Monarquia? No, gràcies...

Sembla mentida que a inicis del s.XXI estiguem encara encallats en una monarquia. Sembla que a la gent ja li va bé viure en plena Edat Mitjana. Potser alguns no s’han adonat de que el món i la societat ha evolucionat. És trist! És trist, i és greu…
Però crec que és encara pitjor la situació que estem vivint aquí i ara. Tenim un sistema polític de democràcia monàrquica (quina contradicció) totalment imposats.

Hem de recordar que va ser el General Francisco Franco (el putu Caudillo vaja), un home que va arribar al poder després d’una Guerra Civil en que va morir molta gent, i molt propera. Un home que va frenar l’evolució econòmica, social i cultural de tot un país, deixant-nos encallats a la cua d’Europa. Un home que va usar tots els mitjans per enfonsar Catalunya i el català de la forma més baixa. Aquest ‘gran’ home, que tan va fer pel seu poble, va ser qui va designar a l’actual Rei Joan Carles com al seu successor (l’altre sembla que es va centrar en imitar a Bubka). Tenim un Rei... Oh, Joan Carles! Quants ‘juancarlistes’ que hi ha a Espanya. Quanta gent orgullosa de tenir a un Rei tan esportista, un Rei que viatja tan pel món, un Rei que vesteix tan bé... i que va en moto! I la gent sembla que no s’adona del rerafons. Què vol dir això? Perquè tenim Rei? Què fa ell? Clar, clar... ell ens fa d’embaixador a la resta del món (que útil). Ell, al 23-F, va donar la cara (que valent), tot i que ell va ser el primer en tenir un avió a punt per marxar del país. Algú sap què costa la monarquia espanyola al país? Algú em pot donar dades objectives? Us asseguro que tants palaus, tants iots, tants cotxes, tantes motos, tants viatgets, tants servents, tants cossos de seguretat... no valen precisament 4 duros! És realment necessari fer aquesta ostentació de poder en l’actualitat? I a sobre hi ha gent que se’n sent orgullosa? Pena em fa mi. Jo vull viure en un món on el caciquisme no existeixi. I vaja, si almenys ens donés un profit interessant... Però a sobre de les seves ficades de pota en viatges internacionals, ja només em faltava sentir per Sant Jordi, durant l’entrega del Premi Cervantes, que el castellà no havia estat mai imposat. Per favor... això ja no es ni manipulació. Això és ignorància pura i dura. A sobre de que li escriuen els discursos (perque la gent s’adoni de com de bé que parla), ni tan sols hi posen esmera en fer-los coherents i correctes. I sembla que ni voluntat de disculpa ha tingut! Ai de que la situació fos a la inversa, que ens hauríem de disculpar de forma ben clara abaixant-nos els pantalons com altres vegades...

Imagino que alguns dels que hagueu arribat fins aquí, estareu pensant que és gràcies a ell que tenim la Constitució. Sí, jo també ho se... Tot i que desgraciadament (?), jo encara me’n recordo de com va anar, perque sembla que cada cop hi ha més gent que oblida el passat. Que fàcil que ens resulta oblidar el passat a vegades. Per favor... no siguem tan necis! La Constitució, no va ser obra seva. Ell tan sols va ser-ne el presentador (diguessim que es va quedar amb els drets d’imatge). Però a l’ombra, una serie de gent es va dedicar a redactar la Constitució. Aquesta Constitució a la que ara el PP s’aferra amb tanta força. En fi... ens hauriem de remuntar prop de 25 anys enrera per entendre què és el que va passar, i és que després d’una Guerra Civil i una llarguíssima dictadura, la gent anhelava el desitg de llibertat. En aquell llavors, la gent s’hagués aferrat a qualsevol cosa. I ens van presentar la Constitució, que com he dit abans, ja es van encarregar de blindar-la bé, i evitar qualsevol opció de llibertat autonòmica i un llarg etcétera. Va ser com dir a la població, farta de la situació durant tants anys: Escolteu, teniu això, si o no? ‘O lo tomas o lo dejas’? I evidentment, la gent es va aferrar al que fós. Què havien de fer sinó?

Però que quedi clar. La Constitució, a part de ser una de les més arcaïques de l’Europa moderna (i amb 4 nocions de Dret Civil es pot veure), no és un texte sagrat que no es pugui canviar. La Constitució és un texte jurídic i punt. Per tant, és esmenable les vegades que calguin i tantes vegades com ens dóni la gana, això que ens quedi molt clar. No si val alló de ‘es que això és anti-constitucional i no es pot fer...’. Bé, és anti-constitucional fins que deixi de ser-ho; o es que no es modifiquen les lleis? La socieat avança i canvia constantment. I amb les lleis es fa el mateix, es modifiquen segons les necessitants de la societat (encara que per al meu gust encara hi ha un cert desfàs entre les lleis i la societat).

Resumint, crec que tenim un Rei inventat, ja que hem viscut dues repúbliques. És un Rei imposat perque el poble no l’ha triat. I és un Rei titella, manejat per la gent que realment mana en aquest país. Doncs bé, tot això ens hauria de suposar una molèstia, com a mínim (i tirant molt baix), econòmica. Mirem altres grans països, que bé que funcionen sense un sistema monàrquic. Entrem al s.XXI d’una vegada! Jo crec que a aquestes alçades de la història, qualsevol monarquia en un país modern, és una nosa i un estorb per l’evolució del país. I per favor, analitzem la Constitució d’una forma objectiva, analitzant el moment i la forma que va ser escollida. Si no es té res més, qualsevol cosa va bé. Però a partir d’aquí... intentem millorar!

P.S.: Jo vaig nèixer l’any de la Constitució, i per tant no la vaig poder votar. Però els meus pares van votar en blanc... ni a favor, ni en contra. I me’n sento molt orgullòs!


Article publicat a Racó Català
Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT