Tenim un problema, i aquest problema es diu N-II

Llegeixo amb atenció que unes 6.000 persones, segons l'organització, i 500, segons dades dels Mossos d'Esquadra, han participat aquest passat diumenge en les activitats que s'han fet en plena carretera N-II al seu pas per Premià de Mar (Maresme), on s'ha tallat al trànsit per reclamar-ne el seu traspàs. Realment no és una sorpresa. Segons un estudi realitzat el 2004 pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), apareixen 7 trams de la carretera N-II entre els 20 trams de carretera més accidentats de tot l'estat espanyol, dels quals 6 d'aquests trams es concentrenexclusivament a la comarca del Maresme. Per tant, fàcilment podem arribar a deduir que hi ha un problema a la carretera N-II en el seu pas pel maresme. Però el problema és més gran.
Des d'un punt de vista estrictament centralista i jacobí, el govern espanyol va decidir que totes les carreteres 'importants' de l'estat, sortirien de Madrid en direcció als diferents punts cardinals. I cada una d'aquestes carreteres seria una de les 'carreteres nacionals'. La carretera que uneix Madid amb La Jonquera, a la frontera amb l'estat francés, s'anomena N-II i passa per Saragossa, Lleida, Barcelona, Girona fins arribar a la frontera estatal, on conjuntament amb la N-I que arriba fins a Iruña (Euskadi), es converteixen en les dues carreteres nacionals que enllacen Madrid amb Europa.

Qui hagi circulat per l'N-II haurà pogut comprovar tota mena de sensacions. El tram que va de Barcelona en direcció a Madrid (ara el centralista seré jo), és una carretera de primera divisió, on tot i el gran retard del llavors ministre espanyol d'obres públiques José Borrell, podem afirmar que el seu nou traçat desdoblat, ens permet una millor accés i més ràpid accés per carretera cap a Madrid i visceversa. Ara bé, quan el tram que prenem és el que va de Barcelona en direcció a La Jonquera, la cosa canvia radicalment. La carretera passa a convertir-se en una mena de comarcal. Ens trobem que el traçat és quasi en tot el seu traçat d'un sol carril per banda, i que en el seu pas pel Maresme, passa per l'interior de tots els seus pobles, que inclouen semàfors, rotondes, passos de vianants, cruïlles i gent creuant la carretera com si fos un carrer més del poble. Quan la carretera N-II enfila cap a munt en direcció Todera per enfilar-se cap a Sils, Caldes de Malavella i fins a Girona, la carretera arriba al seu punt culminant amb tota mena de canvis de rasant i curves perilloses. La línia contínua és la que mana. I bé, de Girona fins a la Jonquera, la cosa no és que millori massa, però des de l'alçada de Tordera, la carretera s'ha inflat de camions, que l'utilizen com a via principal -gratuïta, clar- per anar en direcció a Europa, igual que una pila de vehicles tals com cotxes, autobusos, etc. Els accidents de què parlava abans s'expliquen per si sols. I de pas, també dóna un important detall de com entenen a Madrid que han de ser les connexions. De Madrid a Barcelona, cap problema i fluidesa total. Però de Barcelona a Europa, la cosa canvia i l'estat espanyol dota d'una pèssima infrestructura a la ciutadania catalana per tal de desplaçar-se. Total... què hi hem d'anar a fer els catalans a Europa tenint Madrid tan a prop, oi?

abertisPerò atenció, perque si es vol anar de Barcelona a França, i per tant a Europa, hi ha una via molt més bona, còmode, ràpida... però de pagament. Ens referim a l'autopista A-7, i conserva el segon peatge més antic de l'estat espanyol a la seva alçada de La Llagosta (el més antic és el del Montgat a l'A-19, que uneix Barcelona amb Mataró). Aquesta autopista és una de les joies de la corona de la casualment catalana Abertis (antigaAcesa), que en gestiona els peatges. Uns peatges que en el seu dia -fa més de 30 anys- haurien de servir per a sufragar la construcció de tals carreteres, però tot i que el peatge de La Llagosta hagi recaptat més de 2,5 bilions de les antigues pessetes, i a pesar que el peatge del Montgat n'hagi recaptat més de 3 bilions des de la seva construcció... Tot i així, els peatges continuen tan vigents com el primer dia, i sense una data clara de finalització. I no sabem pas perquè, clar!

Però tornem a la carretera en si, perque l'autoposta A-7 és de luxe total (amb la gespa cuidada, àrees de descans netes, grans cartells indicadors, etc.) i disposa de 3 amples carrils per banda, que passen a ser-ne només 2 quan l'autopista arriba a l'alçada de la sortida de Maçanet de la Selva, fàcilment reconeixible, ja que hi ha un restaurant Medas -un lucratiu negoci- amb un passadís gegant que travessa l'autopista i que uneix els dos laterals de l'autopista. A partir d'aquí doncs, l'autopista continua -passant pel concorregut Aeroport de Girona- amb els seus 2 carrils, amb alguna zona que passa a 3 carrils -zones en pujades per adelantar, bàsicament- fins a La Jonquera, on a l'àrea de servei hi ha un cartell ben gros que també travessa l'autopista i que posa amb lletres clares 'Benvinguts a Catalunya' (és un detall).

Els usuaris habituals de la carretera, saben que si volen anar de Barcelona cap a Girona o directament cap a Europa, hauran de pagar un peatge obligatori. L'opció gratuïta ni tan sols s'especula. És una cosa que es dóna per feta i per habitual. Un fet que, dia a dia, suposa una càrrega més forta per a totes aquelles petites i mitjanes empreses catalanes que es veuen obligades a destinar una part important del seu pressupost a uns peatges, que la majoria d'empresaris de la resta de l'estat espanyol (amb excepció d'Euskadi) no es veuen obligats a pagar. Aquest fet, vist des d'un punt de vista macroeconòmic el podríem arribar a considerar com una competència deslleial subvencionada per l'estat, que és qui decideix on posar grans carreteres gratuïtes.

Però oh sorpresa! La macro-concessionària Abertis (més macro que mai amb la fusió amb l'italiana Autostrade) ha decidit per sorpresa de regalar als seus usuaris amb una ampliació de 2 a 3 carrils entre el tram que hem comentat abans que unia la sortida de Maçanet de la Selva i La Jonquera. Però... i això? Com s'explica aquest regal caigut del cel, quan precisament els usuaris no ho estaven demanant. Doncs la resposta és que les històriques queixes dels habitants dels pobles per on passa l'N-II han vist escoltat el seu clam, i el govern de madrid ha decidit desdoblar precisament el tram que uneix Maçanet de la Selva amb Girona.

Per tant amics, no us penseu que la concessió d'Abertis és gratuïta. Aquesta ampliació de carrils no és per a servir a l'usuari -que prou paga ja-, sinó que aquesta obra únicament preten poder competir amb la nova N-II de 2 carrils per banda, igual que el mateix tram de l'autopista que actualment només disposa de 2 carrils. No sabem si feia falta o no aquest carril (i menys si l'N-II, la carretera paral.lela, s'ampliava). Abertis ens pren per estúpids i ara que veu competència real, ens ven el que ja hagués pogut fer i no ha fet fins que li ha fet falta com si es tractés d'un gran favor. Pensem-hi!

I per cert, tot plegat em fa pensar que si un dia Catalunya i Euskadi s'independentitzen, potser podríem pensar en posar un peatge per a cada vegada que els espanyols vulguessin anar cap a Europa. Quedarien bastant aïllats, i no crec que la sortida pels Pirineus aragonesos els funcionin massa bé. Potser llavors s'adonaran de com d'agradable resulta haver de pagar per circular per unes carreteres que ja has pagat.


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT