Nit batiskaufa

La nit ja s'ha acabat, i amb la nit, també s'ha acabat la festa. Potser continua en eltres llocs, per aquí, ja ha acabat. I és tard ja. Encara falta una bona estona fins que es comencin a veure els primers raigs de sol, però el cel va poc a poc fugint del seu fort color negre, agafant una tonalitat cada vega més blavosa, i ja s'endevina que en poca estona podrem veure els primers raigs brillants de color groc.

Ara que la música ha deixat de sonar, i a la barra ja no serveixen més beguda, en Sergi, el seu amic -de qui no recordo el nom, tot i que crec que es diu Albert-, ens dirigim cap a al meu cotxe. Jo he begut. De fet, he estat bebent tota la nit, però ara mateix em sento bé. Se segur que si em trobés un control policial donaria positiu, però jo estic bé. Un cap de setmana més, arriscarem. Per mi, l'important és com em sento jo. I ara mateix, em sento perfectament bé per conduir. Així doncs, engego el motor amb la clau, que m'ha costat trobar a la butxaca. Fa calor. Som mitjans de juliol.

Finalment trobo la clau del cotxe a la butxaca, i finalment aconsegueixo d'introduir-la al pany. de la porta del conductor. En realitat el cotxe disposa de tancament centralitzat, però la porta del conductor no s'obra amb el botó del comandament i s'ha d'obrir a mà. Haig de portar el cotxe al mecànic, però no tinc temps. I ara no és moment de pensar-hi tampoc. A més, malgrat ho sembli, no vaig pas malament. Estic bé per conduir. No em mireu, òstia... He conduit en pitjor estat, i mai ha passat res. Res, excepte un parell de positius al control d'alcoholèmia. Mala llet tu...

Engego amb en Sergi i el seu amic (com es deia el seu amic?). Tot just engegar, s'encen el ràdio-cassete (i CD) que estava connectat, i sona una cançó d'Antònia Font a mitges. Òstia, que bo! Crec que els agradarà! Decideixo posar el CD des del principi, i la música acompanya el trajecte entre el descampat de les afores, on feien els concerts, fins al centre de la ciutat on viu en Sergi. Molt a prop hi ha aparcada la moto del seu amic (aquell que es deia...). Primer deixo a l'amic d'en Sergi. És un noi més jove, però molt animat. Té la moto aparcada al centre, i la farà servir per tornar a casa, en una urbanització propera. Em penso que es deia Albert. En Sergi el deixo després. No just a casa seva, sinó a una cruïlla molt propera. M'estalvio uns metres, i m'estalvio de donar una volta impressionant. El CD continua avançant. És tard i no tinc massa ganes de perdre temps. Jo també vull arribar a casa. I jo a més, condueixo.

El CD arriba a la cançó principal, la més coneguda de l'àlbum, però sona com a última pista, perque el detall és que no incorpora la lletra. És la cançó coneguda. El 'hit'. Però sense la lletra. Només amb la música de fons. Una música celestial que semblen uns violins, però que en realitat és un orgue electrònic. Tant és. És genial... La música acampanya, i el cel passa del blau fort al blau, i del blau al granate, i del granate al taronja. S'està fent de dia. La cançó s'està acabant, i la torno a posar una altra vegada. La repeteixo, i ho faig per segona vegada. Després en vindrà una tercera. A la tercera vegada que arriba al final, amb aquell so profund i màgic, ideal per fer companyia al conductor nocturn, arribo a casa. Bé, a casa del meu pare... però a casa, en el fons.

Paro el motor. Apago els llums. Obro la porta. Tanco el pany. Em dirigeixo a la porta de la casa i obro. Ja he arribat! Els diferents colors del cel deixen passar els primers raigs de llum solar. Ja és de dia. Em dirigeixo a la nevera i miro a veure què puc menjar. Tinc gana. Què passa? No em convenç res, i acabo agafant uns fruits secs. Una cosa salada m'anirà bé. Agafo una cervesa. Pujo a la meva habitació i escric tot això mentres menjo els fruits secs i em bec la cervesa. És hora d'anar a dormir. Tanco.[@more@]
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT