aquest episodi), sembla com si durant molts anys, Granollers fos una petita vila poc trascendent on la vida era aliena als grans esdeveniments que passaven arreu de Catalunya.

Però la veritat és que la vila de Granollers va ocupar la seva petita i modesta part de la història, en l'episodi de la Guerra de Successió. I no perquè fos un lloc on hi hagués cap batalla massa rellevant, sinó per un granollerí que va jugar un paper important en aquesta important guerra. Em refereixo a Francesc de Perpinyà Masferrer i Sala. +

Dimarts, 26 de febrer de 2013

Salvador Dalí, Granollers i l'Alta Mongòlia



Tal i com s'explica a la Viquipèdia, el happening (de la paraula anglesa que significa esdeveniment, ocurrència, succés), de vegades anomenat acció artística, és una manifestació artística, freqüentment multidisciplinària, sorgida en els anys 1.950 que està caracteritzada per la participació dels espectadors. Els happenings integren el conjunt d'una performance i manté afinitats amb el teatre de participació. +

Dimecres, 22 de juny de 2011

Les altres porxades



La Porxada és un dels elements arquitectònics, per no dir el que més, que major identitat dóna a la vila de Granollers des de fa segles. Més enllà d'algunes construccions similars, com la Porxada de Figueres o la Porxada de Palau Solità-i-Plegamans, totes elles de construcció molt més moderna, la Porxada de Granollers és un element d'origen únic a Catalunya. +

Dilluns, 25 d'abril de 2011

L'Ajuntament de Granollers



Dels molts edificis interessants de Granollers, sempre m'ha cridat l'atenció l'edifici del propi Ajuntament de la ciutat, ubicat a la Plaça de la Porxada. Mirant de trobar una mica més d'informació sobre aquest edifici vaig descobrir que l'obra va ser construïda entre el 1902 i el 1904. L'arquitecte responsable del projecte va ser l'olotí Simó Cordomí. De la resta de la seva obra, més enllà de l'Ajuntament de Granollers, se'n coneixen poques coses. Només cal fer una mica de cerca per Internet per adonar-se'n. És per això que avui he mirat de fer un esforç i parlar de la persona que va projectar un dels edificis més bonics de la meva ciutat. +

Diumenge, 9 de gener de 2011

Granollers i les vies del tren



El 28 d'octubre de 1848, fa més de 160 anys, sortia per primera vegada de Mataró el tren que enllaçaria fins avui la ciutat amb Barcelona per ferrocarril. Pocs anys després, exactament el 23 de juliol de 1854, seria la vila de Granollers la que també enllaçaria Barcelona a través de 29 kms de via fèrria, essent aquesta la segona línia de tren de Catalunya, anticipant-se per molt poc a la inauguració de la línia Barcelona-Molins de Rei, que no fou oberta fins quatre mesos després, el 18 de novembre del mateix 1854. +

Dimecres, 26 de maig de 2010

Avui a Granollers, pit i collons!



El BM Granollers va guanyar el 1976 la Recopa d'Europa d'handbol a un Palau Municipal d'Esports, conegut popularment com el 'Parquet', ple fins a la bandera. Era la primera vegada que un equip estatal d'handbol assolia el triomf total en una competició europea. +

Qui sóc?



Joan Camp (Granollers, 1978) He estudiat Ciències Empresarials a la Universitat de Girona (UdG) i Màrqueting a Eserp. Sóc soci fundador i director de l’empresa de projectes web Tirabol Produccions. He estat creador i director dels diaris digitals Racó Català (1999-2007) i directe!cat (2007-2008) entre d’altres projectes web, com Viasona, Blog.cat o totSuma. Vaig ser el productor executiu de ‘Cubicles’, la primera web-sèrie en català, i vaig participar en el llibre ‘Catalunya, estat de la nació’ (Pòrtic, 2008). També sóc responsable de les jornades de la Internet catalana, la Catosfera. La meva militància passa per ser soci d'Òmnium Cultural (i membre de la junta del Vallès Oriental), la Plataforma per la Llengua i el Casal Popular l'Esquerda de Granollers. També sóc president de l'associació Xarxa Digital Catalana (Xadica), vocal de la junta de l'Associació de Mitjans d'Informació i de Comunicació (AMIC) i patró de la Fundació Reeixida. A nivell esportiu sumo 11 Matagalls-Montserrat, uns quants anys de bàsquet i moltes partides d'escacs...

Arxiu




Joan Camp Fontcuberta | Crea el teu distintiu




giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny


Joan Camp