Repte infernal

Repte infernal

Per les festes del Nadal passat, el tió em va regalar un dinar per a 2 persones al Restaurant El Santuari de Les Masies de Voltregà (Osona). La gràcia és que el restaurant era famós per les seves carns exòtiques (zebra, cangur, tauró, cocodril, camell, etc.). Finalment hi vaig anar amb la meva dona, l'Elisenda, i per sorpresa meva (estava tot orquestrat) ens hi vam trobar el meu bon amic Guillem i la seva dona. I vam menjar coses rares i tal... però a la carta vaig trobar un tresor per atacar en una millor ocasió: el repte infernal.

Resulta que el restaurant, a banda de la seva especialitat en carns, també té tota una branca dedicada al món del menjar picant. Per exemple, podeu tastar diferents opcions de patates braves, on la paraula 'brava' pren autèntic significat... però com deia, la cirereta de tot plegat era el repte infernal, que consisteix en menjar-se una pizza que conté els pebrots més picants del món. És com estem acostumats a veure-ho en alguns programes de la TV... Si te l'acabes, la pizza et surt de franc, et donen una samarreta i et fan una foto que penjaran al Hall of Fame, però si no te la pots acabar, la foto anirà a parar al Hall of Shame. Cal indicar que a la carta parlen d'una taxa del 16% d'èxit, que tampoc és com per ser molt optimista!

D'acord, ja tenim un objectiu, però ara em calen còmplices, perquè no és plan d'anar al restaurant amb tot de bona gent menjant coses bones, i tu patint com un dimoni escuat. Però Twitter és un món d'oportunitats, i aquesta va aparèixer quan l'Albert Ebri va explicar la seva experiència amb un picant horrible. A la conversa s'hi va afegir en Quique Badia... Perfecte doncs, perquè els coneixia a tots dos, i per tant vaig procedir a enredar-los. I així, el passat diumenge 13 de setembre vam demanar 3 reptes infernals per dinar. El què va passar després, no hi ha paraules per descriure-ho... per això us deixo aquí aquest vídeo d'aquesta història:

Doncs sí, va ser un infern buscat i volgut... però un infern al cap i a la fi. Al final em vaig cruspir la pizza en 45 minuts (em van dir que era un dels millors temps assolits en aquest repte), i l'Albert també va aconseguir completar la pizza, tot i que va sobrepassar les 3 hores. D'en Quique serà millor que no en parlem gaire, pobret! XD

En fi, que us recomano el restaurant, encara que no hi aneu a fer cap repte picant. La carta és molt àmplia i sorprenent, a uns preus molt acceptables. I un servei proper i agradable com a pocs llocs.

Al meu Facebook hi podeu trobar algunes fotos del repte infernal...

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT