Pel·lícules vistes: maig 2020

Pel·lícules vistes: maig 2020

Continua el confinament, encara que sigui per fases i per estones... i el dia a dia no és fàcil, especialment amb 2 fills petits, però anem fent. No em queixo gens. Ara bé, l'oci, en general, ha quedat molt alterat. Tot i així encara he pogut esgarrapar minuts per veure unes quantes pelis. Aquí van:

- Kruty 1918 (IMDB). Peli ucraïnana sobre una batalla molt important de la 1a Guerra Mundial que només recorden ells, i que de fet ni tan sols van acabar de guanyar de tot, ni la batalla ni la guerra, i on van morir molts joves que prometien molt. Tot plegat fot tanta llàstima, que amb tot aquest afany de rememorar victòries que no ho van ser ben bé, quasi podria ser una peli catalana... I la peli en si, pse pse...

- You go to my head (IMDB). Una dona té un accident de cotxe i perd la memòria, cosa que aprofita un home per explicar-li que són parella i tal. I la peli és leeenta de collons, i sembla que mai acabi anant enlloc. Fins que al final -AQUÍ VA UN MEGA ESPÒILER- és el paio qui també té un accident on també acaba perdent la memòria, i la dona li diu que és el seu marit. Total, que viuen tots dos enganyats sense saber-ho (oh the irony...). Us he fet l'espòiler perquè és tan avorrida, que us recomano que no al mireu.

- A hard day (IMDB). Les pelis coreanes avancen sense mapa. Mai saps exactament on ets, ni cap on estàs anant... i tot i així van avançant, però sense cap certesa. Com la vida mateixa. En aquest cas hi ha un policia que atropella a un paio i el mata, de manera que aprofitant que no l'ha vist ningú, fa desaparèixer el cos de la manera més horrible que he vist mai. Després resulta que aquest paio és un paio que ha de cercar com a policia... i clar, l'embolic es va fent gros i gros.

- The hunt (IMDB). Mira, d'aquesta peli n'esperava poc, però llavors em va començar a semblar interessant, fins que poc a poc va retornar al punt de peli poc interessant. I em sap greu, perquè amb els girs proposats hagués pogut apuntar bastant amunt, però al final no arrisca i tira de fòrmules sobades. Una pena...

- Stockholm (IMDB). El síndrome d'Estocolm té el seu origen en un atracament que es va produir l'any 1973 en aquesta ciutat, i on una de les hostatges es va acabar encarinyant d'un dels atracadors, tot i ser la víctima (oh the irony again...). Doncs aquesta peli vindria a ser una reproducció dels fets amb un punt dramàtic, però sense massa estridències ni sorpreses. Correcteta, però previsible per tot arreu.

- Guns akimbo (IMDB). En Harry Potter s'ha fet gran i ha de demostrar que sap fer més papers que el del petit aprenent de mag, i per això sovint el solem veure en papers més extrems (això, per cert, també li passa al petit Frodo). Aquí tenim un bon nano amant dels videojocs i la vida sedentària que es veu atrapat en un joc de violència real amb trets, morts i molta sang, on haurà de treure el millor d'ell mateix per sobreviure. I clar, ja us podeu imaginar el final, oi?

- La gallina turuleca (IMDB). Hi havia una vegada una cançó, i hi havia una vegada algú que va dir... i si en fem una peli? Doncs aquí la tenim, i contra tot pronòstic, i sempre tenint clar a quin públic va dirigit, no està malament. La gallina és simpàtica, viu grans aventures, però a la vegada té un costat molt humà i solidari.

- The Coma (IMDB). Resulta que tota la gent que es troba en coma, comparteix el mateix espai o dimensió. És un món construït a partir de records, sovint imperfecte, amb les lleis de la física anant a la seva bola i amb perills constants. Els pacients viuen allà una mena de segona vida on miren de ser allò que no van ser al món real... Però la història, que agafa moltes referències de Inception, acaba tenint alguns girs inesperats prou interessants...

- Ready player one (IMDB). La vaig veure quan va sortir, i no em va saber gens de greu tornar-la a veure perquè em va semblar bastant genial. Aparentment sembla una peli orientada al col·lectiu més adolescent i enganxat a les maquinetes (i segurament és el focus principal)... però la peli és molt més ampla i conté missatges que van una mica més enllà dels tòpics més previsibles. Tot plegat, amb una posada en escena bestial on juga molt bé la barreja entre món real i virtual. Totalment recomanable!

- Gràcies per la propina (IMDB). Ara fa com una dècada vaig compartir despatx durant uns 2 anys amb en Francesc Bellmunt, el director d'aquesta peli. Ja el coneixia d'aventures com La quinta del porro o El complot dels anells... un cinema molt atrevit en aquells llavors on supurava catalanisme i més en uns anys en que tot plegat no deixava de ser una excentricitat de quatre hooligans. Vam agafar bona amistat, tot i que no li agradava massa parlar de la seva obra. Aquesta peli és un retrat de la vida valenciana meravellós, que ja havia vist fa anys i que em va venir de gust de tornar a veure. I crec que trucaré en Francesc per veure'ns, que ja fa massa que no ens veiem...

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT