Pel·lícules vistes: novembre 2019

Pel·lícules vistes: novembre 2019

Dies de mogudes a Catalunya... almenys jo ja fa dies que camino, que no és pas poc. L'Elna va creixent i prenent forma. L'Aniol, la forma ja la té, i ara es dedica a anar fent créixer el seu caràcter complex. L'Elisenda continua sent la millor dona del món. I jo, doncs no ho se... suposo que com sempre, no?

- Point break (IMDB). Una revisió de la pel·lícula que porta el mateix nom, i feta 25 anys abans... però amb actors de la talla de Patrick Swayse o Keanu Reeves. I bé, només dir que a IMDB, l'original té 2 punts de nota més que la versió actual. I és de justícia, perquè fer pelis de surferos guais que estan per sobre del bé i del mal, amb polis pel mig, doncs ja està com una mica antiquat.

- Flu (IMDB). Història -una altra- d'un virus que s'escampa mortalment pel territori deixant uns escenaris de morts brutals. Aquesta vegada l'acció passa a Corea del Sud. I com quasi sempre, una parella intentarà posar-hi remei...

- The room (IMDB). Una parella se'n va a viure a una casa molt xula, però abandonada fa molts anys. Un cop allà descobreixen que la casa conté una cambra que et concedeix qualsevol cosa física que li demanis, i com que ells no poden tenir fills, doncs demanen un fill. L'únic problema és que tot allò que hagis demanat no podrà sortir mai de la casa, ja que si no es destruirà. I bé, pse pse... però jo m'hagués entretingut més en l'estona que demanen desitjos. Molt poc originals m'han semblat a mi.

- Paddleton (IMDB). Només són veïns, però aquests dos homes madurs de vides incompletes semblen més una parella de fet, que no pas uns simples veïns. A banda de treballar passen la resta de les seves vides plegats. Per això, quan a un d'ells li diagnostiquen una malaltia mortal, el camí que pren aquesta singular relació se'n veurà notablement alterada. Per la meva banda, em feia por de trobar-me davant d'un dramon, i em va semblar una peli tremendament original, tant pel fons com per la forma. La recomano.

- In the tall grass (IMDB). Una parella para el cotxe enmig d'una carretera d'aquelles americanes on no hi ha res més que camps gegants de blat, que recorden molt a els xiquets del blat de moro (ignoro com la van traduir al català). El cas és que senten veus i s'endinsen enmig de la vegetació... però un cop allà dins, res sembla el que és, i sortir-ne serà una tasca impossible, ja que tot es mou i canvia de lloc... una mica com si fos Cube, però en versió vegetal. I bé, molt pse pse... no la recomano.

- Rambo. Last blood (IMDB). Quan van estrenar Rambo 4, havien passat 20 anys des de la 3a peli de la saga, que ja va entrar molt amb calçador, de manera que n'esperava més aviat poc. Però a Rambo 4 vaig veure una peli ubicada a Cambodja, i plena de sang i violència gratuïta... que en el fons és el que volia veure. Si no, hagués triat una altra cosa. Per tant, quan vaig apretar el Play per aquesta 5a entrega (10 anys després de la 4a), em vaig adonar que no és que el temps hagués passat, sinó que la peli no tenia res a veure amb la saga. És un paio que té un ranxo als EUA, i que una fillola seva se'n va a Mèxic i ell se'n va a recuperar-la. I tot plegat és discutible si està millor o pitjor (que crec que és bastant mediocre)... però no és Rambo. És una altra cosa. De la saga original només en té la marca. Una pena!

Discurs de presentació del SocialLab 2019

Discurs de presentació del SocialLab 2019

Bon dia, Conseller, Director General, i a tothom qui avui omple aquest auditori de la Bonnemaison. Moltes gràcies a tots per ser avui aquí.

Avui ens hem tornat a trobar per participar del que ja és el 3r SocialLab. Una jornada de comunicació i acció social, que bàsicament és una excusa que ens posem per reunir-nos i mirar d’aprendre i compartir plegats coneixement en l’àmbit de la comunicació dins de l’acció social.

Fa 2 anys, quan ens vam estrenar, ho vam fer amb el títol de ‘Comunicar per existir’. Perquè és així de simple... en la societat actual no n’hi ha prou amb fer, sinó que també has de dir que fas. Si no comuniques, no existeixes. I no és un tema ni d’ego ni de reconeixement, sinó una qüestió molt més pràctica. Si no existeixes, resulta molt més complicat teixir relacions, crear sinèrgies, trobar gent que vulgui participar d’allò que facis, i per tant, reduir les possibilitats de millorar i optimitzar la finalitat final que t’hagis proposat com a entitat o col·lectiu.

Si hi ha un element que defineix la identitat catalana és aquesta manera de ser basada amb la idea de que sols el poble salva el poble. Perquè els catalans mai hem estat gaire amants ni de tenir reis, ni de tenir amos, ni de tenir líders, sinó de fer-nos-ho tot nosaltres mateixos, amb la gent del nostra voltant. Comunitats petites, però pràctiques a l’hora de resoldre problemes o conflictes, però també a l’hora de crear coneixement i riquesa. És el Consell de Cent, o és el teixit empresarial actual basat en un model de pimes. Senzillament som així...

Però sempre és un bon moment per aprendre a fer-nos millors. I en el cas que ens ocupa, la comunicació és una bona eina per assolir noves cotes. Per això, el tema principal de fa 2 anys va ser: Com comunicar perquè els mitjans ens escoltin.

I del 2017 vam saltar al 2018, amb la 2a edició del SocialLab. Si ara ja sabíem comunicar per existir, què més podíem fer? Doncs ‘Comunicar per transformar’, que va ser el títol de la jornada. Perquè es pot anar molt més enllà, i es pot arribar a condicionar el relat polític i social si se saben fer servir les eines adequades. Per això van venir algunes entitats a explicar-nos com gràcies a comunicar eren capaces de transformar. Com Open Arms, que ha condicionat i condiciona el discurs dels refugiats que creuen el Mediterrani. No és que existeixin... és que sense la seva presència constant als mitjans, als polítics els seria més fàcil mirar cap a una altra banda mentre la gent mor a centenars en el seu viatge desesperat. Però com que hi són, molesten, i per tant, transformen. I salven vides. Però no només ells. També la feina del Sindicat de Llogaters serveix per evidenciar i marcar l’agenda de les polítiques immobiliàries. O la gent d’Obertament que aconsegueix fer repensar la manera amb la que fem servir el vocabulari, per lluitar contra l’estigma de la gent amb problemes de salut mental. Tots ells ens van ensenyar que amb les seves estratègies de comunicació, a més de comunicar eren capaços de condicionar a fi de bé.

I això ens ha portat a aquesta 3a edició, on volem anar encara més lluny. Per això hem fet servir el títol de ‘Comunicar per resistir’. Però no vull avançar-me. Les taules i tallers que farem avui, i a les que m’agradaria poder donar pas, seran la millor explicació de què vol dir resistir.

Volia acabar explicant una curiositat, no menor. Demà, 30 de novembre, farà exactament 10 anys del primer article que es va publicar a Social.cat. No explicaré batalletes sobre els sempre difícils inicis de qualsevol projecte, que ho van ser, especialment mirant d’aixecar un projecte en un àmbit comercialment poc atractiu i en plena crisi econòmica, només perquè estàvem convençuts de que era bo i necessari fer-ho. Aquell primer article el va escriure en Joan Gener. Després vindria l’Elisabet Borreda, i la Marina Force, i la Laia Soldevila, i la Judit Domènech, i la Cristina Garde, i la Mar Barberà, i la Sílvia Rodriguez... que arribarien a fer fins a més de 6.500 notícies, 200 entrevistes i 125 reportatges. A més, de la col·laboració de més de 530 persones que han donat el seu punt de vista d’algun tros del sector, sumant un total de més de 1.500 opinions diferents. Gràcies a totes elles ha estat possible arribar fins on hem arribat, que crec que és una posició on a més de crear xarxa, fer de crossa i d’altaveu dins del sector de l’acció social de Catalunya, ens han permès existir, ens han permès transformar i ens han permès resistir.

El present ens empeny cap al futur, i nosaltres en tenim moltes ganes. Esperem que ens acompanyeu, i que poguem crèixer i aprendre plegats. Moltíssimes gràcies!

De Llum i Guia a Cassà Digital, fent un cafè

De Llum i Guia a Cassà Digital, fent un cafè

La vida ens porta per camins atzarosos, plens de boniques i subtils coincidències. Jo, granollerí de tota la vida, acabaria vivint a Girona a finals dels anys 90 per mirar de treure’m una carrera universitària. I mentrestant, per mirar de costejar les despeses i poder-me pagar alguna que altra farra vaig començar a treballar com a tècnic informàtic, on cada dia voltava amb cotxe per diferents racons de la província gironina amb la intenció de resoldre problemes informàtics amb un tornavís i amb més voluntat que habilitat. I tot i així encara me’n sortia prou bé... Així va ser com vaig conèixer Cassà. Aquell poble que s’havia de creuar fent una enorme essa per dins del casc urbà, ple de cotxes, ple de fum, i parant en un munt de semàfors, si és que tocava anar a fer feina cap a la costa. Encara faltaven anys perquè es fes la variant, de manera que un dia vaig provar de tallar per l’interior, a veure si podia escurçar la ruta, i em vaig topar amb el portal d’un edifici que em va sorprendre. Era un portal completament rodó i hi posava ‘bon rotllo’. Era -i és- un bar cafeteria. Vaig trobar un aparcament a la Plaça de la Coma i vaig dirigir-me cap allà per descobrir aquell lloc, i de pas, fer-hi un cafè. Des d’aquell dia, cada vegada que em tocava anar cap a fer feina a la costa tenia parada obligatòria al Bar Bon Rotllo. Cassà havia passat de ser un lloc gris i ple de cotxes a ser el lloc on tenia la meva estona de cel fent un cafè tranquil.

La meva vida va continuar, però la meva carrera universitària va discontinuar, i me’n vaig anar a viure a Barcelona. Allà vaig continuar merdejant per Internet i fent amics virtuals, que amb el temps es van anar convertint en amics reals. Tan reals que al final uns quants ens vam acabar ajuntant i vam crear una empresa de projectes web, malalts com érem tots d’Internet. A l’empresa la vam anomenar Tirabol, en honor al ball de la Patum de Berga, tot i que ningú era d’allà. Però el nom ens semblava bonic, nostrat i sonava bé. I casualitats de la vida, un dels amics virtuals -també real- i soci de l’empresa era en Gerard. En Gerard de Cassà de la Selva. Concretament, dels Llebrers de Baix. Així va començar la meva segona relació amb aquesta bonica vila.

Als inicis de l’empresa no teníem del tot clar què volíem fer. Desenvolupàvem petits projectes basats en la gestió de continguts, que era el què millor dominàvem, però fèiem una mica de tot. Quan un dia en Gerard em va dir que un tal Codolà de Cassà li havia demanat si podíem fer un web d’una revista del poble que es deia Llum i Guia vaig pensar que sonava molt a missa, però que podia ser molt interessant, perquè començàvem a tenir certa experiència en la creació de diaris digitals. Quan vaig conèixer en Codolà en persona, només li vaig posar una condició (a veure si colava) per fer el projecte, i era que, si us plau, canviessin el nom de Llum i Guia per alguna cosa més actual. S’hi va avindre de seguida, i diria que vam trigar menys de 2 minuts a decidir-nos pel nom de Cassà Digital. Era fàcil, s’entenia, i no generava cap ambigüitat. Ara bé, recordo que pel logotip ens vam allargar una mica més... perquè quina és la icona de Cassà? Primer vam provar amb un gos, però quedava una mica estrany. Però quan ho vam provar amb una alzina surera no vam tenir cap dubte. Ja teníem la imatge gràfica de Cassà Digital creada i a punt. La resta ja va anar venint sol.

Cassà Digital va estrenar-se l’any 2008, i va ser un dels nostres primers diaris digitals. No el primer, però si el primer d’una nova sèrie que estàvem a punt de començar, i que amb els anys ens portaria a fer fins a un centenar de diaris digitals, aportant valor, coneixement i experiència amb la intenció de fer de crossa a la digitalització de tota la premsa comarcal i de proximitat catalana que amb el canvi de mil·lenni no ha tingut més remei que adaptar-se als nous temps. L’evolució i el creixement de Cassà Digital va ser tan bona, que justament l’any passat en vam fer una renovació integral, amb una maqueta adaptada a dispositius mòbils i amb moltes altres millors que ajudarien i facilitarien la seva tasca de comunicació.

Encara recordo quan va tocar presentar el web en la seva estrena, que l’amic Codolà em va fer venir a la Biblioteca de Cassà per explicar a la gent lectora de Llum i Guia què havíem fet i perquè ho havíem fet. Que la gent entengués aquesta aposta i aquest canvi de cicle. I sabeu què en recordo especialment d’aquell dia? Doncs que abans d’entrar a la Biblioteca vaig anar un moment al Bon Rotllo, que està just al davant, a fer un cafè tranquil. Perquè la vida ens porta per camins atzarosos, plens de boniques i subtils coincidències, que hem de saber aprofitar i gaudir.

 

Article publicat en l'especial dedicat als 40 anys de Llum i Guia.

Pel·lícules vistes: octubre 2019

Pel·lícules vistes: octubre 2019

Doncs vaig començar l'octubre caminant de nou, després de mes i mig amb la pota enguixada... i de moment he aconseguit acabar el mes sense haver-me trencat cap altre os. Tot un èxit. El cas és que ...

Pel·lícules vistes: setembre 2019

Pel·lícules vistes: setembre 2019

Bonic mes de setembre... hem tornat de vacances i els nens comencen l'escola, mentre jo visc el que sol ser un dels mesos més intensos de l'any. Però aquest any, a tot això i hem de sumar que la cama ...

Pel·lícules vistes: agost 2019

Pel·lícules vistes: agost 2019

Mes d'agost amb vacances amb família pel mig per la Provença. Tot meravellòs... però a la tornada de les vacances encara he tingut temps de trencar-me el peroné durant la Festa Major de Granollers. ...

Pel·lícules vistes: juliol 2019

Pel·lícules vistes: juliol 2019

El mes de  juliol ha passat mentre anem veient com creixen l'Aniol i l'Elna. La petita està creixent molt ràpid i no para de menjar. A les nits toquen llargues passejades amb la criatura en braços ...

Pel·lícules vistes: juny 2019

Pel·lícules vistes: juny 2019

L'Elna està entre nosaltres, i creix a marxes forçades. També ens dona nits mogudes per culpa de la calor... i entre que m'agrada gaudir de la paternitat, i que he d'exercir la paternitat, no he tingut ...

Pel·lícules vistes: maig 2019

Pel·lícules vistes: maig 2019

Aquest mes de maig ha estat un mes molt especial. El dia 9 vam conèixer l'Elna, després de 39 setmanes amagada a la panxa de l'Elisenda... i no cal que us expliqui que és la nena més maca que he vist ...

Pel·lícules vistes: abril 2019

Pel·lícules vistes: abril 2019

Aquest mes d'abril ha estat un mes d'espera... L'Elna està a punt de presentar-se al món, i com que la mare no està per moltes aventures, l'hem aprofitat per fer moltes sessions de peli i manta. Aquestes ...

Pel·lícules vistes: març 2019

Pel·lícules vistes: març 2019

Finalment, després de més de 3 mesos visquent a la casa nova he aconseguit que m'instal·lin la fibra. Per fi puc connectar a Internet amb una mica de dignitat. Han estat unes setmanes extremadament ...

Explicant els 20 anys de Racó Català al Popap de Catalunya Ràdio

Explicant els 20 anys de Racó Català al Popap de Catalunya Ràdio

Avui he tingut l'oportunitat d'explicar els 20 anys de Racó Català al programa Popap de Catalunya Ràdio que presenta la Mariola Dinarès. En els 10 minuts d'intervenció he pogut explicar una mica els ...

20 anys llegint, pensant i opinant

20 anys llegint, pensant i opinant

20 anys són 7305 dies. Dit així, un es pot fer una idea més gràfica de la magnitud que suposa mantenir un projecte en marxa durant tant de temps. Especialment a Internet, i concretament en la Internet ...

Pel·lícules vistes: febrer 2019

Pel·lícules vistes: febrer 2019

Ja portem 2 mesos a la casa nova i encara no tinc connexió de fibra. Tiro amb un pen 4G, i em fonc les poques Gb que tinc massa ràpid. Altra vegada he hagut de tirar de pelis que tenia oblidades en un ...

Pel·lícules vistes: gener 2019

Pel·lícules vistes: gener 2019

Ja fa un mes que vivim a la casa nova. Tot va molt bé... Tot? No, tot no... Encara no m'han posat la connexió de fibra òptica. Això ha provocat que hagi aprofitat els vespres per buidar els discs durs ...

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT