Enraonar

Tot just fa una estona que ha acabat a TV3 el programa especial 'Jo preunto', en què els ciutadans feien preguntes al president de la Generalitat de Catalunya de manera totalment directa, i ell responia tan bé com sabia. El seguiment, en paral·lel a Twitter, hi havia piulades per a tots els gustos i colors. Des de qui sentia vergonya aliena, fins a qui pensava que era un exercici de democràcia brillant. En tot cas, i això crec que ho puc dir amb bastanta seguretat, el programa no ha passat gens desapercebut. Bé doncs per l'equip de la CCMA!

Suposo que el fet que el nostre president actual, en Carles Puigdemont, sigui periodista d'ofici, li pot facilitar una mica les coses a l'hora de respondre. Però no podem negar que és un exercici arriscat al qual no hi estem gens acostumats, sobretot si mirem Espanya. I no ho dic només perquè el seu president actual, Mariano Rajoy, faci servir una pantalla de plasma per les seves rodes de premsa, mancades de cap tipus de pregunta per part dels periodistes. Em refereixo a una cosa molt més profunda, una cosa que realment crea un abisme gegant entre Catalunya i Espanya. La capacitat de debatre de manera tranquil·la sobre qualsevol tema. Parlo de la capacitat d'enraonar.

Segons el diccionari, enraonar significa parlar alternativament dues o més persones entre elles o discutir alguna cosa en conversa. Víctor Alexandre explicava al llibre 'Jo no sóc espanyol' que aquest verb tan nostrat, enraonar, no tenia un equivalent en llengua castellana, donant a entendre que les paraules que configuren una llengua, sovint són un reflex de la gent que en fa ús.

De TV3 se'n poden dir moltes coses, i potser moltes d'elles negatives. Segur. Però des de que tinc ús de raó hi he vist infinitat de programes de debat i de reflexió, on fos el tema de debat que fos, sempre hi he notat un esforç per ponderar la presència dels partidaris, com dels detractors, com d'especialistes. El reguitzell de programes d'exemple són molts, diversos i variats: Vostè jutja, La vida en un xip, Vox Populi, Polèmic, A contracorrent, Banda Ampla, Millenium, Àgora, La nit al dia, Singulars, .CAT... I cada vespre tenim les interessants tertúlies del 324.

En canvi, la imatge que tinc de les cadenes de televisió espanyoles és de pretesos debats, que no són més que xous encoberts de dissabte a la nit, sense cap voluntat per ponderar les posicions, i on la gent cridant són la norma habitual. Sense cap intenció real de debatre res. He vist debats sobre la independència de Catalunya sense cap independentista a la sala, o moderadors fent-se partíceps de les posicions d'alguns dels ponents. Espanya, on la paraula 'debat' va més lligada a 'Gran Hermano' i a 'Quien quiere casarse con mi hijo', que no pas a un debat real.

Sóc independentista per molts motius, però un que m'importa de manera especial és per poder viure en una societat on els problemes, els que siguin, es puguin enraonar, i a Espanya es discuteix molt, però s'enraona molt poc. Ja els deu anar bé. Però amb mi, que no hi comptin!

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT