Pel·lícules vistes: desembre 2019

Pel·lícules vistes: desembre 2019

Tanco el 2019 havent vist un total de 104 films. Em mantinc per sobre del centenar, tot i que em quedi a 4 pelis de l'any passat. Les xifres dels darrers anys (des de que em dedico a comptabilitzar tot el què miro) són aquestes: 2018 (108), 2017 (87), 2016 (97) i 2015 (128). De fet, en el transcurs d'aquest període he tingut 2 fills, i encara no sé com sóc capaç d'ingerir tanta peli. Dono per fet que el 2020 em serà bastant impossible igualar xifres d'anys anteriors, però intentaré no perdre'm el bon material que em va passant per davant. Menys, però millor... Senyal de que m'estic fotent vell de manera irremediable. Aquí us deixo el llistat de pelis del darrer mes d'aquest any. Que tingueu un feliç 2020! ;)

- AD astra (IMDB). En Brad Pitt viatjarà en un futur no massa llunyà pel sistema solar en búsqueda del seu pare, que sembla que s'ha perdut en algun lloc del planeta Neptú. I ho farà quasibé com un adolescent en un Interrail, perquè els humans ja haurem plantat bases per tot arreu, i els transports seran ràpids i raonablement segurs. Però la peli no va d'això, sinó de la recerca d'alguna cosa més humana i primitiva... no se, dic jo.

- The Irishman (IMDB). Doncs sí... 3 hores i mitja del millor Scorsese via Netflix ens mostren un film on els vells mafiosos acaben sempre morts a trets, encara que siguin vells. I de fet, la deshonra de l'ofici és acabar en una llar de jubilats jugant a cartes sense cap final èpic. I que la vida dels gàngsters, mafiosos i assassins a sou mai és fàcil en absolut. Un repàs a tota la vida d'un dels seus exponents amb un CGI més que millorable.

- Parasite (IMDB). Tota una descoberta, que ens presenta una família que, poc a poc, va parasitant la vida d'una família d'èxit com si fossin una tènia silenciosa. S'apoderen de vides alienes, però el preu a vegades pot ser molt alt. La recomano.

- The Mandela Effect (IMDB). Diu la teoria que a vegades bona part de la societat interioritza una idea, i la dona per bona, com tota la gent que es creia que Nelson Mandela havia mort a la presó als anys 80, i llavors es van sorprendre quan l'home apareixia com a president de Sud-Àfrica. Però potser no estem equivocats i tot plegat és un error del nostre propi Matrix, que ens permet adonar-nos de que en realitat no som qui som.

- Toy story 4 (IMDB). Una teatralogia, que tot i aguantar bé en molts sentits gràcies a uns guionistes que són capaços de treure petroli d'on ja no en queda... però que penso que potser estaria bé deixar-la tal i com està. Això de l'animació en 3D va ser una novetat que ens va impressionar en la seva primera entrega, però avui ja és una cosa normal. De debò crec que han fet bona feina al llarg d'aquestes 4 pelis, però siusplau, no us acabeu convertint en Star Wars. Els finals existeixen per alguna cosa!

- Once Upon a Time... in Hollywood (IMDB). Tarantino dirigint a dues de les bèsties més grosses del Hollywood actual, com són Brad Pitt i Leo di Caprio bé es mereixien una mica d'atenció. I la veritat és que hi ha una història, que no va en línia recta, sinó que dona molta volta i es perd en un munt de detalls aparentment menors, però que poc a poc ens acaba portant de cop i volta cap a una història brutal. No d'allò que va ser, sinó d'allò que hagués pogut ser si enlloc de passar a la vida real hagués passat en el món de Hollywood. I Tarantino fa que sigui terriblement real. Fabulós!

- The lighthouse (IMDB). Ja vaig veure una peli de 3 paios que se'n van a viure una temporada en un far perdut al mig de l'oceà on acaben tots bojos... Doncs bé, aquesta vegada és més o menys el mateix, però enlloc de 3 són només 2, i ja aviso que acaben fatal. Ni tan sols és un spòiler perquè es veu a venir de molt lluny. La gràcia és el camí... el com hi arriben, i de quina manera. I els diàlegs i situacions que els porten a dir i a fer el que diuen i fan. Una peli que quasi podria ser una obra de teatre de tan poc escenari i actor, i que per tant, tot el protagonisme recau en les actuacions d'aquests. I val a dir que és potent.

- Jojo rabbit (IMDB). Vaig començar a mirar aquesta peli pensant que seria una conyeta facilona sobre la 2a Guerra Mundial. I de fet, comença així, amb un Hitler imaginari fent conyetes amb un nen una mica sapastre que vol ser nazi, però que no se'n surt. I fa certa gràcia tot plegat... però poc a poc, la peli va girant i va agafant un caire inesperat fins a convertir-se en un drama potent. Que no innovador, perquè de drames sobre els nazis se n'han fet mil, però com que t'agafa tan desprevingut et pica més fort del que ho faria en circumstàncies normals. En fi, satisfet de l'evolució d'aquesta peli. No et deixa indiferent.

- Zombieland: Double Tap (IMDB). L'any el vaig tancar amb zombies. I aquí sí que sabia perfectament què anava a veure, i és exactament el que em vaig trobar... Zombies, humor i un guió facilon pensat per cobrir aquestes temàtiques d'una manera absolutament resultona. I és que a vegades és tot el que fa falta per passar un vespre fent una cervesa. No?

Pel·lícules vistes: novembre 2019

Pel·lícules vistes: novembre 2019

Dies de mogudes a Catalunya... almenys jo ja fa dies que camino, que no és pas poc. L'Elna va creixent i prenent forma. L'Aniol, la forma ja la té, i ara es dedica a anar fent créixer el seu caràcter complex. L'Elisenda continua sent la millor dona del món. I jo, doncs no ho se... suposo que com sempre, no?

- Point break (IMDB). Una revisió de la pel·lícula que porta el mateix nom, i feta 25 anys abans... però amb actors de la talla de Patrick Swayse o Keanu Reeves. I bé, només dir que a IMDB, l'original té 2 punts de nota més que la versió actual. I és de justícia, perquè fer pelis de surferos guais que estan per sobre del bé i del mal, amb polis pel mig, doncs ja està com una mica antiquat.

- Flu (IMDB). Història -una altra- d'un virus que s'escampa mortalment pel territori deixant uns escenaris de morts brutals. Aquesta vegada l'acció passa a Corea del Sud. I com quasi sempre, una parella intentarà posar-hi remei...

- The room (IMDB). Una parella se'n va a viure a una casa molt xula, però abandonada fa molts anys. Un cop allà descobreixen que la casa conté una cambra que et concedeix qualsevol cosa física que li demanis, i com que ells no poden tenir fills, doncs demanen un fill. L'únic problema és que tot allò que hagis demanat no podrà sortir mai de la casa, ja que si no es destruirà. I bé, pse pse... però jo m'hagués entretingut més en l'estona que demanen desitjos. Molt poc originals m'han semblat a mi.

- Paddleton (IMDB). Només són veïns, però aquests dos homes madurs de vides incompletes semblen més una parella de fet, que no pas uns simples veïns. A banda de treballar passen la resta de les seves vides plegats. Per això, quan a un d'ells li diagnostiquen una malaltia mortal, el camí que pren aquesta singular relació se'n veurà notablement alterada. Per la meva banda, em feia por de trobar-me davant d'un dramon, i em va semblar una peli tremendament original, tant pel fons com per la forma. La recomano.

- In the tall grass (IMDB). Una parella para el cotxe enmig d'una carretera d'aquelles americanes on no hi ha res més que camps gegants de blat, que recorden molt a els xiquets del blat de moro (ignoro com la van traduir al català). El cas és que senten veus i s'endinsen enmig de la vegetació... però un cop allà dins, res sembla el que és, i sortir-ne serà una tasca impossible, ja que tot es mou i canvia de lloc... una mica com si fos Cube, però en versió vegetal. I bé, molt pse pse... no la recomano.

- Rambo. Last blood (IMDB). Quan van estrenar Rambo 4, havien passat 20 anys des de la 3a peli de la saga, que ja va entrar molt amb calçador, de manera que n'esperava més aviat poc. Però a Rambo 4 vaig veure una peli ubicada a Cambodja, i plena de sang i violència gratuïta... que en el fons és el que volia veure. Si no, hagués triat una altra cosa. Per tant, quan vaig apretar el Play per aquesta 5a entrega (10 anys després de la 4a), em vaig adonar que no és que el temps hagués passat, sinó que la peli no tenia res a veure amb la saga. És un paio que té un ranxo als EUA, i que una fillola seva se'n va a Mèxic i ell se'n va a recuperar-la. I tot plegat és discutible si està millor o pitjor (que crec que és bastant mediocre)... però no és Rambo. És una altra cosa. De la saga original només en té la marca. Una pena!

Discurs de presentació del SocialLab 2019

Discurs de presentació del SocialLab 2019

Bon dia, Conseller, Director General, i a tothom qui avui omple aquest auditori de la Bonnemaison. Moltes gràcies a tots per ser avui aquí.

Avui ens hem tornat a trobar per participar del que ja és el 3r SocialLab. Una jornada de comunicació i acció social, que bàsicament és una excusa que ens posem per reunir-nos i mirar d’aprendre i compartir plegats coneixement en l’àmbit de la comunicació dins de l’acció social.

Fa 2 anys, quan ens vam estrenar, ho vam fer amb el títol de ‘Comunicar per existir’. Perquè és així de simple... en la societat actual no n’hi ha prou amb fer, sinó que també has de dir que fas. Si no comuniques, no existeixes. I no és un tema ni d’ego ni de reconeixement, sinó una qüestió molt més pràctica. Si no existeixes, resulta molt més complicat teixir relacions, crear sinèrgies, trobar gent que vulgui participar d’allò que facis, i per tant, reduir les possibilitats de millorar i optimitzar la finalitat final que t’hagis proposat com a entitat o col·lectiu.

Si hi ha un element que defineix la identitat catalana és aquesta manera de ser basada amb la idea de que sols el poble salva el poble. Perquè els catalans mai hem estat gaire amants ni de tenir reis, ni de tenir amos, ni de tenir líders, sinó de fer-nos-ho tot nosaltres mateixos, amb la gent del nostra voltant. Comunitats petites, però pràctiques a l’hora de resoldre problemes o conflictes, però també a l’hora de crear coneixement i riquesa. És el Consell de Cent, o és el teixit empresarial actual basat en un model de pimes. Senzillament som així...

Però sempre és un bon moment per aprendre a fer-nos millors. I en el cas que ens ocupa, la comunicació és una bona eina per assolir noves cotes. Per això, el tema principal de fa 2 anys va ser: Com comunicar perquè els mitjans ens escoltin.

I del 2017 vam saltar al 2018, amb la 2a edició del SocialLab. Si ara ja sabíem comunicar per existir, què més podíem fer? Doncs ‘Comunicar per transformar’, que va ser el títol de la jornada. Perquè es pot anar molt més enllà, i es pot arribar a condicionar el relat polític i social si se saben fer servir les eines adequades. Per això van venir algunes entitats a explicar-nos com gràcies a comunicar eren capaces de transformar. Com Open Arms, que ha condicionat i condiciona el discurs dels refugiats que creuen el Mediterrani. No és que existeixin... és que sense la seva presència constant als mitjans, als polítics els seria més fàcil mirar cap a una altra banda mentre la gent mor a centenars en el seu viatge desesperat. Però com que hi són, molesten, i per tant, transformen. I salven vides. Però no només ells. També la feina del Sindicat de Llogaters serveix per evidenciar i marcar l’agenda de les polítiques immobiliàries. O la gent d’Obertament que aconsegueix fer repensar la manera amb la que fem servir el vocabulari, per lluitar contra l’estigma de la gent amb problemes de salut mental. Tots ells ens van ensenyar que amb les seves estratègies de comunicació, a més de comunicar eren capaços de condicionar a fi de bé.

I això ens ha portat a aquesta 3a edició, on volem anar encara més lluny. Per això hem fet servir el títol de ‘Comunicar per resistir’. Però no vull avançar-me. Les taules i tallers que farem avui, i a les que m’agradaria poder donar pas, seran la millor explicació de què vol dir resistir.

Volia acabar explicant una curiositat, no menor. Demà, 30 de novembre, farà exactament 10 anys del primer article que es va publicar a Social.cat. No explicaré batalletes sobre els sempre difícils inicis de qualsevol projecte, que ho van ser, especialment mirant d’aixecar un projecte en un àmbit comercialment poc atractiu i en plena crisi econòmica, només perquè estàvem convençuts de que era bo i necessari fer-ho. Aquell primer article el va escriure en Joan Gener. Després vindria l’Elisabet Borreda, i la Marina Force, i la Laia Soldevila, i la Judit Domènech, i la Cristina Garde, i la Mar Barberà, i la Sílvia Rodriguez... que arribarien a fer fins a més de 6.500 notícies, 200 entrevistes i 125 reportatges. A més, de la col·laboració de més de 530 persones que han donat el seu punt de vista d’algun tros del sector, sumant un total de més de 1.500 opinions diferents. Gràcies a totes elles ha estat possible arribar fins on hem arribat, que crec que és una posició on a més de crear xarxa, fer de crossa i d’altaveu dins del sector de l’acció social de Catalunya, ens han permès existir, ens han permès transformar i ens han permès resistir.

El present ens empeny cap al futur, i nosaltres en tenim moltes ganes. Esperem que ens acompanyeu, i que poguem crèixer i aprendre plegats. Moltíssimes gràcies!

De Llum i Guia a Cassà Digital, fent un cafè

De Llum i Guia a Cassà Digital, fent un cafè

La vida ens porta per camins atzarosos, plens de boniques i subtils coincidències. Jo, granollerí de tota la vida, acabaria vivint a Girona a finals dels anys 90 per mirar de treure’m una carrera universitària. ...

Pel·lícules vistes: octubre 2019

Pel·lícules vistes: octubre 2019

Doncs vaig començar l'octubre caminant de nou, després de mes i mig amb la pota enguixada... i de moment he aconseguit acabar el mes sense haver-me trencat cap altre os. Tot un èxit. El cas és que ...

Pel·lícules vistes: setembre 2019

Pel·lícules vistes: setembre 2019

Bonic mes de setembre... hem tornat de vacances i els nens comencen l'escola, mentre jo visc el que sol ser un dels mesos més intensos de l'any. Però aquest any, a tot això i hem de sumar que la cama ...

Pel·lícules vistes: agost 2019

Pel·lícules vistes: agost 2019

Mes d'agost amb vacances amb família pel mig per la Provença. Tot meravellòs... però a la tornada de les vacances encara he tingut temps de trencar-me el peroné durant la Festa Major de Granollers. ...

Pel·lícules vistes: juliol 2019

Pel·lícules vistes: juliol 2019

El mes de  juliol ha passat mentre anem veient com creixen l'Aniol i l'Elna. La petita està creixent molt ràpid i no para de menjar. A les nits toquen llargues passejades amb la criatura en braços ...

Pel·lícules vistes: juny 2019

Pel·lícules vistes: juny 2019

L'Elna està entre nosaltres, i creix a marxes forçades. També ens dona nits mogudes per culpa de la calor... i entre que m'agrada gaudir de la paternitat, i que he d'exercir la paternitat, no he tingut ...

Pel·lícules vistes: maig 2019

Pel·lícules vistes: maig 2019

Aquest mes de maig ha estat un mes molt especial. El dia 9 vam conèixer l'Elna, després de 39 setmanes amagada a la panxa de l'Elisenda... i no cal que us expliqui que és la nena més maca que he vist ...

Pel·lícules vistes: abril 2019

Pel·lícules vistes: abril 2019

Aquest mes d'abril ha estat un mes d'espera... L'Elna està a punt de presentar-se al món, i com que la mare no està per moltes aventures, l'hem aprofitat per fer moltes sessions de peli i manta. Aquestes ...

Pel·lícules vistes: març 2019

Pel·lícules vistes: març 2019

Finalment, després de més de 3 mesos visquent a la casa nova he aconseguit que m'instal·lin la fibra. Per fi puc connectar a Internet amb una mica de dignitat. Han estat unes setmanes extremadament ...

Explicant els 20 anys de Racó Català al Popap de Catalunya Ràdio

Explicant els 20 anys de Racó Català al Popap de Catalunya Ràdio

Avui he tingut l'oportunitat d'explicar els 20 anys de Racó Català al programa Popap de Catalunya Ràdio que presenta la Mariola Dinarès. En els 10 minuts d'intervenció he pogut explicar una mica els ...

20 anys llegint, pensant i opinant

20 anys llegint, pensant i opinant

20 anys són 7305 dies. Dit així, un es pot fer una idea més gràfica de la magnitud que suposa mantenir un projecte en marxa durant tant de temps. Especialment a Internet, i concretament en la Internet ...

Pel·lícules vistes: febrer 2019

Pel·lícules vistes: febrer 2019

Ja portem 2 mesos a la casa nova i encara no tinc connexió de fibra. Tiro amb un pen 4G, i em fonc les poques Gb que tinc massa ràpid. Altra vegada he hagut de tirar de pelis que tenia oblidades en un ...

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catLa MiraXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixidaFundació .CAT