Al programa 'Revolució 4.0' per parlar de la Catosfera i de La Mira

Al programa 'Revolució 4.0' per parlar de la Catosfera i de La Mira

Avui he participat al programa Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio, que presenta la periodista Xantal Llavina, per parlar una mica sobre la nova edició de les jornades de la Catosfera, que se celebraran els propers 18, 19 i 20 a Girona. També hem parlat del magazín La Mira que vam estrenar fa unes poques setmanes, entre d'altres coses...

Aquí teniu l'àudio de la meva intervenció:

 

Pel·lícules vistes: setembre 2018

Pel·lícules vistes: setembre 2018

Aquest ha estat un mes prolífic. Cada vegada miro menys sèries, i cada vegada miro més pelis. Potser estic en un canvi de cicle... A més, aquest mes he tingut la sort de topar amb uns quants títols bastant interessants. Aquí els teniu tots:

- The autopsy of Jane Doe (IMDB). Un pare i un fill treballen colze a colze en una funerària d'un poblet petit i tranquil. Un bon dia porten el cos d'una jove, a la qual se li ha de practicar l'autòpsia per mirar d'esbrinar la causa de la seva mort. Els silencis ben dosificats fan apujar la tensió a mida que el procés es va realitzant, i que a cada pas deixa més sorpresos als dos treballadors. Alguna cosa estranya hi ha amb tot plegat. Interessant.

- Billionarie Boys Club (IMDB). A primers dels anys 80, un parell de joves de famílies de classe mitjana es volen fer lloc dins de les èlits econòmiques de Wall Street a partir de les bones relacions dels seus amics de la jet set. Però el preu a pagar per poder fer-se un forat poden ser terriblement grans. N'esperava més...

- Solo. A Star Wars Story (IMDB). Poca presentació li cal al Sr Han Solo, en una mena de viatge al seu origen, ple de clitxés, que d'altra banda són ben habituals en el món Star Wars, i que poc aporten a la saga. Només apta per a fans d'aquesta sèrie.

- Mom and dad (IMDB). Estem acostumats a atacs zombies de tota mena, però cap com en aquesta pel·lícula, on els pares embogeixen per poder matar els seus fills, sigui com sigui, i al preu que faci falta. Sense cap raó lògica aparent. I a partir d'aquesta premissa es construeix una estranya peli a mig camí del terror i la comèdia, on només hi faltava en Nicolas Cage per dir-hi la seva. I malgrat tot, jo m'ho vaig passar prou bé.

- Raw (IMDB). Una noia vegana de nivell integrista comença el seu primer curs universitari. Durant la fase de les novatades es veu obligada a menjar carn, i de cop descobreix que li agrada. De fet, li agrada molt. De fet, li agrada massa... I clar, llavors passa el què passa. D'una tensió exquisita.

- Dans la brume (IMDB). La ciutat de París es veu sepultada per una mena de núvol tòxic que ho cobreix tot fins a unes 5 plantes d'alçada. Qualsevol que no hagi pogut fugir-ne ja està mort. Els supervivents hauran de lluitar per salvar les seves vides davant d'un fenòmen tan estrany. El final, bastant previsible... però si us agraden els cataclismes es deixa veure.

- Grain (IMDB). Peli rara rara i en blanc i negre. Un futur apocalíptic en que un un dels membres supervivents decideix accedir a la zona prohibida per mirar de localitzar un científic que podria tenir una fórmula per resoldre tots els mals. Un cop allà només passen que coses estranyes, que bàsicament evoquen a tota mena de metàfores i dobles lectures. Amb calma -la peli és lenta- es deixa veure.

- Johny got his gun (IMDB). No hi ha res tan fascinant com descobrir una petita joia del 1971, que podria ser perfectament una peli contemporània. Un jove soldat de la primera guerra mundial queda cec, sord, mut i sense cap de les 4 extremitats. I tot i així no està mort... o aquesta vida és realment vida? Una peli que ens porta a moltes interpretacions i debats, i que evoluciona notablement bé.

- Eternal sunhine of the spotless mind (IMDB). La metàfora és senzilla... quan l'amor és tan fort i pur sempre retorna malgrat que hom es vulgui esborrar l'altra persona de la memòria, encara que sigui a nivell quirúrgic. I per dir això tenim quasi 2 hores de peli que es fan llargues. De fet, em costa entendre com pot estar tan sobrevalorada aquesta peli.

- Animal world (IMDB). Jugar a pedra, paper i tisora. Tan fàcil com això, però convertit en una enorme peli d'acció, mafiosos, casinos flotants i tota mena d'enganys i traïcions, farcida d'efectes especials. Un còctel tan gros per un principi tan senzill, que em va semblar una peli molt interessant.

Del limoncello a LA MIRA

Del limoncello a LA MIRA

Tota història té un començament i la història de LA MIRA comença en algun bar de menú de l'Eixample de Barcelona, ara fa uns dos anys. Un dia com un altre qualsevol he quedat per dinar amb en Francesc Canosa. Ens coneixem de ja fa uns anys, i de tant en tant quedem per parlar una mica de tot i de res. A l'hora del cafè, i del limoncello sagrat d'en Francesc, parlem de l'espai de comunicació digital català. Constatem que hi ha un gran nombre de diaris digitals, d'una qualitat mitjana més que notable que cobreix amb escreix tot l'espectre ideològic i social. N'hi ha per a tots els gustos i colors. S'evidencia que l'era del paper ja fa dies que ha trencat el seu punt d'inflexió per cedir el seu protagonisme a l'espai digital, i que cada vegada són més els noms rellevants que abandonen el paper, de manera total o parcial, per ocupar el seu espai a internet. Però davant l'allau de digitals encara queden atractius espais per cobrir.

Fa un temps que estan guanyant terreny uns nous mitjans digitals que no basen els seus continguts en l'agenda mediàtica, especialment en l'àmbit polític. Si el polític important diu “hola”, al cap de poca estona ens trobem que tots els digitals n'estan parlant. I no és que això sigui dolent, perquè segurament és important, i la gent vol estar al dia de tot el que passa, especialment en el context socio-polític que estem vivint a Catalunya en els darrers anys. Però aquests altres mitjans parlen d'altres coses i d'una altra manera. Són articles més llargs i més profunds, que podem associar al clixé del periodisme a foc lent, que en anglès s'anomena slow journalism. I, de fet, no és cap invent nou, sinó que és el que al llarg de moltes dècades hem conegut com a revistes o magazins. El que passa és que aquest format de periodisme no fa tant que ha sabut trobar el seu espai a internet. En castellà o en anglès en trobem exemples d'èxit com JotDown, Vice, 5W, Huffington Post o New Yorker. I amb tota la humilitat del món, no ens voldríem comparar amb aquestes bèsties en cap cas, sinó que només els observem per entendre i comprendre com es pot exercir el periodisme per tal d'explicar les coses del nostre país d'una altra manera. En Francesc i jo tan sols constatem que no hi ha cap projecte similar en llengua catalana.

Els dinars amb en Francesc es tornen més habituals, i quan arribem al limoncello, el tema de conversa acaba sent sempre el mateix. Hi ha un forat periodístic atractiu que seria interessant de cobrir, i tots dos estem en moments vitals en què ens ve de gust un canvi, un repte. Així, els dinars es converteixen en reunions més formals, que a poc a poc van involucrant la gent de la meva redacció. La idea ha calat, s'ha convertit en desig, i ara només volem trobar la manera de convertir aquesta idea en un projecte real. No serà fàcil. De moment triem el nom, LA MIRA, per allò de voler explicar les històries des d'un punt de vista diferent.

Arribats a aquest moment crec que puc abocar recursos dels projectes de l'empresa per ajudar a posar en marxa el projecte, però no estarem ni a prop del punt de partida. Cal més. Molt més. Però qui vol finançar un projecte com aquest, sense gaires precedents per poder ser comprès amb el detall que voldríem? Tan fàcil que seria explicar que volem fer un digital esportiu o dedicat a l'economia... I si fem una campanya de microfinançament, quants diners podríem recaptar? La gent em tracta de boig quan parlo de 15.000€. Però després de molta batalla els faig entendre que no és una xifra a l'atzar, sinó la xifra que ens fa falta, com a mínim. Segurament seria més fàcil demanar-ne 10.000€, però assolir aquest import no compensaria el plaer de quedar bé amb la realitat que ens calen més diners per posar-nos en marxa. Finalment, el juny passat iniciem una campanya a totSuma, que a inicis de juliol culmina amb 16.000€ recaptats de 280 persones diferents. La incredulitat és absoluta... sembla que hem aconseguit explicar-nos, i que no som els únics que creiem en aquest projecte. No estem bojos. Ens hem carregat el dipòsit de moral i passem un estiu acabant de formar un equip prou nombrós, entre redactors, col·laboradors i altres persones que a més de la redacció es cuidaran de tasques com el disseny, la comunicació, la correcció o les xarxes socials. La motivació és absoluta. I només per això, ja dóna gust haver iniciat aquesta aventura.

Mentrestant, l'equip tècnic està treballant amb el web. Volem que tingui un format diferent, lluny de les graelles que ens tenen acostumats els diaris digitals. Com que no volem que se'ns identifiqui ni se'ns compari amb aquests mitjans optem per un format completament trencador. I apostarem molt per la fotografia. Si hem de fer menys articles que un diari digital, que almenys tinguin una estètica ben acurada i vistosa. Els primers resultats ens encanten i, a poc a poc, hi anem donant forma. Caldrà cuidar com mai als subscriptors, que seran la medul·la espinal del finançament del projecte, sense oblidar la resta de lectors.

Els dies abans de la presentació oficial, entre Diades i manifestacions, les lletres s'han convertit en paraules, i les paraules en articles que comencen a cristal·litzar. I val a dir que fan patxoca. Em sembla que totes aquelles idees i proclames que temps enrere havíem fet al voltant d'un limoncello arriben a la recta final. Sembla que el magazín que havíem somiat ara és una realitat que no es pot tocar, però que es pot llegir. Ara només ens queda esperar que agradin i convencin els nostres lectors, que al final de tot és l'únic que compta.

I aquí estem, a punt de marxa amb un nou mitjà que vol ocupar un espai necessari per explicar Catalunya d'una altra manera. De debò espero i desitjo saber estar a l'alçada. Amb 40 anys que acabo de fer, i 20 dedicats al món de la comunicació, és la primera vegada que afronto un projecte com aquest, amb la màxima professionalitat i amb més ganes que mai que això funcioni com caldria.

A partir d'aquí, aquesta història que va començar amb un limoncello, ja no està només a les meves -nostres- mans. Ara depèn només de vosaltres, els lectors, que la història segueixi.

Benvinguts a LA MIRA!

Pel·lícules vistes: agost 2018

Pel·lícules vistes: agost 2018

Aquest ha estat un gran mes d'agost, i un gran estiu en general. L'Elisenda i jo hem fet el pas i hem decidit canviar d'habitatge, l'Aniol està a punt de començar la 'escola dels grans' (amb tot el que ...

Pel·lícules vistes: juliol 2018

Pel·lícules vistes: juliol 2018

Aquest ha estat un mes prolífic i positiu. Aquest agost faig 40 anys, i vaig fer una gran festa al juliol per celebrar-ho (perquè a l'agost no queda ningú per convidar). I és ben bé que sembla que ...

El català d'abans

El català d'abans

Les primeres imatges que podem trobar a YouTube de Barcelona són de l'obra 'Barcelona en tranvía', feta per Ricardo Baños l'any 1908. Però si el què volem és escoltar com es pronunciava el ...

Pel·lícules vistes: juny 2018

Pel·lícules vistes: juny 2018

Aquest mes de juny he estat centrat en la posada en marxa d'un nou magazín digital que es dirà La Mira, i que vol oferir una visió diferent de la realitat catalana. Per això m'he envoltat d'un equip ...

Al programa 'Popap' de Catalunya Ràdio per parlar de Viasona

Al programa 'Popap' de Catalunya Ràdio per parlar de Viasona

Avui hem tornat al programa 'Popap' de Catalunya Ràdio, que presenta la Mariola Dinarès, per parlar de la renovació de Viasona, que actualment agrega al voltant de 4.000 grups i artistes, 10.000 àlbums ...

Pel·lícules vistes: maig 2018

Pel·lícules vistes: maig 2018

Aquest mes de maig ha estat, imprevisiblement, un mes de canvis importants, que potser ara mateix no es poden apreciar, però que aviat donaran fruit. Són nous projectes personals, familiars i professionals. ...

Al programa 'Vull una resposta' per parlar de Viasona

Al programa 'Vull una resposta' per parlar de Viasona

Aquest dijous he assistit en companyia de la Maria Fuster, cap de redacció de Viasona, al programa 'Vull una resposta' que presenta la Magda Gregori per parlar de la renovació integral que hem fet del ...

15 anys...

15 anys...

Recordo perfectament aquella trucada de la meva mare a finals d'abril de 2003. Llavors jo estava treballant al pub The Hung, Drawn & Quartered de London servint copes amb la intenció d'aprendre anglès, ...

Pel·lícules vistes: abril 2018

Pel·lícules vistes: abril 2018

Ja hem passat la Setmana Santa i comencem a gaudir del bon temps (a estones), mentre a la Generalitat ens ofereixen la telenovel·la més apassionant des de 'El cor de la ciutat', amb uns girs de guió ...

Pel·lícules vistes: març 2018

Pel·lícules vistes: març 2018

Au doncs, ja hem acabat el mes de març, amb la cirereta de la Setmana Santa, que hem aprofitat per escapar-nos uns quants dies a terres occitanes. I com sempre, Occitània no m'ha defraudat gens ni mica. ...

Pel·lícules vistes: febrer 2018

Pel·lícules vistes: febrer 2018

El febrer és el mes més curt de l'any, amb només 28 dies, o 29 si és un any de traspàs. El darrer fou el 2016, de manera que tenint en compte com de curt ha estat el mes, veient el llistat de pelis ...

De quin color és Granollers?

De quin color és Granollers?

La mítica banda d'ska Discípulos de Otilia definien la ciutat de Cornellà amb el Pantone 428, el qual anomenaven gris Cornellà. Un gris fred metropolità. Però Granollers de quin color és? Quan ...

Categories:
Participo en aquests projectes:
TirabolCatosferaRacó CatalàViasonaBlog.catXadicatotSumaSocial.catJornal.catReeixida