El bus de l'Estatut

El bus de l'Estatut

Llegeixo meravellat com el president de la patronal catalana Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, proposa que es desenvolupi un nou Estatut per tal de resoldre l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. La idea seria fantàstica, si no fos perquè arriba quasi 13 anys després de que aquell 'bus de l'Estatut' comencés el seu recorregut per terres catalanes.

Encara recordo que quan Joan Saura va treure's de la màniga la idea de muntar un autobús passejant per totes les comarques catalanes amb l'eslogan 'L'Estatut és de tothom' plasmat a banda i banda del vehicle, em va semblar una idea ridícula que només pretenia dotar de cert protagonisme la peculiar -i menystinguda- conselleria de Relacions Institucionals i Participació que liderava l'eco-socialista. Però allà estava el bus, parant a diferents pobles i obrint les seves portes per recollir les idees i voluntats dels ciutadans de tot Catalunya per tal de tenir-les en compte a l'hora de fer el redactat del nou Estatut, amb la idea de que el text anés de baix (el poble) fins a dalt (el Parlament). Fins i tot l'ONU va premiar a la Generalitat de Catalunya per aquest projecte que donava veu a la ciutadania. Postureig? Total. Que la majoria d'apunts van quedar en el més gran dels oblits? Segur. Però allò va ser l'inici d'un llarg procés, no mancat d'entrebancs, per plasmar unes voluntats i un projecte de país.

Se suposa que de tot el que es va recollir al bus (en una molt petita part) i amb les propostes dels diferents partits (en una major part) en va acabar sortint el redactat d'un Estatut de Catalunya, que el 30 de setembre de 2005 fou aprovat per 120 vots a favor, i només 15 vots en contra. Després, el text va anar a Madrid on va ser retallat de manera contundent i retornat a Catalunya, on s'acabaria aprovant en referèndum amb un 73,90% dels vots favorables. Finalment, i de manera unilateral, el 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional va practicar una retallada encara més dràstica i severa, després d'una forta campanya iniciada pel PP, amb Rajoy al capdavant d'una gran recollida de firmes per tot l'Estat, contràries a aquesta inciativa ciutadana. Un resultat provocat per una decisió clara i concreta contra un procés que s'havia iniciat des de les voluntats dels ciutadans catalans.

L'enuig social del poble català va ser contundent, i ho va mostrar sortint massivament al carrer el 10 de juliol de 2010, data que marca l'inici del procés independentista, com a resposta clara a aquest menysteniment, i que ja no deixaria de créixer, Diada rere Diada, fins arribar on som avui.

Perquè explico tot això, que més o menys ja sabem? Doncs perquè crec que en la vida, però especialment en la política, cada cosa té el seu moment. La seva oportunitat. I perquè tots aquells que avui reclamen diàleg són els mateixos que quan va ser el moment de dialogar, no només no van dialogar, sinó que van ser ferms defensors de l'autoritarisme i del tancament en banda.

Joaquim Gay de Montellà va assolir el càrrec de president de Foment del Treball l'any 2011, però en va ser vicepresident des de l'any 2005, al costat del llavors president, Joan Rosell. Ocupant aquest càrrec, l'any 2009, la gran patronal catalana afirmava que no pensava donar suport públic al redactat del nou Estatut. Estaven en tot el seu dret d'expressar-se així. Però el moment pel diàleg, per a trobar una tercera via, un encaix amb Espanya i per reclamar un nou Estatut, ja fa molt temps que van quedar enrere. Així que no vingui ara amb propostes fantàstiques, que ja som adults, i hem de ser conscients de que les nostres decisions han de ser responsables, ja que comporten conseqüències.

Repeteixo... en la vida, però especialment en la política, cada cosa té el seu moment. La seva oportunitat. I avui, Catalunya ja es troba en una altra fase de la partida.

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT