L'ambigüitat de CiU

A partir d'ací es juga a un altre joc. Ja no és el poble qui decideix, sino els seus representants. I per anar bé, les decisions es prenen quan com a mínim un 50% dels representants més un aposta per una opció.
Convergència i Unió (CiU) és el legítim i claríssim guanyador de les eleccions a la Generalitat. Negar això és negar l'evidència. Ara bé, el que el poble votava era quins serien els seus 135 representants al Parlament. Tan sols això. Enlloc deia que es votava un president, ja que el sistema català -el nostre- substenta la seva política a partir d'uns representants parlamentaris. I són aquests els qui decideixen després qui serà president del país, entre d'altres coses. És per això que es pot dir perfectament que CiU ha guanyat les eleccions ja que és qui disposa de més representants a la cambra catalana. I res més.

A partir d'ací es juga a un altre joc. Ja no és el poble qui decideix, sino els seus representants. I per anar bé, les decisions es prenen quan com a mínim un 50% dels representants més un aposta per una opció. Tenir més representants no vol dir tenir majoria absoluta. És així de simple. I no pot venir després n'Artur Mas explicant que si 'els usos i les bones costums' haurien de fer que ell fos president. Em sap greu, però les lleis són les que són, i són molt clares en aquest punt: per prendre les decisions cal tenir majoria absoluta o majoria simple quan no s'arribi a la primera.

Així és la política, i funciona així a tots els nivells. És per això que tot i que ERC és la força més votada i amb més regidors de l'Ajuntament de Les Borges Blanques (capital de Les Garrigues), l'alcaldessa és la convergent Carme Benet i Pelegrí, de CiU. I no passa res, ni ningú acusa a ningú de robatori ni d'engany. I que ningú em digui que un ajuntament és menys important que un país (o pseudo-país), perque sino, que ho preguntin als habitants de Les Borges Blanques. Tothom mira per casa seu. O no?

I si el que Mas demana és una llei electoral presidencialista, doncs que presenti la proposta. Potser ara no li serà acceptada, però CiU va tenir 23 anys per canviar una llei, que quan es va fer el 1979, ja es considerava provisional (i encara dura). Però que quedi clar que un sistema presidencialista dista molt d'un sistema de representació parlamentària. Mas tan sols vol aprofitar els aventatges d'un sistema i de l'altre, per tal de fer-se un vestit a mida. I certament, amb un sistema presidencialista, on es decideix al president i no a uns representants, i on es premia la llista més votada... Mas seria avui president de la Generalitat. Però no ho haguès estat en la passada legislatura, i en l'anterior, Pujol hagués hagut d'acomiadar-se de la política des de l'oposició. I no ens enganyem, les coses anirien molt diferents si fessim servir un o altre sistema. Voler fer un mix dels dos sistemes no sembla massa clar. I si no, recordem una altra vegada l'Ajuntament de Les Borges Blanques (entre tants altres ajuntaments, consells comarcals, diputacions, etc. on el president no sempre és la força més votada). És la gran virtud de la democràcia, on els petits tenen molt a dir si s'uneixen.

I si ens dirigim a la recent campanya electoral, recordareu que va ser precisament CiU qui la va plantejar com un plebiscit entre CiU o el tripartit. I qui juga amb foc, corre el risc de cremar-se perque els números són els que són. A més, CiU està forçant una política que recorda una mica la del PP a nivell estatal, on juga tan fort que quasi només pot manar amb una majoria absoluta pròpia sense pactes. És CiU qui ha forçat la màquina anant davant del notari per jurar promeses electorals (no totes, clar), tancant-se a possibles pactes. Una estratègia excel.lent, com s'ha vist.

ERC, que s'ha mostrat totalment ambigua durant la campanya, ha fet servir aquesta ambigüitat per pactar amb qui ha volgut. No se'ls pot acusar ni d'engany, perque a diferència de CiU, en cap moment havien promès res. I evidentment, no m'estranya que ERC prefereixi pactar amb un Montilla a la baixa, que amb un Mas a l'alça. De fet, és la cosa més lògica de tot el pacte. I ja aviso que jo mateix vaig anar a votar sabent que passés el que passès (tripartit, o sociovergència) no m'agradaria. De fet, jo era partidari -i així ho vaig comentar a molta gent- de que ERC tornès a l'equdistància real fent de cap de l'oposició amb una sociovergència al govern. Però per això jo sóc un ciutadà anònim i no un directiu d'ERC.

Però sobretot ha de quedar clar (i per això tirarem d'hemeroteca), que el primer en moure peça va ser CiU, que va buscar un pacte amb el PSC, que es podria ampliar a nivell estatal. ERC va ser per CiU allò que se'n diu un 'segon plat'. Resulta trist escoltar ara que tot és culpa d'ERC, quan si CiU hagués pogut, hagués tirat pel dret amb el PSC. I tan tranquils, eh!

Els 23 anys de CiU han estat 23 anys d'ambigüitat. Més de dues dècades amb majories absolutes a Catalunya i amb la paella pel mànec a Madrid, primer amb el PSOE i després amb el PP. Però si fem una mica de balanç ens adonarem que en tot aquest temps no hi ha hagut un avanç real com a país. El més significatiu que n'hem tret de tot plegat són els Mossos d'Esquadra (la policia que fa la feina bruta i posa multes) i el 15% de l'IRPF (del que encara riuen a Madrid). I ara ens volen fer creure CiU era allò que en espanyol se'n diu la 'panacea'. Doncs bé, amb el bagatge que han 23 anys de govern, costa de creure. CiU es queixa de l'equidistància d'ERC, i jo em queixo de la fotuda ambigüitat de CiU. I més després de com ha anat tot el tema del nou Estatut.

Al final, el Pacte del Tinell s'acabarà recordant com el Pacte del Camp Nou o el Pacte del Chelsea, ja que semblava que anava a guanyar un, i al final ens vam endur una sorpresa tots plegats. Per aconseguir avançar en temes de país caldrà un pacte entre ERC i CiU. Però aquest pacte s'haurà de fer quan CiU sigui menys ambigua i ho demostri amb fets.

Tal i com planteja els conceptes polítics Artur Mas, sembla que no donarà suport a l'Entesa Valenciana si aquesta aconsegueix pactar amb els socialistes per doblegar al PP, ja que segons CiU, la legitimitat del govern continuaria essent del PP, ja que la treuria més vots i més representació que les altres dues formacions per separat. I de la mateixa manera, Mas no devia estar gens a favor del fet que 4 partits s'unissin a Mallorca per tal de plantar cara al PP pels mateixos motius numèrics. Deu ser per aquest motiu que l'actual president mallorquí Jaume Matas (PP) preferia que les eleccions catalanes les guanyés Mas que no pas el PP.

Potser CiU hauria de començar a ser una mica més humil i a fer una mica més d'autocrítica si realment vol tornar a ser un partit de govern. De fet, i vistos els resultats, serà millor que s'hi posi a treballar ara mateix i de valent, perque en un futur no molt llunyà segurament necessitarem que ERC i CiU vagin agafats de la mà. I llavors serà millor que s'avinguin una mica més del que s'avenen ara. I no busquem culpables perque mentres nosaltres discutim, alguns ciutadans ja comencen a treure pit.


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT