Les infrastuctures del caos

Un bon dia et despertes, poses la televisió, i veus tot el personal d'un aeroport de mida mitjana passejant-se pel mig de la pista principal a l'estil d'una comparsa del Carnaval. Un altre dia, poses la ràdio i escoltes que en aquell mateix país, la gent ha de carregar les seves pertinences cap a l'avió en bosses de deixalles cedides -gratuïtament, això sí- per l'empresa aeronàutica, ja que els pilots i les hostesses no donen a l'abast carregant tots els trastos.
Un altre dia, llegeixes en una pàgina d'Internet que un tren ha trigat quasi tot un dia sencer en fer el recorregut de València a Barcelona a causa de la pluja, i que ningú no ha estat capaç de buscar un mitjà alternatiu. I tot això passa en un país sense dimissions. Sense ningú que carregui amb la culpa de res.

Si ho penséssim seriosament, els primers països que ens vindrien al cap podrien ser Guinea Equatorial, Laos o el Congo. Però la veritat és que tot això -i més- succeix en un país que s'autoanomena del primer món. Tot això passa aquí, al nostre país... i ningú no s'adona de que som la riota de mig planeta.

Avui, sense anar més lluny, les obres del TGV (que no AVE) han provocat el tall d'una línia de 25.000 W, que ha inutilitzat la xarxa habitual de rodalies, gestionada per RENFE. No és el primer cop, i per desgràcia, segurament tampoc serà el darrer. De fet, si ho penseu, només recordareu queixes de la ultradeficitària línia Lleida - La Pobla de Segur quan aquesta línia era gestionada per RENFE. Des de que els FGC en van prendre el control, les coses han canviat dràsticament. I això perque coi no ho podien fer 'ells'? No se suposa que si som Espanya i ells defensen els interessos espanyols... també haurien de defensar els nostres interessos? Quan tindrem una segona línia que connecti Barcelona amb França i Andorra? Perque aquesta línia, actualment els trens arriben a velocitats de 20 Km/h? Coi... a nosaltres ens interessa, pensem que és necessari i volem aquesta línia. Perque hem d'esperar a que ens donin caritat? No ho faran. No volen. No els interessa. Gens.

Ja molesta el fet de que una infraestrctura del calibre del TGV el comencessin al revés. Un tren que havia d'unir l'estat espanyol amb Europa, es va iniciar per Sevilla, un dels punts més llunyans amb Europa de la geografia espanyola. Va ser -per ells- una gran idea. El van tenir llest el 1992 per unir Sevilla i Madrid, per tal que els ciutadans de la capital puguessin anar tranquilament a veure l'Expo (llavors ens venen la moto de que -ells un altre cop- mai ens van voler boicotejar els nostres JJOO). La lògica ens diu que si enlloc d'haver fet aquest disbarat, haguessin unit Perpinyà amb Barcelona, ens haguessim trobat Barcelona connectada de fet amb Europa via TGV. Més tard hagués vingut Lleida, i Lleida també hagués estat connectada a Europa. Després Saragossa. Després Madrid. I en últim lloc, haguessin hagut de connectar Sevilla. I així, aproximadament pel mateix any que tenen previst que enllacem amb Europa, haguessim tingut la feina igual de feta. Però amb una diferència. Una subtil i important diferència. Barcelona hagués disfrutat la connexió amb Europa durant uns anys, abans que Madrid hagués pogut fer el mateix. Per tant, si es deixa el tram Barcelona - Perpinyà pel darrer, quan la gran xarxa es connecti, ho farà a la vegada. Res de privilegis. I menys pels catalans... només faltaria!

Com dic, la lògica espanyola sempre per sobre de tot. Però la lògica que els afavoreix a ells mateixos, en detreniment -sempre que pugui ser, clar- dels interessos catalans. Per això la nostra carretera N-II que uneix Barcelona amb Perpinyà és una lacra plena de glorietes, passos de vianants, semàfors... i transitant pel mig de tots els bonics pobles catalans. Però quan la N-II ha de connectar amb Madrid, llavors tenim 4 carrils fantàstics. Perque clar... quin interès tindrien els catalans en voler-se connectar amb França, podent-se connectar amb Madrid? Que se'ls ha perdut a ells nord enllà? I en tot cas, si es vol anar nord enllà, conduint amb certa tranquilitat, sempre ens queda l'opció de l'autopista. Pagant, és clar. Com sempre !

Si volem ser un territori rellevant i influent en les properes dècades, ens calen infraestuctures. Però ens calen infraestructures de debò. I no és tan important tenir bones infraestructures, com el fet de poder autogestionar-les. Si les gestionessim nosaltres, no tindríem cap mena de dubte en fer passar el TGV per l'Aeroport del Prat. Si ens les gestionessim nosaltres, ja tindríem connexió de tren amb Andorra. Si les tinguessim nosaltres, segurament ja hauríem ampliat l'Aeroport de Girona, i potser n'haguessim fet un altre i tot. Si les gestionessim nosaltres, segurament haguessim aconseguit descongestionar el trànsit d'entrada i sortida a Barcelona alliberant alguns peatges, permetent així una circulació més fluida. Si les gestionessim nosaltres, de Barcelona sortirien vols cap a tot el món, i seria el 'hub' més important d'Europa.

Espanya és un lastre, que s'aprofita dels nostres recursos i es burla de nosaltres no permetent-nos evolucionar. Mai no hem d'oblidar que els motius pels que rebutgem a Espanya és per l'aniquilació de la nostra llengua i la nostra cultura, però a més, perquè ens extorsiona i ens tracta com una colònia. Necessitem emancipar-nos abans no sigui massa tard.

Per cert, algú ha pensat mai que amb la independència dels Països Catalans i Euskal Herria, a banda de quedar-se sense els seus principals motors empresarials, Espanya es quedaria sense bons accessos per accedir a Europa? La via aragonesa és complicada, o sigui que llavors serà el moment de recordar-nos -aquesta vegada, nosaltres- de com funciona això dels peatges. I tant !


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT