El Dakar parla català

Avui han arribat a l'Aeroport del Prat els diferents components catalans que han participat en aquesta -accidentada- edició del rally Dakar, amb sortida a Lisboa aquest any. El pilot Marc Coma (KTM), originari del poble d'Avià (Berguedà) ha aconseguit el triomf en motos, mentres que el pilot Nani Roma (Mitsubishi), nascut a Vic i resident a Folgueroles (Osona) ha assolit la tercera plaça en cotxe, just dos anys deprés d'haver aconseguit el triomf en motos en aquesta mateixa prova.
També cal destacar el primer lloc d'un altre català, Joan Manel González (Jets Marivent) del poble de Navàs (Bages), conegut amb el sobrenom d''El Pedregà', en la classificació de quads. De la presència catalana al Dakar també cal destacar la presència del motorista Isidre Esteve (KTM) d'Oliana (Alt Urgell), que tot i fer mèrits per pujar al podi, va haver de retirar-se després d'un aparatós accident. També -com sempre- hem pogut gaudir amb la presència de la família Servià en cotxes, on Josep Maria Servià (Schlesser-Ford) de Pals (Baix Empordà) ha quedat finalment 14è en cotxes. Un any més doncs, amb la presència d'aquests i de molts altres catalans, Dakar ha tornat a parlar català.

Aquest no és un fet aïllat, sinó que és una evidència. Catalunya, i sobretot la Catalunya central o interior, és terra d'alguns dels millors esportistes del motor de tot el món. D'aquí són precisament els pilots de moto Jordi Arcarons i Carles Mas, que en edicions passades també havien assolit diferents posicions del podi a les platjes de Dakar. Però el món del motor no s'acaba aquí, ja que també són catalans el 7 vegades guanyador del Campionat del Món de trial, Jordi Tarrés de Rellinars (Vallès Occidental), i tota una generació de catalans que s'ha emportat la majoria dels triomfs mundials de trial com Marc Colomer d'Olot (Garrotxa), Adam Ragad'Ulldecona (Montsià) o Albert Cabestany de Tarragona(Tarragonès) entre molts d'altres pilots importants. I no ens oblidem de Laia Sanz de Corbera del Llobregat (Baix Llobregat), que ha guanyat 4 vegades el campionat del món femení de trial.

El món de les motos continua al Campionat del Món de GP, on les motos són diferents, però els catalans també formen un exèrcit d'elit bastant nombrós, actualment format per Dani Pedrosa de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Sete Gibernau de Barcelona (Barcelonès), Carlos Checa de Sant Fruitós de Bages (Bages), Toni Elías de Manresa (Bages), Rubén Xaus de Barcelona (Barcelonès),Jorge Lorenzo de Palma de Mallorca (Palma), Héctor Barberá de Dosaigües (Foia de Bunyol), Alex Debón de La Vall d'Uixó (Plana Baixa)... i hi podríem afegir més pilots catalans com ara David Checa (Sant Fruitós de Bages), Joan Olivé (Tarragona), Héctor Faubel (Llíria), Angel Rodriguez (Elx), Julián Miralles (Alberic), Sergio Gadea (Puçol), Nicolas Terol (Alcoi) i Jordi Carchano (Sant Quirze del Vallès). I si voleu, podríem continuar amb els ja retirats Àlex Crivillé de Seva (Osona), Emilio Alzamora de Lleida (Segrià), Sito Pons, Joan Garriga... i la llista sembla que no s'acaba mai.

Els catalans no han estat tan prolífics en el món dels cotxes, com sí que ho han estat en el món de les motos. Tot i així, els primers pilots de l'estat espanyol que vam veure córrer al campionat de Fòrmula 1 després de molt de temps, van ser precisament dos catalans: Marc Gené de Sabadell (Vallès Occidental) i Pedro Martínez de la Rosa de Barcelona (Barcelonès). I just a l'altre cantó de l'Oceà Atlàntic hi trobem a Oriol Servià de Pals (Baix Empordà), que precisament aquest any ha assolit la 2a posició de la Champ Car World Series (que seria l'equivalent americà de la Fòrmula 1).

I de què ha servit i de què serveix formar part del territori més prolífic en el món del motor? Doncs serveix perque Espanya se'ls faci seus de cara a la resta del món. Un reguitzell inacabable de grandíssims pilots, molts dels quals -no tots- veuen frustades les seves intencions de mostrar-se com a catalans davant del món sota la coacció de les grans multinacionals espanyoles que patrocinen i esponsoritzen aquests pilots. I qui s'atreveix a desafiar aquestes regles, cau en l'abandó mediàtic més profond com és el cas d'Oriol Servià, que llueix una fantàstica senyera al seu casc. Un buit mediàtic que ja comença tractant els pilots d'espanyols quan guanyen i de catalans quan perden. Un buit mediàtic que moltes vegades comença precisament en les nostres emissores oficials... les de casa.

Això sí... mig món ja sap -i de sobres- que Fernando Alonso és asturià. Amb aquest no passa res...


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT