De Llum i Guia a Cassà Digital, fent un cafè

De Llum i Guia a Cassà Digital, fent un cafè

La vida ens porta per camins atzarosos, plens de boniques i subtils coincidències. Jo, granollerí de tota la vida, acabaria vivint a Girona a finals dels anys 90 per mirar de treure’m una carrera universitària. I mentrestant, per mirar de costejar les despeses i poder-me pagar alguna que altra farra vaig començar a treballar com a tècnic informàtic, on cada dia voltava amb cotxe per diferents racons de la província gironina amb la intenció de resoldre problemes informàtics amb un tornavís i amb més voluntat que habilitat. I tot i així encara me’n sortia prou bé... Així va ser com vaig conèixer Cassà. Aquell poble que s’havia de creuar fent una enorme essa per dins del casc urbà, ple de cotxes, ple de fum, i parant en un munt de semàfors, si és que tocava anar a fer feina cap a la costa. Encara faltaven anys perquè es fes la variant, de manera que un dia vaig provar de tallar per l’interior, a veure si podia escurçar la ruta, i em vaig topar amb el portal d’un edifici que em va sorprendre. Era un portal completament rodó i hi posava ‘bon rotllo’. Era -i és- un bar cafeteria. Vaig trobar un aparcament a la Plaça de la Coma i vaig dirigir-me cap allà per descobrir aquell lloc, i de pas, fer-hi un cafè. Des d’aquell dia, cada vegada que em tocava anar cap a fer feina a la costa tenia parada obligatòria al Bar Bon Rotllo. Cassà havia passat de ser un lloc gris i ple de cotxes a ser el lloc on tenia la meva estona de cel fent un cafè tranquil.

La meva vida va continuar, però la meva carrera universitària va discontinuar, i me’n vaig anar a viure a Barcelona. Allà vaig continuar merdejant per Internet i fent amics virtuals, que amb el temps es van anar convertint en amics reals. Tan reals que al final uns quants ens vam acabar ajuntant i vam crear una empresa de projectes web, malalts com érem tots d’Internet. A l’empresa la vam anomenar Tirabol, en honor al ball de la Patum de Berga, tot i que ningú era d’allà. Però el nom ens semblava bonic, nostrat i sonava bé. I casualitats de la vida, un dels amics virtuals -també real- i soci de l’empresa era en Gerard. En Gerard de Cassà de la Selva. Concretament, dels Llebrers de Baix. Així va començar la meva segona relació amb aquesta bonica vila.

Als inicis de l’empresa no teníem del tot clar què volíem fer. Desenvolupàvem petits projectes basats en la gestió de continguts, que era el què millor dominàvem, però fèiem una mica de tot. Quan un dia en Gerard em va dir que un tal Codolà de Cassà li havia demanat si podíem fer un web d’una revista del poble que es deia Llum i Guia vaig pensar que sonava molt a missa, però que podia ser molt interessant, perquè començàvem a tenir certa experiència en la creació de diaris digitals. Quan vaig conèixer en Codolà en persona, només li vaig posar una condició (a veure si colava) per fer el projecte, i era que, si us plau, canviessin el nom de Llum i Guia per alguna cosa més actual. S’hi va avindre de seguida, i diria que vam trigar menys de 2 minuts a decidir-nos pel nom de Cassà Digital. Era fàcil, s’entenia, i no generava cap ambigüitat. Ara bé, recordo que pel logotip ens vam allargar una mica més... perquè quina és la icona de Cassà? Primer vam provar amb un gos, però quedava una mica estrany. Però quan ho vam provar amb una alzina surera no vam tenir cap dubte. Ja teníem la imatge gràfica de Cassà Digital creada i a punt. La resta ja va anar venint sol.

Cassà Digital va estrenar-se l’any 2008, i va ser un dels nostres primers diaris digitals. No el primer, però si el primer d’una nova sèrie que estàvem a punt de començar, i que amb els anys ens portaria a fer fins a un centenar de diaris digitals, aportant valor, coneixement i experiència amb la intenció de fer de crossa a la digitalització de tota la premsa comarcal i de proximitat catalana que amb el canvi de mil·lenni no ha tingut més remei que adaptar-se als nous temps. L’evolució i el creixement de Cassà Digital va ser tan bona, que justament l’any passat en vam fer una renovació integral, amb una maqueta adaptada a dispositius mòbils i amb moltes altres millors que ajudarien i facilitarien la seva tasca de comunicació.

Encara recordo quan va tocar presentar el web en la seva estrena, que l’amic Codolà em va fer venir a la Biblioteca de Cassà per explicar a la gent lectora de Llum i Guia què havíem fet i perquè ho havíem fet. Que la gent entengués aquesta aposta i aquest canvi de cicle. I sabeu què en recordo especialment d’aquell dia? Doncs que abans d’entrar a la Biblioteca vaig anar un moment al Bon Rotllo, que està just al davant, a fer un cafè tranquil. Perquè la vida ens porta per camins atzarosos, plens de boniques i subtils coincidències, que hem de saber aprofitar i gaudir.

 

Article publicat en l'especial dedicat als 40 anys de Llum i Guia.

Pel·lícules vistes: octubre 2019

Pel·lícules vistes: octubre 2019

Doncs vaig començar l'octubre caminant de nou, després de mes i mig amb la pota enguixada... i de moment he aconseguit acabar el mes sense haver-me trencat cap altre os. Tot un èxit. El cas és que tinc molta feina, i a casa anem de cul amb dues criatures que ja van a P4 i a l'escola bressol respectivament. Però sóc molt feliç! Aquí van les pelis que he vist aquest octubre... Vualá!

- The secret life of pets (IMDB). Doncs segueixo veient -cada vegada, més- pelis orientades als més petits de la casa. Almenys intento que quan toca triar sigui alguna cosa que sigui prou agradable de ser vista, i en aquest cas s'aconsegueix de manera correcta. De fet, cada vegada es percep més aquesta doble línia de guió, on una part de la peli està clarament orientada als menuts, i l'altra està orientada al públic adult. I si està feta amb gràcia, es poden sobreposar per complet, i cada públic hi troba els seus acudits sense solapar-se amb l'altra part. Doncs aquest n'és un clar exemple... amb gossets i altres animalons que actuen com a humans, i al final tot surt bé. Clar!

- Keepers (IMDB). Ja havia sentit a parlar d'aquesta història... 3 homes són responsables d'un far ubicat més enllà d'Escòcia, en una illa petita i salvatge, on a banda del far no hi ha res més. Però la ubicació d'aquest far és prou important com per tenir una petita comunitat d'homes vetllant perquè tot rutlli com pertoca. I així, en aquest lloc tan faréstec i allunyat de la societat, se suposa que van acabar passant coses i un bon dia, quan els van anar a buscar per fer un relleu, ja no quedava cap dels 3 homes a l'illa. Aquesta peli intenta fer una versió d'allò que tal vegada s'esdevingué...

- El camino. A Breaking Bad movie (IMDB). Som molts els que vam veure la sèrie. Som molts els que la vam valorar com a una de les millors que havíem vist mai (a excepció, potser, de The Wire, clar -veure vídeo amb l'acudit sencer-). El cas és que després d'unes quantes temporades la història es va acabar amb un final bastant resolt. Bé, resolt pel gran protagonista, en Walter White... Lo puto Heisenberg! Però i del pobre Jesse, què se'n va fer? Doncs aquesta peli és com un capítol llarg (no la recomano a ningú que no hagi vist la sèrie, perquè sinó és un pal) que explica què va passar amb el pobre xaval. I llavors, al final, podem donar el final per finalitzat del tot. Bé, a no ser que algú tingués la brillant idea de fer un spin-off d'en Saül Goodman, però no m'imagino que això pogués passar...

- The dead center (IMDB). En un hospital arriba un cadàver, però quan està fent temps a la sala d'autòpsies, el paio va i es desperta. I encara mig inconscient i desubicat se'n va corrents cap a una habitació de l'hospital i es posa a dormir en un llit. I au, ja tenim els de les autòpsies buscant un cos, i els de psiquiatria amb un pacient que no saben d'on ha sortit. I clar, d'això no n'acaba sortint res de bo...

- Gemini man (IMDB). Havia llegit en algun lloc... és que és molt loca i tal, perquè és com un argument súper estrany, més propi d'una peli de sèrie B, que d'una bona producció. I bé, l'argument és en Will Smith lluitant contra una versió d'ell mateix, 20 anys més jove. I això és quasi tot, perquè la resta us la podeu estalviar. Bodrio important. No la mireu!

Pel·lícules vistes: setembre 2019

Pel·lícules vistes: setembre 2019

Bonic mes de setembre... hem tornat de vacances i els nens comencen l'escola, mentre jo visc el que sol ser un dels mesos més intensos de l'any. Però aquest any, a tot això i hem de sumar que la cama trencada (puto peroné, que no aguantes res) ha estat un mes dur, estressant i esgotador. Només puc agrair la paciència de l'Elisenda, que s'ha trobat amb 3 criatures a casa... 2 de petites i 1 de gran. Per sort, ja som a octubre i les coses pinten millor.

- Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (IMDB). Doncs seguim avançant amb la nissaga del petit mag acompanyats del petit Aniol, que a cada peli flipa més. Realment és fascinant poder veure aquestes pelis acompanyats de personetes que encara són capaces de sorprendre's. També serveix per fer-ne una segona lectura (anys després) i adonar-me de que aquesta nissaga està molt treballada. Una petita joia...

- IO (IMDB). La humanitat ja és quasi tota en naus espacials rondant la Terra, a punt d'iniciar el viatge que els portarà rumb a un planeta habitable. Però a la Terra encara queda algun humà decidit a aprofitar els darrers dies en terra ferma, malgrat que la pròpia vida és quasi bé un miracle. Hagués pogut ser una peli prou interessant, però em va semblar fluixeta.

- Yesteday (IMDB). De plantejament simple, però molt funcional. Un dia hi ha un paio que toca la guitarra, que té un petit accident, però quan es desperta, ningú -excepte ell mateix- recorda The Beatles. De fet, sembla que ni tan sols han existit. I clar, el paio es fot a tocar les seves cançons i la gent al·lucina de la seva capacitat creativa. Tot plegat, una fàbula sense més pretensions que et fa passar una estona agradable.

- Honey, I Shrunk the Kids (IMDB). Doncs sí... Carinyo meu, he encongit a la canalla. Un clàssic de Disney, que està entre una de les primeres pelis que vaig veure al cinema, i que evidentment em porta molts records. L'Aniol hi va mostrar un interès relatiu, tot i que va flipar amb les formigues gegants... En fi, ideal per passar una tarda amb els petits de la casa.

- Rango (IMDB). Un camaleó perdut en el desert americà, que acaba convertint-se en un munt d'aventures i gags bastant divertits. D'aquelles pelis fetes per la canalla i pels adults a la vegada, de manera que cadascú hi troba la seva part de manera sobreposada. Divertit en Rango aquest... i àcid!

- Dolor y gloria (IMDB). Amb l'Almodóvar em passa una cosa estranya, i és que li tinc com una mena de mania innata, però llavors em miro les seves pelis, i sempre m'acaben agradant. Aquesta, especialment. I això que conté els típics tocs de sempre... records del passat, capellans, senyores que canten, homosexualitat, drogues i personatges que, no ho sembla, però són peculiarment profunds. Puto Almodóvar, que bo que ets!

- Midsommar (IMDB). Un grup de joves estudiants americans se'n va a passar unes vacances en un lloc de la Suècia profunda on celebren una peculiar festa de solstici de primavera. La intenció és passar-s'ho bé, i mirar de treure'n contingut per als seus treballs acadèmics. Però allò que semblava tan bonic, preciós i perfecte va desencadenant, a poc a poc, en un conjunt de situacions surrealistes de les que no sabrem si se'n sabran sortir. Bé, no ho sabia, però una mica ja m'ho anava veient a venir com acabaria (i vaig encertar)... però això no treu que la peli genera una forta tensió constant. Interessant.

- Rocketman (IMDB). Doncs si el biopic del bo d'en Freddy va ser un èxit, aquest l'iguala o el supera... i és que l'Elton és un altre prodigi britànic, que també n'ha det de l'alçada d'un campanar. Em va saber greu no conèixer tantes cançons de la seva discografia, com sí que sabia de Queen... però em va semblar un peliculón amb 2 hores de bon ritme.

Pel·lícules vistes: agost 2019

Pel·lícules vistes: agost 2019

Mes d'agost amb vacances amb família pel mig per la Provença. Tot meravellòs... però a la tornada de les vacances encara he tingut temps de trencar-me el peroné durant la Festa Major de Granollers. ...

Pel·lícules vistes: juliol 2019

Pel·lícules vistes: juliol 2019

El mes de  juliol ha passat mentre anem veient com creixen l'Aniol i l'Elna. La petita està creixent molt ràpid i no para de menjar. A les nits toquen llargues passejades amb la criatura en braços ...

Pel·lícules vistes: juny 2019

Pel·lícules vistes: juny 2019

L'Elna està entre nosaltres, i creix a marxes forçades. També ens dona nits mogudes per culpa de la calor... i entre que m'agrada gaudir de la paternitat, i que he d'exercir la paternitat, no he tingut ...

Pel·lícules vistes: maig 2019

Pel·lícules vistes: maig 2019

Aquest mes de maig ha estat un mes molt especial. El dia 9 vam conèixer l'Elna, després de 39 setmanes amagada a la panxa de l'Elisenda... i no cal que us expliqui que és la nena més maca que he vist ...

Pel·lícules vistes: abril 2019

Pel·lícules vistes: abril 2019

Aquest mes d'abril ha estat un mes d'espera... L'Elna està a punt de presentar-se al món, i com que la mare no està per moltes aventures, l'hem aprofitat per fer moltes sessions de peli i manta. Aquestes ...

Pel·lícules vistes: març 2019

Pel·lícules vistes: març 2019

Finalment, després de més de 3 mesos visquent a la casa nova he aconseguit que m'instal·lin la fibra. Per fi puc connectar a Internet amb una mica de dignitat. Han estat unes setmanes extremadament ...

Explicant els 20 anys de Racó Català al Popap de Catalunya Ràdio

Explicant els 20 anys de Racó Català al Popap de Catalunya Ràdio

Avui he tingut l'oportunitat d'explicar els 20 anys de Racó Català al programa Popap de Catalunya Ràdio que presenta la Mariola Dinarès. En els 10 minuts d'intervenció he pogut explicar una mica els ...

20 anys llegint, pensant i opinant

20 anys llegint, pensant i opinant

20 anys són 7305 dies. Dit així, un es pot fer una idea més gràfica de la magnitud que suposa mantenir un projecte en marxa durant tant de temps. Especialment a Internet, i concretament en la Internet ...

Pel·lícules vistes: febrer 2019

Pel·lícules vistes: febrer 2019

Ja portem 2 mesos a la casa nova i encara no tinc connexió de fibra. Tiro amb un pen 4G, i em fonc les poques Gb que tinc massa ràpid. Altra vegada he hagut de tirar de pelis que tenia oblidades en un ...

Pel·lícules vistes: gener 2019

Pel·lícules vistes: gener 2019

Ja fa un mes que vivim a la casa nova. Tot va molt bé... Tot? No, tot no... Encara no m'han posat la connexió de fibra òptica. Això ha provocat que hagi aprofitat els vespres per buidar els discs durs ...

Pel·lícules vistes: desembre 2018

Pel·lícules vistes: desembre 2018

Fins a 17 pel·lícules he vist aquest mes de desembre. Diria que és el rècord mensual des de que comptabilitzo totes les pelis que veig. I tot plegat fa que el 2018 es tanqui amb un total de 108 pelis, ...

Pel·lícules vistes: novembre 2018

Pel·lícules vistes: novembre 2018

Aquest mes he vist poques pelis... doncs sí. Però també és cert que m'he comprat una casa i estic en plenes obres i mudança... a banda de que tot plegat ens ha agafat amb un embaràs pel mig (si tot ...

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT