La llei i la lògica

A prop de casa meva, hi ha un semàfor que de vegades, se li envà una mica la pilota i de cop i volta es queda en vermell de manera indefinida. Com que és a prop de casa, m'hi he trobat alguns cops (tres fins ara) de camí cap a casa.

La situació que es crea en aquell moment és digne d'estudi. Quan ja fa un parell o tres de minuts que els cotxes de la primera fila s'adonen que alguna cosa està passant, es comencen a mirar entre si. La gent fa cares com dient 'i ara què hem de fer?'. Ningú pren la iniciativa. Ningú trenca la normal. Ningú trenca la llei. O bé és que ningú... vol ser el primer.

Finalment, algun d'aquests cotxes pren la iniciativa i fa servir la lògica i el sentit comú per adonar-se que en aquell moment, hi ha una llei que no es pot aplicar. Tothom ho sap i tothom ho veu, però la societat viu impregnada de normes, regles i usos, i ningú s'atreveix a trencar aquest status quo. El cotxe doncs, posa primera, i mirant a banda i banda, es decideix a passar.

A continuació també tiren endavant una bona colla de cotxes dels que hi ha al darrera, però que també s'han adonat de la situació... fins que al final, torna a arribar un cotxe nou que no sap res referent a aquesta anomalia i es torna a aturar. I així comencem de nou el procès.

Tot plegat em fa pensar que a vegades hem de ser conscients de que les lleis també poden tenir errors. El problema és que vivim tan absorvits per aquestes lleis, que ens costa bastant aplicar la lògica del sentit comú per superar aquestes situacions anòmales.

I sort que es tracta d'un cas on la llei que es trenca, no és excessivament greu... Però imagineu-vos la situació en situacions més fotudes.

Estem totalment dominats!

[@more@]
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT