El cos i la ciutat

Ja fa molt de temps que les grans ciutats es comporten com el cos humà. Fet que em resol la pregunta de 'perque les cel.lúles del cos humà treballen pel gran Déu, que és el cos?'. Vull dir que mai he entés com és que els glòbuls blancs es passen el dia matant bacteris dolents, i els glòbuls vermells es passen el dia traginant oxígen... sense nòmina. És que no puc deixar de visualitzar els personatges de 'La vida es así'. Ho sento...

Però la realitat és que tot i que en una ciutat com Barcelona hi viuen més de 2 milions de persones, més tot un altre milió que viu enganxat. I tot i així, podríem dir que no regna el caos a la ciutat. Tot plegat té una correcte normalitat.

Els carrers tots tan ben drenats, en diferents direccions i possibilitat de canviar d'un carrer a un altre. La gent es desplaça en diferents mitjans, segons les seves tasques. Cada persona ocupa una tasca diferent dincs del gran cos de la ciutat. Tots i cada un d'ells fa falta per tal que la ciutat continuiï viva. Necessitem electricitat, comunicacions, gent que creiï coses, gent que repari coses malmeses, gent que reculli i elimini les deixalles...

És un no parar de símils. Tots som cèl.lules dins del gran cos de la ciutat. I no se si en som prou conscients. No se si ens importa. Però és el mateix comportament que el d'una cèl.lula, que treballa només perque ho ha de fer. Tot és igual... Bé, ells no han de fer la declaració de la renda ni han d'escoltar el 'me vo asé un corrá'.

En el fons, les cèl.lules viuen millor que nosaltres mateixos! :)

[@more@]
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT