Espanya és singular

a fa molts anys que Espanya ven el discurs de la 'nación de naciones' i de l'Espanya plural, que queda totalment limitat a les bones paraules. Espanya aplica els mètodes de Goebbels amb aquella vella i eficaç fórmula que diu que, en un escenari molt ben estudiat i en el moment precís, una gran mentida repetida moltes vegades acaba passant per una gran veritat. Però mirem la realitat, perque el cas espanyol, el moment precís vol dir dècades i dècades de mentides.
La realitat és que Espanya és plural, però no tant com el Regne Unit, que permet que hi hagi diferents selccions esportives oficials, segons les diferents regions (Anglaterra, Escòcia, Gal.les i Irlanda del Nord). L'estat espanyol de fet, va prohibir fa poc que la Selecció Catalana de Futbol disputés més d'un partit amistós a l'any.

La realitat és que Espanya és plural, però no tant com Suïssa on tots els documents oficials estan en les quatre llengües oficials de l'estat (alemany, italià, francès i en romanç). Totes les llengües tenen el mateix estatus i reconeixement malgrat que el romanç tingui només 40.000 parlants, i malgrat que l'italià tan sols es parli en 2 dels 26 cantons que conformen la Confederació Helvètica.

La realitat és que Espanya és plural, però no tant com Alemanya, que per pròpia iniciativa va decidir rebaixar el dèficit que el land de Baviera tenia respecte l'estat alemany quan aquest va arribar al 5% del seu PIB (l'actual dèficit de Catalunya amb l'estat espanyol ronda el 10% del PIB). A més, les balances fiscals espanyoles no són actualment una informació pública i transparent com a Alemanya.

La realitat és que Espanya és plural, però no tant com Itàlia, on les noves matrícules europees inclouen un detall sobre la regió en qüestió del territori del vehicle (Milà, Roma, Nàpols, etc.). A l'estat espanyol ni tan sols hi va haver debat, ni amb el PP ni posteriorment amb el PSOE.

La realitat és que Espanya és plural, però no tant com Finlàndia, que disposa de tots els webs de caràcter institucional en les seves llenües oficials (suec i finès). La majoria de les pàgines web institucionals espanyoles estan fetes únicament en espanyol, sovint acompanyat de l'anglès i el francès. I només algunes vegades es contempla la resta de llengües co-oficials de l'estat (veure detall).

La realitat és que Espanya és plural, però no tant com Dinamarca, que permet que les Illes Feroe i Groenlàndia disposin del seu propi domini territorial (.FO i .GL). Aquí es va posar tota mena de traves al reconeixement del domini territorial .CT fins que finalment, l'enginy català va permetre que s'assolís el domini .CAT com una alternativa real única al món i sense precedents. I no precisament amb la col.laboració d'Espanya, sinó precisament gràcies a prescindir d'ella.

La realitat és que Espanya és plural, però no tant com el Canadà, que obliga l'etiquetatge de tots els productes que es venen al seu estat en les seves llengües oficials (anglès i francès). A l'estat espanyol per exemple, llei en mà, està prohibit etiquetar un producte només en català.

La realitat és que Espanya és plural, però sense que les empreses creades a partir de la participació estatal, és a dir, amb els diners de tots els habitants de l'estat q (Iberia, Telefónica, Correos, etc.) tinguin gens en compte qualsevol llengua que no sigui l'espanyol.

La realitat és que Espanya és plural, però no es permet l'accés a les llengües co-oficials des dels centres universitaris de fora de la zona de la llengua en qüestió. Actualment només es pot estudiar la llengua catalana a 5 universitats espanyoles de fora dels territoris catalanoparlants, lluny de les xifres d'altres països on es pot estudiar català en una pila de centres universitaris (veure detall). De fet, només a Alemanya, es pot estudiar el català a 23 universitats diferents. Un fet que demostra que és més fàcil aprendre la nostra llengua a molts països abans que el propi estat espanyol, on n'és llengua co-oficial, i on és parlada per uns 10 milions de persones.

La realitat és que Espanya és plural, però mai podrem veure els Lax'n'Busto ni Antònia Font en cap programa nocturn de televisió, malgrat que no hi hagi cap problema en veure grups britànics, americans, italians, etc. al mateix programa. Els grups que fan servir una llengua diferent de l'espanyol, només tenen crèdit si aquesta és una llengua no-oficial a l'estat espanyol. En cas de que sigui co-oficial, ja no serveix. Ni tan sols en els programes a nivell estatal que es fan des de Barcelona.

La realitat és que Espanya és plural, i no té cap problema de lluir amb total honor la bandera asturiana del pilot Fernando Alonso per tot el món. Quan la bandera a lluir és la catalana, com en el cas del pilot català de Fòrmula Car Oriol Servià (veure foto) o bé el recent campió mundial de trial Adam Raga (veure foto), es practica la més brutal de les censures mediàtiques. I en cas de que el català en qüestió destaqui molt, com el jugador de bàsquet Pau Gasol, i se n'hagi de parlar per força, llavors es tractarà només d'espanyol i s'oblidarà qualsevol concepte de catalanitat.

Espanya és plural, potser sí... però sense cap fet que ho demostri. Només és plural de paraula. Tota la pluralitat que té, és la que la història l'ha obligat a tenir i mantenir. Però Espanya no és plural, i sobretot, no preten ser-ho. Espanya és espanyola i prou. I mentres algú no demostri el contrari amb fets, només podrem dir que Espanya és singular. I prou!


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT