Pel·lícules vistes: abril 2020

Pel·lícules vistes: abril 2020

Au doncs, segon mes de confinament (quina paraula tan bonica). Els nens van creixent en un espai tancat fins que poc a poc els nervis fan que acabin pujant per les parets. I si ells estan tensos i nerviosos, els pares encara estem pitjor. Bé, potser no és tan dramàtic, però també és cert que no ha estat un mes gens fàcil. I amb tot, no hi ha hagut tan de temps com sembla per mirar pelis. N'he vist poques, i la majoria han estat acompanyat pels meus fills. Però bé, no estic insatisfet. Al contrari! :)

- Vivarium (IMDB). Curiosa i estranya història, on res hauria d'estar on està, i a la vegada tot té un cert encaix. Una explicació que no hi és, però que s'olora. Una parella jove atrapats en un suposat paradís. Una metàfora dramàtica de la pròpia vida. M'ho vaig passar bé!

- Underwater (IMDB). És curiós perquè sol passar que hi ha pel·lícules de les quals en tens grans expectatives, però que al final t'acaben defraudant. Doncs bé, aquest és un cas invers... Tenia taaan poques esperances en que aquesta peli em pogués agradar, que al final em va semblar més que correcte i tot. Claustrofòbia i obscuritat sub-aquàtica d'altes (o baixes?) profunditats. Per passar l'estona...

- Nesokrushimyy (IMDB). Ja fa un temps que intento mirar pelis de la 2a Guerra Mundial fetes per països que no eren ni els EUA, ni els països Europeus habituals. Des de llavors m'he trobat amb sorpreses alemanyes, ucraïneses o russes. En aquest cas es tracta d'una al·legoria russa d'una famosa batalla que segurament només recorden ells, on els tancs russos van derrotar els alemanys. Al final es troba a faltar aquella èpica que Hollywood tan bé sap fer servir. De fet, en saben tant a la costa oest dels EUA, que ja fa molt de temps que la societat té assumida que la derrota de Hitler va ser gràcies als americans. Res més lluny de la veritat... però ja passa que al final la història l'escriuen els vencedors, i els qui disposen dels millors guionistes. I els russos tenen guionistes tirant a justets, perquè ens entenguem!

- Colour out of space (IMDB). Uf, quasi no se ni per on començar. Resulta que un meteorit ronda per l'espai fins que es troba el planeta Terra. Cau just al costat d'una casa de camp (fent un forat ridícul que contradiu qualsevol física...). El cas és que en aquesta casa hi ha una família amb en Nicolas Cage de patriarca, i el meteorit els fa embogir a tots, però amb molt color rosa-lila. Si, és una bogeria de color. Absurda, però de color. I al final tot el que passa és tan estrany que fins i tot sembla que la peli és interessant, i encara més, sembla que en Nicolas Cage ho fa prou bé i tot. Clar que en un context de bojos... ell és el rei.

- Peter rabbit (IMDB). Renders d'animalets amb comportaments humans. Una cosa mai vista al món del cinema fins ara. De tots ells, el conill és el més espavilat. I passen coses i els nens que miren la peli s'ho passen molt bé...

- Charlie and the Chocolate Factory (IMDB). Un clàssic. Perquè ja posats a que els teus fills mirin pelis, s'ha d'intentar de portar-los al terreny on la peli els hi agradi a ells, però que tu també la puguis veure sense adormir-te. I aquí en tenim un bon exemple. Faula bonica en guió, en imatge i en posada en escena, on el nen pobre de cor gran s'acaba mostrant com el paradigma de com ha de ser la bona gent, i per tant guanya el concurs de can Wonka. Una peli amb molt de sucre, creieu-me...

- E.T. the Extra-Terrestrial (IMDB). Una altra victòria meva a l'hora de triar una peli pels nens, però que jo pogués veure. I feia tants anys que no la veia, que vaig comprendre perquè n'arriba a ser tan màgica. El meu fill es va passar les 2 hores amb els ulls oberts com a plats i amb una implicació emocional absoluta, quasi amagant les llàgrimes en els moments més durs. El puto Spielberg és un geni. Bé, ja ho era fa quasi 40 anys!

- A bittersweet life (IMDB). Va, aquesta no era per nens. Un mercenari coreà és traït pel seu cap, que vol matar-lo, i clar, ell no es vol deixar matar. I això vol dir que al final acaba morint molta gent, de moltes maneres diferents i sense parar. Perquè sembla que pels coreans, l'honor ho és tot. Inclús si al final acaben absolutament tots morts. En fi... que ja encaixava amb el que volia veure, o sigui que bé.

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT