Granollers, estat de la situació

Últimament es parla constantment de la possibilitat que Catalunya fos un estat independent, però en un exercici de ficció em pregunto... Què passaria si Granollers, la ciutat on he nascut, he crescut i visc amb la meva dona, fos un estat independent? Sona estrany, oi? Fem-hi una ullada!

Segons la Viquipèdia, Granollers és una ciutat amb un terme municipal de 14,9 Km2, on hi viuen 59.753 habitants (cens de 2013), amb una densitat de 4.010,27 habitants per Km2. Amb aquestes dades a la mà, si Granollers fos un estat, encara n'hi hauria dos de més petits darrere seu: Mònaco i Ciutat del Vaticà. Però per volum de població, Granollers ocuparia la plaça 205 de 237, just per sobre d'estats com Grenlàndia o les Illes Caiman. Això vol dir que seríem un estat densament poblat. Imagineu-vos si vivim apretats a Granollers, que seríem el 6è estat del món amb més densitat de població, just entre Gibraltar i la Franja de Gaza.

Malgrat la reconeguda mongeta del ganxet o el bon vi blanc d'Alella, l'agricultura no arriba ni al 2%. Amb un sector de la construcció en constant retrocés (10%) des de l'explosió de la bombolla immobiliària, i amb un sector industrial (20%) que només és un record d'un passat no tan llunyà en que era el sector hegemònic de la ciutat, encara que fos a costa del proletariat. El sector estrella d'aquest petit estat anomenat Granollers són els serveis (68%), especialment el comerç. Però igual que passa a la majoria de capitals europees, el comerç tradicional ha donat pas al desembarcament d'una quantitat innumerable de marques i franquícies que hom es pot trobar als carrers principals de qualsevol altra capital. Però no ens alegrem abans dora, perquè a nivell laboral resultaria que tindríem un atur del 15,54% (gener 2015), que estaria 5 punts per sobre de la mitjana europea (10,6%), i ens ubicaria entre estats com Portugal (13,4%) i Xipre (16,4%).

Us ho imagineu, que aquesta ciutat tan nostra, tan petita, fos un estat? Segur que si haguéssim de tenir un reconeixement internacional, aquest vindria de la mà de l'esport. Aquest petit estat hauria col·locat, no un, sinó dos campions del mundial de motociclisme en un mateix any: els germans Espargaró. I el nostre esport rei, l'handbol, hauria guanyat diversos títols europeus. També hi hauria hagut espai per artistes com Antoni Cumella, Josep Maria Ruera o Pep Bou. I científics de la talla d'Antoni Jonch o Salvador Llobet. I la nostra gastronomia seria apreciada i reconeguda gràcies a la tasca de tota la nissaga Parellada.

Però tornem a la realitat. Ni Granollers és un estat, ni té cap intenció de ser-ho (almenys que jo sàpiga). De moment és la 20a població de Catalunya en nombre d'habitants, i els seus referents haurien de ser altres capitals de comarca amb volums de població similars, com Vic, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Manresa, Igualada... o potser fins i tot encara una mica més grans, com Mataró, Reus o Girona. I quan em poso a comparar, ara sí, sense que sigui cap exercici de política ficció, m'adono que encara ens queda molta feina per fer com a ciutat, si almenys aspirem a ser com els nostres iguals. Veurem doncs quin futur ens espera a Granollers, la vila oberta on tot està per fer, i segurament... tot és possible!
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT