El catalano-valencià

El català i el valencià són la mateixa llengua, malgrat que tenen diferents noms, segons la zona en qüestió. És el mateix que passa a Bèlgica, amb el belga i el flamenc. Dos noms, una mateixa llengua. No és pas tan complicat. Tots els filòlegs del món, els realment entesos en la matèria coincideixen en aquest fet. Un fet que als Països Catalans, i de retruc a l'estat espanyol, s'ha fet servir per tal de polititzar i crear conflicte allà on no n'hi ha. Ni tan sols es coneix cap filòleg espanyol de cert prestigi, que s'atreveixi a afirmar que català i valencià són dues llengües diferents. Aquesta afirmació és tan sols afirmada per polítics i gent no precisament entesa en la matèria.
Però sembla que tant hi fa. L'estat espanyol permet amb el seu silenci, que aquest conflicte persisteixi. És evident que aquesta actitud dóna grans rèdits electorals, i per tant, l'estat espanyol (mani qui mani), i malgrat les bones paraules, no fa absolutament res per evitar aquesta situació. És la tàctica del 'divideix i venceràs' aplicada a la llengua. Els polítics espanyols són conscients que el tracte que hauria de rebre una llengua de fins a 12 milions de persones, és molt diferent al tracte que haurien de rebre dues llengües de dimensions molt menors. I de retruc, es carreguen qualsevol possibilitat de crear una bona i fluida relació entre els Països Catalans. Una relació que comença amb la llengua, però que continua amb la cultura, la política i la societat.

I això és així. Cada vegada que l'estat espanyol distingeix entre català i valencià com a dues llengües diferents, no només no està fent res per evitar aquesta discussió, clarament resolta pels entesos, sinó que el que fa és donar més vida al conflicte. I els exemples no són pocs (veure detall), ja que ens trobem amb una versió en català i en valencià de diferents webs de caire estatal, des de la Agencia Tributaria fins a la pròpia pàgins web de laConstitución. Sembla que se'n fotin. I encara ho sembla més, quan s'accedeix a les dues suposades llengües diferents i hom descobreix que el text no tan sols és similar, sinó que és absolutament igual en un 95% del total. És que sembla totalment absurd que encara ens vulguin fer creure que es tracta de dues llengües diferents. I tot i així no té res d'absurd, ja que tot plegat provoca un conflicte inter-cultural.

Quan ens trobarem amb algun partit català (i em refereixo a lingüísticament català) amb representació a Madrid, que abordi de manera directa i frontalment la matèria? Ens fa falta algun polític que afronti el tema de cara i faci posicionar el govern espanyol. Que pregunti i obligui a donar una resposta clara i directa. Necessitem algú que forci al govern espanyol a mostrar quina és la seva posició real. Són la mateixa llengua o no ho són? Que responguin, i que després actuïn en conseqüència. No ens conformarem només amb bones paraules. Volem que si accepten que es tracta de la mateixa llengua, que canviïn 'de facto' tota la burocràcia que es troba separada en català i valencià. I que en recolzin la seva unitat davant de qualsevol que la posi en dubte. Però si en cas contrari, el govern espanyol ens vol fer creure que són dues llengües diferents. Voldrem que ho diguin alt i clar. Que tots els catalanoparlants coneguin el punt de vista real. Però si no admeten l'evidència, exigirem que ens ho demostrin. Volem que apareguin filòlegs de debó, i no polítics, argumentan-t'ho i posant-se a la contra dels filòlegs de tot el món. Si no és així, no val... No ens valen bones i ambigües paraules si no van acompanyades de fets. Hem d'exigir que el govern espanyol es mulli de debò. I insistir tan com faci falta, perque aquest és un debat que, entrant al segle XXI hauria de quedar ja resolt d'una vegada per totes.

I seguint aquesta línia, també s'haurà d'obligar al govern espanyol a explicar si a la Franja de Ponent es parla català o no. Que ho deixin clar. Però en cas afirmatiu (i és afirmatiu), s'haurà d'exigir que la llengua catalana sigui tinguda en compte en aquella zona. Volem que els estudiants de la Franja puguin rebre l'educació en català, de la mateixa manera amb que un estudiant català hi té accés. Si no és així, estaran creant llengües de primera, i llengües de segona. I per tant, es constituirà una gran injustícia. Una injustícia que, aplicada a l'ensenyament, el que acabarà provocant és que al final realment no hi acabi parlant ningú el català a la Franja.

Sabem que és un clar objectiu espanyol el d'eliminar la llengua catalana del seu territori, i convertir-la almenys, en una llengua totalment residual. Més o menys com passa a la Catalunya Nord, on l'estat francès -que n'ha sabut més-, ha assolit amb notable èxit la seva croada de convertir la llengua catalana a una llengua d'ús bàsicament familiar i en clar retrocès.

Serà una batalla dura contra el govern espanyol. Serà David i Goliat. De moment tenim el Goliat... ara només ens fa falta un bon David!


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT