Pel·lícules vistes: agost 2015

Doncs s'ha notat que aquest agost hem fet vacances, i com que per diferents motius no hem fet cap viatge ni escapada signficativa, hem aprofitat per fer vida sedentària. I això vol dir veure més pel·lícules de les que solo veure en un mes normal. Un total de 16... només 2 menys que el mes de gener, que per ara és el mes més cinèfil d'aquest 2015. Us en faig un repàs:

- La particula de dios (IMDB). Em trobava en un apartament a la platja sense el meu estimat ordinador, i vaig haver de tirar de tauleta. El procés per veure una peli amb un dispositiu així és molt més complicat del què sembla, de manera que al final vaig optar per anar a Youtube, a veure si trobava alguna cosa decent. I vaig trobar aquesta peli, que entre el títol suggerent, i algun nom d'actor conegut, vaig arribar a pensar que podria ser tota una troballa. Error. Peli simplona, amb alguns moments, però simplona en general. Em quedo amb una escena. El cowboy aquell de bigoti sugerent que fa de veu en off a The great Lewobsky, aquí fa d'empresari ric amb ganes de canviar el món, i decideix construir un gran accelerador de partícules. Quan finalment l'activen (SPOILER menor) passen el segons justos perquè deixi anar un profund 'MERDA', abans no exploti tot. Genial!

- Particle fever (IMDB). I amb la tonteria dels acceleradors de partícules, i tot remenant IMDB, va i em trobo amb aquest títol. La portada, fosca amb un parell de cercles de llum. La ressenya diu alguna cosa així com 'estan a punt d'activar l'accelerador de partícules més gran de la humanitat i no s'ha fet mai res tan gros abans... ningú sap què passarà'. Era un repte inquietantment brutal. M'imaginava viatges en el temps, salts dimensionals, extraterrestres... estava a punt per a qualsevol cosa. I comença el film amb un format de fals documental. Es van presentant els diferents personatges, amb la seva quotidianitat, els seus dubtes, els seus temors, acostant-se tots ells, poc a poc, a l'hora de la posada en marxa. I això és així fins a la meitat del film, quan finalment m'adono de que no es tracta de cap fals documental, sinó d'un documental de debò, amb personatges, científics tots ells, explicant una realitat. En fi, que ni viatges en el temps ni dimensions paral·leles ni res... Em vaig enfadar molt. I això que el documental no era pas dolent. És només que no era el què esperava veure... SNIF

- War pigs (IMDB). Típic cas en que miro una peli sense haver fet una repassada abans per la xarxa. M'imaginava una cosa a l'estil Inglorious bastards, i va i em trobo una merda de producció amateur i amb un guió de pena. De moment, l'agost no l'havia començat gaire bé a nivell cinèfil...

- Coherence (IMDB). I quan, no se perquè, m'espero trobar una peli facilona, va i em trobo una obra més que notable. D'aquelles que amb pocs escenaris, pocs actors i poc pressupost, aconsegueixen crear una trama fascinant que atrapa. Un sopar amb uns quants amics acaba, ara sí, amb dimensions paral·leles. I tot i que no és perfecte, és molt recomanable.

- What we do in the shadows (IMDB). Resultat de quedar amb segons qui per veure pelis. Aquesta crec que no l'hagués trobat fàcilment, i és una proposta interessant. Es tracta d'un fals documental, ara sí, sobre la vida d'un pis compartit amb vampirs. És una comèdia, que podria haver sigut facilona, i es nota que està treballada, i amb molts detalls interessants. El dia a dia d'aquests vampirs, els seus problemes socials, els seus conflictes amb els homes llop, resolts com si fos la cosa més normal del món. Bona.

- Visitor Q (IMDB). L'amic d'abans encara hi és, i dobla l'aposta. Em proposa una peli, on la primera escena és una pantalla en negre amb unes lletres en blanc on hi posa 't'has follat mai el teu pare?'. Si a més us dic que la peli és japonesa, ja podeu imaginar que tot plegat és cosa fina. I ho és. Amb excés d'escenes violentes i inquietants, n'acaba sortint una història prou ben tramada. No l'aconsello com a peli de sobretaula. Millor tard, ben tard...

- The giver (IMDB). Darrerament s'està creant una mena de sub-gènere de futur apocalíptic, però dins d'uns mateixos canons naïf. Parlo de The hunger games, The maze runner, Divergent, etc. Doncs bé, aquesta peli entraria de ple en aquest sub-gènere. I no és que la peli sigui especialment dolenta, sinó que vista la presentació, resulta fàcil especular amb encert com s'acabarà de resoldre la trama.

- Terminator Genisys (IMDB). La veritat. No m'ho esperava gens. Em va sorprendre. És allò que esperes un tipus de peli, i de cop et trobes amb una cosa bastant diferent, plena de viatges en el temps, i barrejant elements de totes les pelis anteriors de la saga. Hi ha moltes paradoxes que en cap cas miren de resoldre, i que segurament poden qüestionar la base de tot l'argument de la peli. Però que em sorprenguin és una cosa que valoro molt, i puc dir que ho van aconseguir. Després, passades les hores i els dies, hi dones voltes i hi trobes algunes o moltes coses de difícil explicació... però en el moment va ser una bona experiència.

- Los Pelayo (IMDB). Basada en la història de la família Pelayo, que es va dedicar a reventar casinos de tot el món de manera professional. La història és verídica i fascinant. La peli... doncs pse. Correcteta, però a certa distància de ser una peli brillant. I això que el gènere casinos sol tenir molt de ganxo. En fi, que era la segona vegada que la veia, i és allò que la vols deixar a mig, i al final te l'acabes empassant sencera. No tinc remei.

- La loca història del mundo (IMDB). De primers dels anys 80 i amb estètica Monty Python, però amb un detall no pas menor... i és que no té ni una quarta part de la gràcia dels Monty Python, i al final acaba sent una mena de 'quiero y no puedo' molt frustrant amb diferents escenes de la història de la humanitat. Com si el gag brillant estigués a punt d'arribar, però no arriba mai...

- The blues brothers (IMDB). Una altra de primers dels anys 80, que recordo haver vist de petit, potser un parell de vegades i tot. Però fa molts anys. I tot i així en guardava un bon record. AIxí que, encara no se ben bé com, em vaig trobar que ja l'estava mirant. L'argument és tremendament justet, tot i que en el fons forma part de la gràcia de la peli, i el repartiment d'actors i cantants és estratosfèric. Una petita obra mestra del cinema musical... a ritme de blues.

- Snowpiercer (IMDB). El món s'ha congelat i s'ha extingit. Tot? No, hi ha un tren mooolt llarg, que dóna voltes al món de manera contínua, sense para mai. El tren és totalment autònom, i només pot sobreviure si continua en moviment. A dins hi trobem el darrer reducte d'éssers humans... i és clar, hi ha les diferents classes socials i injustícies repartides en els diferents vagons. Tot plegat, una batalla plena de metàfores, amb més preguntes que respostes. No es pot negar que el plantejament és curiós. Em va recordar una mica a City of Ember...

- Triangle (IMDB). Crec que la nota que li posen a IMDB és injusta. Em va semblar inquietant des del primer moment, i em va atrapar de seguida. Estic segur de que la peli genera moltes més preguntes que respostes, però feia temps que no veia un film que m'absorvís d'aquesta manera. I un cop vist, i un cop haver-hi donat voltes, m'adono de que està tot més ben tramat del que sembla en un primer moment. Són 90 minuts de tensió. Molt bé.

- Extinction (IMDB). Una altra peli de la fi del món, amb reminiscències de I'm a Legend, però sense la mateixa brillantor, malgrat que també hi ha alguns zombies ocasionals. En tot cas, com que les pelis apocalíptiques em posen, doncs pse... endavant!

- The Scopia Effect (IMDB). Trunyaco important. Una dona que va al psiquiatra perquè no es troba bé i té visions. Resulta que són visions de vides passades. Amb aquesta base s'hagués pogut fer una peli a l'estil Mr Nobody, però acaben fent un bunyol lamentable.

- San Andreas (IMDB). I tanquem el mes amb un dels blockbuster de l'any. Llum, foc i destrucció sobre la costa oest dels EUA. Això sempre dóna molt de si... Una mica amb contraposició a The day after tomorrow, que passa precisament a l'altra costa del país. La peli té uns efectes especials molt el·laborats, on la destrucció gaudeix de tot luxe de detalls. És una pena que la història que hi posin a sobre sigui tan ultra-tòpica i simple. Fins i tot a The day after tomorrow s'ho van treballar una mica més... Però bé, si us agraden les pelis en plan destructives a l'estil 2012, aquesta us encantarà!
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT