Joan Camp

Dimarts, 5 d'abril de 2016

Pel·lícules vistes: març 2016



Aquest 2016 no estic tenint l'any més cinèfil de la meva vida. Tot i així miro de mantenir un ritme mínim. Aquest mes de març n'he vist 7. Aquí les teniu:

- The revenant (IMDB). Potser es recordarà com la pel·lícula de l'Òscar d'en Leo di Caprio... però també és una bona peli d'aventures, que transmet molt nítidament les dures i hostils condicions de vida dels colons americans en terres hinòspites. Un enfrontament continuat amb indis, animals salvatges, el fred i els companys de viatge sense escrúpols. Tot plegat al bell mig d'enlloc. Un enlloc preciós i salvatge.

- The animal (IMDB). En favor meu diré que vaig empassar-me aquest clàssic d'en Rob Schneider una mica per accident. El cas és que el protagonista pateix un accident i un científic boig el troba i el guareix dotant-lo de poders animals. A partir d'aquí tenim una comèdia elemental amb una estètica dels 90, tot i que la peli és del 2001. Si no la veieu, no us perdeu res.

- Réalité (IMDB). Històries creuades i somnis que conflueixen en una proposta d'allò més surrealista. La base de la història parteix d'un productor de cinema que li demana a un director que li proporcioni el crit més dolorós que s'hagi fet mai. Un crit que, per si sol, sigui mereixedor d'un Òscar. A partir d'aquí pot passar qualsevol cosa...

- Terminus (IMDB). Els Estats Units es troben en plena depressió econòmica a causa d'una guerra a l'Orient Mitjà, i s'endevina una reacció nuclear que amenaça la fi de la humanitat. Un estrany objecte caigut de l'espai exterior pot marcar un punt d'inflexió en aquesta història.

- Rubber (IMDB). Aquesta és la història d'un neumàtic de cotxe assassí. Sí, tal i com ho heu llegit... la història va exactament d'això. En un entorn surrealista, que és la única manera de fer versemblant aquesta història.

- Schneider vs Bax (IMDB). Una altra peli amb tints surrealistes (quin mes més surrealista, no?). Un assassí a sou, pare de família rep l'encàrrec d'assassinar a un escriptor. El que passa a partir d'aquí és una història de tombs inesperats.

- Deadpool (IMDB). Portem uns anys patint la bombolla de les pelis de súper-herois. Per sort, de tant en tant apareix alguna peli que trenca els esquemes d'aquesta colla de paios amb poders sobrenaturals (o gent amb pasta com Batman i Iron-man que es poden permetre tenir súper-poders de manera artificial pagant-se'ls de la butxaca). En Deadpool no sabem del cert si és un súper-heroi o no, però el que sí que sabem és que porta un traje de color vermell i negre com ells, i que quan mata, ho fa passant-s'ho bé. Amb molta sang i violència gratuïta. S'agraeix! +

Dilluns, 8 de febrer de 2016

Mapes catalans d'abans i d'ara



L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un dels departaments de la Generalitat més hàbils a l'hora d'implementar eines a partir de Google Maps. De totes elles, em va sorprendre fa uns mesos un prototip de Google Maps a 3 bandes, on en una sola pàgina et mostrava la mateixa vista aèrea en una visió del 1945, una altra del 1955, i una altra de vigent. I el millor és que es pot observar des de qualsevol racó de Catalunya.

Ara han fet un pas més, i han creat un únic visor de Google Maps, però amb tota una zona ombrejada on s'observa la part seleccionada a l'any 1945 o el 1955 (segons s'esculli), inserida dins d'un mapa actual. D'aquesta manera el contrast és encara més bèstia. Realment t'hi pots passar estona mirant i remirant l'evolució d'alguns llocs...

Però si voleu anar encara més enllà, llavors us recomano que feu servir aquesta aplicació que ha desenvolupat l'Ajuntament de Barcelona, on se sobreposa un mapa detallat de la ciutat emmurallada de 1860 sobre un mapa actual. Amb una distància de més de 150 anys, la cosa es veu molt diferent de com és ara. Brutal!

P.S.: Hi afegeixo -a darrera hora- aquest mapa interactiu, que et permet conèixer l'antiguitat de toootes les finques de Barcelona. +

Diumenge, 6 de desembre de 2015

Pel·lícules vistes: novembre 2015



Aquest novembre ha estat mogut, i no m'ha donat per veure gaire cinema. Aquí teniu el balanç mensual...

- The last wave (IMDB). Peli australiana setentera d'intriga, a partir dels aborigens australians, que no acaben de trobar el seu lloc en la societat moderna. No em va semblar un gran film, però tenia curiositat per veure com es plantejava.

- Hard candy (IMDB). Una noia d'uns 14 anys es deixa enredar per un jove fotògraf que ha conegut a Internet. Queden en un cafè, i després se'n van cap a casa seva... El que passa a continuació ja no us ho explicaré, però us asseguro que em va sorprendre i enganxar totalment.

- Self less (IMDB). Imagineu que sou molt, però que molt rics. Un dia arriveu a vells, i alguna malaltia acaba amb la vostra vida igual que amb la resta de la humanitat. Però com que vosaltres sou molt rics, el què feu és comprar un cos més jove i volcar-hi tota la vostra consciència per tenir una segona vida, plena de luxes i capricis. Aquest és el plantejament d'aquest film, que més o menys posa en qüestió els dilemes morals que se n'originen.

- No escape (IMDB). Aneu amb tota la família a viure a un país del sud-est asiàtic inconcret (tot i que a mi em va semblar molt Tailàndia). Quan encara no han passat ni 24 hores, un cop d'estat provoca uns disturbis brutals, i encenen una ràbia màxima cap als estrangers residents al país, que aquesta massa enfurismada va matant a un ritme frenètic. Ja us dic que la ràbia que hi ha acumulada és important. Doncs bé, aquesta família farà de tot per sobreviure, i francament, malgrat que em sembla una reacció social una mica desmesurada (sobretot si ningú la preveia), aconsegueix crear forts moments de tensió. Serà que des de que sóc pare de família ja no veig algunes coses igual...

- Everest (IMDB). Assolir el cim de l'Everest no és gens fàcil. Jo ja ho sabia (o m'ho suposava), però aquesta peli es dedica a exemplificar-ho a partir d'un cas real d'un parell d'expedicions que van patir fortes inclemències i moltes baixes, ara fa uns 20 anys. La trama és la que és, però s'agraeixen algunes escenes impactants i les fantàstiques vistes de la muntanya més alta del món.

- Maze Runner: The Scorch Trials (IMDB). És la segona part d'una sèrie de pelis basades en un futur distòpic apocalíptic. Amb escenes dignes de Mad Max, Hunger Games i de qualsevol peli de zombies... Per passar l'estona. +

Dimarts, 10 de novembre de 2015

La retro-informàtica conquereix Barcelona



Cada vegada és més habitual veure com s'organitzen trobades de retro-informàtica i videojocs antics. Barcelona, ciutat capdavantera a Europa pel que fa a noves tecnologies i fires de gran prestigi mundial com el Mobile World Congress (MWC), no s'oblida tampoc del passat i esdevé, cada vegada més, en la capital de les que un dia també van ser noves tecnologies: les antigues noves tecnologies.

Aquestes fires solen ser concentracions plenes de nostàlgics que avui ronden els 40 i 50 anys acompanyats dels seus fills, que miren incrèduls uns jocs amb personatges altament pixelats i de pocs colors. És l'esplendor de les màquines de 8 i 16bit que van iniciar tota una generació en el món dels videojocs, al llarg dels anys 80 i 90.

Aquí teniu un petit avanç de les properes trobades:



Jornada: Retro Barcelona.
Data: 14 i 15 de novembre de 2015
Lloc: Museu Marítim de Barcelona
Ovservacions: Aquesta és la 3a edició d'aquesta fira, però és la més gran, pel que fa tant al nombre d'expositors, com de participants. Hi tenen cabuda totes les marques d'ordinadors, consoles, etc. Si entreu al web podreu veure fotos de les edicions anteriors, i veureu que és una fira molt completa. Hi ha tota mena d'activitats, exposicions i xerrades amb noms molt interessants. De fet, és tan gran, que és l'única fira que dura 2 dies sencers.




Jornada: Reunió d'Usuaris d'MSX
Data: 5 de desembre de 2015
Lloc: Espai Fontana de Gràcia
Oservacions: Els qui vau néixer de finals dels 80 en endavant, segurament ni tan sols us sonarà això de l'MSX. Aquest va ser un model estàndard que van fabricar diferents fabricants -majoritàriament japonesos- com Sony, Canon, Panasonic, Philips, Yahama o Casio. Compartir l'arquitectura els va permetre reduir costos, i d'aquesta manera van poder competir amb els ordinadors 8bit de l'època, com el ZX Spectrum, Commodore 64 o l'Amstrad CPC. Els MSX van evolucionar cap als 16bit, però els seus grans moments d'èxit ja no tornarien a ser mai més els mateixos.
Aquesta és una reunió d'usuaris molt veterana, doncs arriba ja a la 48a edició. Hi podreu trobar diferents paradetes d'ordinadors MSX de l'època, i tota mena de videojocs. També es venen jocs creats recentment per aficionats. Podreu jugar, competir, i sorprenentment, crear música electrònica. Tota una experiència!
Com a propina us diré que el meu primer ordinador (gentilesa de la primera comunió) va ser un MSX SONY Hit-bit HP 10P de color negre! ;)



Jornada: Amstrad Eterno
Data: 16 d'abril de 2016
Lloc: Teatre-Casinet d'Hostafrancs
Observacions: L'Amstrad va ser la gran aposta informàtica del Regne Unit, que a finals dels anys 80 liderava amb escreix el seu mercat local, i bona part del mercat europeu, gràcies al seu Amstrad CPC. En el seu moment més àlgid van adquirir l'empresa que fabricava els famosos Sinclair Spectrum, tot i que l'operació va ser ruïnosa. Posteriorment es van embarcar en l'aventura dels 16bit, amb els Amstrad PC 1512 i 1640. Van ser els primers 16bit que vaig fer servir, amb un accessori molt curiós que es deia ratolí. Temps era temps...
Pel que fa a la trobada, diria que és la primera que es fa d'aquesta marca a Barcelona. Així doncs, tinc poc a dir!




Jornada: Explora Commodore
Data: 16 de maig de 2016
Lloc: Espai Fontana de Gràcia
Observacions: El Commodore 64 era, juntament amb els Amstard CPC, Sinclair Spectrum i MSX, la 4a marca que es repartia el mercat de 8bit. El seu origen era americà, i malgrat que la màquina en si mateixa era visualment senzilla i sense cursors, era totalment superior a la resta pel que fa a gràfics i so. Els seus jocs eren els més bonics i jugables... i quan va néixer el germà gran de 16bit, el Commodore Amiga, no va tenir rival... si no hagués estat per culpa de la seva mala compatibilitat, que el Sr Gates es va cuidar de donar a la família d'IMB PC, que amb poc temps es van fer amb tot el mercat. Una pena...
Si no vaig errat, aquesta és la 2a trobada que se celebra a Barcelona.

I dit tot això, ja només faltaria una troabda d'Spectrum i d'Atari per tenir tot el ventall complet. Esperem que arribin aviat! :) +

Diumenge, 1 de novembre de 2015

Pel·lícules vistes: octubre 2015



El dia 8 d'aquest mes d'octubre he estat pare d'una criatura fantàstica que es diu Aniol. Pensava que si el mes de setembre havia estat el mes just de l'any, amb només 3 pelis vistes, aquest mes d'octubre seria encara pitjor... però contra tot pronòstic, ha acabat sent un mes bastant prolífic. I és que el fet d'haver d'estar tot el dia amb l'Aniol entre els braços ha fet que no pugui fer moltes coses, però en canvi, m'ha permès passar llargues estones al sofà, que he aprofitat per veure bastant de cinema. Així doncs, la collita ha estat més que notable. Aquí va:

- Le Capital (IMDB). Era la segona vegada que veia aquesta pel·lícula francesa, i em va semblar tan bona i interessant com la primera vegada. L'apologia que fa al món del capital, els seus vicis i les seves trames m'agrada com es plantegen i com es resolen. Potser no és una peli que passi a la història, però té moments molt bons.

- Inside Out (IMDB). Aquí va la peli d'animació del mes. Concretament amb un dels hits de l'any, que ens explica què passa pel cap de les persones, i més concretament d'una nena que canvia de casa, passant del camp a la ciutat. Està ben plantejada i té moments divertits. La peli ha sortit tan rodona que em fa pensar que aviat en veurem una segona part. Temps al temps!

- The guest (IMDB). Seguint les recomanacions d'en Iosodéu, després de veure Borgman i Visitor Q, calia veure aquesta peli per seguir la sèrie de films on un desconegut es col·loca al mig del dia a dia d'una família, fins que poc a poc tot va sortint de mare. En aquest cas, la peli és un crescendo, que aconsegueix posar neguitós i tot. El final és fins i tot prou sorprenent.

- Ich seh, Ich seh (IMDB). Una peli alemanya sobre dos germans bessons i la seva mare. En tota la peli quasi no hi apareix ningú més, i quasi totes les escenes passen en una bonica casa de disseny al mig del camp i als seus voltants. Si us agraden les pelis d'intriga i tensió, aquesta ho aconsegueix de manera brillant, amb escenes llargues i lentes, però molt carregades. Aconsegueix posar neguitós, cosa que m'agrada...

- Maggie (IMDB). Una peli de zombies amb l'Arnold Terminator de protagonista? Doncs pel meu gust, l'invent surt una mica xurro. La peli intenta donar una vessant humana al fenòmen zombie, que en molts moments em va fer recordar la mini-sèrie britànica 'In the flesh'. No em va convèncer.

- Act of valor (IMDB). Basada -pressumptament- en fets reals. Un equip d'operacions especials, i tots els clitxés del gènere concentrats en hora i mitja. Hi ha atacs sorpresa, trets, actes heroics, etc. Dolenta? No. Bona? Tampoc.

- Advantageos (IMDB). Ciència ficció d'origen asiàtic. Se'm va fer molt lenta, i la vaig veure en dos dies, perquè el primer dia m'adormia (i el nen plorava). Em va semblar una mica desordenada, malgrat els dilemes morals que planteja una societat futurista, on a partir de certa edat, la gent deixa de ser valuosa. I llavors passen coses.

- Pixels (IMDB). No se perquè la vaig voler veure. Potser perquè en el fons em deixo enganyar quan veig segons quina iconografia... i veure un Pacman gegant passejant pels carrers de Nova York, mentre uns Mini Cooper intentaven perseguir-lo i destruir-lo, exercint de fantasmes, em va donar una mica de morbo. Al final és una peli amb una base absolutament ilògica, però que es manté fidel a aquesta absurditat, amb una dosi d'humor correcta.

- Come and see (IMDB). Què passava durant la 2a Guerra Mundial a Bielorrússia? Doncs això és que explica aquesta peli dels anys 80, de la manera més crua i explícita. I és que els nazis no només van lluitar a França i a Stalingrado. S'agraeix que el cinema bèlic també reculli històries d'altres regions que van ser àmpliament devastades, com és aquest cas.

- Retroactive (IMDB). Què passaria si després d'una sèrie d'esdeveniments catastròfics poguéssim viatjar una hora al passat? Doncs que potser podríem mirar d'arreglar-los. I si després d'haver-ho intentat tornéssim altra vegada una hora enrere? Doncs que miraríem d'arreglar-ho encara millor. I després? Doncs després, tot es va complicant una mica més... La peli em va recordar una mica 'Los crono-crímenes', i m'agrada quan es poden fer pelis de viatges en el temps sense grans Delorean, ni robots assessins, perquè permeten jugar molt més amb les causes i efectes.

-The overnight (IMDB). Una parella queda per sopar amb una parella que tot just acaba de conèixer, i la nit va augmentant el ritme, i les relacions entre els 4 protagonistes es va tensionant i unint i distanciant i... més coses. No hi ha monstres ni viatges en el temps. És 'tan sols' el relat d'una nit i les relacions humanes que se'n generen. Tot i així, hi ha moments que aconsegueix crear un bon nivell de tensió. Em va sorprendre en positiu (els primers minuts pensava que seria un bunyol, i no va ser el cas).

- The Zohar secret (IMDB). Gran descoberta del mes. No em sonava de res, i de cop em trobo amb una peli de 2 hores que comença amb un paio que es desperta, sense saber qui és ni què hi fa allà. És a Jerusalem, i és l'època dels romans. Quan es mor, es desperta en un altre lloc, i en un altre moment de la història. I així, va fent salts una vegada i una altra. Em va recordar una mica a 'Mr Nobody', que també em va fascinar aquesta capacitat de metamorfosi i de sorpresa constant, sense saber del cert cap on estava anant tot plegat.

- Circle (IMDB). De cop et despertes i et trobes en una sala fosca. Al teu voltant, i en forma de cercle, hi ha unes 50 persones, cadascuna en el seu lloc exacte. Si et mous, et mors. Si toques un company, et mors. Si no fas res, cada dos minuts es mor algú de manera aleatòria. Què fas? Doncs aquest és el plantejament inicial, que molt de refiló busca certa similitud amb 'Cube'. No està, ni de conya, a la mateixa lliga... però bé, a mi, aquestes pelis de plantejaments estranys m'agraden força, o sigui que correcte.

- Happy accidents (IMDB). Noia coneix noi, s'anamoren i van a viure junts. Però al cap de poc, la noia comença a adonar-se de que hi ha alguna cosa molt estranya i molt profunda en el noi. La seva història és fascinant. Està boig o diu la veritat? Una mica a l'estil 'K-pax', però en versió romàntica. Com he comentat abans -no explicito per no fer un gran spoiler- aquests plantejaments m'agraden molt. Interessant!

- Zombies party (IMDB). Era la 3a o 4a vegada que la veia, i em va agradar tant com la resta de vegades. I és que els holocausts zombies es poden plantejar de moltes maneres. Aquests anglesos s'ho van agafar per la vessant més irònica i sarcàstica, enmig de la working class i de pintes de cervesa al pub del barri. No cal dir que la vaig veure a la nit de Tots Sants, i per tant, va servir per tancar el mes d'octubre! ;) +

Dijous, 8 d'octubre de 2015

Avui hem conegut l'Aniol



Avui, a les 10:15 del dematí hem conegut l'Aniol. Feia prop de 9 mesos que l'estàvem esperant... Ha fet 3,190 Kg i 51,5 cm. I puc dir, amb tota seguretat, que és el nen més bonic del món! :) +

Diumenge, 4 d'octubre de 2015

Pel·lícules vistes: setembre 2015



De moment, el setembre ha estat, de llarg, el pitjor mes pel que fa al visionat de pelis. Entre Diada, 27S i recta final de l'embaràs... hi ha hagut poc temps per a pelis. Només 3. Aquí les teniu:

- Paprika (IMDB). Què passaria si el món dels somnis i el món real es barregessin? Doncs això és el que proposa aquest film de format manga... i és que si no hagués estat en un format animat, no se pas com s'hagués pogut explotar l'alt nivell de creativitat que hi ha al film. Els japonesos saben fer servir molt bé la màgia de l'animació, i aquest film n'és un bon exponent.

- Minions (IMDB). Una altra peli animada. En aquest cas, un dels èxits Blockbuster de l'any. Són Barrufets de color groc que fan coses entranyables.

- Pay the ghost (IMDB). Peli de por amb en Nicolas Cage de protagonista. Aquest plantejament, per si sol, ja feia molta por... però a la peli, no massa. Molt justa de guió, i plena de clitxés. +

Dimecres, 2 de setembre de 2015

Pel·lícules vistes: agost 2015



Doncs s'ha notat que aquest agost hem fet vacances, i com que per diferents motius no hem fet cap viatge ni escapada signficativa, hem aprofitat per fer vida sedentària. I això vol dir veure més pel·lícules de les que solo veure en un mes normal. Un total de 16... només 2 menys que el mes de gener, que per ara és el mes més cinèfil d'aquest 2015. Us en faig un repàs:

- La particula de dios (IMDB). Em trobava en un apartament a la platja sense el meu estimat ordinador, i vaig haver de tirar de tauleta. El procés per veure una peli amb un dispositiu així és molt més complicat del què sembla, de manera que al final vaig optar per anar a Youtube, a veure si trobava alguna cosa decent. I vaig trobar aquesta peli, que entre el títol suggerent, i algun nom d'actor conegut, vaig arribar a pensar que podria ser tota una troballa. Error. Peli simplona, amb alguns moments, però simplona en general. Em quedo amb una escena. El cowboy aquell de bigoti sugerent que fa de veu en off a The great Lewobsky, aquí fa d'empresari ric amb ganes de canviar el món, i decideix construir un gran accelerador de partícules. Quan finalment l'activen (SPOILER menor) passen el segons justos perquè deixi anar un profund 'MERDA', abans no exploti tot. Genial!

- Particle fever (IMDB). I amb la tonteria dels acceleradors de partícules, i tot remenant IMDB, va i em trobo amb aquest títol. La portada, fosca amb un parell de cercles de llum. La ressenya diu alguna cosa així com 'estan a punt d'activar l'accelerador de partícules més gran de la humanitat i no s'ha fet mai res tan gros abans... ningú sap què passarà'. Era un repte inquietantment brutal. M'imaginava viatges en el temps, salts dimensionals, extraterrestres... estava a punt per a qualsevol cosa. I comença el film amb un format de fals documental. Es van presentant els diferents personatges, amb la seva quotidianitat, els seus dubtes, els seus temors, acostant-se tots ells, poc a poc, a l'hora de la posada en marxa. I això és així fins a la meitat del film, quan finalment m'adono de que no es tracta de cap fals documental, sinó d'un documental de debò, amb personatges, científics tots ells, explicant una realitat. En fi, que ni viatges en el temps ni dimensions paral·leles ni res... Em vaig enfadar molt. I això que el documental no era pas dolent. És només que no era el què esperava veure... SNIF

- War pigs (IMDB). Típic cas en que miro una peli sense haver fet una repassada abans per la xarxa. M'imaginava una cosa a l'estil Inglorious bastards, i va i em trobo una merda de producció amateur i amb un guió de pena. De moment, l'agost no l'havia començat gaire bé a nivell cinèfil...

- Coherence (IMDB). I quan, no se perquè, m'espero trobar una peli facilona, va i em trobo una obra més que notable. D'aquelles que amb pocs escenaris, pocs actors i poc pressupost, aconsegueixen crear una trama fascinant que atrapa. Un sopar amb uns quants amics acaba, ara sí, amb dimensions paral·leles. I tot i que no és perfecte, és molt recomanable.

- What we do in the shadows (IMDB). Resultat de quedar amb segons qui per veure pelis. Aquesta crec que no l'hagués trobat fàcilment, i és una proposta interessant. Es tracta d'un fals documental, ara sí, sobre la vida d'un pis compartit amb vampirs. És una comèdia, que podria haver sigut facilona, i es nota que està treballada, i amb molts detalls interessants. El dia a dia d'aquests vampirs, els seus problemes socials, els seus conflictes amb els homes llop, resolts com si fos la cosa més normal del món. Bona.

- Visitor Q (IMDB). L'amic d'abans encara hi és, i dobla l'aposta. Em proposa una peli, on la primera escena és una pantalla en negre amb unes lletres en blanc on hi posa 't'has follat mai el teu pare?'. Si a més us dic que la peli és japonesa, ja podeu imaginar que tot plegat és cosa fina. I ho és. Amb excés d'escenes violentes i inquietants, n'acaba sortint una història prou ben tramada. No l'aconsello com a peli de sobretaula. Millor tard, ben tard...

- The giver (IMDB). Darrerament s'està creant una mena de sub-gènere de futur apocalíptic, però dins d'uns mateixos canons naïf. Parlo de The hunger games, The maze runner, Divergent, etc. Doncs bé, aquesta peli entraria de ple en aquest sub-gènere. I no és que la peli sigui especialment dolenta, sinó que vista la presentació, resulta fàcil especular amb encert com s'acabarà de resoldre la trama.

- Terminator Genisys (IMDB). La veritat. No m'ho esperava gens. Em va sorprendre. És allò que esperes un tipus de peli, i de cop et trobes amb una cosa bastant diferent, plena de viatges en el temps, i barrejant elements de totes les pelis anteriors de la saga. Hi ha moltes paradoxes que en cap cas miren de resoldre, i que segurament poden qüestionar la base de tot l'argument de la peli. Però que em sorprenguin és una cosa que valoro molt, i puc dir que ho van aconseguir. Després, passades les hores i els dies, hi dones voltes i hi trobes algunes o moltes coses de difícil explicació... però en el moment va ser una bona experiència.

- Los Pelayo (IMDB). Basada en la història de la família Pelayo, que es va dedicar a reventar casinos de tot el món de manera professional. La història és verídica i fascinant. La peli... doncs pse. Correcteta, però a certa distància de ser una peli brillant. I això que el gènere casinos sol tenir molt de ganxo. En fi, que era la segona vegada que la veia, i és allò que la vols deixar a mig, i al final te l'acabes empassant sencera. No tinc remei.

- La loca història del mundo (IMDB). De primers dels anys 80 i amb estètica Monty Python, però amb un detall no pas menor... i és que no té ni una quarta part de la gràcia dels Monty Python, i al final acaba sent una mena de 'quiero y no puedo' molt frustrant amb diferents escenes de la història de la humanitat. Com si el gag brillant estigués a punt d'arribar, però no arriba mai...

- The blues brothers (IMDB). Una altra de primers dels anys 80, que recordo haver vist de petit, potser un parell de vegades i tot. Però fa molts anys. I tot i així en guardava un bon record. AIxí que, encara no se ben bé com, em vaig trobar que ja l'estava mirant. L'argument és tremendament justet, tot i que en el fons forma part de la gràcia de la peli, i el repartiment d'actors i cantants és estratosfèric. Una petita obra mestra del cinema musical... a ritme de blues.

- Snowpiercer (IMDB). El món s'ha congelat i s'ha extingit. Tot? No, hi ha un tren mooolt llarg, que dóna voltes al món de manera contínua, sense para mai. El tren és totalment autònom, i només pot sobreviure si continua en moviment. A dins hi trobem el darrer reducte d'éssers humans... i és clar, hi ha les diferents classes socials i injustícies repartides en els diferents vagons. Tot plegat, una batalla plena de metàfores, amb més preguntes que respostes. No es pot negar que el plantejament és curiós. Em va recordar una mica a City of Ember...

- Triangle (IMDB). Crec que la nota que li posen a IMDB és injusta. Em va semblar inquietant des del primer moment, i em va atrapar de seguida. Estic segur de que la peli genera moltes més preguntes que respostes, però feia temps que no veia un film que m'absorvís d'aquesta manera. I un cop vist, i un cop haver-hi donat voltes, m'adono de que està tot més ben tramat del que sembla en un primer moment. Són 90 minuts de tensió. Molt bé.

- Extinction (IMDB). Una altra peli de la fi del món, amb reminiscències de I'm a Legend, però sense la mateixa brillantor, malgrat que també hi ha alguns zombies ocasionals. En tot cas, com que les pelis apocalíptiques em posen, doncs pse... endavant!

- The Scopia Effect (IMDB). Trunyaco important. Una dona que va al psiquiatra perquè no es troba bé i té visions. Resulta que són visions de vides passades. Amb aquesta base s'hagués pogut fer una peli a l'estil Mr Nobody, però acaben fent un bunyol lamentable.

- San Andreas (IMDB). I tanquem el mes amb un dels blockbuster de l'any. Llum, foc i destrucció sobre la costa oest dels EUA. Això sempre dóna molt de si... Una mica amb contraposició a The day after tomorrow, que passa precisament a l'altra costa del país. La peli té uns efectes especials molt el·laborats, on la destrucció gaudeix de tot luxe de detalls. És una pena que la història que hi posin a sobre sigui tan ultra-tòpica i simple. Fins i tot a The day after tomorrow s'ho van treballar una mica més... Però bé, si us agraden les pelis en plan destructives a l'estil 2012, aquesta us encantarà! +

Dilluns, 10 d'agost de 2015

Pel·lícules vistes: juliol 2015



L'estiu ha començat, i he pogut tenir una mica més de temps per a mirar pel·lícules. Tot i que he començat amb el gènere fantàstic, alguna cosa m'ha anat portant, sense voler-ho, cap a la guerra freda i el comunisme més soviètic. Serà que quan començo amb un gènere m'hi vaig enganxant poc a poc... Aquí van les pelis que he vist aquest juliol:

- Terminator Salvation (IMDB). La vaig veure quan va sortir, però haig d'admetre que era un screener d'una qualitat tan ultra-pèssima, que va ser com veure-la per primer cop. De fet, fins i tot va ser una sorpresa descobrir que el protagonista era en Christian Bale. En favor meu també haig de dir que ja fa molt temps que vaig deixar enrere això de veure pelis amb una qualitat massa baixa... tot i que tinc cada anècdota... En fi, que la peli, doncs bé, en la línia Terminator. Bàsicament volia escalfar motors per la darrera versió que acaba de sortir del forn, i que si tot va bé, veuré aquest agost. En una qualitat decent, clar.

- Jurassic world (IMDB). Al primer moment em va fer por que el film fos un refregit de clitxés de la seva versió original, i va ser una sorpresa interessant. Té perfil propi, i l'acció està ben tramada. Evidentment hi ha moments amb excés de sucre, però en general funciona bé.

- Tomorrowland (IMDB). Llum i color, però amb un resultat molt just. Tan just, que diria que la pel·lícula queda una mica coixa. Li falta alguna cosa per acabar de ser una peli recomenable. Potser una mica de ritme, no se...

- The gunman (IMDB). Sean Penn i Javier Bardem. Comença bé... A partir d'aquí ve un thriller d'acció i de relacions internacionals, amb la ONU pel mig, i amb un bon tros de l'escena passant a Barcelona, carregada de clitxés i d'escenes més que previsibles. I a tot això, una absurda lentitud que concerteix el film en una promesa decebedora. Tampoc la recomano.

- After porn ends (IMDB). No se ni com vaig començar a veure aquest documental. Bàsicament explica que la vida després del porno és molt dura. Ara bé, mentre es fa porno hi ha dues grans visions... qui diu que és fantàstic i de puta mare, i qui diu que és una merda i una explotació total. Res que no suposés abans de començar a veure-ho. En alguns casos sembla una mica com si algú es volgués redimir del seu passat, i aprofita el film per explicar el seu cas, però en cap cas s'entra amb anècdotes curioses i/o sòrdides, que donarien una mica de gràcia a tot plegat. Avorridota...

- Laberynth of lies (IMDB). Un jove jurista alemany que als anys 50 vol acusar als ex-militars alemanys de crims de guerra. Com diu el títol, el paio es fica en un laberint de difícil escapatòria, on els seus conciutadans són els primers que li demanen que no escampi merda. Però el seu sentit de la justícia és tan gran, que ho ha de fer per principis. El millor de la peli és que la història és real, però vaja, es fa una mica llarga i algunes escenes són una mica forçades per tal de generar cert dramatisme. L'aprovo amb un 5 pelat, però si algú té molt interés en les conseqüències de la segona Gran Guerra, potser li interessarà. Post Data... a l'estat espanyol seria una peli de ciència-ficció, doncs aquí encara és l'hora que ningú revisi res. Tot està en ordre. Amén!

- Child 44 (IMDB). Vaig llegir alguna crítica i li posava una nota justeta (més o menys un 6), i em feia por empassar-me les dues hores i mitja de peli. Però sorprenentment em va agradar bastant. Els fets succeiexen en la Rússia soviètica dels anys 50, amb el moment més àlgid de la 'caça de bruixes' i la purga de qualsevol que fos sospitós de qualsevol acció d'insurrecció. Tot i que l'argument té algun moment un punt forçat, la caracterització i ambientació de l'època em van semblar espectaculars. Aconsegueixen transmetre la sensació de por total en la Rússia d'aquell llavors...

- 7 cases (IMDB). Encara em pregunto què coi em va portar a mirar aquesta peli. Crec que deuria ser la caràtula (i mira que ja ho diuen allò de no jutjar un llibre per la portada). El resultat? La vaig veure a trossos mentre m'anava adormint i despertant a estones. És com una barreja de diferents pelis, però sense cap lògica argumental decent, i amb unes actuacions lamentables. Recomaneu-la a algú que us caigui malament!

- Los hombres que miraban fijamente a las cabras (IMDB). Crec que és la 4a vegada que la veig, però potser era la 5a. I admeto que no és una peli espectacular ni de culte, però en canvi té un nosequè que em fa gràcia, i que m'enganxa. El repartiment d'actors és extraordinari, i l'argument és totalment esbojarrat, però portat amb una gràcia i un ritme molt bons. Exèrcit americà, fenomens paranormals, jedis, cabres, guerra al desert, hippies i LSD. Què podria sortir malament?

- Ocean's eleven (IMDB). Aquesta era la 2a vegada que la mirava, i tot i que més o menys ja sabia tot el què passaria, em va aconseguir atrapar. El repartiment d'actors és un dels trets distintius de la pel·lícula, però no és un treball banal en absolut. Ans al contrari, diria que és una versió moderna de 'El Golpe', que al seu dia també van protagonitzar dues de les millors estrelles del moment. No us canviarà la vida, però és més que entretinguda.

- El talp (IMDB). Guerra freda, espies, etc. A partir d'aquí es crea tota una trama a diferents bandes, que tot i l'excel·lent repartiment d'actors, em va semblar llarga i complexa. Estic segur que veient-la alguna altra vegada li trobaria moltes coses que no hi vaig saber trobar, tot i que tinc la sensació que hi eren. Però vaja, per ser la primera vegada em va sermblar llarga i densa... No vull culpar a la peli. Potser és que jo no tenia el dia.

- El cas farewell (IMDB). Au, més guerra freda i més espies a la Rússia comunista. Aquesta vegada a principis dels anys 80. La peli té moments que semblen trets d'una comèdia absurda, però en el fons em va semblar que tenia un gran fons amb motl de contingut, i la suposada comèdia donava pas a unes situacions molt intenses. Suposo que no van ser anys fàcils aquells, quan el model del gran taló d'acer començava a donar símptomes d'esgotament, i occident collava per aconseguir derrotar-lo.

I això ha estat tot. D'aquí uns dies ja us comentaré com ha anat el mes d'agost! +

Dissabte, 4 de juliol de 2015

Pel·lícules vistes: juny 2015



Tan bé que anàvem, i aquest mes de juny he punxat bastant. Només 7 pel·lícules... i això que hi he inclòs 'King Fury', que dura només mitja horeta. En tot cas, en la meva defensa diré que aquest mes m'he cascat la primera temporada de '12 monkeys', que en el fons és una sèrie basada en un bonic film, i per tant, tampoc he desaprofitat tant el temps. Sobre la sèrie comentar que comença interessant, decau bastant de cop, i llavors pas a pas va agafant el seu ritme i el seu estil propi, fins al punt d'enganxar bastant. Però clar, és que a mi els viatges en el temps em posen molt catxondo, i més encara quan es van creuant sobre si mateixos. Sense arribar al nivell de 'Primer'. Tampoc cal... però una mica, si està fet amb gràcia, mola molt. En fi, aquí teniu el llistat:

- Ex machina (IMDB). L'home contra la màquina. Seria com '2001', però enlloc d'un astronauta al mig de l'espai seria una versió nen ric en una casa -de la òstia- al bell mig de la muntanya. La soletad és la mateixa, els conflictes són similars, i el final... doncs prou correcte. Es deixa veure.

- Kill Bill. Vol 2 (IMDB). El mes de maig vaig veure la primera part, per tant, ara tocava veure la segona. Era la segona vegada que veia la (biologia seria una trilogia de dos parts?) sèrie de dues pel·lícules de can Tarantino. I com passa amb moltes pel·lícules, un segon visionat les fa encara més bones. Més espectaculars. Perquè no recordes tots els detalls, però saps què vindrà, i per tant, precisament per aquest motiu, et pots permetre el luxe de deixar-te perdre en els detalls. I n'hi ha molt. I són molt bons. També hi ha molts morts i moltes espases samurals... Com collons no ha de ser una bona peli amb tots aquests ingredients?

- Kung fury (IMDB). El tràiler ja l'havia vist unes quantes vegades. El videoclip cantat per David Hasselhof, també apuntava maneres... però mare meva quins 30 minuts més bons. És agafar tooots els clitxés de pelis dels 80 i 90 i posar-los junts, un darrere l'altre. Amb moltes ganes de que es vegin i es notin. I així, al final, acaba lluitant un Hitler karateka contra un dinosaure, Thor i un poli místic. Menció especial per en Hackerman. Es mereix un spin-off només per ell solet...

- Kajaki (IMDB). Exèrcit americà a l'Afganistan a finals de la dècada passada. Molt sol, molta calor i... molt avorriment. Fins que comencen a rebentar cames per tot arreu. Una gran apologia a la mutliació. No apte per a ments sensibles. I ho dic perquè vaig haver de parar la peli i acabar-la de mirar una altra estona, tot sol...

- Young ones (IMDB). En Mike, en Rick, en Vyvyan i en Neal? Doncs no... Res a veure! Això és una peli d'un futur apocalíptic on els éssers humans vivim sense aigua, i les relacions socials generan conflictes per minúcies. Com ho resoldran? Doncs d'això va la peli.

- Collateral (IMDB). És una peli on en Tom Cruise fa de dolent. Un assassí sense escrúpols. Perquè els actors considerats guais també han de tenir la peli on poden demostrar que, si cal, poden fer de dolents. I si en Tom Cruise va fer aquesta, en Brad Pitt va fer 'Killing them softly'. Però pel bé de la humanitat, aquests invents han quedat en això, en simples invents d'una peli i prou. Un cop vista la peli, que és més que correcta, podem tornar a tenir els nostres actors de sempre fent els papers... de sembre. Més o menys. Ja m'enteneu!

- Mad max. Road fury (IMDB). Home, després de tantes pelis del futur i apocalíptiques era de calaix que acabaria veient aquest remake, no? Doncs així ha sigut. I la veritat és que ha aconseguit sorprendre'm bastant, perquè en un primer moment vaig pensar que seria un xurro que només miraria d'aprofitar-se del tiron de la marca, i han acabat fent un producte més que notable. El prota és més humà, i no tan brutal com la saga original, però en un món ple de sorra del desert suposo que no és el millor lloc pels súper-herois. Tan sols hi ha gent que vol viure, sobreviure, i no morir. I no és fàcil... I al final, amb coses tan mundanes com aquestes, en Max acaba sent un gran heroi. +

Qui sóc?



Joan Camp (Granollers, 1978) He estudiat Ciències Empresarials a la Universitat de Girona (UdG) i Màrqueting a Eserp. Sóc soci fundador i director de l’empresa de projectes web Tirabol Produccions. He estat creador i director dels diaris digitals Racó Català (1999-2007) i directe!cat (2007-2008) entre d’altres projectes web, com Viasona, Blog.cat o totSuma. Vaig ser el productor executiu de ‘Cubicles’, la primera web-sèrie en català, i vaig participar en el llibre ‘Catalunya, estat de la nació’ (Pòrtic, 2008). També sóc responsable de les jornades de la Internet catalana, la Catosfera. La meva militància passa per ser soci d'Òmnium Cultural (i membre de la junta del Vallès Oriental), la Plataforma per la Llengua i el Casal Popular l'Esquerda de Granollers. També sóc president de l'associació Xarxa Digital Catalana (Xadica), vocal de la junta de l'Associació de Mitjans d'Informació i de Comunicació (AMIC) i patró de la Fundació Reeixida. A nivell esportiu sumo 11 Matagalls-Montserrat, uns quants anys de bàsquet i moltes partides d'escacs...

Arxiu




Joan Camp Fontcuberta | Crea el teu distintiu




giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny


Joan Camp