Pel·lícules vistes: desembre 2019

Pel·lícules vistes: desembre 2019

Tanco el 2019 havent vist un total de 104 films. Em mantinc per sobre del centenar, tot i que em quedi a 4 pelis de l'any passat. Les xifres dels darrers anys (des de que em dedico a comptabilitzar tot el què miro) són aquestes: 2018 (108), 2017 (87), 2016 (97) i 2015 (128). De fet, en el transcurs d'aquest període he tingut 2 fills, i encara no sé com sóc capaç d'ingerir tanta peli. Dono per fet que el 2020 em serà bastant impossible igualar xifres d'anys anteriors, però intentaré no perdre'm el bon material que em va passant per davant. Menys, però millor... Senyal de que m'estic fotent vell de manera irremediable. Aquí us deixo el llistat de pelis del darrer mes d'aquest any. Que tingueu un feliç 2020! ;)

- AD astra (IMDB). En Brad Pitt viatjarà en un futur no massa llunyà pel sistema solar en búsqueda del seu pare, que sembla que s'ha perdut en algun lloc del planeta Neptú. I ho farà quasibé com un adolescent en un Interrail, perquè els humans ja haurem plantat bases per tot arreu, i els transports seran ràpids i raonablement segurs. Però la peli no va d'això, sinó de la recerca d'alguna cosa més humana i primitiva... no se, dic jo.

- The Irishman (IMDB). Doncs sí... 3 hores i mitja del millor Scorsese via Netflix ens mostren un film on els vells mafiosos acaben sempre morts a trets, encara que siguin vells. I de fet, la deshonra de l'ofici és acabar en una llar de jubilats jugant a cartes sense cap final èpic. I que la vida dels gàngsters, mafiosos i assassins a sou mai és fàcil en absolut. Un repàs a tota la vida d'un dels seus exponents amb un CGI més que millorable.

- Parasite (IMDB). Tota una descoberta, que ens presenta una família que, poc a poc, va parasitant la vida d'una família d'èxit com si fossin una tènia silenciosa. S'apoderen de vides alienes, però el preu a vegades pot ser molt alt. La recomano.

- The Mandela Effect (IMDB). Diu la teoria que a vegades bona part de la societat interioritza una idea, i la dona per bona, com tota la gent que es creia que Nelson Mandela havia mort a la presó als anys 80, i llavors es van sorprendre quan l'home apareixia com a president de Sud-Àfrica. Però potser no estem equivocats i tot plegat és un error del nostre propi Matrix, que ens permet adonar-nos de que en realitat no som qui som.

- Toy story 4 (IMDB). Una teatralogia, que tot i aguantar bé en molts sentits gràcies a uns guionistes que són capaços de treure petroli d'on ja no en queda... però que penso que potser estaria bé deixar-la tal i com està. Això de l'animació en 3D va ser una novetat que ens va impressionar en la seva primera entrega, però avui ja és una cosa normal. De debò crec que han fet bona feina al llarg d'aquestes 4 pelis, però siusplau, no us acabeu convertint en Star Wars. Els finals existeixen per alguna cosa!

- Once Upon a Time... in Hollywood (IMDB). Tarantino dirigint a dues de les bèsties més grosses del Hollywood actual, com són Brad Pitt i Leo di Caprio bé es mereixien una mica d'atenció. I la veritat és que hi ha una història, que no va en línia recta, sinó que dona molta volta i es perd en un munt de detalls aparentment menors, però que poc a poc ens acaba portant de cop i volta cap a una història brutal. No d'allò que va ser, sinó d'allò que hagués pogut ser si enlloc de passar a la vida real hagués passat en el món de Hollywood. I Tarantino fa que sigui terriblement real. Fabulós!

- The lighthouse (IMDB). Ja vaig veure una peli de 3 paios que se'n van a viure una temporada en un far perdut al mig de l'oceà on acaben tots bojos... Doncs bé, aquesta vegada és més o menys el mateix, però enlloc de 3 són només 2, i ja aviso que acaben fatal. Ni tan sols és un spòiler perquè es veu a venir de molt lluny. La gràcia és el camí... el com hi arriben, i de quina manera. I els diàlegs i situacions que els porten a dir i a fer el que diuen i fan. Una peli que quasi podria ser una obra de teatre de tan poc escenari i actor, i que per tant, tot el protagonisme recau en les actuacions d'aquests. I val a dir que és potent.

- Jojo rabbit (IMDB). Vaig començar a mirar aquesta peli pensant que seria una conyeta facilona sobre la 2a Guerra Mundial. I de fet, comença així, amb un Hitler imaginari fent conyetes amb un nen una mica sapastre que vol ser nazi, però que no se'n surt. I fa certa gràcia tot plegat... però poc a poc, la peli va girant i va agafant un caire inesperat fins a convertir-se en un drama potent. Que no innovador, perquè de drames sobre els nazis se n'han fet mil, però com que t'agafa tan desprevingut et pica més fort del que ho faria en circumstàncies normals. En fi, satisfet de l'evolució d'aquesta peli. No et deixa indiferent.

- Zombieland: Double Tap (IMDB). L'any el vaig tancar amb zombies. I aquí sí que sabia perfectament què anava a veure, i és exactament el que em vaig trobar... Zombies, humor i un guió facilon pensat per cobrir aquestes temàtiques d'una manera absolutament resultona. I és que a vegades és tot el que fa falta per passar un vespre fent una cervesa. No?

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT