Discurs de presentació del SocialLab 2019

Discurs de presentació del SocialLab 2019

Bon dia, Conseller, Director General, i a tothom qui avui omple aquest auditori de la Bonnemaison. Moltes gràcies a tots per ser avui aquí.

Avui ens hem tornat a trobar per participar del que ja és el 3r SocialLab. Una jornada de comunicació i acció social, que bàsicament és una excusa que ens posem per reunir-nos i mirar d’aprendre i compartir plegats coneixement en l’àmbit de la comunicació dins de l’acció social.

Fa 2 anys, quan ens vam estrenar, ho vam fer amb el títol de ‘Comunicar per existir’. Perquè és així de simple... en la societat actual no n’hi ha prou amb fer, sinó que també has de dir que fas. Si no comuniques, no existeixes. I no és un tema ni d’ego ni de reconeixement, sinó una qüestió molt més pràctica. Si no existeixes, resulta molt més complicat teixir relacions, crear sinèrgies, trobar gent que vulgui participar d’allò que facis, i per tant, reduir les possibilitats de millorar i optimitzar la finalitat final que t’hagis proposat com a entitat o col·lectiu.

Si hi ha un element que defineix la identitat catalana és aquesta manera de ser basada amb la idea de que sols el poble salva el poble. Perquè els catalans mai hem estat gaire amants ni de tenir reis, ni de tenir amos, ni de tenir líders, sinó de fer-nos-ho tot nosaltres mateixos, amb la gent del nostra voltant. Comunitats petites, però pràctiques a l’hora de resoldre problemes o conflictes, però també a l’hora de crear coneixement i riquesa. És el Consell de Cent, o és el teixit empresarial actual basat en un model de pimes. Senzillament som així...

Però sempre és un bon moment per aprendre a fer-nos millors. I en el cas que ens ocupa, la comunicació és una bona eina per assolir noves cotes. Per això, el tema principal de fa 2 anys va ser: Com comunicar perquè els mitjans ens escoltin.

I del 2017 vam saltar al 2018, amb la 2a edició del SocialLab. Si ara ja sabíem comunicar per existir, què més podíem fer? Doncs ‘Comunicar per transformar’, que va ser el títol de la jornada. Perquè es pot anar molt més enllà, i es pot arribar a condicionar el relat polític i social si se saben fer servir les eines adequades. Per això van venir algunes entitats a explicar-nos com gràcies a comunicar eren capaces de transformar. Com Open Arms, que ha condicionat i condiciona el discurs dels refugiats que creuen el Mediterrani. No és que existeixin... és que sense la seva presència constant als mitjans, als polítics els seria més fàcil mirar cap a una altra banda mentre la gent mor a centenars en el seu viatge desesperat. Però com que hi són, molesten, i per tant, transformen. I salven vides. Però no només ells. També la feina del Sindicat de Llogaters serveix per evidenciar i marcar l’agenda de les polítiques immobiliàries. O la gent d’Obertament que aconsegueix fer repensar la manera amb la que fem servir el vocabulari, per lluitar contra l’estigma de la gent amb problemes de salut mental. Tots ells ens van ensenyar que amb les seves estratègies de comunicació, a més de comunicar eren capaços de condicionar a fi de bé.

I això ens ha portat a aquesta 3a edició, on volem anar encara més lluny. Per això hem fet servir el títol de ‘Comunicar per resistir’. Però no vull avançar-me. Les taules i tallers que farem avui, i a les que m’agradaria poder donar pas, seran la millor explicació de què vol dir resistir.

Volia acabar explicant una curiositat, no menor. Demà, 30 de novembre, farà exactament 10 anys del primer article que es va publicar a Social.cat. No explicaré batalletes sobre els sempre difícils inicis de qualsevol projecte, que ho van ser, especialment mirant d’aixecar un projecte en un àmbit comercialment poc atractiu i en plena crisi econòmica, només perquè estàvem convençuts de que era bo i necessari fer-ho. Aquell primer article el va escriure en Joan Gener. Després vindria l’Elisabet Borreda, i la Marina Force, i la Laia Soldevila, i la Judit Domènech, i la Cristina Garde, i la Mar Barberà, i la Sílvia Rodriguez... que arribarien a fer fins a més de 6.500 notícies, 200 entrevistes i 125 reportatges. A més, de la col·laboració de més de 530 persones que han donat el seu punt de vista d’algun tros del sector, sumant un total de més de 1.500 opinions diferents. Gràcies a totes elles ha estat possible arribar fins on hem arribat, que crec que és una posició on a més de crear xarxa, fer de crossa i d’altaveu dins del sector de l’acció social de Catalunya, ens han permès existir, ens han permès transformar i ens han permès resistir.

El present ens empeny cap al futur, i nosaltres en tenim moltes ganes. Esperem que ens acompanyeu, i que poguem crèixer i aprendre plegats. Moltíssimes gràcies!

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT