De quin color és Granollers?

De quin color és Granollers?

La mítica banda d'ska Discípulos de Otilia definien la ciutat de Cornellà amb el Pantone 428, el qual anomenaven gris Cornellà. Un gris fred metropolità. Però Granollers de quin color és?

Quan miro d'explicar la meva ciutat, Granollers, la defineixo com com un punt de frontera entra el cinturó metropolità i la Catalunya interior. Vull dir que de Granollers a Barcelona (Parets, Montmeló, Montornès, Mollet, la Llagosta, Montcada, etc.) sembla la clara definició de les ciutats dormitori de l'anomenat cinturó roig (ara cinturó taronja) de la rodalia de Barcelona, mentre que de Granollers en amunt (l'Ametlla, la Garriga, Cardedeu, etc.) són municipis que ja s'identifiquen amb la Catalunya interior. Matisos? Tots. Que les viles de l'àrea metropolitana també tenen vida? És evident. Parlo només de percepcions. I és en aquest sentit que dic que quan parles amb gent de fora solen ubicar Granollers en això que deia, en terra de frontera.

Barcelona està de moda més que mai i atrau turistes, que, a poc a poc, ha anat convertint els pisos de lloguer en nous ambaixadors d'AirBnb. I aquests ciutadans, fins ara barcelonins, són centrifugats cap a l'exterior a causa de l'encariment de l'habitatge a la capital i passen a ser nous habitants d'altres urbs de la perifèria, com Granollers. D'aquest fenomen se'n diu gentrificació.

Però mentre els hàbits canvien, les infraestructures es mantenen. Així, exceptuant l'AVE, Barcelona té les mateixes línies de tren que tenia ara ja fa un segle. I, per tant, cada vegada és més feixuc agafar el tren en condicions. Però també resulta feixuc moure's per carretera, perquè la C-17 està més saturada que mai. És cert que darrerament han fet alguna millora, però si hi penseu han estat millores orientades només a millorar l'enllaç de l'autopista (perquè els qui paguen peatges notin que se'ls cuida).

A nivell polític, Granollers, l'anomenat Ohio català, en tant que és la ciutat que millor representa la pluralitat política catalana, s'ha tenyit els darrers anys amb victòries de diferents colors com el vermell, el groc, el blau, el verd i el taronja... Sembla que tot és possible a Granollers. Però d'aquí poc més d'un any tornarà tocar a decidir el color que ha de liderar la nostra ciutat els següents quatre anys. Serà el moment de pensar quina proposta de colors ens ofereix cada alternativa, i si aquesta ens acosta una mica més a ser una ciutat de color i personalitat com Vic, Manresa o Igualada... o si ens acosta una mica més a ser una ciutat de color Pantone 428, com Cornellà.

Pel·lícules vistes: gener 2018

Pel·lícules vistes: gener 2018

Comencem l'any, i cada vegada em costa més començar a veure pelis. Repasso els llistats i em dóna la sensació de que els formats més comercials giren sempre entorn a les mateixes històries, amb els mateixos personatges, i amb els mateixos finals previsibles. A vegades no sóc massa exigent i me n'empasso alguna, però quan vull trobar alguna cosa que vagi més enllà, em costa... Tot i així, encara aconsegueixo trobar alguna perla!

- Code inconnu: Récit incomplet de divers voyages (IMDB). La peli comença amb una petita discussió al carrer, però que servirà com a punt de partida per a diverses històries que s'aniran lligant entre elles, i que demostra que la societat té molts més lligams dels que en som conscients.

- Die dunkle seite des mondes (IMDB). Un advocat queda bastant trastocat després d'un cas, i decideix provar noves drogues que aniran creant una situació cada vegada més perillosa. Peli plena de metàfores, però amb la sensació de que no acaba d'arrencar del tot...

- Blade runner 2049 (IMDB). Segona part d'aquest títol, ja clàssic, de la ciència ficció. Se que no ha tingut grans crítiques, i segurament és degut a un guió a vegades massa enrabassat, a vegades massa previsible. Tot i així, aconsegueix penetrar en una àtmosfera completament única i especial, tal i com ja va fer la seva antecessora.

- Baahubali: The beginning (IMDB). Un nadó abandonat en un riu dins d'una cistella, que acaba a mans d'una família de camperols que l'acull. Però quan el nen es torna home decideix remontar riu amunt per conèixer els seus origens reials. A partir d'aquí, escenes d'acció i balls -sovint completament fora de context- del cine més Bollywood. La peli és llarga, però m'ho vaig passar prou bé veient una manera de fer a la que no estic massa acostumat.

- The man from earth: Helocene (IMDB). Segona part de la peli que porta el mateix nom, i que en el seu dia va sorprendre a tothom amb una història fascinant, amb els millors elements de ciència ficció, però sense sortir d'una habitació en tota l'estona, i sense cap efecte especial. Ara bé, aquesta seqüela és extraordinàriament fluixa i mancada de cap sentit. Una pena!

- Una pura formalità (IMDB). Aquesta és una peli de l'any 1994, protagonitzada per  Gérard Depardieu i Roman Polanski (i dirigida per aquest) que m'havien recomanat manta vegades. El resultat és absolutament brillant i fascinant del primer a l'últim minut, amb una història i unes interpretacions magistrals. Tot comença quan el protagonista, Depardieu, és detingut per la policia quan anava caminant desorientat sota la pluja, i portat a la comissaria, on passarà bona part de la nit prestant declaració.

Noves sèries (V)

El setembre de 2007 (I), el gener de 2010 (II), l'octubre de 2011 (III) i el desembre de 2013 (IV) vaig fer respectives entrades detallant les sèries que havia vist i estava veient.

Aquesta vegada, passo de llistar toootes les sèries vistes, i em centro amb les que he vist, o he començat a veure des de la darrera data. A veure si fent una entrada a l'any n'hi ha prou per anar afegint les novetats, i qui vulgui conèixer la resta, que vagi a les entrades anteriors. A veure si es nota que m'he posat Netflix a casa... :D

Així doncs, tenint en compte que fa més de 4 anys des de la darrera entrada, totes les sèries que he vist són aquestes:

- Unsere Mütter, unsere Väter (IMDB). Traduïda al castellà com a 'Hijos del Tercer Reich', és una sèrie curta sobre al vida d'un petit grup de joves alemanys abans i durant la 2a Guerra Mundial. La sèrie permet veure els diferents punts de vista, i com viu cadascú la guerra. Em va semblar molt bona.

- True Detecetive (IMDB). Era una sèrie de la que tothom parlava meravelles, i ens hi vam posar. Dos polis amb molt d'estil propi rastrejant un cas per les zones més inhòspites de Florida, amb una fotografia excepcional. Però l'argument em va semblar poc sorprenent, i ja no m'he molestat a veure les següents temporades...

- Louie (IMDB). Sèrie sobre la vida de l'humorista habitual dels monòlegs americans, Louie, que mostra el seu costat més decadent, a la vegada que aquesta decadència és la base pels seus millors acudits. Correcta, però se'm va fer una mica repetitiva.

- Under the Dome (IMDB). Aquesta és d'aquelles sèries que ja es veia a venir que no s'aguantaria per enlloc, però tot i així me la vaig empassar. Total, un poble perdut dels Estats Units queda bloquejat de la nit al dia per una cúpula transparent de mides quilomètriques, deixant als habitants d'aquest poble tancats a dins. A partir d'aquí sorgeixen tot de trames que s'aguanten amb pinces. No la mireu!

- The Shadow Line (IMDB). Sèrie policíaca de només 7 episodis (que també s'agraeix), on es penetra de manera brillant amb les personalitats i caràcters dels diferents personatges. Interessant.

- John Adams (IMDB). Aquesta sèrie narra els primers capítols de la creació dels Estats Units de la mà del qui va ser el segon president dels Estats Units, John Adams. Com es pot suposar, tot plegat no va ser precisament fàcil, i la quantitat de variables que van participar de la fundació del país més gran del món donen per una sèrie ben densa.

- The Leftlovers (IMDB). Aquí tenim una sèrie que comença amb una premissa atractiva: de la nit al dia desapareix una bona part dels habitants de la Terra sense deixar cap rastre. La sèrie comença un any després d'aquest fet, i com ha afectat a la gent que s'ha quedat. Un bon trasbals que anirà mostrant secrets per entendre el què va passar. A mi, em va cansar una mica i la vaig deixar, però he llegit que poc a poc la sèrie agafa un to bastant interessant. Potser algun dia m'hi torno a posar, tot i que ho dubto.

- Better call Saul (IMDB). Un dels spin-off més esperats en el món de les sèries és la vida de l'estrafolari advocat que gestiona els afers dels protagonistes de Breaking Bad. En un primer moment m'esperava una comèdia a partir de clients molt sonats i situacions absurdes, i em vaig trobar davant d'una proposta brutal, i amb una profunditat que no m'esperava. Molt recomanable!

- Ministerio del tiempo (IMDB). Una sèrie espanyola? De ciència ficció? I amb bones crítiques? Anem a veure aquest unicorn... i sí, la sèrie té la seva gràcia, però el context és tan espanyol, que em va cansar. Suposo que amb el context socio-polític en què ens trobem es pot entendre. A veure si algun dia en fan la versió americana, o millor encara, la versió catalana... La miraré de gust.

- 12 monkeys (IMDB). Fer una sèrie basada en una de les pel·lícules més icòniques dels 90 és un exercici arriscat, però no tenia més per fer i li vaig concedir un moment de glòria. I bé, certament no és una obra mestra, però em vaig trobar amb una proposta que tenia la seva gràcia (us he dit que m'encanten els viatges en el temps?) i s'aguantava força bé. Tot i així m'ha fet mandra mirar la 2a temporada...

- Narcos (IMDB). La sèrie sobre la vida de Pablo Escobar? Bé, sí i no... La seva figura són uns fonaments brillants per una sèrie que sembla que ens portarà més enllà de Colòmbia, i que com el seu nom indica, va sobre el món dels narcos. Ara bé, les dues primeres temporades, on Escobar era el protagonista principal, la sèrie és excepcional. A la 2a però, manté bastant bé el tipus. A veure què ens trobem a la 4a.

- The man in the High Castle (IMDB). A banda dels viatges en el temps, també m'agraden les distopies. Aquí tenim una atrevida proposta basada en el supòsit de que l'Alemanya nazi aconsegueix llençar la bomba atòmica sobre els Estats Units, i canviar d'aquesta manera el curs de la història. Així, al voltant dels anys 60 (el present de la sèrie) el món viu en una forta guerra freda, però que enlloc d'enfrontar els Estats Units i la Unió Soviètica, enfronta Alemanya amb el Japó (l'altre vencedor de la 2a Guerra Mundial). La sèrie té punts que podríem discutir (tot i que se cenyeix al llibre homònim de Philip K. Dick), però només per com s'ha cuidat l'estètica i els detalls ja val la pena.

- Humans (IMDB). Androides tan ben fets, que de fet, semblen persones. O ho són? No és un debat nou, doncs ja fa molts anys que vam veure Blade Runner, però la manera com la sèrie exposa la trama la converteix en un producte bastant atractiu.

- Borgen (IMDB). No puc evitar anar mirant, de tant en tant, les sèries més icòniques del món de la política. Però aquesta vegada, per sort, els fets no passen a Washington, sinó a Copenhague, on hi ha la seu del parlament de Dinamarca. La sèrie no és ni tan dolça com The west wing, ni tan salvatge com House of cards. Això la converteix en una petita obra mestra. Val a dir que de les 3 temporades, hi ha un primer bloc amb les 2 primeres, i una 3a temporada amb una història un xic diferent. En tot cas, molt bona nota, especialment si us agrada la política.

- Westworld (IMDB). Basada en la peli dels anys 70 que porta el mateix nom, on ens trobem amb un immens parc temàtic ambientat en el far-west americà. Els clients podran vestir-se d'època i interactuar amb els personatges (androides d'estètica i comportament molt real). Això inclou des de matar-los fins a tenir-hi sexe. Però ja podeu suposar què acaba passant, oi? Doncs bé, això mateix... revolució d'androides per tot arreu. Això sí, és un tros de sèrie molt recomanable, que planteja reflexions i qüestions profundes.

- The OA (IMDB). Diria que el que em va atraure d'aquesta sèrie curta (7 episodis) va ser la caràtula, on hi apareixia una O i una A molt grossos. I la curiositat va matar el gat... La sèrie parteix de l'aparició d'una noia desapareguda des de feia anys i la seva explicació sobre què ha passat durant aquests anys. Aconsegueix atrapar bastant, i un cop acabada, et pares a pensar una estona i dius... quina merda de sèrie més grossa.

- Bron (IMDB). Dinamarca i Suècia s'uneixen per sobre del mar a través d'un immens pont (bron en suec). Una nit apareix un vehicle aturat just al mig, a la mateixa ratlla de la frontera que separa els dos països. Però encara hi ha més... Al costat hi troben el cos d'una persona morta, amb un tros a cada banda. Així doncs, no hi ha més remei que muntar un equip de policies dels dos països per mirar de resoldre el cas. I la sèrie està bastant bé...

- Travelers (IMDB). Abans em preguntava que quan farien una versió americana de Ministerio del tiempo. Hi ha qui diu que aquesta sèrie n'és el resultat. I com que tot gira entorn dels viatges en el temps ens hi vam endinsar. Però pse pse... De moment crec que no miraré la 2a temporada.

- Silicon Valley (IMDB). Si el meu amic Valero em truca només per dir-me que haig de veure una sèrie, perquè segur que m'encantarà, no tinc més remei que acatar sense dilacions. I collons, quina joia... Una comèdia ambientada en el món de les startup's i els nou-rics de Silicon Valley amb un munt de referències del mateix món real, i amb una dosi de cinisme genial. Alguns personatges estan tan ben muntats, que fins i tot fa pensar que en el meu entorn en conec a més d'un que és igual que els de la sèrie.

- Dirk Gently's Holistic Detective Agency (IMDB). Una agència de detectius holística? I viatges en el temps? No se ben bé què vol dir 'holístic', però som-hi! I aquí va una sèrie amb personatges histriònics i absurds en situacions estranyes. La sèrie aconsegueix sorprendre de moltes maneres, i té una 1a temporada fantàstica i ben tramada. Ara bé, la 2a temporada baixa bastant el nivell i s'embolica amb una història de la que no en sap sortir. Ja han anunciat que no en faran més. En tot cas, si voleu mirar la 1a, val molt la pena.

- Legion (IMDB). En la sobredosi de produccions sobre súper herois ens trobem amb aquesta proposta d'un noi, que des de ben petit pateix forts trastorns psíquics que el porten al manicomi. Això és el que passaria al món real si existís un súper heroi de debò, però que no seria conscient de que ho és. Però poc a poc es va adonant de que el que li passa no és una malaltia sinó que és un poder que no sap controlar... Tot plegat plantejat amb un format audiovisual una mica paranoic i sorprenent a la vegada.

- Touch (IMDB). Un home mig fracassat té un fill petit autista, però poc a poc s'adona que darrere d'aquest autisme s'hi amaguen uns poders que li permeten entendre com tot el que passa al món està connectat. Ara li tocarà entendre al seu fill, que mai és fàcil, per mirar de fer servir aquests poders per fer el bé. I al principi té la seva gràcia, però poc a poc se'm va anar fent repetitiva i sense sentit...

- Rick and Morty (IMDB). Encara vaig seguint les sèries d'animació més emblemàtiques com The Simpsons, South Park o Family Guy... però totes 3 han perdut qualsevol bri de màgia i en el millor dels casos s'han convertit en paròdies de si mateixes. I amb aquesta panorama et trobes en Rick i en Morty, que viatgen per diferents dimensions i afronten capítols de ciència ficció extraordinaris i molt molt ben treballats. Una gran descoberta.

- Mindhunter (IMDB). Quan als anys 70 el cos dels FBI encara no tenia la potència que té avui en dia (almenys pel que ens ha arribat via Hollywood), un jove agent i un company veterà munten quasi sense voler un departament on es dedicaran a entrevistar i analitzar els assassins en sèrie presos per mirar d'entendre els principis que han provocat els seus comportaments. La sèrie té una gran fotografia i uns diàlegs intensos. També els personatges que van apareixent són brillants.

- Salvation (IMDB). Un meteorit s'estavellarà contra la Terra i ho destruirà tot en només 3 mesos. Bon plantejament. M'agrada. A veure què passa...? Doncs el que passa és una sèrie d'arguments absurds i històries allunyades de la trama principal. Que si tal estima a qual i coses per l'estil. La vaig deixar a mitja temporada.

- Future Man (IMDB). Una sèrie de viatges en el temps? Una altra? Va doncs... Però aquesta vegada la sèrie no vol ser científica, sinó que és una gamberrada escatològica carregada de referències d'altres produccions, que quasi acaba sent una paròdia de si mateixa. I a mi m'ha encantat. La recomano...

- Dark (IMDB). Un petit poble alemany al mig del bosc comparteix l'espai amb una central nuclear. Un nano ha desaparegut. Després un altre. Passen coses estranyes, i poc a poc va sorgint una història de moltes cares, que giren sobre si mateixes. Una proposta fascinant que m'ha atrapat des del primer moment.

- Designated survivor (IMDB). Aquesta em feia mandra, però la vaig començar, i patapam. De bones a primeres peta tot el capitol americà amb tooots els seus polítics a dins que explota de manera brutal. Tots morts. I de cop, un secretari d'habitatge de tercera fila passa a ser el nou president dels Estats Units, ja que estava en la línia successòria. I vaig pensar, bon inici, però es quedarà amb això... I no. La sèrie aconsegueix enganxar més del que imaginava.

I això és tot per ara. Si tot va bé, d'aquí un any... o potser dos, tornaré a fer un repàs de les sèries que he anat veient. No cal dir que accepto bones recomanacions. Especialment si hi ha viatges a través del temps! :)

Lletrasonats, capítol 30: Tot s'acaba

Lletrasonats, capítol 30: Tot s'acaba

Ja tenim aquí 'Tot s'acaba', el trentè i darrer programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. L'últim podcast del "Lletrasonats" l'hem farcit de lletres ...

Pel·lícules vistes: desembre 2017

Pel·lícules vistes: desembre 2017

Tanquem l'any 2017 amb un total de 87 pelis vistes (contant les d'aquest mes de desembre). Una xifra que queda per sota del 2016 (97 pelis), i encara més per sota del 2015 (128). Però no em queixo... ...

Lletrasonats, capítol 29: Som un més

Lletrasonats, capítol 29: Som un més

Ja tenim aquí 'Som un més', el vintinovè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Repassarem què han dit els grups en català sobre el terrabastall ...

Lletrasonats, capítol 28: Famílies imperfectes

Lletrasonats, capítol 28: Famílies imperfectes

Ja tenim aquí 'Famílies imperfectes', el vintivuitè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Un setlist que et descobrirà com retraten les bandes ...

Lletrasonats, capítol 27: Lletres psicotròpiques

Lletrasonats, capítol 27: Lletres psicotròpiques

Ja tenim aquí 'Lletres psicotròpiques', el vintisetè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Els músics de casa nostra, igual que hem comprovat que ...

Pel·lícules vistes: novembre 2017

Pel·lícules vistes: novembre 2017

Continuo amb una important tendència a la baixa a l'hora de veure pelis. Val a dir que aquest mes de novembre ha estat política i socialment intensos i estressants. No hi ha hagut moltes nits amb la ...

Lletrasonats, capítol 26: Veus contra l'estigma

Lletrasonats, capítol 26: Veus contra l'estigma

Ja tenim aquí 'Veus contra l'estigma', el vintisisè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Què se sent quan s'experimenta un trastorn mental? Punxem ...

Lletrasonats, capítol 25: Pujades de to

Lletrasonats, capítol 25: Pujades de to

Ja tenim aquí 'Pujades de to', el vinticinquè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Un "setlist" pujadet de to que hem intentat construir basat en ...

Bona nit, malparits!

Bona nit, malparits!

Avui he assistit a la festa del 7è aniversari del diari Ara, on s'ha fet entrega dels premis Tatiana Sisquella i Ignasi Pujol. L'acte s'ha celebrat al Petit Palau del Palau de la Música, i un cop acabat ...

La televisió matarà a la ràdio

La televisió matarà a la ràdio

La televisió es va començar a comercialitzar en les primeres dècades del segle passat, però no va ser fins ben entrada a la segona meitat del segle XX, amb models més potents i econòmics, que aquest ...

Lletrasonats, capítol 24: Sons emergents

Lletrasonats, capítol 24: Sons emergents

Ja tenim aquí 'Sons emergents', el vintiquatrè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Posem el focus en els grups emergents de casa nostra. Concretament, ...

Lletrasonats, capítol 23: Francesc Pujols

Lletrasonats, capítol 23: Francesc Pujols

Ja tenim aquí 'Francesc Pujols', el vintitresè programa de 'Lletrasonats' a +CatRàdio, el nou canal de podcasting de Catalunya Ràdio. Et descobrim la vida d'un home que, malgrat totes les coses ...

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixida