Partits homeopàtics. Partits placebo

El Diccionari de la Llengua Catalana del IEC defineix la homeopatia com la pràctica terapèutica que consisteix a tractar les malalties per mitjà de medicaments a dosis mínimes, els quals, administrats a dosis més grans produirien en la persona sana símptomes iguals als de la malaltia que es tracta de combatre. La idea no és nova, sinó que es va desenvolupar el 1796 de la mà del metge Samuel Hahnemann. Des de llavors, diversos estudis avalats per algunes de les principals acadèmies científiques del planeta han demostrat que els tractaments homeopàtics no tenen cap efectivitat. I malgrat tot, dos segles després, l'homeopatia segueix més viva que mai.
 
Explicar perquè en ple segle XXI la homeopatia disposa d'una parròquia tan nombrosa és voler entendre la pròpia naturalesa de l'ésser humà, que necessita trobar respostes i solucions als problemes quotidians, i que aquestes solucions siguin simples i fàcils. La homeopatia ho resol amb  una fórmula màgica que serveix per tot, i que com que molta gent s'ho acaba creient per la pròpia necessitat de tenir una solució, pot pensar que en el fons és una solució real. Aquest fenòmen té un nom, i s'anomena placebo.
 
La política no deixa de ser una representació a molts nivells de les inquietuds i sentiments de la societat, per tant, no és tan complicat entendre que hi hagi partits que facin servir un discurs homeopàtic: simple, fàcil d'entendre, que ho resol tot. Però la realitat és molt tossuda, i un cop t'han venut la pòcima per guarir tots els teus mals, t'adones que, malgrat la il·lusió i l'auto-convenciment, després de pendre-la no sorgeix cap efecte. No passa res de res. El mal o el problema continua allà on estava.
 
Per sort, la ciència ha sabut créixer i evolucionar a partir del mètode científic i la tècnica prova-error, descartant els errors i apostant per les vies funcionals fins a convertir-les en models d'èxit. Per això, qui es vol guarir d'un mal sol anar al metge, que disposa d'una taxa d'encert notablement elevada. I que en els casos en que el sistema no funciona, persisteix en la cerca d'un sistema més eficaç, sempre en el camí dels èxits.
 
Altra vegada, quan analitzem la política, ens adonem de que hi ha partits homeopàtics i partits científics. Els primers continuen venent il·lusió per sobre dels èxits. Els segons han après a apostar pels èxits quan els altres models s'han demostrat inútils. Perquè com a societat necessitem il·lusió, però per sobre de tot necessitem èxits reals i pausibles. La resta només són placebo.

Avui encara és molt gran la part de la societat que es deixa il·luminar per les fórmules màgiques i miraculoses. Així doncs, serà una batalla llarga la de posar de relleu la realitat dels fets. Una batalla tan llarga com la de la pròpia condició humana. Per sort, els fets ens avalen.
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT