Andorra, el potencial gran aliat

Andorra es troba en una situació política difícil. La base de la seva riquesa se substenta escencialment en el turisme, el comerç i el sector bancari. La seva situació geogràfica la situa enmig d'una petita vall del Pirineu, a mig camí de l'estat espanyol i l'estat francès. Malgrat els seus origens catalans -d'aquí que el català en sigui la seva única llengua oficial-, la seva situació política i geogràfica obliguen al govern andorrà a seguir certes pautes de comportament, que facilitin la bona relació amb els dos estats amb que dilimita. Qualsevol problema diplomàtic podria aïllar prou aquest petit estat muntanyenc, com per perdre la base de la seva riquesa.
Això es demostra amb les seves relacions 'internacionals', que com a tals, són tractades directament amb el ministre d'afers exteriors de cada un dels estats. Com que la Generalitat de Catalunya no té ministres, ni té cap mena de competència de projecció exterior, provoca que les relacions polítiques d'Andorra, es facin directament amb Madrid. I això provoca que Andorra s'hagi de portar bé amb Madrid. I prou. Barcelona i Catalunya no hi pinten res en aquestes relacions.

Andorra es deu a Madrid per sobre de tot, i per això, els alumnes andorrans, que tenen la llengua catalana com a oficial -perque és la llengua oficial del seu estat-, es troben que quan arriba l'examen de selectivitat, el realitzen en universitats de l'estat espanyol i francès. I aquests examens són en francès i en castellà. I això que una bona part dels alumnes realitza l'examen en universitats catalanes. Un examen que és absolutament igual pels alumnes amb qui comparteixen aula. Però mentres que els alumnes d'aquí, malgrat no tenir el català com a llengua oficial, tenen dret a escollir de fer l'examen en català o en castellà. Els alumnes andorrans, tan sols poden fer-lo en castellà. Un fet que demostra la gran tolerància del govern espanyol, i un símptoma evident de la submissió del govern andorrà davant de Madrid, que sap que forçar una altra situació podria provocar la suspensió de les facilitats que tenen els alumnes andorrans de fer aquest examen a l'estat espanyol. Un fet que roça el surrealisme, i que ens demostra fins a quin punt pot arribar el govern espanyol en el foment d'una de les llengües co-oficials del seu estat.

Un cas similar va passar fa poc quan Andorra va tenir la necessitat de crear un institut de secundària, però que a falta d'espai on contruir-lo a Andorra, va proposar de fer-lo a La Seu d'Urgell. El preu? L'obligatorietat de la llengua castellana a l'ensenyament. Recordem que es va negociar amb Madrid i no amb Barcelona, malgrat la gran quantitat de coses en comú. Al final en aquest cas, el clam social i popular va poder més, i la cosa va quedar amb un ensenyament bilingüe català-castellà. Un èxit, vaja.

Però aquests dies ha tornat el soroll que avisa que aviat tindrem Barcelona i Andorra connectats per tren. Hi ha dues opcions. Una consisteix en allargar la deficitària i -perdoneu-me- lamentable línia de Barcelona-Puigcerdà. L'altra opció passaria per aprofitar la recent adquirida línia -deficitària també, clar- de Lleida a La Pobla de Segur, i fer que es desviï quan arriba a Balaguer, per enfilar cap a La Seu d'Urgell, i arribar fins a Andorra. Tant hi fa. L'important passa per connectar aquestes dues capitals catalanes.

Per primer cop a la història, Andorra tindrà Barcelona a prop i visceversa. Una relació que si fins ara ja era més que rellevant, provocarà que aquesta sigui encara major. I amb aquest nivell de relació, potser Andorra pot començar a perdre una mica la por a quedar-se aïllada per culpa del govern espanyol i a comptar amb Catalunya com un bon aliat pel seu creixement. Una relació que pot ser recíproca i beneficiosa per les dues parts, ja que Andorra necessita a la gent (la gent que ara podrà pujar amb tren), i Catalunya necessita projecció internacional. Una projecció internacional que, amb una mica d'enginy pot obrir una petita i nova porta a Catalunya.

Farà falta veure ara si el govern andorrà dedica atenció real a la seva cultura catalana, i s'alia amb el seu millor aliat en aquest sentit, ja que un pot reforçar a l'altre. Farà falta veure ara si Andorra no torna a donar 12 punts al candidat espanyol a Eurovisió, en una clara prova de vasallatge polític. Farà falta veure ara si el govern català s'adona que disposa d'una gran ocasió per evolucionar. Haurem d'esperar!


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT