Premi Ovidi Montllor 2015 per a Viasona

El passat diumenge 22 de novembre, vaig rebre el Premi Ovidi Montllor 2015 de les mans de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra. Jo actuava com a fundador i promotor del projecte Viasona, que ha estat escollit com al millor suport per a la música valenciana de l'any. No cal dir que l'honor i el goig que sento per haver rebut aquest guardó són enormes. A més, després de 5 anys de feina, és el primer reconeixement que rebem. I ho hem fet per la porta gran. Us ho explico...

Aquesta era la 10a edició dels Premis Ovidi Montllor. N'hi ha hagut d'altres, i han estat molts els guanyadors en totes les seves respectives categories, que no són pas poques. Però aquest any ha estat una edició molt més especial que la resta, i no pel fet de commemorar la desena edició sinó perquè ha estat el primer any en què tot ha estat sorprenentment normal. Els recents canvis ocorreguts en les diferents institucions del país han tingut com a conseqüència la sortida de la música valenciana d'un cert ostracisme absurd. Així, els premis -tal i com si fossin una fera- han entrat a palau, al Palau de la Música de València. On sempre haguessin hagut de ser. I a les primeres files de la platea hi havia les figures polítiques més destacades del país... també com sempre hagués hagut de ser.

I en aquest context de tanta normalitat, i amb un auditori tan ple que va fer falta habilitar sales annexes perquè tothom pogués seguir la gala en directe, va començar l'acte, presentat per una flamanta Amàlia Garrigós, que va arrencar citant un llarg paràgraf d'aquest article que vam publicar a Viasona. Els guanyadors van ser molts, diversos i plens de sorpreses. I just abans de cloure l'acte, donant el guardó honorífic a Obrint Pas per la seva llarga i plena trajectòria, va ser el meu torn per recollir el -també- premi honorífic per Viasona. El discurs que vaig fer és més o menys el següent:

Quan jo era un marrec tenia una visió molt petita del meu país. Sabia que fora de Catalunya hi havia llocs on també es parlava la meva llengua, però que ho feien de manera diferent. Ho sabia perquè m'ho havien explicat a casa i a l'escola. I també ho sabia perquè de tant en tant sortia algú a TV3 dient paraules properes, però estranyes, com 'xiquet', 'ací' o 'naltros' amb una 'e' molt tancada. D'altres feien allò de canviar els 'la' per 'sa'... Tot plegat era anecdòtic, exòtic, estrany i dissortadament, massa poc habitual.

Però amb el temps, poc a poc, i gràcies a la música, vam començar a descobrir que el país era molt més gran. Que hi havia altres comarques com la Ribera, la Vall d'Albaida, la Plana o el Vinalopó. O que a Xàtiva hi havia més d'un cantautor brillant. El País Valencià esdevenia motor musical i referent. I amb ells, tot el que allò significava...

Ben entrats al segle XXI, encara no disposem d'un espai de comunicació en clau de Països Catalans. Salvant alguns casos remarcables, quasi podem dir que a dia d'avui no existeix una premsa, una televisió o una ràdio amb un marc clarament de Països Catalans. En canvi, quan parlem de música, podem dir -per sort- que fa molts anys que aquestes fronteres internes es van trencar, i que avui es treballa de Salses a Guardamar amb una sorprenent normalitat.

Mai he tingut la sensació de que quan grups com Obrint pas, La Gossa Sorda, Feliu Ventura, Zoo o Aspencat fan concerts al Principat, ningú pensi ni per un moment que la seva actuació es fa per tal de donar una quota valenciana. Que se'ls deixa tocar per caritat. Ans al contrari, si toquen és perquè són molt bons, i perquè omplen sales i pavellons. I el mateix passa amb els grups balears, o els grups del Principat quan toquen a les Illes o al País Valencià. Tots ho fan perquè hi ha un mercat real que els demanda, que no hi entén gens de fronteres. La bona i fantàstica normalitat.

Internet és una oportunitat per una cultura i una llengua com la nostra, minoritzada i reprimida durant molts anys. Però les oportunitats són només oportunitats si no se saben aprofitar. D'aquesta manera va començar el projecte de Viasona. Amb ganes d'aprofitar Internet per posar de manifest el patrimoni musical català, i per estar en condicions a la primera divisió d'Internet. Perquè les altres llengües ja feia dies que hi eren, i nosaltres encara no...

Recordo la primera vegada que li vaig explicar la idea al meu amic i company Jordi Riba:

- I què vols fer exactament? Em va preguntar en Jordi.
- Potser sonarà una mica ambiciós i pretenciós... Però la realitat és que vull indexar totes les lletres, de tots els discos, de totes els artistes i grups, de tota la història de la música en català. I vull indexar-ho bé, ben enllaçat, amb totes les portades i àudios que existeixin. Hi ha de ser tot!
- Ah, doncs m'encanta la idea. Quan comencem?

I quan ara, 5 anys després de la presentació oficial, mirem enrere veiem que les dades comencen a ser importants. Amb més de 3.000 artistes i grups, més de 7.000 àlbums, prop de 60.000 cançons (la meitat amb àudio i vídeo). I sobretot, amb una audiència creixent que els darrers mesos no ha baixat dels 120.000 usuaris únics mensuals.

Però tenim la sensació que encara ens queda molta feina per fer. Com si haguéssim acabat de començar. Amb les mateixes ganes i il·lusió del primer dia.

Vull donar les gràcies a tota la gent que ens ha ajudat, començant pels artistes, que són els creadors de tot aquest patrimoni. Ells són l'essència i la base de tot plegat. També volem agrair a tots els qui ens fan arribar lletres i discos, ja siguin productores, discogràfiques, fans i tota la gent que forma aquest gran sector, de manera activa o passiva. També vull donar les gràcies als companys de La Veu del País Valencià, a tot l'equip de Tirabol, i molt especialment al company Jordi Riba. Sense ell, tot això no hagués estat possible. I sobretot, a la meva dona, l'Elisenda, i al meu fill que tot just té un mes, i que estan aguantant com uns herois tota aquesta gala. Moltes gràcies a tothom.

Moltes gràcies al Col·lectiu Ovidi Montllor i als deu anys que fa que piquen pedra amb aquests premis, fins a arribar on són ara. Ens sentim molt orgullosos d'aquest reconeixement. Moltes gràcies i que per molt anys més puguin continuar donant premis.

P.S: Aquí podeu veure la peça que va fer TV3, on apareixen les breus declaracions que vaig fer a la nit de la gala.

P.S.2: Podeu veure la retransmissió de tot l'acte que va fer Vilaweb. Jo surto a partir de les 2 hores en punt:

 
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT