Crònica escocesa: els dies previs

L'aventura escocesa la comencem, la meva dona i jo, diumenge al vespre amb un vol que ens portarà fins a Pretswick, molt a prop de Glasgow. Com que arribem bastant tard fem nit al mateix poble de Pretswick, on ja tinc reservada una habitació. A l'entrada hi trobem un pòster que posa 'No, thanks'. Ens n'anem a dormir.

L'endemà, dilluns, agafem el cotxe de lloguer i enfilem cap al nord-oest, cap a la costa, deixant Glasgow enrere, que ja hi anirem més endavant. Durant el recorregut trobem alguns cartells del 'Yes' i del 'No', però el 'Yes' es fa veure molt més. Perquè n'hi ha més, però també per la força gràfica del disseny. Tan sols la força de tres lletres en una fantàstica helvètica i amb els colors del país: blau sobre blanc, i blanc sobre blau. En canvi, el 'No' juga més amb diversos colors, i cap d'ells és el blau. Dispers. També el text és més carregat, amb aquest 'thanks' que l'acompanya. Crec que si el resultat del referèndum depengués dels grafismes de campanya, el 'Yes' hauria de guanyar de carrer...

Arribem a Oban i parem per dinar. Passejant pel carrer principal que passa pel port trobem el local del 'Yes', que segons ens expliquen un noi i una noia joves, no tanquen per dinar. Estan més excitats que nerviosos, i quan els fem saber que som catalans se n'alegren i ens ensenyen una estelada que tenen penjada. Ens posem a parlar i ens regalen marxandatge divers. Just en aquell moment apareix un equip de televisió. Són de Flandes, i estan fent un reportatge sobre el procés escocès, però quan descobreixen que allà hi ha catalans, ens volen entrevistar. La meva dona ho fa encantada. Percebo que els territoris europeus s'estan mirant els uns als altres. Quan marxem del poble descobrim el local del 'No'. Està en un lloc molt menys visible, però ja no parem i continuem rumb a Fort Williams.

Com més endins dels Highlands, més evident és que el 'Yes' guanya en visibilitat. Fem nit a Mallaig i l'endemà agafem el ferri cap a l'illa d'Skye, bressol del gaèlic. Curiosament, el gaèlic no disposa d'unes paraules concretes per dir 'sí' i 'no'. Així doncs, la campanya pel 'Yes'  fa servir l'expressió 'Bu Chòir', que traduït vindria a ser 'hauríem'. Quan arribem a la capital de l'illa, Portree, trobem un altre local del 'Yes' al centre. Ens presentem i ens expliquen com han vist la V de la Diada, que els catalans serem els següents i que ells ens donaran suport. Ells estan nerviosos perquè a només dos dies del referèndum les enquestes són molt ajustades. Però també són molt optimistes. Tot i que el poble és petit, no sabem trobar cap local del 'No'. Tampoc m'estranya...

Al migdia deixem l'illa enrere i anem cap a Fort August, on comença l'allargassat i famós llac Ness. El sol s'ha obert i fa un dia fantàstic. Parem el cotxe en un punt de la carretera i baixem a tocar aigua. No hi ha ningú, però al cap de res baixa un petit grup de gent. Són catalans. De seguida ens saludem i ens posem a parlar del referèndum. Ells també seran a Edimburg el dia 18 i pel que sembla no seran els únics catalans. De fet, ens fan saber que el Centre Català d'Escòcia ha muntat un local, amb pantalles i avituallament per seguir els resultats. Allà ens veurem. I marxem cap a Inverness sense haver pogut veure el monstre.

Farem la tercera nit en un bed&breakfast de la capital del nord. Al vespre passegem una estona i veiem 'Yes' per tot arreu. Allà, les botigues i els pubs ho mostren sense cap vergonya i sense cap por de perdre clients. La partida s'està jugant tota l'estona des de la cordialitat, sense enfrontaments de cap mena amb els del bàndol contrari, perquè igualment, passi el que passi al referèndum, l'endemà hauran de continuar sent veïns.

A l'endemà, mentre fem el breakfast, arriba un altre client de la casa a menjar. De seguida entrem en conversa. Altra vegada ha estat el Barça el detonant per trencar el gel. És un home de mitjana edat, comercial del sector de les begudes. Ràpidament ens fa saber que ell votarà 'Yes' i ens exposa els seus arguments. No només hi ha el tema del petroli, que hi és, sinó que també hi ha els greuges d'alguns impostos com el que s'aplica al whisky. Perquè tot i que s'aplica a tot el Regne Unit, també és cert que els grans fabricants són els escocesos, i això vol dir que 8 de cada 10 lliures en impostos es queden a Londres i no tornen. Un argument que em resulta molt familiar. També m'explica que ell creu que guanyarà el 'Yes' i que els polítics anglesos estan cagats, però que també és conscient que hi ha molts anglesos vivint a Escòcia que votarien 'No', mentre que els escocesos de la diàspora no tindrien dret a vot. Però que fos com fos, en només dos dies sortiríem de dubtes.

I així hem agafat el cotxe i hem començat a tirar cap al sud, via Avimore, per mirar de fer la darrera nit a Stirling (lloc on es va produir la famosa victòria de William Wallace 'Braveheart'), i així poder passar tot el dia 18 a Edimburg. A mida que ens anem acostant a la zona més poblada, els 'No' han anat guanyant terreny al carrer, amb molta més paritat amb els 'Yes'. En tot cas, d'aquí poques hores sabrem del cert si els escocesos volen esdevenir un estat independent o no...
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT