Pel·lícules vistes: març 2018

Pel·lícules vistes: març 2018

Au doncs, ja hem acabat el mes de març, amb la cirereta de la Setmana Santa, que hem aprofitat per escapar-nos uns quants dies a terres occitanes. I com sempre, Occitània no m'ha defraudat gens ni mica. Bonics paratges, ciutats plenes d'història i un menjar a base de formatge, paté i bons vins... Abans però, he tingut temps de veure aquestes 5 pelis:

- Con Man (IMDB). Història d'un xaval que vol fer fer-se ric amb un gir a la tendència econòmica de la seva desastrosa família. Per fer-ho mentirà a qui sigui i farà tot el que faci falta per assolir la seva meta al preu que sigui, creant una de les majors estafes piramidals de la història. Comença prou bé, però justeja bastant...

- The divide (IMDB). El típic holocaust nuclear, en que de cop i volta un grup de desconeguts es queden tancats en un refugi, on la relació entre ells es farà cada vegada més densa i complicada per culpa de la manca de reserves i la manca de respostes. Una mica bastant passada de rosca amb situacions completament evitables.

- Annihilation (IMDB). La pel·lícula de ciència ficció distribuïda per Netflix de la que tothom parla darrerament. I com que més aviat en parlen bé, doncs s'havia de mirar... I sí, és bastant correcta, malgrat alguns forats de guió de pa de quilo. Però aconsegueix atrapar bastant bé.

- Star Wars: The Last Jedi (IMDB). Au, hem trigat una mica, però ja està vista. I bé... què dir que no s'hagi dit ja? Que si abans tot era millor. Que si és tot amb segell Disney. Però la veritat, jo crec que segueix prou bé la línia general d'aquesta mítica saga. Bons que són molt bons, dolents que són molt dolents, i alguns que encara no se sap a quin costat estan exactament. Al mig, les habituals batalles de naus i la resta de clitxés que s'esperen trobar en una peli d'Star Wars.

- We need to talk about Kevin (IMDB). Feia temps que la tenia pendent, i em va semblar fabulosa. Encurioseix des de bon començament, i tot i que et pots esperar algunes de les coses que passaran, acaben passant, però de manera molt crua i impactant. Dies després encara em venen diferents moments al cap (senyal de que és una bona peli). La recomano.

Pel·lícules vistes: febrer 2018

Pel·lícules vistes: febrer 2018

El febrer és el mes més curt de l'any, amb només 28 dies, o 29 si és un any de traspàs. El darrer fou el 2016, de manera que tenint en compte com de curt ha estat el mes, veient el llistat de pelis vistes sembla que he fet xifres de rècord... 12 en total. Aquí van:

 

- Pacha, el arquitecto de la noche (IMDB). No és precisament una peli, sinó un documental sobre l'imperi discotequer Pacha construït per l'empresari català Ricardo Urgell. De fet es pot arribar a pensar que la seva manera d'entendre la nit ha estat el model adoptat per mig Europa i mig món...

- Bright (IMDB). Les pelis d'elfs, orcs, nimfes i tal estan ambientats en aquesta peculiar estètica medieval de Game of Thrones, The Lord of the Rings o Willow... Però que passaria si s'ambientés en època actual. Com conviurien totes aquestes races juntes en un mateixa ciutat? Hi hauria racisme? Doncs aquí tenim un humà i un orc com a tàndem policial. El que passa a continuació és prou correcte donada la premissa...

- The purge (IMDB). Per tal d'assolir la pau social, l'estat autoritza 12 hores de crims sense que tinguin cap càstig. Durant 12 hores l'any es pot cometre tota mena d'assassinats amb la voluntat d'apaivagar els ànims i els instints més ferotges durant la resta de l'any. Però clar, en aquestes 12 hores a vegades passen coses molt bèsties...

- The post (IMDB). El New York Times fa públic tot de papers 'top secret' del govern americà sobre la guerra del Vietnam. Això és a mitjans dels 70, i en aquell moment és Nixon qui ocupa el principal seient de la Casa Blanca, que no dubta en prendre tota mena de mesures per silenciar aquest diari. És llavors quan el The Washington Post pren el relleu i decideix tirar endavant amb la publicació. La peli, plena de bons actors i bons moments no deixa d'explicar aquesta història que marcaria un abans i un després en la llibertat de premsa, i que acabaria denunciant el cas Watergate (que obligaria a dimitir al mateix Nixon). Però tanta fàbula periodística em fa pensar en casos com el de Julian Assange, que per fer el mateix que va fer TWP, no ha tingut la solidaritat que representa que hauria de tenir...

- Suburbicon (IMDB). Els Coen hi tornen... Potser no és el dels seus millors films, i tot i així no vaig poder evitar de veure-hi Fargo i tot aquell humor negre i cínic que només ells saben captar. Em va semblar una peli ben aconseguida.

- Jack Reacher (IMDB). En Tom Cruise fent de 'malote' no és segurament el seu millor registre. Però la història té una trajectòria prou original i aconsegueix un ritme més que correcte. Peli de bons, de dolents i de dolents que semblen bons, i de bons que semblen dolents... però al final tot surt com ha de sortir. Hollywood wins!

- The Cloverfield Paradox (IMDB). Tercera i darrera peli d'aquesta trilogia estranya, curiosa i inquietant a estones. Però Lovecraft no és gens fàcil de portar al cinema, i fer-ho des d'un context actual amb tocs de futurisme, és tot un repte. A mi, la primera peli em va provocar una sensació estranya de no saber què estava passant. La segona, una peli d'intriga i claustrofòbia en una situació atípica (amb un John Woodman brillant). Aquesta tercera, doncs bé, però les altres 2 em van agradar més. He dit.

- The Time Agent (IMDB). Aquest és un curtmetrage de mitja hora ambientat a Korea, on un agent del temps es dedica a fer petites i inapreciables alteracions dels fets quotidians amb ànim de mantenir la línia temporal en ordre, o precisament per alterar-la (no queda clar), fins que decideix salvar una noia que s'anava a suicidar. I mira que tothom sap o s'imagina quins són els principis dels viatges al temps, no?

- Lucky number Slevin (IMDB). Fàbula en un context de màfia americana amb famílies enfrontades i històries secretes del passat. Aquí al mig apareix un bon nano, que sense acabar de saber com es troba enmig d'una història que l'obliga a fer coses que mai hagués imaginat. Tot plegat amb un repartiment d'actors de luxe. I tot acaba bé, perquè és una fàbula.

- The Saint (IMDB). Ostres, han fet un remake de The Saint? I com és que no n'estava al cas? Doncs cal apretar el play per entendre-ho... doncs és una versió tremendament mal feta i sense cap mena de gràcia. Sorpren trobar en Roger Moore entre els actors... En fi, no la mireu. Mai.

- Cold skin (IMDB). Feia temps que estava esperant aquesta peli, perquè quan vaig llegir el llibre va aconseguir tocar-me alguna tecla interior... una sensació que pocs llibres han aconseguit. La història de sol·litud, de coratge, d'incomprensió. Tenia ganes de posar-hi cares. I admeto que el film comença notablement bé amb una localització i una fotografia fantàstica. Llàstima que poc a poc va perdent gas fins a un final diferent del llibre, que es fa massa evident a mitja peli.

- The transporter 3 (IMDB). És d'aquelles pelis que et trobes de casualitat a la TV en un moment en que no tens res millor a fer i que acabes mirant per mandra de fer qualsevol altra cosa. I bé, en línia del que era esperable... trets, persecucions, i un bo que és un fora de sèrie, i uns dolents que no en saben prou per enfrontar-se amb un paio així de crac. I al final tot acaba bé i són feliços.

- Mute (IMDB). Els ingredients són ben curiosos. Tot transcorre en un futur incert ple de llums de neó. Un noi amish mut i una prostituta amb el cabell blau. A partir d'aquí entrem en una muntanya russa de fets que van passant i que van donant sentit a la trama. Admeto que a estones em va agradar, i a estones em va semblar buida de sentit. Però bé, correcte.

De quin color és Granollers?

De quin color és Granollers?

La mítica banda d'ska Discípulos de Otilia definien la ciutat de Cornellà amb el Pantone 428, el qual anomenaven gris Cornellà. Un gris fred metropolità. Però Granollers de quin color és?

Quan miro d'explicar la meva ciutat, Granollers, la defineixo com com un punt de frontera entra el cinturó metropolità i la Catalunya interior. Vull dir que de Granollers a Barcelona (Parets, Montmeló, Montornès, Mollet, la Llagosta, Montcada, etc.) sembla la clara definició de les ciutats dormitori de l'anomenat cinturó roig (ara cinturó taronja) de la rodalia de Barcelona, mentre que de Granollers en amunt (l'Ametlla, la Garriga, Cardedeu, etc.) són municipis que ja s'identifiquen amb la Catalunya interior. Matisos? Tots. Que les viles de l'àrea metropolitana també tenen vida? És evident. Parlo només de percepcions. I és en aquest sentit que dic que quan parles amb gent de fora solen ubicar Granollers en això que deia, en terra de frontera.

Barcelona està de moda més que mai i atrau turistes, que, a poc a poc, ha anat convertint els pisos de lloguer en nous ambaixadors d'AirBnb. I aquests ciutadans, fins ara barcelonins, són centrifugats cap a l'exterior a causa de l'encariment de l'habitatge a la capital i passen a ser nous habitants d'altres urbs de la perifèria, com Granollers. D'aquest fenomen se'n diu gentrificació.

Però mentre els hàbits canvien, les infraestructures es mantenen. Així, exceptuant l'AVE, Barcelona té les mateixes línies de tren que tenia ara ja fa un segle. I, per tant, cada vegada és més feixuc agafar el tren en condicions. Però també resulta feixuc moure's per carretera, perquè la C-17 està més saturada que mai. És cert que darrerament han fet alguna millora, però si hi penseu han estat millores orientades només a millorar l'enllaç de l'autopista (perquè els qui paguen peatges notin que se'ls cuida).

A nivell polític, Granollers, l'anomenat Ohio català, en tant que és la ciutat que millor representa la pluralitat política catalana, s'ha tenyit els darrers anys amb victòries de diferents colors com el vermell, el groc, el blau, el verd i el taronja... Sembla que tot és possible a Granollers. Però d'aquí poc més d'un any tornarà tocar a decidir el color que ha de liderar la nostra ciutat els següents quatre anys. Serà el moment de pensar quina proposta de colors ens ofereix cada alternativa, i si aquesta ens acosta una mica més a ser una ciutat de color i personalitat com Vic, Manresa o Igualada... o si ens acosta una mica més a ser una ciutat de color Pantone 428, com Cornellà.

Pel·lícules vistes: gener 2018

Pel·lícules vistes: gener 2018

Comencem l'any, i cada vegada em costa més començar a veure pelis. Repasso els llistats i em dóna la sensació de que els formats més comercials giren sempre entorn a les mateixes històries, amb els ...

Noves sèries (V)

El setembre de 2007 (I), el gener de 2010 (II), l'octubre de 2011 (III) i el desembre de 2013 (IV) vaig fer respectives entrades detallant les sèries que havia vist i estava veient. Aquesta vegada, ...

Lletrasonats, capítol 30: Tot s'acaba

Lletrasonats, capítol 30: Tot s'acaba

Ja tenim aquí 'Tot s'acaba', el trentè i darrer programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. L'últim podcast del "Lletrasonats" l'hem farcit de lletres ...

Pel·lícules vistes: desembre 2017

Pel·lícules vistes: desembre 2017

Tanquem l'any 2017 amb un total de 87 pelis vistes (contant les d'aquest mes de desembre). Una xifra que queda per sota del 2016 (97 pelis), i encara més per sota del 2015 (128). Però no em queixo... ...

Lletrasonats, capítol 29: Som un més

Lletrasonats, capítol 29: Som un més

Ja tenim aquí 'Som un més', el vintinovè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Repassarem què han dit els grups en català sobre el terrabastall ...

Lletrasonats, capítol 28: Famílies imperfectes

Lletrasonats, capítol 28: Famílies imperfectes

Ja tenim aquí 'Famílies imperfectes', el vintivuitè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Un setlist que et descobrirà com retraten les bandes ...

Lletrasonats, capítol 27: Lletres psicotròpiques

Lletrasonats, capítol 27: Lletres psicotròpiques

Ja tenim aquí 'Lletres psicotròpiques', el vintisetè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Els músics de casa nostra, igual que hem comprovat que ...

Pel·lícules vistes: novembre 2017

Pel·lícules vistes: novembre 2017

Continuo amb una important tendència a la baixa a l'hora de veure pelis. Val a dir que aquest mes de novembre ha estat política i socialment intensos i estressants. No hi ha hagut moltes nits amb la ...

Lletrasonats, capítol 26: Veus contra l'estigma

Lletrasonats, capítol 26: Veus contra l'estigma

Ja tenim aquí 'Veus contra l'estigma', el vintisisè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Què se sent quan s'experimenta un trastorn mental? Punxem ...

Lletrasonats, capítol 25: Pujades de to

Lletrasonats, capítol 25: Pujades de to

Ja tenim aquí 'Pujades de to', el vinticinquè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Un "setlist" pujadet de to que hem intentat construir basat en ...

Bona nit, malparits!

Bona nit, malparits!

Avui he assistit a la festa del 7è aniversari del diari Ara, on s'ha fet entrega dels premis Tatiana Sisquella i Ignasi Pujol. L'acte s'ha celebrat al Petit Palau del Palau de la Música, i un cop acabat ...

La televisió matarà a la ràdio

La televisió matarà a la ràdio

La televisió es va començar a comercialitzar en les primeres dècades del segle passat, però no va ser fins ben entrada a la segona meitat del segle XX, amb models més potents i econòmics, que aquest ...

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixida