Joan Camp

Dimarts, 11 d'octubre de 2016

Girona, capital de la Internet catalana



La ciutat de París és coneguda de moltes maneres diferents. De tots els seus àlies, el més famós és el de 'Ciutat de la Llum' (la Ville lumière), nom que molta gent atribueix a la seva fama mundial com a centre de les arts i l'educació. El veritable origen d'aquest nom però, prové de la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881), on Edison va presentar la primera làmpada incandescent amb un filament de cotó carbonitzat, que va suposar un èxit rotund total entre els assistents, i que va convertir la ciutat de París en la primera gran ciutat del món il·luminada gràcies a l'electricitat. D'aquí el sobrenom.

Salvant les distàncies -que són enormes-, en molts sentits podríem dir que parlar d'Internet avui és com parlar d'electricitat en aquell llunyà 1881, perquè llavors d'electricitat se'n va veure molt poca. De fet, l'electricitat era -i és- una mena de fil conductor invisible, que amb l'ús adequat provoca coses, però que en si mateix no acaba de ser res concret. Per això en aquella exposició d'electricitat, i en les fires següents, el que els assistents van poder veure i tocar van ser làmpares, màquines i qualsevol cosa que funcionés o requerís electricitat. Era una exposició sobre els usos de l'electricitat, i no sobre l'electricitat en si mateixa, on Thomas Edison va exercir d'Steve Jobs i va presentar les seves novetats que canviarien el món i que el farien ric.

Internet avui és això. Un fil conductor invisible, però amb un munt d'usos i conseqüències, que arriben a tots els racons de la vida: ensenyament, comunicació, oci, turisme, esports, medi ambient, sexe... Internet es troba avui a tot arreu. A cada racó. Internet ho és tot. Però no seria res sense les persones que n'hi donem ús.

Quan l'estiu passat vaig rebre l'encàrrec d'en Carles Puigdemont de repetir altra vegada l'experiència de les jornades de la Catosfera a Girona, llavors ell encara era alcalde de la ciutat. Poc ens imaginàvem com canviarien algunes coses en pocs mesos. Però recordo que en aquell moment vaig pensar que explicar Internet, així pim pam, en dos o tres dies, potser era agosarat i pressumptuós, encara que ho féssim només en clau catalana. Perquè com he explicat, Internet arriba a tants racons, que d'entrada sembla impossible fer un retrat precís de la realitat del moment. I ho és.

Així doncs a l'edició de la Catosfera d'aquest any, que se celebrarà a Girona els propers dies 13, 14 i 15 d'octubre, hem posat en funcionament una fórmula que no pretèn centrar-se en cap àmbit en concret, sinó que vol agafar una mica de cada lloc, tal com si cada xerrada -i en seran més de 20- fossin píxels, que tots junts, configuressin el traç d'una imatge global, que tot i difusa i poc precisa, ens permeti fer-nos una lleugera idea d'on som ara mateix i quines coses estan passant a la xarxa. Per això parlarem de persones, d'educació, de periodisme, de comunicació, d'empresa, d'estratègia, de xarxes socials, de seguretat, de llengua, de cultura i d'humor... I ho farem amb algunes de les primeres espases catalanes com en Saül Gordillo, en Genís Roca, en Josep Ganyet. Empreses mundialment reconegudes com AirBnb o Wallapop. Intel·lectuals de la talla de la Laura Borràs o en Francesc Canosa. Periodistes com la Karma Peiró, la Sílvia Barroso o la Gemma Aguilera. Fotògrafs carismàtics com en Jordi Borràs, o creatius del nivell d'en Jaïr Domínguez. Podeu veure el programa sencer en aquesta pàgina.

Com cada any, l'entrada és lliure i gratuïta a tothom qui vulgui venir i participar de les jornades. Tot i així, donarem prioritat d'accés (que l'aforament és limitat) a tothom que s'hi hagi inscrit. Ja ho sabeu, si voleu passar-vos-ho bé i saber una mica més d'aquesta xarxa tan enorme i complexa, esteu convidats a participar de la Catosfera 2016, que com cada any, tornarà a convertir-se en el gran punt de trobada de la Internet catalana.
+

Dimecres, 6 de maig de 2015

Sobre audiències digitals (IV)



Us imagineu que un diari només parlés del Barça quan aquest hagués guanyat el partit del dia anterior, però que en cas de que l'hagués perdut, ni tan sols es fes ressò de que hi ha hagut cap partit? Res de res. Ni una simple menció. Això ens donaria una freqüència informativa estranya, i una visió molt obtusa i peculiar dels fets, doncs només tindríem una part molt interessada de la informació, generant una foto que, sovint, no s'ajustaria de manera massa exacta a la realitat. Diria que tot això que he dit fins ara és prou evident, no?
 
Doncs aquesta premissa tan bàsica del bon periodisme no acaba de funcionar quan es tracta de parlar de les audiències dels mitjans. Se que passa, en major o menor grau, en les diferents categories de mitjans (TV, ràdio, paper...), però avui em volia centrar en l'àmbit dels mitjans digitals, que és el que conec una mica.
 
Com ja he explicat en articles anteriors, costa molt disposar de les dades d'audiència mensuals. Vull dir que les dades són públiques des del propi web d'OJD Interactiva (l'estandard del sector), però que quan la persona corrent, no avesada al propi sector dels mèdia mira d'informar-se a través dels diferents mitjans digitals, es troba que n'hi ha que només en fan notícia quan les dades els són favorables (amb titulars -sovint- sensacionalistes i cridaners), mentre que d'altres mitjans només en parlen en primera persona, sense donar cap altra dada que permeti un mínim exercici de comparació (un nova patada al bon periodisme).
 
Faig una menció especial a Comunicació 21 que cada més (tot i que a vegades amb una mica de retard) es pren la molèstia de fer un repàs amb les dades dels principals mitjans, i indicant pujades i baixades. És l'únic digital que cada més dóna la informació, i ho fa de manera general, afegint a tots els mitjans. Però més enllà d'això no hi ha cap anàlisi de fons o de valoració del perquè de les pujades o baixades, com sí que passa quan s'analitza que TV3 ha perdut audiència perquè no hi ha hagut lliga, o que Tele5 ha pujat perquè ha començat una nova temporada de Gran Hermano. Ningú explica res, ni Comunicació 21 (a qui -insisteixo- agraeixo la tasca que fan), ni ningú. Les audiències pugen i baixen perquè sí, encara que hi hagi moviments sobtats, curiosos, fins i tot sorprenents. El dia 10 de cada mes es publiquen unes dades al web d'OJD i avall, que números és tot el què tindrem.
 
I davant d'aquesta omissió d'auditors, els digitals -no tots ni en el mateix grau, siguem justos- han anat aprenent a 'hackejar' el sistema, aplicant diferents pràctiques per tal d'augmentar xifres d'audiència. La més habitual (n'hi ha diverses, clar) consisteix en l'agregació de mitjans externs al mitjà que s'audita, sumant les respectives audiències en favor del mitjà principal, encara que aquests mitjans agregats no tinguin cap vinculació, ni editorial, ni empresarial, ni comercial, ni de cap tipus. Vull dir que a vegades sí que hi ha relació, però que si no n'hi ha, no passa res. Senzillament s'engreixa la xifra i prou, ja que el públic només s'acabarà fixant que tal mitjà té tal audiència, i tal altre mitjà en té tal altra. Tot reduït a una sola xifra exempta d'examens i judicis públics. I tal és l'obsessió per l'audiència, que les redaccions d'alguns dels principals digitals del país tenen una gran pantalla de plasma amb les dades d'audiència a temps real. Almenys a mi em va impressionar bastant!
 
Clar que aquestes pràctiques amaguen cops amagats. L'agregació de mitjans aliens és tal, que si un digital assolís un acord per sumar-se les audiències d'alguns mitjans que en aquell moment estiguessin cedint la seva audiència a algú altre, veuríem com de manera automàtica, el mitjà A perdia X punts d'audiència, que automàticament se sumaria el mitjà B. Pim-pam, com per art de màgia. Sense cap més esforç. I sense cap anàlisi en profunditat per part de ningú explicant què ha passat i perquè. Poca broma.
 
Però com que ningú es fixa massa en aquestes coses, ni ningú fa balanç del perquè un mitjà pot multiplicar la seva audiència per quatre en pocs mesos, és fàcil que continuem veient moviments d'aquest tipus. I, això sí, continuar veient com diaris que es venen com a prestigiosos, continuen publicant vídeos d'esfereidors atacs de taurons, fabuloses il·lusions òptiques, o de nens fotent-se una nata... que això també dóna moltes visites que s'acumulen al global de l'audiència del diari. Amb el màxim rigor, és clar. +

Dimecres, 18 de març de 2015

Catosfera Girona 2015: Internet, estructura d'estat



Des de l'aparició a la meitat dels anys 90, Internet no ha parat de créixer i evolucionar arreu del planeta. A Catalunya, no només no n'ha estat una excepció, sinó que ha resultat una eina especialment útil i eficaç per posicionar el nostre país, la nostra llengua i la nostra cultura a escala mundial. Les xifres parlen per si soles.

Malgrat que el català és la 75a llengua del planeta en nombre de parlants, la situació del català és bastant potent a la xarxa. Estem entre les 23 primeres llengües més actives d'Internet. Ocupem la 19a posició a Twitter en volum de piulades, i la 17a posició a Viquipèdia pel que fa a nombre d'articles (a banda que el català va ser la segona llengua d'ús d'aquesta gran enciclopèdia, just després de l'anglès, i abans de l'alemany). Ens trobem entre les 10 i 15 llengües més actives del món, segons Google. I dels 10 webs amb més visites de tota la xarxa, n'hi ha 6 que ja treballen amb la llengua catalana. Segur que les xifres es poden avaluar des de moltes òptiques diferents, però el que és indiscutible és que la llengua i la cultura catalanes han estat les primeres en disposar d'un domini propi (el .CAT), que ens permet anar per la xarxa amb document d'identitat propi. Una efemèride, que celebrarà els seus primers 10 anys el proper 16 de setembre.

Internet s'ha convertit en una finestra que ens ha permès sortir al món i donar-nos a conèixer a partir dels nostres propis mèrits i a partir de les nostres voluntats. Sense demanar permís a ningú. Sense passar per Madrid. I hem sabut aprofitar l'ocasió per fer-nos veure. Per això seria impossible explicar la situació política, social, cultural i econòmica actuals sense entendre fins a quin punt ha estat important la xarxa per a fer aquest salt qualitatiu.

Que Google, Twitter o Facebook parlin català. Ser la seu del principal congrés de mòbils del planeta. Crear una aerolínia puntera a Europa com Vueling, un joc tan universal com el Candy Crush... o ser capaços de muntar una via catalana de 400 km, de mà en mà. Res de tot això hagués estat possible sense Internet. Per tot el que us he explicat, i per molt més, crec que Internet és una estructura d'estat, i que davant dels nous horitzons que se'ns anuncien estarà bé aturar-nos una estona per parlar-ne. Fer balanç, per saber on som i cap a on volem anar.

Això és el que farem a les jornades de la Catosfera que en els propers dies celebrarem a Girona. Sota la premissa d’'Internet, estructura d'estat', parlarem de projecció internacional, de legalitat, d'entreteniment, de turisme, de cultura, de comunicació, d'educació, de cinema, de música... i tancarem dissabte 28, amb uns del pilars més importants: la participació de la gent. Perquè sense la participació de la gent, no haguéssim estat capaços de fer tot el que hem fet.

Us esperem a Girona, la capital de la Internet catalana. Del 20 al 28 de març. I us recomano que us inscriviu, que tot i que els espais són molt grans, l'aforament és limitat. Ens veiem els propers dies a Girona! +

Divendres, 19 de setembre de 2014

Les meves Matagalls - Montserrat



El meu pare va participar per primera vegada a la travessa Matagalls - Montserrat, l'any 1979. Llavors encara eren poca gent i la caminada es feia cada dos anys. La meva mare es va cuidar de fer d'avituallament els anys següents, i jo, tot just un nen, l'acompanyava en aquella dura i bonica jornada.

I els nens, quan són petits, sempre volen fer el que fan els grans. I suposo que m'hauria posat tan pesat, que el meu pare va acceptar que jo també participés a la Matagalls - Montserrat. Va ser l'any 1989, i tenia 11 anys acabats de fer. I malgrat l'insuficient entrenament, vaig arribar fins a Sant Llorenç, que vindria a ser l'equador de la travessa.

Des de llavors hi he participat un total d'onze edicions (1989-1996 i 2002-2004), de les quals he aconseguit finalitzar un total de 6 vegades, la primera de les quals quan tenia només 14 anys, amb temps que van de les 20 a les 23 hores.

Mai m'he considerat un gran esportista, i per això, 25 anys després de la meva primera edició, em sento molt orgullós d'haver pogut participar d'aquesta mítica travessa. L'emoció que he sentit cada vegada que he aconseguit arribar fins a la gran plaça de Montserrat és una sensació única, molt difícil d'explicar.

Espero i desitjo que tots els participants d'aquesta 35a edició, especial del Tricentenari, que se celebrarà dissabte i diumenge també puguin assolir Montserrat amb èxit. Jo, potser m'hi torni a apuntar algun dia. Ja veurem... +

Dimecres, 26 de febrer de 2014

És l'hora del Google News en català?



Us imagineu que Michelin hagués de pagar a cada restaurant que surt a la seva famosa guia? Realment costa contemplar una situació com aquesta, quan avui per avui, són els restaurants els qui fan mans i mànigues per tal de poder-hi aparèixer. I perquè? Doncs tan senzill com que aparèixer a la Guia Michelin és sinònim de més clients, i conseqüentment, millors preus i majors beneficis. Però bé, imaginem que per algun estrany motiu, algun d'aquests restaurants demanés cobrar un preu a canvi que la seva ressenya hi aparegui publicada. Què creieu que passarà? Que segurament, Michelin esborrarà la ressenya del restaurant en qüestió, i tal dia farà un any.

Doncs bé, la nova Ley de Propiedad Intelectual (LPI) que acaba d'aprovar el govern espanyol va molt més enllà. S'atorguen poders a una entitat privada anomenada Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) perquè posi unes tarifes, al seu lliure criteri, que els agregadors de notícies com Google News, Menéame, etc. hauran de començar a pagar d'aquí -només- cinc mesos si continuen indexant notícies dels seus associats. Sobretot Google, ja que aquesta llei s'ha fet tan ad hoc, que ja s'anomena 'taxa Google', en bona mesura per enveja de la seva enorme facturació, de la que molts en voldrien i somien un pessic, amb l'esperança de readreçar un sector, que encara continua cercant el seu encaix més rendible amb Internet.

Però què creieu que farien els agregadors davant d'una situació com aquesta? Doncs, tal i com suggeríem abans, deixar d'agregar els continguts dels webs que reclamin cobrar per un servei que els beneficia. Però just aquí és quan entra en joc la gran perversió d'aquesta llei, i és que tant hi fa si un web està associat o no a CEDRO, doncs ells cobraran per absolutament tots els webs, i després ja miraran com reparteixen els beneficis a partir d'uns criteris que hauran creat ells mateixos. Evidentment, si un web en concret no és soci de CEDRO, els seus beneficis se'ls repartiran uns altres.

Tot plegat segueix l'estratègia de crear una Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) en versió Internet, però amb unes quantes diferències importants. Primer de tot, els mitjans tenen diferents maneres de demanar que no se'ls indexi. Ho poden fer afegint un simple arxiu robots.txt a la seva pàgina, o bé sol·licitant-ho explícitament a l'agregador en qüestió. Segon, l'evident hipocresia dels propis mitjans que reclamen aquest canon quan són els primers en fomentar la compartició dels seus continguts a través d'aquests mateixos agregadors, amb vistosos botons que apareixen en cada notícia, i que per tant, només dependria d'ells eliminar-los. Tercer, a diferència de la música que persegueix l'SGAE, i que costa molt saber quina sona, a quins llocs, quantes vegades, etc. els continguts digitals i el seu origen seria fàcilment detectable amb un simple bot, que podria discernir de manera senzilla i automàtica aquelles pàgines que són sòcies de CEDRO de les que no ho són... cosa que, evidentment, mai de la vida permetran. I quarta i última, perquè la base d'Internet és la compartició. Sense el principi de l'enllaç (link), Internet perd bona part de la seva lògica.

Tot plegat sembla una fugida endavant per tal que el govern espanyol pugui justificar la seva defensa de la propietat intel·lectual, quan de fet, aquesta llei va orientada a reforçar els grans grups de comunicació, que es repartiran els 'seus' -suposats- beneficis, a més dels beneficis de tots aquells que no reclamin la seva part, bàsicament els petits. Però què passarà realment? Només per posar un exemple, a Alemanya no es paga a tots els mitjans, sinó només als que ho reclamen explícitament. Assumint, clar està, el risc de quedar fora d'aquests agregadors i perdre el bon nombre de visites que els reporta en detriment d'altres mitjans. I què ha passat? Doncs que han decidit no cobrar a canvi de mantenir una bona audiència i una bona influència.

Així doncs, dono per fet que si no hi ha una forta flexibilització d'aquesta llei, alguns serveis com Google News, que no mostren cap mena de publicitat, i que per tant, no obtenen un benefici directe d'aquest servei, acabaran tancant el seu servei, o encara millor, acabaran mostrant només notícies espanyoles de mitjans de fora d'Espanya. Potser altres serveis optaran, com ja van fer el seu dia els webs de descàrrega de sèries i pel·lícules, que davant la prohibició d'enllaçar directament el contingut, ara fan servir webs pantalla que fan d'intermediaris, de manera que es poden saltar la llei amb un truc ben simple i eficaç.

Sigui com sigui, volia acabar l'article dient que quan 6 dels 10 principals webs del món ja es poden consultar en llengua catalana, la idea de disposar d'una estructura d'estat com Google News en català, em sembla atractiva i interessant. Segur que les principals associacions de premsa catalanes (ACPG, ACPC i APPEC) podrien coordinar-se per escapar de la nova LPI espanyola, i oferir els seus recursos i els seus mitjans per tal de poder crear l'embrió d'una eina que ens permetria explicar Catalunya el món sense filtres espanyols. Ara és el moment ideal per fer-ho!


Actualització (14 de març de 2014)El xef belga Fredrick Dhooghe demana ser retirat de la Guia Michelin. Doncs donat de baixa, i tots tan amics... +

Dissabte, 14 de desembre de 2013

Internet, eina clau per a la independència de Catalunya



El dijous al migdia sóc a la feina, quan de cop i volta m'arriba un WhatsApp d'una amiga. Ràpid, posa la ràdio, que l'Artur Mas està informant de que tenim data i pregunta -em diu. Ràpidament doncs, obro la pàgina web de la ràdio i connecto l'streaming en directe. Tal i com m'havia anunciat, el Molt Honorable president Artur Mas està explicant allò que fa tants dies, setmanes i mesos que estàvem esperant.

Però sorpresa! No és ben bé com esperava... Parla d'una doble pregunta. Primer hem de decidir si som estat, i després, si és que hem votat que 'sí', haurem de decidir si volem que aquest estat sigui independent. Per tant, haurem de dir que 'sí' dues vegades. En fi, cap problema. Ha costat tan arribar fins aquí, que aquest detall ja és una cosa menor.

És en aquest moment, quan Artur Mas encara està parlant, que em ve un flaix diví. Podria registrar el domini SiSi.cat. Encara no se quin ús exacte li podria donar, però ja ho pensaré més endavant. Miro si està reservat, i de cop topo amb la segona sorpresa del dia. El domini ha estat registrat fa encara no 20 minuts. Provo alguna altra combinació, i veig que estan lliures, però mentre m'ho repenso, ho torno a mirar i ja estan registrats. Brutal!

Fins al moment, els dominis .CAT que he trobat registrats, tots ells al llarg del mateix dijous, són els següents:

- Sisi.cat
- Si-si.cat
- Siatot.cat
- Sisi2014.cat
- Sino.cat
- 911.cat
- 9n2014.cat
- Sipercanviarhotot.cat
- Referendum9n.cat
- 9novembre.cat
- 9novembre2014.cat

La gran majoria encara no tenen cap web actiu, però no deixa de ser sorprenent la gran activitat que s'ha generat en un sol dia a nivell de dominis. I només he repassat els .CAT, perquè segurament n'hi ha més de .COM, .NET, .ORG, etc.

I tot plegat signfica que la la xarxa catalana és molt activa. Que segurament, sense Internet, avui Catalunya no es trobaria a les portes d'un procés independentista. Que la xarxa ha estat una eina clau per avançar com un poble unit, i per esquivar els grans poders fàctics, amb unes formes de procedir -per sort nostra- encara molt d'abans. Potser, quan hagi passat tot, algú haurà de posar d'escriure i posar de relleu la importància que ha tingut Internet pel poble català. Perquè el procés va començar de debò el dia que vam descobrir que a Internet ja érem independents. Només ens ha calgut creure'ns-ho al món real. +

Diumenge, 20 d'octubre de 2013

Adoctrinament?



Avui al vespre he mirat el '30 minuts', un programa de reportatges quasi tan antic com TV3, que enguany compleix 30 anys. Els seus reportatges, que són de qualitat contrastada i gaudeixen de prestigi internacional, aborden tota mena de temàtiques i sempre s'ha emès després del Telenotícies, el millor moment del prime time de la cadena, per tal de fer-lo accessible a la major part de l'audiència. +

Dimarts, 15 d'octubre de 2013

Quan la llei és injusta



Què creieu que passaria si, amb mala fe o no, s'apliqués alguna llei que afectés molt a un territori de l'estat, però que en canvi, la mateixa llei beneficiés a la resta? Doncs la veritat és que, encara que la llei semblés injusta per aquest territori, com és el cas de Catalunya amb el seu fort dèficit fiscal, només la bona voluntat de la resta de l'estat podria revertir aquesta situació +

Dimecres, 2 de maig de 2012

Peatges, tramvies i Mickey Mouse



Diuen que la història es repeteix, i sembla que aquests dies estem visquent un autèntic Déjà vu social. A veure si us sona d'alguna cosa...
 
Segons explica la Viquipèdia, el març de 1951 es va produïr la famosa Vaga dels tramvies. Bàsicament va ser un boicot que els ciutadans de Barcelona van iniciar arran de l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la Guerra Civil Espanyola, alhora que representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. Durant dues setmanes, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. L'inici de la vaga fou espontani, tot i que més tard s'hi apunteren i li donaren suport militants de diferents sindicats. Finalment, el governador civil i l'alcalde de Barcelona foren destituïts i la pujada de preus fou anul·lada.
+

Dimecres, 11 de gener de 2012

No hi ha culpables



Quan era petit em van explicar que la democràcia era un sistema polític pel qual es repartia la justícia per igual entre els seus ciutadans. Que potser no era el millor sistema polític, però que de ben segur era el millor que hi havia hagut en tota la història. +

12345...9>

Qui sóc?



Joan Camp (Granollers, 1978) He estudiat Ciències Empresarials a la Universitat de Girona (UdG) i Màrqueting a Eserp. Sóc soci fundador i director de l’empresa de projectes web Tirabol Produccions. He estat creador i director dels diaris digitals Racó Català (1999-2007) i directe!cat (2007-2008) entre d’altres projectes web, com Viasona, Blog.cat o totSuma. Vaig ser el productor executiu de ‘Cubicles’, la primera web-sèrie en català, i vaig participar en el llibre ‘Catalunya, estat de la nació’ (Pòrtic, 2008). També sóc responsable de les jornades de la Internet catalana, la Catosfera. La meva militància passa per ser soci d'Òmnium Cultural (i membre de la junta del Vallès Oriental), la Plataforma per la Llengua i el Casal Popular l'Esquerda de Granollers. També sóc president de l'associació Xarxa Digital Catalana (Xadica), vocal de la junta de l'Associació de Mitjans d'Informació i de Comunicació (AMIC) i patró de la Fundació Reeixida. A nivell esportiu sumo 11 Matagalls-Montserrat, uns quants anys de bàsquet i moltes partides d'escacs...

Arxiu




Joan Camp Fontcuberta | Crea el teu distintiu




giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny


Joan Camp