La Catalunya 'tribunera' (II)

Catalunya és avui un subjecte emocionalment fràgil. Encara ara, vivim en certa mesura de les rendes territorials, culturals i lingüístiques de l'única vegada que vam tenir un exèrcit poderós. Amb els almogàvers controlàvem la Mediterrània, i la senyera onejava (i oneja encara) en un munt de pobles i ciutats d'arreu d'Europa. I si avui es parla la llengua catalana a les Illes Balears, al País Valencià, o fins i tot a l'Alguer, és perquè un bon dia vam ser capaços d'arribar-hi i consolidar-nos-hi. Però això ja queda molt enrere.

L'esperit guerrer dels catalans va anar rebaixant-se, segurament per culpa de la -mala- política, fins la gran estocada de l'11 de setembre de 1714. Des de llavors hem viscut plens de temors a represàlies. I això ha estat així fins a l'entrada del nou mil·leni, quan tota una generació nascuda i crescuda en una relativa democràcia, ha perdut la por a reclamar aquells drets que considera legítims. I quan aquesta generació ha assolit la maduresa, ha sabut fer cal·lar les seves reclamacions de justícia a col·lectius d'origen forà, però amb objectius de prosperitat comuns, fins a fer de l'independentisme un moviment central i majoritari on tothom s'hi ha pogut sentir còmode.

Els independentistes de fa unes poques dècades eren pocs, però eren de pedra picada, doncs tenien una forta base argumental i ideològica, que els omplia de raó i els mantenia immòbils i ferms en els seus principis polítics. Segurament no tenien cap altra opció. Però amb els anys, l'independentisme ha assolit moltes capes i ha penetrat molt endins. Tant, que avui és un tema absolutament central, i per tant, també ha introduït a molts catalans que, tot i sentir-se plenament legitimitats amb les seves idees, se saben porucs quan apunten les represàlies. Siguin les que siguin, i vinguin d'on vinguni.

Estem parlant de la Catalunya 'tribunera'. La mateixa que no té els funaments ideològics tan sòlids i consolidats, i que davant d'un parell d'empats del seu equip demana la dimissió del davanter, l'entrenador i del president, però que que al cap de dos partits guanyats, se sent capaç de guanyar tots els títols sense problema. Tot plegat és un gran reflex d'aquesta Catalunya d'herència poruga, que té una gran adversió al risc, i que no li agrada gens defugir de la zona de confort. Però aquesta Catalunya és, de fet, la Catalunya central i majoritària, que igual que fa en el futbol, s'espanta quan Madrid amanaça, però que després d'una manifestació multitudinària demana la declaració unilateral d'independència.

Podríem dir que amb el 9N vam guanyar un gran partit, però que les no-conseqüències immediates que va tenir aquella gran jornada, Catalunya va patir un parell d'empats. I aquesta gran massa de catalans 'tribuneros' va començar a tenir la sensació d'enfonsament i de que tot s'havia acabat. Però aquí estem, a primers de maig, vius en totes les competicions, i amb la sensació de que ho podem guanyar tot, i encara més, fer història. Si aconseguim tornar a recuperar l'esperit de 'les grans ocasions', segur que res ens aturarà. És una simple qüestió d'auto-confiança. Que tot depén de nosaltres. Res que no s'hagi dit abans...

Vistos els resultats actuals, segur que si en Bartu, amb totes les ganes que tenia de mantenir-se -il·legitimament- com a president del Barça, hagués sabut interpretar una mica més el caràcter dels catalans, hagués sabut aguantar una mica més la pressió i no hagués convocat eleccions, i avui seria l'home que ens hauria retornat els èxits. Però per sort -parlo per mi- va demostrar la seva feblesa, i no va saber suportar la forta pressió de la Catalunya 'tribunera', enlloc de valorar-ne la seva fortalesa, i la seva capacitat d'adaptació, sobretot a les bones notícies.

El proper 6 de juny es juga la final de la Champions. I el proper 27 de setembre farem unes eleccions de caràcter plebiscitari que marcaran el futur del nostre país. No hem arribat fins aquestes dues finals de casualitat. Som més forts que no ens imaginem. Només ens cal no oblidar-ho a la primera de canvi, i el futur serà nostre.


- La Catalunya 'tribunera' (I)
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT