El Mundial de Catalunya

Fa unes setmanes va tenir lloc el Catalunya-Costa Rica de futbol. Es va jugar un dimecres al vespre al camp del Terrassa, i va tenir una assistència d’uns 8.000 seguidors. Aquest fet ve precedit pel partit que Catalunya va disputar el passat desembre contra la selecció de Paraguai, que també va ser una punxada important, amb una assistència al Camp Nou d’uns 25.000 seguidors, quan fins fa poc era fàcil veure l’estadi completament ple. I al Camp Nou hi caben 100.000 persones, que no és pas poc.
Podem assegurar doncs, que l’actual model de la Selecció Catalana de futbol de jugar partits simplement amistosos està més que esgotat. I caldrà prendre noves direccions si realment es vol engrescar a la població catalana de cara a assolir unes seleccions esportives pròpies reconegudes a nivell internacional.

Si el que volem és que, en el cas del futbol, la FIFA ens reconegui de manera oficial, és amb la FIFA a qui ens hem de dirigir. Però si la FIFA no vol saber res de nosaltres, potser haurem de començar a pensar pel nostre compte.

Les declaracions del Sr Roche, President de la Federació Catalana de Futbol (FCF), just quan va acabar el partit contra Costa Rica anaven orientades en la possibilitat de jugar un partit contra Euskadi, o inclús muntar un petit torneig amb altres seleccions no reconegudes oficialment per la FIFA. Una decisió que suposaria plantar cara de manera directa a la FIFA. Us explico...

Aquest torneig hauria d’incloure equips de seleccions no reconegudes per la FIFA com ara Catalunya, Euskadi, Galícia, Bretanya, Quebec, Còrsega, Palestina, etc. I l’objectiu seria muntar un torneig similar a l’antic Trofeig Joan Gamper, amb 4 equips que disputaven dues semifinals un dia, i a l’endemà hi havia el partit pel 3r i 4t lloc, i a continuació, la final, o bé mirar de ser fins a 8 equips, i fer el mateix, però partint d’uns quarts de final, o de dues petites lliguetes si en fossin 6, etc.. Hi ha diferents opcions segons el nombre d’equips, però l’important és que, encara que fos petit, ja seria un torneig, i no un partit amistòs.

Amb els recursos actuals, es podria muntar fàcilment un torneig d’aquestes característiques a Catalunya mateix, i aquest podria anar viatjant al territori de les diferents seleccions cada any, o cada dos...

Els jugadors potser no serien els millors. Ja hi hauria qui posaria traves de tota mena per evitar que aquest torneig disposés de massa jugadors de renom. Però no impediria arribar a fer equips prou correctes. I alguns jugadors potser començarien a veure l’opció real de jugar amb la ‘seva’ selecció, enlloc de laselecció imposada, perque ara aquests jugadors disputarien un torneig, i no un amistòs. I poc a poc, aquest torneig despertaria certes passions. Almenys els territoris d’on fossin aquestes seleccions seguirien més o menys els seus partits, que serien d’una competició real. Les televisions, ni que només fossin les cadenes regionals d’aquella zona, voldrien fer-se amb els drets d’imatge, que tot i que no generarien tants ingressos com els d’un Mundial, els assegurarien unes bones audiències. I algunes marques bandejades de les grans competicions per les totpoderoses Nike, Adidas, Rebook, etc. podrien començar a treure el cap en aquest torneig, veient l’ocasió com un forat prou gran on ser vistes, i valorades al donar suport a seleccions sense estat. I no només marques esportives, sinó marques i companyies de molts altres sectors.

I tot plegat, podria fer que aquest torneig mogués uns certs diners en entrades, drets d’imatge, drets de televisió, publicitat, patrocinis, etc. Segurament no serien tants diners com un Mundial o una Eurocopa, però de ben segur que en mouria. I aquest fet, estic segur que no passaria desepercebut pels responsables de la FIFA. Però clar, aquests no podrien dir absolutament res, ja que les federacions amb les qui haurien de parlar, no existeixen a ulls de la FIFA. Les federacions responsables d’aquest torneig, senzillament no existeixen per la FIFA. Si no és clar, que la FIFA volgués reconsiderar l’opció de tenir-les en compte i replantejar el seu ingrés a la federació internacional.

Només s’ha de tocar la butxaca, que és allà on realment fa mal. Ara només caldrà que tinguem una Federació Catalana de Futbol ben valenta.


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT