Damm i Antònia Font

Ahir a la tarda vaig assistir al concert que la cervesera Damm oferia a la ciutat de Barcelona en motiu del 130 aniversari de l'empresa, que se celebra enguany. L'acte, va tenir un èxit sense precedents, que de ben segur va superar qualsevol espectativa de la pròpia empresa. El concert, amb els mallorquins Antònia Font de cap de cartell, es realitzava al vell mig del carrer Rosselló, just davant de l'antiga fàbrica Damm (avui convertida en museu de la corporació), a tan sols tres carrers per sota de l'entrada principal de l'Hospital de Sant Pau, presentava a la ciutat un nou escenari, que tot i tenir menys glamour que el recinte Fòrum o ser molt menys cèntric que Plaça Catalunya, Catedral, etc. no va suposar cap impediment per penjar el cartell de 'Complet' (si s'hagués pogut, clar).
A la premsa del dia no es fa cap recompte d'assitència, que segurament seria d'uns quants milers de persones. Tota la premsa coincideix però, que el concert va ser un èxit total. Amb les begudes (escèncialment cervesa Damm) a uns preus més que populars i amb uns Antònia Font en un dels moments més dolços de la seva carrera, després de l'èxit del seu darrer àlbum 'Batiskaufo Katiuskas' van fer embogir a la multitud, envoltats de cartells de la Damm on s'hi llegia '130 anys celebrant la Mercè' en referència al seu 130è aniversari.

Però que s'amaga darrera d'aquest gran i exitòs acte? Perque amb 130 anys celebrant la Mercè, la Damm celebra un acte amb identitat pròpia per primera vegada? Perque no es va fer alguna cosa similar quan van fer el 125è aniversari, més propens a les grans celebracions? La realitat és una i només una, i es diu Moritz.

Damm és una empresa amb molta història a la ciutat de Barcelona en concret i a Catalunya en general. Fins fa ben poc, i gràcies a un pacte no escrit on les cerveseres de l'estat espanyol es repartien el pastís de manera geogràfic, de manera que cada una procurava no fer massa nosa a l'altra, Damm havia crescut molt, i havia -quasibé- monopolitzat el sector de la cervesa al nostre país. I quan la situació semblava que no hauria de canviar mai, va aparèixer del no-res una nova cervesa anomenada Moritz, que els més grandets recordaven de feia molts anys. 30 anys exactament.

Anteriorment, el grup cerveser aragonès Ambar havia probat d'entrar al mercat català amb les seves cerveses en diverses ocasions, però veient la duresa de Damm, van optar per canviar de tàctica. Ambar fa fer els deures, i va prestar molta atenció a tots els punts (petits, però importants) on Damm fallava. Veient la força de les marques locals, es van decidir per rescatar Moritz, una vella marca de Barcelona, abans de crear-ne una de nova. Van obrir-se a la distribució de les ampolles de 33 cl. als supermercats (Damm es reservava aquest embàs a la restauració). Moritz va passar a donar un millor tracte davant dels grans actes com els concerts, llogant el servei de barres i surtidors de manera gratuïta (de pagament amb Damm). Moritz també es va fer la gran aposta d'etiquetar en català, un fet on Damm sempre havia passat més que de puntetes (amb excepció de Xibeca). I ja per acabar, Moritz es va fer seva la marca 'Barcelona', deixan-t'ho de manera ben clara en la seva etiqueta. La Damm en canvi, tot i ser LA cervesera de Barcelona, sempre s'havia amagat una mica dels seus orígens, amb pretensions -potser- de voler donar una cara més amable a l'estat espanyol. I de cop i volta, de la nit al dia, i sense que ningú ho hagués dit mai, Moritz es va fer amb un trocet del pastís. Un pastís que poc abans semblava de granit.

Damm no s'ho ha pensat dues vegades i ha tret l'artilleria. La guerra va començar amb el servei de barres i surtidors per a grans actes. Damm havia arribat a regalar la cervesa als organitzadors de l'acte, només amb la condició de que no es servís ni una sola gota de Moritz. Els supermercats ofereixen per fi ampolles de 33 cl. que ja ens permeten disfrutar a casa, igual que ho podem fer en un bar o una discoteca. Però a partir d'aquí la cosa ja devalla. Aquest estiu, precisament en motiu del 130è aniversari de l'empresa, les etiquetes de l'Estrella Damm apareixein amb una etiqueta en català. Semblava que finalment s'havia guanyat la partida. Semblava que el català podria acompanyar els 5 idiomes que apareixen a l'etiqueta de la Voll Damm. Però no ha estat així... Tan bon punt ha acabat la campanya, Damm ha tornat als seus origens i ha continuat amb el seu idioma de sempre, l'espanyol.

I bé, l'acte del diumenge. L'exitòs concert del diumenge, va servir única i exclusivament per vincular de manera ben clara i directa la marca Damm a la ciutat de Barcelona. I el departament de màrqueting ho va fer de manera clamorosa. Milers de persones davant de l'antiga fàbrica Damm, amb un concert fantàstic en plena Festa Major de Barcelona. Però malgrat tot, a l'etiqueta només veiem el topònim de Barcelona de manera ben amagada en la direcció fiscal de l'empresa. Com sempre, vaja.

Així doncs, no ens deixem enganyar. Damm vol caure bé, però només de manera aparent. Els canvis de debò ni els fa ni els ha fet, i segurament tampoc els pensa fer. Damm continuarà sent una empresa espanyola ubicada a Barcelona, que farà servir la llengua del SEU país, l'espanyol. I això serà així, si no és que els seus consumidors habituals comencen a fer activisme pràctic i posin entre les cordes a la cervesera, fins que s'adoni que si es vol guanyar el poble català, s'haurà de comptar amb ells.

Recordem-ho, depèn de nosaltres. Ara ja tenen competència, i es diu Moritz!


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT