El panorama comunicatiu espanyol està fet per catalans... i què?

Mai com ara els catalans (concretament catalanoparlants) havien ocupat tantes places comunicatives en el panorama mediàtic d'àmbit espanyol. Amb una repassada ràpida ens adonarem que en el darrer any hi hagut protagonistes catalans en totes les franjes horàries, passant dels informatius fins a l'humor.
Parlem d'Àngels Barceló (Informativos Telecinco), Susanna Griso (Las noticias de Antena 3), Júlia Otero (Las cerezas), Mercedes Milá (Gran Hermano), Lorenzo Milá (La 2 Noticias), Jaume Barberà (Cosas que importan), Andreu Buenafuente (Buenafuente), Xavier Sardà (Crónicas Marcianas), Jordi González (TNT), Manel Fuentes (Caiga quien caiga, La noche de Fuentes), Jordi Hurtado (Saber y Ganar), Antonio Martínez (Los Guiñol), Nina (Operación Triumfo), Nina, Àngel Llàtzer (Operación Triunfo), Carolina Ferre (A tu lado)... i un reguitzell de col.laboradors de la talla de Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas (Las cerezas, Mire usté), Oriol Grau, Fermí Fernandez, Toni Albà (Buenafuente), Lloll Bertran (Cosas que importan), Xavier Deltell, Empar Moliner, Salvador Sostres, Carlos Latre (Crónicas Marcianas), Núria Roca (La Selva de los famosos, Aventura en África)... i segur que me'n deixo un munt!

També són catalanes les productores Gestmusic Endemol, El Terrat, MediaPro, MediaPark, i un gran nombre de petites i mitjanes empreses dediades al sector audiovisual, que es concentren a les rodalies de la ciutat comtal, i que suposen el major concentració del porcentatge total d'empreses del sector d'arreu de l'estat espanyol.

En fi... que està clar que els catalans ja suposen un lobby en el panorama comunicatiu espanyol (i en espanyol), però de què ens serveix tenir els mitjans i els seus protagonistes catalans? Doncs la veritat és que en no gaire. Tota aquesta gent s'ha afanyat a agafar un registre lingüístic que no denoti els seus origens lingüístics catalans, i no els ha tremolat gens el pols quan s'ha hagut de parlar de Gerona o de Lérida. Per sort no sempre és així, evidentment, però salvant casos ben puntuals, poques vegades hem pogut veure a aquests protagonistes aprofitar el seu rebuf mediàtic per fer una mica de pedagogia sobre Catalunya a la resta de l'estat espanyol, cosa que ens fa gran falta.

De res ha servit tenir a tants catalans davant de les càmares que graben les imatges que veuen tots els espanyols per poder pensar que una altra Espanya és possible. Veurem que són diversos els grups de música anglesos, americans, italians, etc. que trepitgen els platós espanyols (molts d'ells, com ja hem dit, ubicats a Catalunya), però encara no hem vist a cap grup català... perdò, encara no hem vist a cap grup que canti en català a cap programa d'Antena 3, Tele 5 o TVE. És similar al cas d'Operación Triumfo, on s'han cantat un munt de cançons en diferents llengües no-espanyoles (anglès sobretot), però només s'ha cantat una sola cançó en català, que va ser la clàssica Paraules d'amor del cantautor bilingüe Joan Manel Serrat. També va ser a Operación Triumfo on es va prohibir parlar en català a un concursant que parlava amb els seus pares. La imatge de normalitat del català, s'ha d'eliminar de les càmares. El més fort és que tot això estigui dirigit pels mateixos que fa uns anys cantaven allò de 'ai la censura'!

Són els propis catalans, que amb la intenció de quedar bé (sempre sabem quedar molt bé els catalans), ens esforcem en fer desaparèixer l'accent català del nostre castellà. I si algú del públic o algun convidat deixa anar alguna cosa en català, de seguida demana disculpes per aquesta raresa lingüística, enmig de riures burletes. De fet, Buenafuente n'és el rei. El mateix Buenafuente que després de cada acudit que fa respecte al PP, acaba sempre amb una conyeta envers ERC o Carod-Rovira. Perque? Està clar... El missatge és 'no tots els catalans que són anti-PP -com ell- vol dir que siguin automàticament independentistes'. I anar fent país tu...

En el cas dels informatius, tampoc ha servit de res tenir una bona presència catalana. Ibiza continua sent Ibiza, Alicante continua sent Alicante. I bé, la capital del Rosselló no és ni Perpinyà ni Perpignan, sinó Perpiñán. I tan amples!

Xirinacs parlava de 'la traició dels líders', però aviat haurem de parlar del 'la traició dels comunicadors catalans'. Si tan de pes mediàtic no tan sols no ha de servir per res positiu, sinó que a més serveix perque aquests 'cracks' facin un important esforç en amagar la seva catalanitat, serà millor que anem plegant veles! Queda clar que si el poble català acaba assolint algun èxit, no serà precisament gràcies a aquesta gent, sinó malgrat ells...


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT