20 anys llegint, pensant i opinant

20 anys llegint, pensant i opinant

20 anys són 7305 dies. Dit així, un es pot fer una idea més gràfica de la magnitud que suposa mantenir un projecte en marxa durant tant de temps. Especialment a Internet, i concretament en la Internet catalana. Són molt pocs els projectes catalans que sobrepassen aquesta longevitat en la xarxa. De fet, només me'n venen dos al cap: Vilaweb (en inici, Infopista) i Nació Digital (en inici, Osona.com). Ambdós són del 1996, 3 anys abans que es posés en marxa Racó Català. Després n'han vingut molts més, però formar part dels pioners sempre permet visualitzar la història del sector des d'una perspectiva especial i única.

Racó Català neix d'Internet mateix, des dels xats d'IRC d'Undernet i Hispano, on tres amics en fase universitària -jo entre ells- vam començar a conversar i, bàsicament, a jugar amb un web de recursos de tota mena que no tenia un propòsit concret. Bàsicament ens servia de plataforma per dir i explicar allò que pensàvem sobre el món del catalanisme i independentisme que trobàvem a faltar als grans mitjans. Volíem fer viva la màxima que diu 'no critiquis els mèdia, sigues un mèdia'. I Internet era aquell lloc nou que permetia fer realitat aquesta afirmació amb uns recursos tan elementals com una connexió i una mica de dedicació i constància. Sobretot, constància... que Internet està ple de projectes fallits per falta d'aquesta constància.

Tot i que cap dels tres teníem formació periodística, vam saber trobar un model que sobrepassava els mitjans habituals, oferint la possibilitat de que els usuaris poguessin ser part del projecte. Vam ser la primera gran comunitat catalana a Internet i ens vam convertir en un punt de referència pel que fa al debat polític i social primer, i a tota mena d'altres temes després. Tot plegat en una època on encara no sabíem què eren els blogs, i encara menys, les xarxes socials. Per primera vegada resultava fàcil i pràctic debatre sobre qüestions que fins llavors es basaven en rumorologia de boca-orella, a la vegada que ho podíem fer amb persones d'arreu dels Països Catalans, que tenien com a llengua vehicular el català, esdevenint una comunitat global real.

Això que explico pot semblar estrany a ulls d'avui, però abans del canvi de mil·leni, la realitat de la majoria de catalans acabava al Sènia, i la imatge que rebíem de les Illes, del País Valencià o d'altres territoris dels Països Catalans tenia més de folklòric que no pas de llaços reals. Però Internet ho va canviar tot, i el 1999 va ser l'inici del darrer mandat de Jordi Pujol, que va obrir les portes a un punt d'inflexió que ha portat la societat catalana a les portes de la independència. Un procés que no es podria explicar sense la llibertat en la transmissió d'idees que ha suposat Internet. Tot plegat no és, en absolut, mèrit de Racó Català. Però m'agrada pensar que d'alguna manera nosaltres hi vam saber posar el nostre petit granet de sorra. I aquí seguim i seguirem per molts anys!

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT