Pel·lícules vistes: desembre 2020

Pel·lícules vistes: desembre 2020

Tanco el 2020 havent vist un total de 116 films. Em mantinc per sobre del centenar, i faig el segon millor registre des de que em dedico a comptabilitzar tot el què miro. Les xifres dels darrers anys són aquestes: 2019 (104), 2018 (108), 2017 (87), 2016 (97) i 2015 (128). No està malament si tenim en compte que hem tingut un any amb un guió digne de peli, i que per tant, ha tingut moments complicats i incerts. Tot i així puc dir que acabem l'any de manera més que correcta, amb bona salut i amb molts projectes per endavant!

- Attraction 2 (IMDB). Els extraterrestres tornen a intentar conquerir la Terra, i malgrat haver fracassat la primera vegada, ho tornen a intentar des de Rússia. I aquí tenim una peli correcteta d'aquest gènere però amb una perspectiva diferent a la que ens té acostumats Hollywood. I no està mal, però té moments desconcertants, a banda de que en alguns moments no vol ser una segona part, i a la vegada juga amb alguns personatges de la primera part.

- Tonari no Totoro (IMDB). Un clàssic japonès per veure juntament amb el petit de la casa. I no és la primera vegada que la veiem, però és que és tan rodona i ideal, que es fa fàcil i amena. Desborda màgia per tot arreu, però d'una manera diferent a la que segurament estem acostumats. Segurament la tornarem a veure!

- #Alive (IMDB). L'argument no és nou... De cop succeeix un holocaust zombi, i un gamer coreà que viu bona part del temps a casa es queda atrapat sense queviures. Però si el món real ja és complicat per ell quan tot anava bé, imagineu-vos com afrontarà una situació com aquesta. La veritat és que la peli està ben plantejada i evoluciona prou bé.

- Come Play (IMDB). Normalment no solo mirar pelis de por o de terror. Bàsicament perquè tota la meva joventut i més enllà en vaig veure un fotimer, i al final et vas adonant de que la gran majoria funcionen sota fórmula on més enllà d'alguns detalls (context, època, espai, etc) tot passa en el moment determinat que pertoca, amb els sustos exactes, el final que mai acaba de ser per donar pas a possibles seqüeles... Però malgrat tot això, de tant en tant decideixo fotre-hi el nas a veure com va tot. Aquest n'és el cas. I la veritat és que malgrat algunes de les coses que he comentat, la peli es porta prou bé... No ho he dit, però també hi ha un nen capaç de parlar amb el més enllà. Diria que tampoc és una cosa nova, oi?

- Tenet (IMDB). Una de les pressumptes pelis de l'any, i la veritat és que a mi m'han agradat moltes coses d'aquesta peli. Sobretot m'agrada quan la peli arrisca i no tira de fórmules previsibles... Que no vol dir que tot l'argument sigui original, però Déu ni do com ens fa viatjar el bo d'en Cristopher Nolan cap a llocs on no havíem estat mai abans. I llavors agradarà més o menys, però la proposta és original de nassos, amb unes actuacions bastant potents. Jo n'estic més que satisfet.

- The Call (IMDB). La vaig començar a veure sense saber gens ni mica què coi anava a veure, i em vaig trobar amb una peli coreana que em recordava una mica a Frequency i The Butterfly Effect. Bàsicament tenim una noia que va a viure a una casa i es troba un telèfon que de tant en tant rep alguna trucada. Poc a poc descobreix que la persona que truca és una noia, també jove, que vivia a la mateixa casa feia 20 anys, creant d'aquesta manera un telèfon que connecta el passat amb el futur i visceversa, iniciant una relació fabulosa entre les dues noies... però ja sabeu quin consell va rebre en Homer Simpson del seu pare, oi?

- Identity (IMDB). D'aquelles pelis que tenia pendents feia anys, i la veritat és que comença en una nit de pluja molt intensa quan tot de personatges, tots ells molt diferents entre si, convergeixen en un motel de carretera davant la impossibilitat de seguir amb el cotxe (l'aigua ha tallat tots els accessos). I clar, tanta gent diferent concentrada en un mateix lloc provoca que passin coses... I fins aquí podria semblar una peli de fórmula, però ja veureu que el desenvolupament va més enllà. Interessant.

- The Jacket (IMDB). Casualitat o no, aquesta peli té una base similar a The Call, de la qual n'he parlat fa un moment. En aquest cas es tracta d'un ex-soldat que va quedar ferit de bala al cap, i que des de llavors no tot rutlla igual que abans. Finalment acaba en un centre psiquiàtric on pateix tractaments molt agressius, fins al punt que el seu cervell desconnecta i apareix al futur. I clar, altra vegada el dilema dels viatges en el temps, estant al present i al futur a la vegada, ja us podeu imaginar que passen coses...

- The Roads not Taken (IMDB). Molt bé en Bardem, que fa de protagonista d'una peli, que estic convençut que sobre paper sonava genial. Es tracta de veure les diferents vides del protagonista a partir de decisions preses o no preses en algun moment de la seva vida i mostrant-ho tot en paral·lel. No és nou, però en aquest cas no surt bé... massa lenta i avorrida. No aconsegueix enganxar, malgrat -com deia- la bona actuació d'en Bardem.

- The Midnight Sky (IMDB). Un un futur no massa llunyà, i davant d'un cataclisme mundial d'abast global poc concretat, però que sembla d'origen natural, els últims residents a les estacions antàrtiques marxen amb helicòpter cap a búnquers sota terra. El món es queda buit, però un home de certa edat decideix quedar-se tot sol a la base. Si ha de morir, que almenys ho faci de manera conscient. I ja que es queda, aprofita per contactar amb les missions interplanetàries que potser no estan al cas d'aquesta crisi a la Terra, que acabarà generant una important comunicació. Veig que en alguns webs li donen un aprovat, i la veritat és que a mi em va agradar força...

- Sorry to Bother You (IMDB). Un pobre jove que viu amb la seva dona a l'aparcament d'una casa està a l'atur i no se'n surt a l'hora de trobar feina, fins que finalment troba un lloc en un call-center on haurà de trucar de manera invasiva a la gent per mirar de vendre'ls coses. I el paio apunta maneres i ascendeix, veient-se una mica forçat a renunciar a alguns dels seus principis i dels seus col·legues... però la peli és una anada d'olla mooolt més gran que tot això. Absolutament imprevisible i en alguns moments molt sorprenent. M'ho vaig passar bé veient-la!

- Soldier's Lullaby (IMDB). Aquí tenim una peli de la 1a Guerra Mundial des de l'òptica sèrbia, perquè cada vegada trobo més interessant veure pelis de guerra de tots els països que en van formar part, perquè si no sempre ens arriba un únic relat, quan de fet n'hi havia molts. En aquest cas, els serbis poc van pintar-hi en aquesta guerra, que acabaria aniquilant tot l'imperi austro-húngar. Els serbis hi posen ganes, però no acaben gens ben parats de tanta tanta guerra.

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT